Aquesta pàgina web es diu “Els papers de Pickwick” en honor de la primera i molt famosa novel·la de Charles Dickens. No és que en aquest llibre de l’escriptor anglès els quatre membres del club d’aquest nom llegeixin gaire, perquè més aviat viuen aventures d’allò més diverses, cometen entremaliadures molt ingènues i són protagonistes de platxèries amoroses i de plets rocambolescos.

Però és un fet que moltes generacions d’escriptors de tot el món han considerat Els papers pòstums del club Pickwick una de les novel·les més glorioses, amenes i instructives de tota la història de la literatura universal.

Molt poques novel·les haurien pogut donar el seu nom, amb tant de mèrit i d’encert, a una pàgina web que pretén, abans de res, fer feliços els seus lectors amb tota mena d’informacions sobre la literatura dels nostres dies i de sempre.

Jordi Llovet

dilluns, 18 de maig del 2009

Mi Pushkin

Mi Pushkin. Marina Tsvietáieva, Acantilado
Traducció de Selma Ancira
Si és cert, i n’he estic convençut, que som tot allò que hem llegit, no ho ha de ser menys que els llibres que llegim en la nostra infantesa han de marcar la nostra vida, i no només la de lectors, amb una marca inefable.

Tsvietáieva va tenir la sort de pràcticament aprendre a llegir amb Pushkin; ja adulta, al ser veritablement conscient d’aquest fet, va publicar aquest Mi Pushkin alhora com a reconeixement i com a tribut a l’autor. I si és interessant per al lector d’avui no és només perquè Pushkin és un autor en hores baixes comercials que cal revisitar constantment, sinó també perquè, si hi ha tants lectors com llibres, és un plaer conèixer la lectura que en fa la poetessa russa en noranta pàgines de rendida admiració. I si aquesta publicació serveix també per redescubrir i reivindicar l’autor de "La hija del capitán" i de tants altres contes inoblidables, missió acomplerta.
Joan Flores Constans. Llibreria La Llopa