Aquesta pàgina web es diu “Els papers de Pickwick” en honor de la primera i molt famosa novel·la de Charles Dickens. No és que en aquest llibre de l’escriptor anglès els quatre membres del club d’aquest nom llegeixin gaire, perquè més aviat viuen aventures d’allò més diverses, cometen entremaliadures molt ingènues i són protagonistes de platxèries amoroses i de plets rocambolescos.

Però és un fet que moltes generacions d’escriptors de tot el món han considerat Els papers pòstums del club Pickwick una de les novel·les més glorioses, amenes i instructives de tota la història de la literatura universal.

Molt poques novel·les haurien pogut donar el seu nom, amb tant de mèrit i d’encert, a una pàgina web que pretén, abans de res, fer feliços els seus lectors amb tota mena d’informacions sobre la literatura dels nostres dies i de sempre.

Jordi Llovet

dissabte, 30 de maig del 2009

Aniversari Tusquets

Aquest 2009 s'acompleixen 40 anys de labor editorial de Tusquets Editores, una de les editorials independents de referència en el camp literari i d'assaig en llengua castellana i catalana.

Els "llibres negres" de la colecció "Andanzas" (i els seus equivalents "llibres vermells" de "L'ull de vidre"), que han estat lectures de moltes generacions, han combinat l'edició d'autors emblemàtics com Milan Kundera, John Irving, Le Clézio (des de molt abans del Nobel) i John Updike, amb "nous valors" com Sue Grafton, Almudena Grandes, Haruki Murakami i Javier Cercas. Pel que fa a l'assaig, "Metatemas" combina textos clàssics de la ciència amb aportacions actuals; les fundacionals "Cuadernos ínfimos" i "Cuadernos Marginales" van assenyalar el camí de l'edició independent en plena dictadura; i no cal oblidar, i menys encara per l'època en que va començar a caminar, els "llibres roses", "La Sonrisa Vertical", col.lecció de referència en literatura eròtica en castellà.

Felicitats doncs a Beatriz de Moura i als que han fet possible aquest aniversari.

divendres, 29 de maig del 2009

Joseph Roth

Abans d'ahir, 27 de maig, es van acomplir 70 anys de la mort a París de l'escriptor austríac d'origen jueu Joseph Roth. Creador d'obres emblemàtiques com Radetzkymarsch (La Marcha Radetzky), Die Legende vom heiligen trinker (La leyenda del santo bebedor) o l'autobiogràfica Der stumme Prophet (El profeta mudo), forma part, juntament amb Robert Musil i Hermann Broch, del canon literari centreuropeu d'entreguerres.

Més enllà de l'efemèride luctuosa, el més important és que ens queda un obra ingent que està esperant ser llegida.

Aniversari Anagrama

L'editorial Anagrama cel.lebra enguany el seu 40è aniversari.

Editora de col.leccions tan emblemàtiques com "Narrativas Hispánicas", "Panorama de Narrativas" pel que fa a la literatura de ficció, "Argumentos" i "Crónicas" d'assaig, i la inclassificable "Contraseñas", i conduïda amb mà de ferro per Jorge Herralde, ha sobreviscut fins a aquesta mitjana edat -la maduresa fa temps que la va assolir- com una de les editorials independents en llengua castellana de referència.

Felicitats!

Manituana

Traducción de Nadie Emparticular

Los Wu Ming, seudónimo literario de un grupo de escritores italianos que trabajan de forma colectiva, después del genial Q y de la original pero prescindible 54, vuelven al ataque con una nueva vuelta de tuerca, una novela de aventuras clásica.

La acción si sitúa en la década de 1770 en las todavía colonias británicas en el continente americano, y los protagonista centrales son Las Seis Naciones, las tribus aborígenes que, después de haber jurado fidelidad y luchado a favor de la metrópoli en la guerra franco-británica, se encuentran en el dilema de seguir apoyando a la corona británica o a las colonias insurrectas en la guerra por la independencia. Afectados y recluidos por la primera contienda en una estrecha franja de terreno colindante con el futuro estado de Nueva York y la zona de los grandes lagos, su fidelidad al rey Jorge III les costará definitivamente su libertad y ser diezmados hasta la aniquilación por una maquinaria y una concepción de la guerra a la que no pueden hacer frente.

Novela de aventuras clásica-clásica, con acción trepidante, estilo cinematográfico, personajes entrañables y multitud de historias que corren paralelas a la acción, que sigue la estela de los autores del género, y que tiene una de sus mejores bazas en tomar partido por los perdedores, aquello que la Historia en mayúsculas nunca se ha podido permitir.

Joan Flores Constans. Llibreria La Llopa

dijous, 28 de maig del 2009

Thomas Bernhard en català

Edicions del Salobre segueix amb el seu projecte de publicar per primera vegada en català la pentalogia autobiogràfica de Thomas Bernhard. De moment ja tenim, traduïts per Clara Formosa Plans, els dos primers lliuraments: L'origen i El soterrani.

Marta Ramoneda. Llibreria La Central

El tresor de Sierra Madre


Traducció de Marisa Presas

Juntament amb El vaixell de la mort, El tresor de Sierra Madre és l'obra més reconeguda del misteriós Bruno Traven, autor d'origen alemany nascut a principis del segle XX que sembla va viure i morir a Mèxic cap a finals dels seixanta.

L'obra que avui he triat, és, en una primera lectura, una novel·la d'aventures: situada a mitjans dels anys 20, dos arreplegats que malviuen als camps petroliers de la frontera nord de Mèxic, guiats per un vell miner, decidexien anar a buscar or a les muntanyes de Sierra Madre. Durant vuit mesos, exploren el terreny, monten el campament, treballen en una mina treient petites però esperonants quantits d'or fins que, conformats, decideixen tornar a la civilització.

L'autor ens mostra l'evolució de la relació entre els tres aventurers i de la personalitat de cadascú en aquestes condicions extremes: la duresa del treball, les ànsies de riquesa, la vida desolada en una terra de rigor desmesurat. Primer es toleren, després s'odien, en un moment donat fins i tot sembla que es fan amics, per finalment deixar-se endur per la cobdícia més violenta. En les últimes pàgines, però, sembla que les ironies de la vida acaben retrobant la dignitat dels homes.

Però la novel·la és molt més que aventures: és la posició políticament reivindicativa de la honestedat i la vida sensata, la denúnica dels enganys i de les estafes dels poderosos, de les males arts de tota mena de poder, sigui polític, religiós o econòmic. Una mena de postura àcrata davant l'opresió, un combat soterrat de les persones menys afavorides. El recurs d'intercalar relats de tradició oral com exemples del que acabarà passant més endavant, és una bona manera de donar veu a l'experiència de les persones. Una denúncia de la injústicia, amb reflexions commovedores sobre la justícia. I tot això embolcallat en un paisatge únic però contradictori: la terra més xorca, de calor intensa, alimanyes desquiciades i desolació és la terra de rics minerals, de fred extrem, de persones generoses i valls fèrtils. Admirable és el respecte que l'autor mostra en la seva descripció dels espais naturals. Tot plegat Traven ens ho presenta amb una prosa directa i sencilla, però d'una gran sensibilitat antropològica, social, i també moral.

Un suggeriment: a veure qui s'anima a fer el viatge per la ruta del Tresor de Sierra Madre, hi ha un trenet magnífic que fa tot el trajecte.

Ahhh, i mencionar que va ser la segona pel·lícula de John Huston amb un Bogart de cínic total.

Marta Ramoneda. Llibreria La Central

divendres, 22 de maig del 2009

El sentido del pasado


El sentido del pasado
Henry James
Traducció de A. López Tobajas y M. Tabuyo
Ediciones El Cobre

Vagi per endavant la meva incondicional admiració per Henry James; per tant, no busqueu imparcialitat en aquesta nota, és pura adoració.

El sentido del pasado és una novel.la inacabada; l’edició de El Cobre presenta uns quants capítols en la que se suposa redacció definitiva i les notes que va deixar dictades i que havien de servir d’esborrany, interessantíssimes pel que representen d’immersió en la cuina literària de l’autor anglo-nordamericà. Tot i així, és James al cent per cent: vocabulari milimetrat, acció continguda fins al límit, diàlegs absorbents i, com sempre, sintaxi diabòlica. Com a exemple, les cent cinquanta pàgines del “Libro Cuarto”, una entrevista entre quatre personatges en una situació claustrofòbica i opressiva on cadascú és portat al límit de la seva tolerància i, algun dels personatges, de la seva intel.ligència. Magistral.

La trama, gairebé en estat d’esboç, té a veure amb una immersió en el pasat del protagonista degut a la visió d’un quadre antic i amb les relacions amb els personatges de ambdues èpoques… però essent James, a qui li importa la trama?

Joan Flores Constans. Llibreria La Llopa

dilluns, 18 de maig del 2009

Mi Pushkin

Mi Pushkin. Marina Tsvietáieva, Acantilado
Traducció de Selma Ancira
Si és cert, i n’he estic convençut, que som tot allò que hem llegit, no ho ha de ser menys que els llibres que llegim en la nostra infantesa han de marcar la nostra vida, i no només la de lectors, amb una marca inefable.

Tsvietáieva va tenir la sort de pràcticament aprendre a llegir amb Pushkin; ja adulta, al ser veritablement conscient d’aquest fet, va publicar aquest Mi Pushkin alhora com a reconeixement i com a tribut a l’autor. I si és interessant per al lector d’avui no és només perquè Pushkin és un autor en hores baixes comercials que cal revisitar constantment, sinó també perquè, si hi ha tants lectors com llibres, és un plaer conèixer la lectura que en fa la poetessa russa en noranta pàgines de rendida admiració. I si aquesta publicació serveix també per redescubrir i reivindicar l’autor de "La hija del capitán" i de tants altres contes inoblidables, missió acomplerta.
Joan Flores Constans. Llibreria La Llopa

divendres, 15 de maig del 2009

El miedo

El miedo. Gabriel Chevallier, Acantilado
Traducción de José Ramón Monreal
La por. Gabriel Chevallier, Quaderns Crema
Traducció de Pau Joan Hernández
Les voy a decir la gran ocupación de la guerra, la única que cuenta: HE TENIDO MIEDO”.

Jean Dartemont, el narrador de El miedo, es un estudiante parisino que, antes de cumplir la veintena, se ve involucrado en la primera guerra mundial. Seguiremos sus peripecias de ciudadano civil en un reclutamiento marcado por el azar, la absurda instrucción, su bautizo despistado en un frente cuyo lugar nadie sabe precisar, una herida y una permanencia en el hospital para soldados convalecientes marcada por la exclusión, y su destino definitivo en la guerra de desgaste en territorio francés contra el ejército del kaiser, dedicado fundamentalmente no a vencer al enemigo si no a sobrevivir. Acción, pues, como sería de esperar ante un “libro de guerra”, pero también, y ahí está la diferencia entre El miedo y otros ejemplos de literatura bélica, mucho diálogo, a veces patético y a menudo sarcástico, pero siempre interesante, entre los soldados, y muchas reflexiones del protagonista, para seguir el proceso que lleva a un patriota a convertirse en un cobarde, dicho esto sin ninguna intención peyorativa.

Todo hace suponer que, al contrario de lo que dicen las leyendas, en la guerra no existen los héroes; y si, ocasionalmente, algún soldado lleva a término una acción susceptible de ser calificada como heroica, su influencia en le resultado final de la guerra es insustancial porque el peso de las acciones bélicas lo sostienen miles de individuos anónimos, paradigma del anti-héroe, asustados, embrutecidos, cuya única conexión con el ser humano es andar erguidos; hombres extenuados, anulados en su capacidad de pensamiento, a los que el enemigo importa un comino porque su preocupación principal es ocuparse de satisfacer sus necesidades básicas y, sobretodo, sobrevivir.

El relato avanza en el tiempo siguiendo el curso de la contienda en una narración en primera persona puesta en boca del protagonista, recurso que refuerza la implicación del lector en la acción y le aproxima a las experiencias del narrador, además de provocar un fuerte efecto de verosimilitud. El tiempo presente de la narración acerca la acción al propio tiempo de lectura y facilita una inmediatez que apoya el realismo de la trama: cualquier suceso que esté pasando “ahora” parece más real que si se cuenta que ocurrió en el pasado.

Una de las tesis principales de Chevallier, a quien podríamos identificar con Dartemont sin violentar ninguna de las convenciones narrativas de la ficción, es que la guerra, estupidez donde las haya y grado máximo de la sinrazón, nunca es en su origen un asunto entre seres humanos, si no entre estados, y aunque sean esos estados los contendientes, o esos “príncipes de la otra orilla que tienen disputas con el mío aunque yo no tenga ninguna con él, pero que hace que un hombre tenga derecho a matar a otro”, según Blaise Pascal, quien acaba muriendo no son ellos, ni los estados ni los príncipes, si no los hombres. Y todo ello debido a la naturaleza innatamente mansa del ser humano: “los hombres son unos mansos corderos. Es lo que hace posible los ejércitos y las guerras. Mueren víctimas de su estúpida docilidad”. Lo malo de la guerra, pues, no es que sea espantosa: es que es absurda; en palabras de Dartemont, “la guerra es cosa del azar, un desorden de mil pares de cojones del que nadie ha entendido nunca nada”. Matar, destruir, arrasar, destrozar… la razón por la que la guerra repugna al espíritu humano es que se basa en la aniquilación; cuanto mayor y más rápida, antes se alcanzan los objetivos y antes llega a su fin.

Un hombre con un fusil es menos hombre. Y por esa razón el ejército es el ejemplo sublime de la subversión de los valores: la mediocridad es la regla para progresar en la escala de mandos; la discusión queda relegada, incluso prohibida, por el “principio del firmes”, anulando todo posible recurso al raciocinio; la disciplina es el único marco de relación; y la irrevocabilidad de las órdenes, basada en la infalibilidad de los mandos, el principio por el que se rige el proceso de toma de decisiones. En definitiva, la supresión del individuo para disolverlo en una aborrecible multitud destinada a anular la posibilidad de que pueda poseer ideas propias; la exaltación del instinto, por bajo y ruin que sea; y, por encima de todo ello, la degradación de la razón.

El miedo es una novela horrible, tan horrible que el lector acaba desechando que se trate de una obra de ficción, uno comprende, a lo largo de sus páginas, que la fantasía nunca podría alcanzar tales niveles de tragedia, que jamás sería capaz de superar el espanto de la realidad. Es un efecto parecido al que, en la propia acción, dintingue dos momentos fácilmente distinguibles en la acción bélica: la “ficción” de la guerra a distancia, la que lleva a cabo la artillería, los bombardeos, los granaderos, y “la realidad” de la guerra próxima, la que se desarrolla cuerpo a cuerpo; la diferencia entre suponer que se está matando enemigos que no se ven y matar a bayoneta o a quemarropa, mirando a los ojos del adversario.

El miedo es, en definitiva, un libro acerca de la guerra pero, al igual que otros ilustres precedentes, con una carga antibelicista más que notable: los ejércitos están hechos para la guerra pero, he ahí la paradoja, los hombres con sentido común hallan su realización solamente en la paz; por esa razón, tal vez serían multitud lo que proclamaran, con Dartemont, que “mi patrimonio es mi vida. No tengo bien más preciado que defender. Mi patria es lo que conseguiré ganar o crear. Yo muerto, me importa un bledo cómo se vayan a repartir el mundo los vivos, el trazado de las fronteras, sus alianzas y sus enemistades. No pido más que vivir en paz…”.
Joan Flores Constans. Llibreria La Llopa

dimecres, 6 de maig del 2009

Tierras de poniente


Tierras de poniente. J. M. Coetzee, Mondadori, 2009
Dues narracions més aviat curtes, on se'ns dóna a conèixer la brutalitat i la perversitat a la que s'arriba per les ànsies de poder i les obsessions que bombeigen el cervell, en aquest cas el d'un funcionari que està fent un informe militar i un pioner explorador, dirigides amb determinació a dominar o humiliar. Primera obra de Coetzee, on ja brilla aquesta prosa elegant, tremenda i precisa, cirugia de l'ànima humana feta amb les eines del llenguatge.

Marta Ramoneda. Llibreria La Central

Txevengur

Txevengur. Andrei Platonov, Edicions de 1984, 2009
Esbojarrada posta a punt de la política soviètica a la Rússia rural. De poble en poble, trevessant l'extensa estepa fins arribar a Txevengur, comisaris, militars, pagesos, rodamons van buscant la manera de convertir-se en exemplars comunistes. Brillants pàgines inicials amb el tren com a protagonista. Per mi, el millor del text és la figura suposadament secundària però omnipresent del pare pescador.

Marta Ramoneda. Llibreria La Central

Nadie es más de aquí que tú


Nadie es más de aquí que tú. Miranda July, Seix Barral, 2009

Això si que no m'ho esperava. M'havia fet la idea que seria un llibre insuls, pretesament modern però ben cursilon i vés per on anava ben errada. Aquest recull de contes val la pena: introspectiu, ple d'inquietuts sense garlandes, sense amagatalls, però amb indicatius silencis. Paràlisi de no saber què fer de la vida però intuint la necessitat de fer-ne alguna cosa.

Marta Ramoneda. Llibreria La Central

Guerra y guerra


Guerra y guerra. Lászlo Krasznahorkai, Acantilado, 2009
Traducció d'Adan Kovacsics

Acantilado ens ofereix una nova oportunitat per llegir aquest peculiar escriptor hongarès que, al meu entendre, no té desperdici. Ens trobem davant la figura d'un arxiver, de vida anodina, que després d'una trobada més aviat violenta amb un grup d'adolescents, de la que se'n surt airosament gràcies a l'ús de la paraula, decideix donar un tomb a la seva vida. I aquí comença la xerrameca que no s'atura durant totes les tres-centes pàgines del llibre. I és aquesta l'obsessió: arribar entendre una cosa que sap que ha de comprendre però que sempre se li escapa. Aquesta determinació, esperonada per la troballa d'un brillant manuscrit on uns personatges d'aire fantasmagòric van deambulant pel món i per diversos moments històrics fugint de suposades guerres, el portarà fins a Nova York, on ell suposa que es troba el centre del món i de la cultura. Allà vol deixar constància per a l'eternitat del manuscrit que ha trobat, i ho fa penjant-lo a internet, per així poder donar per acabada la seva vida. Després de molt vagabundejar pels carrers de Manhattan, després d'estranyes coneixences i inquietes intuicions se li revela per fi el que tant anhelava trobar. I aquest desvelament serà un nou esperó que el portarà de tornada cap a Europa, a un poble de Suïssa on una obra artística arrodoniarà el sentit de la seva mort. Tot això sense parar de xerrar, de donar expliacions sobre les seves pretensions, sobre les seves dèries i sense deixar de costat als personatges del manuscrit. Bé, dit així, potser no s'acaba d'entendre res, però qui decidexi llegir aquest llibre, disposarà d'una nova manera d'encarar la soledat, la relació entre les persones i vincle indispensable del llenguatge.

Marta Ramoneda. Llibreria La Central