Traducció d'Esperanza López Mateos
Traducció de Marisa Presas
Juntament amb El vaixell de la mort, El tresor de Sierra Madre és l'obra més reconeguda del misteriós Bruno Traven, autor d'origen alemany nascut a principis del segle XX que sembla va viure i morir a Mèxic cap a finals dels seixanta.
L'obra que avui he triat, és, en una primera lectura, una novel·la d'aventures: situada a mitjans dels anys 20, dos arreplegats que malviuen als camps petroliers de la frontera nord de Mèxic, guiats per un vell miner, decidexien anar a buscar or a les muntanyes de Sierra Madre. Durant vuit mesos, exploren el terreny, monten el campament, treballen en una mina treient petites però esperonants quantits d'or fins que, conformats, decideixen tornar a la civilització.
L'autor ens mostra l'evolució de la relació entre els tres aventurers i de la personalitat de cadascú en aquestes condicions extremes: la duresa del treball, les ànsies de riquesa, la vida desolada en una terra de rigor desmesurat. Primer es toleren, després s'odien, en un moment donat fins i tot sembla que es fan amics, per finalment deixar-se endur per la cobdícia més violenta. En les últimes pàgines, però, sembla que les ironies de la vida acaben retrobant la dignitat dels homes.
Però la novel·la és molt més que aventures: és la posició políticament reivindicativa de la honestedat i la vida sensata, la denúnica dels enganys i de les estafes dels poderosos, de les males arts de tota mena de poder, sigui polític, religiós o econòmic. Una mena de postura àcrata davant l'opresió, un combat soterrat de les persones menys afavorides. El recurs d'intercalar relats de tradició oral com exemples del que acabarà passant més endavant, és una bona manera de donar veu a l'experiència de les persones. Una denúncia de la injústicia, amb reflexions commovedores sobre la justícia. I tot això embolcallat en un paisatge únic però contradictori: la terra més xorca, de calor intensa, alimanyes desquiciades i desolació és la terra de rics minerals, de fred extrem, de persones generoses i valls fèrtils. Admirable és el respecte que l'autor mostra en la seva descripció dels espais naturals. Tot plegat Traven ens ho presenta amb una prosa directa i sencilla, però d'una gran sensibilitat antropològica, social, i també moral.
Un suggeriment: a veure qui s'anima a fer el viatge per la ruta del Tresor de Sierra Madre, hi ha un trenet magnífic que fa tot el trajecte.
Ahhh, i mencionar que va ser la segona pel·lícula de John Huston amb un Bogart de cínic total.
Marta Ramoneda. Llibreria La Central
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada