Guerra y guerra

Guerra y guerra. Lászlo Krasznahorkai, Acantilado, 2009

Traducció d'Adan Kovacsics

Acantilado ens ofereix una nova oportunitat per llegir aquest peculiar escriptor hongarès que, al meu entendre, no té desperdici. Ens trobem davant la figura d'un arxiver, de vida anodina, que després d'una trobada més aviat violenta amb un grup d'adolescents, de la que se'n surt airosament gràcies a l'ús de la paraula, decideix donar un tomb a la seva vida. I aquí comença la xerrameca que no s'atura durant totes les tres-centes pàgines del llibre. I és aquesta l'obsessió: arribar entendre una cosa que sap que ha de comprendre però que sempre se li escapa. Aquesta determinació, esperonada per la troballa d'un brillant manuscrit on uns personatges d'aire fantasmagòric van deambulant pel món i per diversos moments històrics fugint de suposades guerres, el portarà fins a Nova York, on ell suposa que es troba el centre del món i de la cultura. Allà vol deixar constància per a l'eternitat del manuscrit que ha trobat, i ho fa penjant-lo a internet, per així poder donar per acabada la seva vida. Després de molt vagabundejar pels carrers de Manhattan, després d'estranyes coneixences i inquietes intuicions se li revela per fi el que tant anhelava trobar. I aquest desvelament serà un nou esperó que el portarà de tornada cap a Europa, a un poble de Suïssa on una obra artística arrodoniarà el sentit de la seva mort. Tot això sense parar de xerrar, de donar expliacions sobre les seves pretensions, sobre les seves dèries i sense deixar de costat als personatges del manuscrit. Bé, dit així, potser no s'acaba d'entendre res, però qui decidexi llegir aquest llibre, disposarà d'una nova manera d'encarar la soledat, la relació entre les persones i vincle indispensable del llenguatge.

Marta Ramoneda. Llibreria La Central