tag:blogger.com,1999:blog-54368780935576420172024-02-19T09:42:46.718+01:00Els Papers de PickwickAssociació Cultural per a la Promoció del Llibre i de la LecturaEls Papers de Pickwickhttp://www.blogger.com/profile/06106611263923672000noreply@blogger.comBlogger81125tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-13850816826289906442010-12-09T13:37:00.004+01:002010-12-09T14:01:12.712+01:00Octubre<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlY8cNjoHP-Sn-s4QvVCwhM-u80aVwir496-_t0Wm991XZ0elZaljVfeFLHvF6Z4AMEJRWNYYGYBYYT9qLCeZwejVi1oCjizzDR44pXOLTFo-NK-hufhyphenhyphenJCghqlp5ksPk_SjuYown7DYA/s1600/llibre26g.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5548661498258652610" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 112px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhlY8cNjoHP-Sn-s4QvVCwhM-u80aVwir496-_t0Wm991XZ0elZaljVfeFLHvF6Z4AMEJRWNYYGYBYYT9qLCeZwejVi1oCjizzDR44pXOLTFo-NK-hufhyphenhyphenJCghqlp5ksPk_SjuYown7DYA/s320/llibre26g.jpg" border="0" /></a> <div></div><div></div><div align="center"><strong><a href="http://www.acontravent.cat/llibre.php?id=26">Octubre</a>. <a href="http://www.miquelpairoli.com/">Miquel Pairolí</a>, <a href="http://www.acontravent.cat/">Editorial A Contra Vent</a></strong><br /></div><div></div><div>Miquel Pairolí es un home de pagès. Miquel Pairolí viu i escriu a <a href="http://www.quart.cat/">Quart</a>, a pocs kilòmetres de Girona. Miquel Pairolí és escriptor i periodista. Ha treballat a les redaccions d' <em><a href="http://www.elpunt.cat/">El Punt</a></em> i del <em><a href="http://www.diaridebarcelona.com/diari-de-barcelona-video-noticies-actualitat.html">Diari de Barcelona</a></em>. Ara escriu una columna diària en <em>El Punt</em>. També fa col·laboracions a <em><a href="http://www.presencia.cat/">Presència</a></em> i a la <em><a href="http://www.revistadegirona.cat/rdg/home.seam">Revista de Girona</a></em>. Ha escrit novel·la i assajos. També dietaris.<br /><em>Octubre</em> es un dietari, escrit al llarg dels anys 2005 /2009. Ja el primer que va publicar Miquel Pairolí era un dietari, editat per <a href="http://www.columnaedicions.cat/www/columna/ca">Columna</a> amb el nom de <em>Paisatge amb flames</em> (1990). L'any 1999, va publicar a <a href="http://www.edicionslacampana.cat/">La Campana</a>, un altre dietari amb el nom de <em>L'enigma</em>. Entre aquets dietaris i <em>Octubre</em>, Miquel Pairolí ha conreat la novel·la, <em>El Camp de l'ombra</em> (1995, La Campana), <em>El Convit</em> (1998, La Campana), <em>El manuscrit de Virgili</em> (2004, La Magrana) i <em>Cera</em> (2008, La Magrana); l'obra de teatre <em>El retrat de Voltaire</em> (1997, Pagès editorial). Té publicats assajos sobre dos autors que admira i coneix bé, Josep Pla i Tomasi di Lampedusa. L'any 2006, va publicar un recull d'articles i entrevistes de caire literari titulat <em>Exploracions</em> (Editorial CCG edicions).<br />Amb <em>Octubre</em>, ens mostra, ens ensenya, ens explica d'una manera càlida, planera, reflexiva i un xic crepuscular la vida quotidina d'un home que viu a pagès, que escriu, que escolta música i reflexiona sobre el pas de la vida. Ens parla de la terra, de la música, de la gent, de la mort, de la soledat, de l'amor. I ens ho explica amb un to confidencial. A diferència dels seus articles que solen tenir mala bava i van directe a l'assumpte, en aquest dietari ens trobem amb un Miquel Pairolí més reposat, més a prop del lector. Més intimista.<br />I el millor de tot, és com ens ho diu, com ho escriu. Miquel Pairolí té una riquesa de llenguatge extraordinària i domina molt bé la llengua. En ambients amicals es fa la broma que Josep Pla "pairoleja". No deixeu de tenir i llegir aquesta petita gran obra.</div><div>Guillem Terribas. <a href="http://www.llibreria22.net/">Llibreria 22</a></div>Els Papers de Pickwickhttp://www.blogger.com/profile/06106611263923672000noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-56785276710433340982010-05-13T09:39:00.003+02:002010-05-13T09:54:31.571+02:00Mi madre<div align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCpNbR7dYaStj7m9ZMCQPbbUdAMKC2niEkvhxOy9yJbY8Q-w0_AWRTGjS8-O-QYy7T_a-zdbe3FA7yAZPPVYBJoqZqR_-k0pmMgmdeKJaFzwef27r46o57IZTKLZKS85JUcHiwlGeN3Bk/s1600/PN753.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5470658506284256626" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 100px; CURSOR: hand; HEIGHT: 154px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCpNbR7dYaStj7m9ZMCQPbbUdAMKC2niEkvhxOy9yJbY8Q-w0_AWRTGjS8-O-QYy7T_a-zdbe3FA7yAZPPVYBJoqZqR_-k0pmMgmdeKJaFzwef27r46o57IZTKLZKS85JUcHiwlGeN3Bk/s320/PN753.jpg" border="0" /></a><a href="http://www.anagrama-ed.es/titulo/PN_753"><strong>Mi madre</strong></a><strong>. </strong><a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Richard_Ford"><strong>Richard Ford</strong></a><strong>, </strong><a href="http://www.anagrama-ed.es/"><strong>Editorial Anagrama</strong></a><strong><br />Traducción de Marco Aurelio Gambarini</strong></div><br />"Mi madre se llamaba Edna Akin y nació en 1910, en el lejano rincón noroccidental del estado de Arkansas, Benton County, en un lugar de cuya localización exacta no estoy ni he estado nunca seguro."<br /><br />La cita anterior marca el comienzo de <em>Mi madre</em> (My mother, 1988), un pequeño volumen autobiográfico, aunque esta calificación se verá corregida o aumentada con lo que sigue, sirva el adjetivo para una primera aproximación- que la Editorial Anagrama ha recuperado con honores de estreno -aunque existió otra traducción anterior al castellano- más de veinte años después de su primera publicación en inglés.<br /><br />Richard Ford, el escritor del presente, el gran escritor norteamericano, con permiso de <a href="http://rothsociety.org/">Philip Roth</a>, del presente -es imposible escapar de la sensación, sobre todo en la espectacular trilogía protagonizada por Frank Bescombe, verdadera <em>Pastoral Americana</em> que nada tiene que envidiar a la del judío, compuesta por <a href="http://www.anagrama-ed.es/titulo/PN_195"><em>El periodista deportivo</em></a> (The Sportswriter, 1986), <a href="http://www.anagrama-ed.es/titulo/PN_360"><em>El día de la independencia</em></a> (Independence Day, 1995) y <a href="http://www.anagrama-ed.es/titulo/PN_700"><em>Acción de gracias</em></a>, (The Lay of the Land, 2006) de esa inusual sincronía entre la narración y la realidad de lo que se está contado, como ese partido que podría retransmitir el propio Bascombe, en el que no sólo se nos cuenta aquello que está sucediendo, si no que, además, el propio relato está creando, mediante un extraño proceso de feedback, la propia realidad- realiza un viaje al pasado -su pasado, pero también el anterior a su existencia- para saldar cuentas -y no quiera verse en esta expresión otro sentido que el de la revisión, el punteo y la fijación de ciertos hechos que han condicionado, in absentia, un presente invariable- con su madre.<br /><br />"Los padres nos conectan -por encerrados que estemos en nuestra vida- con algo que nosotros no somos pero ellos sí; una ajenidad, tal vez un misterio, que hace que, aun juntos, estemos solos."<br /><br />Se puede tener a menudo la sensación, cuando se bucea en el pasado, de que los hechos que se conocen o se descubren son solamente paréntesis, notas al pie de un texto implícito, la parte visible de otros hechos ocultos, que son los verdaderamente importantes. Para intentar descubrirlos hace falta mucha paciencia, muchos años, y unas considerables dosis de suerte; pero a veces esas laboriosidad lleva tan solo a una absurda e inmanejable acumulación de datos cuya fiabilidad -el hecho de que el investigador sea parte interesada es difícilmente soslayable- es, cuanto menos, dudosa. Otro sistema, que es el que Ford maneja con indudable maestría, es limitarse a los hechos conocidos -contados por alguien, los anteriores a su existencia; vividos, los más recientes- para armar un rompecabezas a la fuerza incompleto, pero verdadero: es posible, en el caso que nos ocupa, que alguien pudiera investigar acerca de la madre del escritor y obtuviera muchos más datos acerca de Edna Akin, y escribiera un libro mucho más exhaustivo que <em>Mi madre</em>; pero nadie como su hijo para contar aquellos episodios de la vida de Edna que ligan a ambos como progenitora y descendiente. Ford sabe, no obstante, y a pesar de su confesión de que "el acto y el ejercicio de abordar la vida de mi madre es, por supuesto, un acto de amor", o quizás precisamente por ello, que toda visista al pasado acaba, como aducen las simplificaciones interesadas de la mecánica cuántica en lo referente al hecho de la observación de la realidad, modificándolo, y sabe también que su mirada no puede presumir de objetividad. Así que lo que hace es sumergirse en esas aguas procelosas para, evitando remover los bajíos, de donde nada importante podría obtener, fijar aquellos episodios que son significativos personalmente.<br /><br />Como lectores de biografías, agradecemos la acumulación de datos; como lectores del tipo de narrativa de <em>Mi madre</em>, nos rendimos a la brevedad, la concisión, y a la sensación de que aquellos hechos que se nos cuentan son los verdaderamente significativos.<br /><br />"A mi madre, algo de esa época debió de hacerle pensar que era inenarrable, no valía la pena contarla o no era necesario hacerlo [...] Y yo, que no tenía la necesidad de tener un pasado completo, sin lagunas, como les ocurre a algunos muchachos, nunca pregunté."<br /><br />Un ser humano encierra a muchas personas, y cada una de esas individualidades se concreta en un conjunto determinado: es un vecino para su vecino, un cliente para su tendero, un compañero para su pareja; todo ello sin dejar de ser un solo individuo. Richard Ford huye, o lo abandona, por incongruente, del retrato holístico del ser humano Edna, para concentrarse en el aspecto que, además de ser mejor conocido, es el pertinente: el relato de Edna como madre confeccionado por su hijo. Y callando, además, aquello que no cree pertinente -compárese otra vez con una supuesta biografía, donde, a menudo, lo no pertinente es precisamente el alma del asunto-. Si en cualquier relato de ficción aceptamos la soberanía del autor sobre lo que se cuenta y lo que se nos oculta, con más razón debemos plegarnos a su voluntad cuando el tema es tan próximo.<br /><br />"Ha pasado mucho tiempo desde entonces y he recordado cosas de las que no hablo hoy."<br /><br /><em>Mi madre</em> no es ni tiene la pretensión de ser un panegírico. El estilo no es afectado, ni florido, ni artificialmente sensiblero; al contrario, casi se acerca al relato oral, y no cuesta imaginarlo en boca de un hombre acodado en la barra de un bar, contándolo a un amigo, que va respondiendo con silenciosos asentimientos con la cabeza, en ese estado difuso que es la frontera del exceso de alcohol, lo suficientemente desinhibido para hablar de cosas personales, pero también retenido como para no perder la noción de lo que se está diciendo, un navegar entre sobreentendidos: la misma situación ante la que se encuentra el narrador en la conversación que sostiene con su madre después del fallecimiento del padre,<br /><br />"... entonces tratábamos de no ser demasiado claros, no queríamos que quedara todo explícito, puesto que tanto era lo que había entonces y tan poco lo que había habido antes",<br /><br />es la que Ford plantea al lector: ambos sabemos que es mucho lo que se calla, pero aceptamos la convención porque entendemos que lo que nos cuenta es lo que él considera importante. No hay heroísmo en la vida cotidiana, así que a Ford no le hace falta una incongruente grandilocuencia para contar: le basta la sencillez, aunque no obvia la precisión ni cuando confiesa lagunas de memoria: nos dice que no recuerda exactamente cuándo sucedió, pero cuando relata la ilusión de su madre por el Thunderbird de segunda mano, o su conversación acerca de la actividad sexual con su novia y la posibilidad de embarazo, como lectores tenemos la seguridad de que no falta nada para que podamos comprender el episodio hasta donde el narrador desea, ni, caso a menudo más difícil, sobra nada que pueda confundir esa comprensión: <em>le mot juste</em>, eso es.<br /><br />Del mismo modo en que ningún alarde estilístico nos distrae de lo que le importa de verdad a Ford, la esencia de lo que cuenta, en justa correspondencia -existe ahí una extraña aunque espectacular identificación entre la levedad del estilo y la supuesta no espectacularidad de los hechos que se narran-, el material narrativo posee una engañosa cotidianeidad; la vida de esa madre, y la del narrador en casi todo lo que hace referencia a ella, se nutre de episodios que podrían considerarse banales, y aquellos a los que en principio sería fácil otorgar el calificativo de determinantes, pasan por encima de los protagonistas sin apenas afectarles. Estos hechos, sin embargo, quedan revestidos de una importancia cercana a la que sería esperable -como la muerte del desconocido padre, o el traslado a la universidad del narrador- cuando sirven a Ford para fijar otras nuevas coordenadas que facilitan al lector la comprensión de facetas del carácter de la protagonista.<br /><br />"Una viuda tenía que estar alerta, tenía que prestar atención a todos los detalles. Nadie podía ayudarla. Una vida vivida con eficiencia no la salvaría, no; pero la prepararía para aquello de lo que nadie podía salvarla."<br /><br />El narrador lamenta el poco tiempo que pasó con su madre, la poca relación materno-filial que sostuvieron cuando era ella la que empezaba a necesitar a su hijo más de lo que éste necesiraba a su madre, pero llega a la conclusión que la independencia, real o como simple aspiración, que ambos deseaban no les permitía otra cosa: reuniones periódicas casuales, casi de compromiso, en las que se evitan los temas personales con estudiada premeditación:<br /><br />"Durante ese tiempo, nuestra vida -hablo de mi madre y de mí-se reducía a un conocimiento de cómo era su vida [...]. Es muy probable que todo el mundo crea que circunstancias particulares como éstas no corresponden exactamente a la vida de la inmensa mayoría. No es que sean mejores, ni peores. Sólo, en cierto sentido, peculiares. O posiblemente sólo parecían imperfectas."<br /><br />Se hace imposible calificar a <em>Mi madre</em> con una sola palabra: ni biografía, ni tributo ni homenaje poseen la suficiente polisemia -además del exceso de contenidos asociados a estas variables literarias en la memoria lectora- como para abarcar lo que pueden contener apenas setenta páginas que se leen en una sesión pero que exigen horas, días, meses tal vez, para su correcta digestión. No es la primera vez que un escritor curtido en la ficción literaria abandona la fabulación para mostrarse a los lectores mediante pudorosos desnudos que recrean a sus ancestros: lo hizo Simone de Beauvoir con su madre en la plomiza pero estupenda <em>Una muerte muy dulce</em> (Une mort très douce, 1964), y, posteriormente, con una anonadante maestría, Philip Roth con su padre en <em>Patrimonio</em> (Patrimony, A True Story, 1991). Se me escapa la razón para esos auténticos tour de force en los que el escritor consagrado tiene, con respecto a su público, mucho que perder y, en principio, poco que ganar; sin embargo, como lector, se agradecen esas miradas íntimas que destacan des resto de producciones como paréntesis explicativos, testimonios personales de alguien cuya influencia en su obra traspasó el terreno de lo literario.<br /><br />"Hay algo, cierta esencia de la vida, que no surge con claridad de estas palabras. No hay palabras suficientes. No hay acontecimientos suficientes. No hay memoria suficiente para rememorar toda una vida y ponerla en orden, darle exactitud."<br /><br /><a href="http://jediscequejensens.blogspot.com/">Joan Flores</a><br />Llibreria La LlopaEls Papers de Pickwickhttp://www.blogger.com/profile/06106611263923672000noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-28006786287470414862010-05-05T07:21:00.001+02:002010-05-05T07:21:00.145+02:00Res a témer/ Nada que temer<div align="center"><br /></div><div align="center"></div><div align="center"><br /></div><div align="center"><a href="http://www.angleeditorial.com/libro.asp?codart=N046"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5467018596719747122" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 201px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEinORUR7TG2TwWbgwgSU6T0QGgTttdu2zBRqn9CCyoWUGj_XWuYcWFVhEb75nyA9lhlB2oFVjU97raxBrKe3QpWpmE9mnEPjGjWC6sfvKbM7C3CIS1vL0WuIxJqev8PRIaBfoSRmocX3Kg/s320/Barnescat.jpg" border="0" /></a><strong><a href="http://www.angleeditorial.com/libro.asp?codart=N046">Res a témer</a>. <a href="http://www.julianbarnes.com/">Julian Barnes</a>, <a href="http://www.angleeditorial.com/">Angle Editorial</a></strong></div><div align="center"><strong>Traducció d'Alexandre Gombau Arnau</strong> </div><div align="center"><br /></div><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5467018743577310434" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 100px; CURSOR: hand; HEIGHT: 157px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDvErcN8tK20NWb2hi3kTCVOzLui4Eb4hoa_RiYy06WclVpxKJ0DVbC5Gw2vgctLHdCkdyasfjgmGez5Bj4WhmpPnc3Pq6Y0I7OEjHYe0xpFDvF8PYWFk2lEym4nJXBXDnu204qfBWCyQ/s320/Barnes.jpg" border="0" /> <p align="center"><strong><a href="http://www.anagrama-ed.es/titulo/PN_745">Nada que temer</a>. <a href="http://www.julianbarnes.com/">Julian Barnes</a>, <a href="http://www.anagrama-ed.es/novedades">Anagrama</a><br />Traducción de Jaime Zulaika</strong></p><p align="left">Exquisit Barnes... Anagrama en castellà i Angle en català ens ofereixen aquesta mena de memòries, cultes i sense tòpics, desordenadament ordenades, on amb suggerent ironia endressa les seves relacions familiars, eleva la conversa fins esdevenir intimitat i converteix l'afecció a la música i a la lectura en un estil de vida. I entre <a href="http://www.pour-jules-renard.fr/">Renard</a>, <a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Michel_de_Montaigne">Montaigne</a>, <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Jean_Sibelius">Sibelius</a>, <a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Gustave_Flaubert">Flaubert</a> i tants d'altres transforma un llibre en la "taula llimona" a la vora de la que parlar d'allò diví i d'allò mortal. <em>Res a témer</em> seria una manera sorneguera de parlar de la mort amb mig somriure als llavis, però només mig...</p><p align="left">Marta Ramoneda</p><p align="left"><a href="http://www.lacentral.com/">Llibreria La Central</a></p>Els Papers de Pickwickhttp://www.blogger.com/profile/06106611263923672000noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-6595168647440073502010-05-03T07:09:00.000+02:002010-05-03T07:09:00.359+02:00Temps d'estiu/ Verano<div align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnjyhZ8VuCMQqBro_bbXt6Y8y1r7ddJQar2oQahCqhcs5tzIZTacpcGHlF8VmFMFO_vsSagLgBryoJQwHcZPOjB04JhiwTm0WEikr_BczG217IdqeiyJ5SqSeHW0TQpPMKScK1L9x8lOE/s1600/Coetzee+cat.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 100px; DISPLAY: block; HEIGHT: 152px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5465902221608422594" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnjyhZ8VuCMQqBro_bbXt6Y8y1r7ddJQar2oQahCqhcs5tzIZTacpcGHlF8VmFMFO_vsSagLgBryoJQwHcZPOjB04JhiwTm0WEikr_BczG217IdqeiyJ5SqSeHW0TQpPMKScK1L9x8lOE/s320/Coetzee+cat.jpg" /></a><strong> <a href="http://www.edicions62.cat/ca/llibre/temps-d-estiu_11796.html">Temps d'estiu</a>. <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/J._M._Coetzee">J. M. Cotzee</a>, <a href="http://www.edicions62.cat/www/edicions62/ca">Edicions 62</a></strong></div><div align="center"><strong>Traducció de Dolors Baliu</strong></div><br /><div align="center"><a href="http://www.randomhousemondadori.es/me_gusta_leer/Libros/V/Verano-ES/Verano"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 72px; DISPLAY: block; HEIGHT: 123px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5465902157973045618" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiH0IMtae3nfG4N7_olgIgEcebvEMNM9DmH2N9ZlKCW_-HS_JeWT2HyYWoPzpj4V962DCLfGf4yuYSuwMYw5KNRZtLQZi7R-QfNsaXxKVWF25iU0RNd-JAnT0VPYZreqrmZ7KQQy15KJ0I/s320/Coetzee.jpg" /></a><strong><a href="http://www.randomhousemondadori.es/me_gusta_leer/Libros/V/Verano-ES/Verano">Verano</a>. <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/J._M._Coetzee">J. M. Coetzee</a>, Random <a href="http://www.randomhousemondadori.es/">House Mondadori</a></strong></div><div align="center"><strong>Traducción de Jordi Fibla</strong></div><br />Comencem la primavera amb aquest Coetzee de títol estiuenc que vindria a completar la trilogia autiobiogràfica fictícia formada per <em><a href="http://www.edicions62.cat/ca/llibre/infantesa_6623.html">Infantesa</a></em> (<em><a href="http://www.randomhousemondadori.es/me_gusta_leer/Libros/I/Infancia-ES/Infancia3">Infancia</a></em>, <a title="Boyhood: Scenes from Provincial Life" href="http://en.wikipedia.org/wiki/Boyhood:_Scenes_from_Provincial_Life">Boyhood: Scenes from Provincial Life</a>, 1997) i <em><a href="http://www.edicions62.cat/ca/llibre/joventut_6622.html">Joventut</a> (<a href="http://www.randomhousemondadori.es/me_gusta_leer/Libros/J/Juventud-ES/Juventud5">Juventud</a>, </em><a title="Youth: Scenes from Provincial Life II" href="http://www.blogger.com/wiki/Youth:_Scenes_from_Provincial_Life_II"><em>Youth: Scenes from Provincial Life II</em></a><em>, </em>2002).<br /><br />Ens trobem un jove investigador que está preparant una biografia sobre un famós escriptor ja mort anomenat John Coetzee. A través de converses amb vàries persones que el van conèixer, amb especial atenció a algunes dones amb les que per unes raons o altres es va relacionar, l'autor construeix la figura d'aquest personatge sorrut i maldestre, amb el seu plumbi entorn familiar, i situat en el paisatge xorc de la casa familiar i de la ciutat on vivia. Aquestes diverses converses, més aviat monòlegs, funcionen com esqueixos amb els que poder fer créixer la figura i personalitat d'aquest escriptor curiosament anomenat Coetzee. Per una part, entrariem en l'àmbit de les relacions familiars tenses, desconfiades i plenes de recels, que arriben al més absolut patetisme pel que fa la convivència amb la figura paterna. Relacions molt arrelades en el paisatge i la geografia de la meseta sudafricana i les afores de Ciutat del Cap. Les relacions amb els companys de la Universitat tampoc esdevenen gens lluïdes, cap compromis, cap indici de companyonia, un simple intercanvi d'entrar i sortir. I fuegen la humiliació les relacions amoroses i sexuals, carents de qualsevol tipus d'intercanvi emocional, estanques i sense reverberació. Finalment, el nivell de relació clau d'aquestes memòries novel·lades seria la relació de l'autor amb si mateix: per un cantó la recerca de la veu narrativa; l'intent de perdurabilitat, per un altre. Una voluntat de trobar la veu literària per la posteritat que contrasta amb una sociabilitat força guerxa.<br /><br />Amb el seu estil sec, precís i elegant, Coetzee -sigui l'autor, sigui el personatge- en cap moment defuig de mostar-se tal qual és, sense trampes per dissimular una vida més aviat defectuosa, menada però per l'excel.lència literària.<br /><br />Marta Ramoneda<br /><a href="http://www.lacentral.com/">Llibreria La Central</a>Els Papers de Pickwickhttp://www.blogger.com/profile/06106611263923672000noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-48306287817699715982010-04-30T07:10:00.003+02:002010-04-30T14:35:06.922+02:00Laúd y cicatrices<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDCGFse7GNqx7xOZo9llEAzSBi-uyNOVZ8vHb_v3EiXx8cCvpF1Guf5fMTZMyakGEZ1Ok-PAdXQBvXND_lo3Tkyn8wx1ZSVmXsSYS_pITI_sP917muDLxEsWahoyb_HZ_QgsVlI8lOU0Q/s1600/Kis.jpg"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 189px; DISPLAY: block; HEIGHT: 295px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5465253359979101570" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjDCGFse7GNqx7xOZo9llEAzSBi-uyNOVZ8vHb_v3EiXx8cCvpF1Guf5fMTZMyakGEZ1Ok-PAdXQBvXND_lo3Tkyn8wx1ZSVmXsSYS_pITI_sP917muDLxEsWahoyb_HZ_QgsVlI8lOU0Q/s320/Kis.jpg" /></a> <div align="center"><a href="http://www.acantilado.es/novedades/laud-y-cicatrices-467.htm"><strong>Laúd y cicatrices</strong></a><strong>. </strong><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Danilo_Ki%C5%A1"><strong>Danilo Kis</strong></a><strong>, </strong><a href="http://www.acantilado.es/"><strong>Acantilado</strong></a><strong>.<br />Traducción de L. F. Garrido Ramos y T. Pistelek. Edición de Mirjana Miocinovic</strong> </div><div></div><div></div><div>La editorial Acantilado prosigue con su encomiable edición de la obra de Danilo Kis, uno de los más reconocidos autores yugoslavos del siglo pasado, heredero de una historia de la narrativa intensa y brillante que tomó el relevo de escritores de la talla de <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Ivo_Andri%C4%87">Ivo Andric</a>, y dio a conocer al mundo la literatura de la república de repúblicas balcánicas. Después de la genial <a href="http://www.acantilado.es/catalogo/una-tumba-para-boris-davidovich-300.htm"><em>Una tumba para Boris Davidovich</em></a> (Grosnica za Borisa Davidovica, 1976), del volumen <a href="http://www.acantilado.es/catalogo/circo-familiar-354.htm"><em>Circo familiar</em></a> y de la sorprendente <a href="http://www.acantilado.es/catalogo/enciclopedia-de-los-muertos-382.htm"><em>La Enciclopedia de los Muertos</em></a> (Enciklopedja mrtvim, 1983), nos llega ahora este <em>Laúd y cicatrices</em> (Lauta i oziljci, 1994), conjunto de textos póstumos que constituyen a la vez una insuperable introducción al universo Kis y una excelente muestra de su poética, y un colofón a la obra de uno de los autores imprescindibles de la literatura centroeuropea.</div><div></div><div></div><div><a href="http://jediscequejensens.blogspot.com/">Joan Flores Constans</a></div><div>Llibreria La Llopa</div>Els Papers de Pickwickhttp://www.blogger.com/profile/06106611263923672000noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-63062650854440474082010-04-28T20:02:00.003+02:002010-04-28T20:09:30.342+02:00S. o la esperanza de vida<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicZVTb8tjeGWrYhVpqbzrZj7BsGvmIKwfE8TD36PRpfI-TkyvJeaI9RRv5a2-26TzS7Qt9NtYnlurWRrWpHxHXY-dzHzKGGYxq8yY2ZHThXXZkVLy_cuvK7ZyrtD5BUs-oCrgktinqp2k/s1600/Gary.bmp"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5465251870784249794" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 75px; CURSOR: hand; HEIGHT: 122px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEicZVTb8tjeGWrYhVpqbzrZj7BsGvmIKwfE8TD36PRpfI-TkyvJeaI9RRv5a2-26TzS7Qt9NtYnlurWRrWpHxHXY-dzHzKGGYxq8yY2ZHThXXZkVLy_cuvK7ZyrtD5BUs-oCrgktinqp2k/s320/Gary.bmp" border="0" /></a> <div><a href="http://www.galaxiagutenberg.com/Contenido/Libros/Libro.asp?Codigo=59640&bus=1"></a></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div align="center"><a href="http://www.galaxiagutenberg.com/Contenido/Libros/Libro.asp?Codigo=59640&bus=1"><strong>S. o la esperanza de vida</strong></a><strong>. </strong><a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Alexandre_Diego_Gary"><strong>Alexandre Diego Gary</strong></a><strong>, </strong><a href="http://www.galaxiagutenberg.com/contenido/informacion.asp?Codigo=39534&nav1=39534"><strong>Galaxia Gutemberg</strong></a><strong><br />Traducción de Ignacio Vidal-Folch</strong> </div><div></div><br /><div>¿Cuál es el mejor sistema para pasar cuentas con el pasado, suponiendo que el pasado sea un paisaje con el que sea posible pasar cuentas? La propuesta de la lógica, y más en el caso de que este pasado tenga un inevitable carácter traumático, parece apostar por la opción más radical: enterrarlo, silenciarlo, no dejar que nos hable, con su tozuda insistencia, ni darle ninguna opción para que atraviese esa frontera invisible sin <em>checkpoint charly</em> ni muros de la vergüenza para salvaguardar nuestra frágil integridad de sus desordenados y poco inocentes envites; en todo caso, anularlo para no anularse, negarlo para que no se hable más de él. </div><br /><div></div><div>Sin embargo, a veces no es posible ese recurso, no figura entre el arsenal de auto-defensa con que nos dotan ese mismo pasado o la genética porque, como el corazón emparedado en el relato de Edgar Allan Poe, sigue haciéndose presente con insidiosa obstinación. En este caso, no cabe otra solución que hablar de él, exponiéndolo impúdicamente y, por tanto, exponiéndose, aunque de todo ello resulte un hecho tan insólito como el desnudarse ante desconocidos. </div><div></div><br /><div>“¡Silencio! No me oigo pensar. Callad, muertos. Pese a todo el respeto que os debo. Ahora tengo yo la palabra.” </div><br /><div></div><div>Alexandre Diego Gary, hijo del escritor <a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Romain_Gary">Romain Gary</a> y de la actriz <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Jean_Seberg">Jean Seberg</a>, vagabundo impenitente y barcelonés no sé si por elección, adopción o por casualidad, describe en este <em>S. o la esperanza de vida</em> (<a href="http://www.gallimard.fr/">S. ou l’ésperance de vie</a>, 2009), por persona interpuesta -que así se aleja más de la propia biografía, y el dolor duele menos cuando lo podemos traspasar a otro, aun cuando ese otro seamos nosotros mismos- el camino de ida a un particular infierno, con sus etapas y sus correspondientes círculos dantescos, y el improbable viaje de regreso hasta un purgatorio que, por contraste, puede parecer el más llevadero de los paraísos. </div><div></div><br /><div>Y es que el lastre que supone para el alma ser hijo de padres ricos, guapos y famosos, y con un final tan horrible para ambos, no se puede soslayar así como así. Escribir puede ser una ¿solución?, pero tampoco es inocua: </div><br /><div></div><div>“La literatura es la explotación del hombre por el hombre, hasta los más profundos recovecos de su alma, de sus entrañas.” </div><br /><div></div><div>Ese escribir, esa literatura, acaba convirtiéndose en un silencioso diálogo con una corriente incontinente de palabras que salen a borbotones, sin control, inocentes, no sin culpa pero sí sin intención, que despiertan al dolor dormido nada más ser pronunciadas, pero que no pueden callarse. Y es que la presencia de los muertos forma una parte tan inextricable del superviviente que hace imposible la huida; no hay escapatoria válida cuando es uno mismo quien aloja al enemigo. </div><br /><div></div><div>“Pero no siempre se puede faltar al deber de recordar [...] Intentas eludirlo, intentas no pensar en ello. Nuestros muertos, nuestros pobres muertos. Su recuerdo flota aquí y allá. Y nos abruman estas almas en pena.” Evidentes ecos de <a href="http://homepage.mac.com/brendanking/huysmans.org/indexf.htm">Huysmans</a>, al menos en la memoria lectora de quien escribe, para una novela (¿novela? ¿Por qué en la portada de “S. ou l’espérance de vie” no figura el conocido rótulo “Roman”, aunque sea como advertencia?) que no sucumbe a la estúpida simplificación freudiana; un relato que no puede reducirse a una sintomatología, un libro que es vida, escrito en un estilo duro, seco, frío, cortante; pero, ¿quién dijo que vivir fuera fácil? Mención especial para la cuidada edición de Galaxia Gutemberg, para la magistral traducción y, aunque anecdótico, para la estupenda foto de la cubierta.</div><div></div><br /><div><a href="http://jediscequejensens.blogspot.com/">Joan Flores Constans</a></div><div>Llibreria La Llopa </div>Els Papers de Pickwickhttp://www.blogger.com/profile/06106611263923672000noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-3781050679308739042010-02-10T17:21:00.004+01:002010-02-10T18:13:37.385+01:00Ha mort J. D. Salinger<div align="center"><strong><a href="http://salinger.org/index.php?title=Main_Page">Jerome David Salinger</a> J.D. SALINGER</strong></div><div align="center"><strong>1 de gener 1919-27 de gener de 2010</strong></div><br />L’any 1983, la <a href="http://salinger.org/index.php?title=Main_Page">Llibreria 22</a> va convidar <a href="http://amediavoz.com/gildebiedma.htm">Jaime Gil de Biedma</a> a fer l’obertura del <a href="http://www.premiscasero.net/">Premi de Novel·la Curta Just Manuel Casero</a>. L’acte es va fer al migdia i, després, gent de la Llibreria i del jurat, unes deu persones en total, vam anar a dinar. Aquest dinar, amb sobretaula inclosa, va durar unes quatre hores llargues. Jaime Gil de Biedma, va ser el protagonista d’aquella interessant sobretaula. Ens va parlar de literatura, de poesia, de política, del català, de les seves estades a un balneari a Granada, per recuperar-se dels seus accessos culinaris i de diferents barreges alcohòliques... de Filipines i, també, de la Isabel Preysler. Va ser una tarda per no oblidar. En un moment determinat ens va deixar anar: "sóc incapaç de mantenir una conversa amb una persona que no hagi llegit <em><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/La_cartuja_de_Parma">La Cartuja de Parma</a> </em>(<a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/La_Chartreuse_de_Parme">La Chartreuse de Parme</a>, 1839). La majoria dels que érem allà no havíem llegit la famosa novel·la de <a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Stendhal">Stendhal</a>.<br /><br />Ara, m’atreveixo, salvant les distàncies amb l'admirat Jaime Gil, a dir que “sóc incapaç de mantenir una conversa amb una persona que no hagi llegit <em><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/El_vigilant_en_el_camp_de_s%C3%A8gol">El vigilant al camp de sègol</a></em> (<a href="http://es.wikipedia.org/wiki/The_Catcher_in_the_Rye">The Catcher in the Rye</a>, 1951) . Ah, i no es tracta d'una novel·la per a adolescents.<br /><br />I tal com volia Salinger, que en els seus llibres només hi hagués el títol de la obra i res més. Ni fotos, ni biografies, ni sinopsis; per tant no diré res més, només que llegiu J. D. Salinger. <br /><br />Guillem Terribas. <a href="http://salinger.org/index.php?title=Main_Page">Llibreria 22</a>Els Papers de Pickwickhttp://www.blogger.com/profile/06106611263923672000noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-19974349058855722982009-12-07T09:02:00.005+01:002009-12-07T09:49:01.743+01:00La ribera de las Sirtes<div align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh42JTgpmT1uoL7wcPiz-O4mrmddLYaYVvqyl4ffQWnfHy27WaPR3gGx4k9XEY_D53HvyUMzopvxfma5ziSK0UpZy0-2hut-k1FpLVyVTjZHFp9ywv7icRY1_AxuDiRjdPdXWGs5V7b5fE/s1600-h/Sirtes.bmp"><img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 76px; DISPLAY: block; HEIGHT: 130px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5412401738218088322" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh42JTgpmT1uoL7wcPiz-O4mrmddLYaYVvqyl4ffQWnfHy27WaPR3gGx4k9XEY_D53HvyUMzopvxfma5ziSK0UpZy0-2hut-k1FpLVyVTjZHFp9ywv7icRY1_AxuDiRjdPdXWGs5V7b5fE/s320/Sirtes.bmp" /></a><strong> <a href="http://www.galaxiagutenberg.com/Contenido/Libros/libro.asp?Codigo=38006&nav3=1">El mar de las Sirtes</a>. <a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Julien_Gracq">Julien Graq</a>, <a href="http://www.galaxiagutenberg.com/">Galaxia Gutemberg</a></strong></div><div align="center"><strong>Traducció de José Escué</strong></div><div align="center"><strong></strong></div><div align="center"><strong>La ribera de las Sirtes. Julien Graq, <a href="http://www.proa.cat/www/proa/ca">Edicions Proa</a></strong></div><div align="center"><strong>Traducció de J. M. Sala Valldaura</strong><br /></div>He tornat a llegir <em>La ribera de les Sirtes</em> (<a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Le_Rivage_des_Syrtes">Le Rivage des Syrtes</a>, 1951, <a href="http://www.academie-goncourt.fr/">Premi Goncourt</a> 1951) de Julien Gracq, i em segueix maravellant.<br /><br />El jove aristòcrata Aldo, cansant de passar el temps anant de festa en festa amb els amics, decideix fer servir els seus contactes per demanar una destinació que el permeti fer algun servei a l'Estat. Així, és enviat a una guarnició fronterera situada en un recó de món d'Orsenna (una mena de barreja entre Venècia i Nantes) on tot està a l'espera de l'arribada de l'exèrcit enemic, belicós i brutal, que es va demorant i que només dóna mínimes senyals de vida; terrible invasor que no s'acaba de presentar, per desesperació de l'exèrcit rival.<br /><br />Aldo haurà de conviure amb els tres oficials i el seu capità, Marino, contrapunt i rèplica com a coprotagonista. Tots dos, empesos per la llosa de l'avorriment i el curs estantís dels dies, sempre emboirats, convertiran una possible amistat en una relació d'estreta vigilància mútua.<br /><br />Novel·la d'atmosfera enganxosa, afixiant, inquietant, com la zona fronterera que travessa: xorca, fúnebre, ruïnosa, devastada per la deixadesa dels habitants, reflex del tedi d'esperar que passi alguna cosa que ja no se sap ben bé què ha de ser.<br /><br />Sensació d'irrealitat aconseguida pel mestratge de Gracq: ens descriu minuciosament i amb tota mena de detalls el paisatge, els fenòmens sensorials, el clima, la geografia, l'arquitectura de l'entorn però, en canvi, de l'aspecte dels personatges, del seu caràcter i de la seva psicologia no ens en diu directament gairebé res. Unes figures de somni, que es mouen entre el son i la vigília, guiats més per l'instint que per la racionalitat. I això remarca encara més l'intens ambient surreal que batega en tota l'obra.<br /><br />Lectura que requereix esforç i dedicació, compansats abastament per l'exquisitesa de la prosa i la reflexió metafòrica latent.<br /><br /><a href="http://it.wikipedia.org/wiki/Dino_Buzzati">Buzzati</a> amb <em>El desert dels Tàrtars </em>(<em><a href="http://www.editorialempuries.cat/ca/llibre/el-desert-dels-tartars_6727.html">El desert dels Tártars</a></em>, <a href="http://www.editorialempuries.cat/www/empuries/ca">Empúries</a>, traducció de Mercè Senabre; <em><a href="http://www.gadireditorial.com/titulos/031.htm">El desierto de los Tártaros</a></em>, <a href="http://www.gadireditorial.com/">Gadir Editorial</a>, traducció de Carlos Manzano. Original en italià: <a href="http://it.wikipedia.org/wiki/Il_deserto_dei_Tartari_(romanzo)">Il deserto dei Tartari</a>, 1940), abans; i <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/J._M._Coetzee">Coetzee</a> amb <em>Esperant els bàrbars </em>(<em><a href="http://www.proa.cat/ca/llibre/esperant-els-barbars_7736.html">Esperant els bàrbars</a></em>, <a href="http://www.proa.cat/www/proa/ca">Edicions Proa</a>, traducció de Xavier Rello; <em><a href="http://www.randomhousemondadori.es/me_gusta_leer/Libros/E/Esperando-a-los-barbaros-ES/Esperando-a-los-barbaros">Esperando a los bárbaros</a>, </em><a href="http://www.randomhousemondadori.es/">Mondadori</a>, traducción de Luis Martínez Victorio. Original en anglès: <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Waiting_for_the_Barbarians">Waiting for the Barbarians</a>, 1980), després.<br /><br />Marta Ramoneda. <a href="http://www.lacentral.com/">Llibreria La Central</a>Els Papers de Pickwickhttp://www.blogger.com/profile/06106611263923672000noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-66206986491149747662009-12-06T07:19:00.002+01:002009-12-06T07:19:00.178+01:00Vidas erráticas<div align="center"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5410955055488140066" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 227px; CURSOR: hand; HEIGHT: 201px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4B4DuUQgClLwNQvWc-a_PsNHd_XwIbDTEdYnnBCMemn3P90KXkBrRaR0UKnFSX6VumyqkuA7rdrGBDVKMIGGZtP_AMa7AuRQiwaNSOP2bNoISvS38AFjHzUqtnfhqxnAG-LpC4-wCVe8/s320/Vidas+err%C3%A1ticas.jpg" border="0" /><strong>Vidas erráticas. </strong><a href="http://it.wikipedia.org/wili/Gianni_Celati"><strong>Gianni Celati</strong></a><strong> , </strong><a href="http://www.editorialperiferica.com/"><strong>Periférica</strong></a><strong><br />Traducció de Francisco de Julio Carrobles</strong><br /></div><div align="left"> </div><div align="left">L'Editorial Periférica presenta un nou volum de la seva recent col.lecció <em>Largo recorrido -</em>la mateixa que va recollir <em>Peru</em>, de Gordon Lish, <a href="http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/10/peru.html">ressenyat en aquest mateix blog</a>-, <em>Vidas erráticas</em> (Vite de pascolanti, 2006), llibre guanyador del <a href="http://www.premioletterarioviareggiorepaci.it/">Premi Viareggio</a>, un dels més reconeguts a Itàlia.<br /><br />Celati, un autor de rellevància en l'escena literària italiana, ha escrit un magnífic llibre de relats. Peces curtes que parlen del record d'èpoques passades i felices d'un narrador de llenguatge directe amb qui el lector estableix, immediatament, una complicitat lliure de tota sospita. L'adolescència i joventut a la Itàlia post-feixista va ser un terreny fèrtil tant per al cinema com per a la literatura; Celati l'aprofita per escriure un llibre que és una molt agradable sorpresa.<br /></div><div align="left"><a href="http://jediscequejensens.blogspot.com/">Joan Flores</a>. Llibreria La Llopa</div>Els Papers de Pickwickhttp://www.blogger.com/profile/06106611263923672000noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-82573440129275046322009-12-04T07:57:00.004+01:002009-12-04T14:48:43.117+01:00La realitat és bruta<div align="center"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6Mx6F8qegKepwXnuh6G5qu1kA9PZTl-KOVEfCqMVeXdMpBywm-VipMv7fnG3mNKJbLDjXUEacEk7vy9kBPmPYy0EkGJC7M40JLruViJuco8hiS2oi_R5ZTkLf1HP4BqDsWb_MzTjeGlU/s1600/Requiem%5B1%5D.JPG"></a></div><br /><div align="center"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5410244440531759634" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 161px; CURSOR: hand; HEIGHT: 282px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6Mx6F8qegKepwXnuh6G5qu1kA9PZTl-KOVEfCqMVeXdMpBywm-VipMv7fnG3mNKJbLDjXUEacEk7vy9kBPmPYy0EkGJC7M40JLruViJuco8hiS2oi_R5ZTkLf1HP4BqDsWb_MzTjeGlU/s320/Requiem%5B1%5D.JPG" border="0" /></div><br /><div align="center"><strong><a href="http://www.sajalineditores.com/products-page/sajalin/requiem-por-un-sueno/">Réquiem por un sueño</a>. <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Hubert_Selby,_Jr.">Hubert Selby Jr.</a>, <a href="http://www.sajalineditores.com/">Sajalín Editores</a></strong></div><div align="center"><strong>Traducció de Martín Lendínez<br /></strong><br /></div><div align="center"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5409880562283766930" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 162px; CURSOR: hand; HEIGHT: 248px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhetelDBjCFQ7_4phUALpDfkA0Ym7R_lg2Qj5Nk_vr9aDmpn7cysMym8VZpQI92BR-JmtbnJxd6GRXKFJy5A5a3u3DmNJoEy133wJblpuG0aziinJq_QDMNnUxpO466MbAqgaJ3YP1HGSc/s320/Nohaybestia_PORTADA.jpg" border="0" /><strong><a href="http://www.sajalineditores.com/products-page/sajalin/no-hay-bestia-tan-feroz1/">No hay bestia tan feroz</a>. <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Edward_Bunker">Edward Bunker</a>, <a href="http://www.sajalineditores.com/">Sajalín Editores</a><br />Traducció de Laura Sales Gutiérrez<br /></strong><br /><br /><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgucRpugltE_2R0aVPO6bto8kQxIfMuapJulysP5pDM-kA8axHGZWpd0T0MC1Q1IMViwb1gqkEQnVDAI2DVY31lGa_JnaW-qNvfvrc6dvWosLGiM9wUNQzsfPC8wm1RWjPgnTeHtop7fW8/s1600/angeles+derrotados.jpg"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5409880269671558722" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 156px; CURSOR: hand; HEIGHT: 256px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgucRpugltE_2R0aVPO6bto8kQxIfMuapJulysP5pDM-kA8axHGZWpd0T0MC1Q1IMViwb1gqkEQnVDAI2DVY31lGa_JnaW-qNvfvrc6dvWosLGiM9wUNQzsfPC8wm1RWjPgnTeHtop7fW8/s320/angeles+derrotados.jpg" border="0" /></a> <strong><a href="http://www.anagrama-ed.es/titulo/OVT_7">Ángeles derrotados</a>. <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Denis_Johnson">Denis Johnson</a>, <a href="http://www.anagrama-ed.es/">Anagrama</a></strong><br /><strong>Traducció de Benito Gómez Ibáñez</strong><br /><br /><div align="left"> </div><div align="left">Per pura coincidència temporal de publicació, he llegit de manera consecutiva tres obres escrites als anys seixanta-setanta que tenen en comú la violència, les adiccions, els personatges derrotats, autors americans autodidactes més o menys coetanis i que m'han entusiasmat.</div><br /><div align="left">Bons propòsits que acaben en l'assumpció de la condició de marginat i delinqüent; brins de readreçament truncats per la mala astrugança; ambients bruts, enganxosos; ànsies i descontrols; recursos sexuals com a únic apaivagament; certa esperança agafada amb pinces d'estimar; llenguatge arrepapat al terra en el que es mou. Podria seguir posant punts i comes, però només vull indicar per què m'han commogut tantíssim aquestes històries de vides devastades, l'explicació sencera està dins les obres en qüestió!<br /><br />Marta Ramoneda. <a href="http://www.lacentral.com/">Llibreria La Central</a></div></div>Els Papers de Pickwickhttp://www.blogger.com/profile/06106611263923672000noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-8758103521529194752009-12-03T09:03:00.003+01:002009-12-03T09:17:30.182+01:00Un llibreter d'ofici<img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 229px; DISPLAY: block; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5410917578232829810" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjsaNGfET0MDPgzx5_kLQKH8VOikIHsL5FSBpBxeYrSEzFF8Ta7gTXDx6clRqACASlIVrnbAsm4S30SRfDD9-azs9tSFCh3n_13yT19jK21r7zUh4CBIojH8GzRpbZN53-iZ_3toHaBQ7I/s320/Geli.jpg" /><br /><div align="center"><strong>Pere Rodeja Ponsati, ànima de la Llibreria Geli de Girona</strong></div><br />Abans d'ahir, 2 de desembre, quan li faltaven pocs dies per fer 78 anys, va morir en Pere Rodeja, llibreter de la Llibreria Geli de Girona.<br /><br />Fa més de tres anys, els Amics del Museu d’Art que, entre moltes coses, organitzen les <em>sis hores de lectura</em> pels volts de Sant Jordi, com altres anys, em van comentar el que volien fer: volien dedicar les <em>sis hores</em> a “Els llibreters”. Sense dubtar un moment, els vaig suggerir que si volien parlar d’"Els llibreters", la persona que ens representava i que era la figura idònia del llibreter era en Pere de Can Geli, en Pere Rodeja. I així ho van creure adient tots els altres companys llibreters.<br /><br />Aquella nit diversos llibreters vam acabar la vetllada llegint diversos fragments de llibres que estimem. Jo vaig poder llegir, tenint al davant en Pere Rodeja, el fragment de <em>Cien años de soledad</em> on Garcia Marquez parla del “librero catalán”. Per a mi en Pere sempre va ser i serà el llibreter, “el librero catalán”, l’home que més dignament ha portat el nostre ofici, durant pràcticament tota la seva vida fins el seu darrer dia.<br /><br />El Pere, sense moure's de la la llibreria del carrer Argenteria, ha aconseguit ser admirat i respectat, no només pels llibreters de Girona, sinó de tot el país. El Pere era una persona intel·ligent, culte, amable, que sabia el que el client volia o necessitava i amb una memòria prodigiosa. Tenia, també, un humor molt anglès i un somriure per sota el nas irònic que el feia una persona entranyable.<br /><br />El seu ofici de llibreter, ha estat i serà un model per a nosaltres, els llibreters que l’hem conegut i per les noves generacions.<br /><br />Guillem Terribas, llibreter de la <a href="http://www.llibreria22.net/">Llibreria 22</a>Els Papers de Pickwickhttp://www.blogger.com/profile/06106611263923672000noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-38647847309115317912009-12-02T13:49:00.002+01:002009-12-02T13:49:00.367+01:00El hombre vigilado<div align="center"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5409878023976831538" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 76px; CURSOR: hand; HEIGHT: 121px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhBg0I5mKr3qJe2ehjcQgCqwhDeCkjYKoDbmcpkiSfdWOf1jhA88BqRTvspfPf3c_sOpvW4ohEn1TJQV5OwuGwc_JP9SpQKQVsxrHjhpNkDy6uYFJUK0rvOLWsOTn51E6N0gnDwgrM526c/s320/branev.bmp" border="0" /><strong><a href="http://www.galaxiagutenberg.com/Contenido/Libros/Libro.asp?Codigo=58535&bus=1">El hombre vigilado</a>. <a href="http://www.galaxiagutenberg.com/Contenido/Libros/libro.asp?Codigo=58535&nav3=2">Bresco Branev</a>, <a href="http://www.galaxiagutenberg.com/Contenido/Libros/libro.asp?Codigo=58535&nav3=2">Galaxia Gutemberg</a></strong></div><div align="center"><strong>Introducció de Tzvetan Todorov, traducció de</strong> <strong>Noemí Sobregués</strong></div><div align="center"></div><div align="left"> </div><div align="left">Testimoni atrevit, sense disimuls ni falses justificacions, de com pot viure una persona "normal" amb poques inquietuts polítiques i amb moltes ganes d'aprendre i dedicar-se a la direcció cinematogràfica sota el règim comunista. Entre Bulgària i Alemanya, Branev intenta fer la seva vida, però s'adona de com pot incidir en la vida d'altres persones un mínim gest seu. Prendre'n consciència i evitar malbaratar la vida dels que l'envolten serà la seva obsessió, la llosa que condiciona el seu dia a dia, tan vigilat que -sense que ell en sàpiga res- acabarà omplint centenars de pàgines dels expedients de la seguretat de l'Estat; precisament, el subtítol del llibre és "Recuerdos a partir de expedientes de la policía secreta".</div><div align="left"> </div><div align="left"></div><div align="left">Marta Ramoneda. <a href="http://www.lacentral.com/">Llibreria La Central</a></div>Els Papers de Pickwickhttp://www.blogger.com/profile/06106611263923672000noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-30365857805810222392009-11-30T13:41:00.003+01:002009-11-30T14:09:35.897+01:00Lenz<div align="center"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5409875928744874658" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 122px; CURSOR: hand; HEIGHT: 179px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEihTyKtQZOYzAcpsmz4pfLu_WMPXfUdRBaMHllW_FvU4Z8NfGZg6xo4D6-6iEwi2UERxics46GKIQyscBuevjWThUEr9lzDVf8fwnST2V12Ktlta567F8WAKwVHdfGNGGFi6evRee7TWLA/s320/cob_lenz-web.jpg" border="0" /><strong>Lenz. <a href="http://de.wikipedia.org/wiki/Georg_B%C3%BCchner">Georg</a> <a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Georg_B%C3%BCchner">Büchner</a>, <a href="http://www.adesiaraeditorial.cat/">Adesiara Editorial</a></strong></div><div align="center"><strong>Traducció de <a href="http://www.upf.edu/iuc/ibanez/ibanez2.htm">Jordi Ibáñez Fanés</a></strong></div><p>Cel.lebro l'edició del <em>Lenz</em> (Lenz, 1835) de Georg Büchner, que acaba de publicar l'editorial Adesiara. Edició especialment engrescadora pel fet de comptar amb el text original alemany al costat del text en català. Tot és el llenguatge i, si no, la bogeria, amb el pas previ per l'avorriment. Això és el que entec a l'acabar la lectura d'aquesta cinquentena de pàgines.</p><p>Jordi Ibáñez Fanés n'ha fet la traducció, gràcies! Els millors auguris a Adesiara per la seva tasca valenta, original, decidida, tan sèria que no ha de perdre mai la ironia, seductor mestratge dels clàssics.</p><p>Marta Ramoneda. <a href="http://www.lacentral.com/">Llibreria La Central</a></p>Els Papers de Pickwickhttp://www.blogger.com/profile/06106611263923672000noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-45909229656844275192009-11-20T07:25:00.005+01:002009-11-20T07:25:00.705+01:00Els jugadors de whist<div align="center"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5404677099787144370" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 213px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh59aKxuWC8_pwYUHc-5zYjugkWs1ibAdGTKXqP-beGyv_VpHgOVbQOQviOGs1kTOcXp7WwWglXfeEQdChNy0IeDcDNy_V8F0gXIw62ZzJb9_5Q2gskg_A6ghd5WxZtpImSUgWkFXDMdFY/s320/elsjugadorsdewhist350.jpg" border="0" /><strong><a href="http://www.editorialempuries.cat/ca/llibre/els-jugadors-de-whist_11230.html">Els jugadors de whist</a>. Vicenç Pagès, <a href="http://www.editorialempuries.cat/www/empuries/ca">Editorial Empúries</a></strong> </div><div align="left"><br />Vicenç Pagès Jordà (Figueres, 1963) ja té una llarga experiència en el món de les lletres. El 1990 va publicar el seu primer llibre <em>Cercles d’infinites combinacions</em> (Empúries, descatalogat) i fins a <em>Els jugadors de whist</em> ha conreat l’assaig, la crítica, la novel·la, contes... Aquesta experiència i les llargues hores de lectura l’han conduït durant una llarga temporada a escriure aquesta novel·la plena de vida, d’experiència i, sobretot, de bona escriptura. El mateix Vicenç reconeix que a “<em>Els jugadors</em>...” hi ha abocat tot el que podia i volia dir sobre un món, un temps i una ciutat, <a href="http://www.figueresciutat.com/">Figueres</a>, que coneix molt bé. De fet es el món en que ha viscut i on s’ha format.</div><div align="left"></div><div align="left"></div><div align="left"><em>Els jugadors de whist</em> és una novel·la que aplega diferents gèneres: el dietari, la biografia, la crònica, el pensament i la divulgació. Evocació dels primers anys de joventut; les primeres amistats, el paisatge dels primers anys de vida i que mai t’abandonen; els primers amors i els primers desamors; el món dels “rebels sense causa”; l’arribada al món dels adults amb totes les seves conseqüències: el treball, el matrimoni, els fills, les separacions... </div><div align="left"></div><div align="left">Vicenç reivindica una ciutat, Figueres, com a decorat de la seva història. Hi ho fa com si fos Brooklyn, Manhattan, el Raval o Montmartre. És la història d’una generació, que utilitzant l’argot cinematogràfic (cosa que ell fa contínuament a la novel·la per descriure una situació o un personatge), anomena de “La Guerra de les Galaxias”. Però, també es vàlida per a qualsevol generació, entre d'altres coses perquè entre unes i altres només hi ha algunes variacions puntuals.</div><div align="left"><br />Les referències, les recomanacions tant literàries com cinematogràfiques, són per tenir en compte. També el gran coneixement que desborda en Vicenç sobre les noves tecnologies de la comunicació.</div><div align="left"><br />Vicenç Pagès ha escrit un cocktail molt ben combinat que es fa llegir. Possiblement, hi ha abocat massa de tot, però com diu ell, “he quedat sec”. Ho ha deixat anar tot. Ara es cosa nostra, del lector, saber païr bé tot el que, magistralment, ens explica i escriu. De moment, tant crítica com públic l’està acollint molt bé i serà, sens dubte, una novel·la que calarà dins el panorama narratiu català.</div><div align="left"><br />Per acabar, transcriuré un paràgraf del llibre:</div><div align="left"></div><div align="left"></div><div align="left">“Quantes pel·lícules hem vist que culminen amb una grua oferint una visió des de les altures que ens allunya dels personatges fins que desapareixen, absorbits per l’entorn?”(...) “ara sí, la càmera es desplaça a poc a poc cap amunt, cap els núvols, i la cançó s’acaba en aquest moment perquè ha arribat la FI”.<br /></div><div align="left">Guillem Terribas. <a href="http://www.llibreria22.net/">Llibreria 22</a></div>Els Papers de Pickwickhttp://www.blogger.com/profile/06106611263923672000noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-33222534131819090382009-11-18T07:57:00.001+01:002009-11-18T07:57:00.369+01:00Mis premios<div align="center"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5404654394341519714" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgglWZxAOb7SB1iWLo-ksFkziSoHJVLqAOyNcuLPmvfo0L2ai1jdRfcq89IDZfxPn1HPz9Vy5-ZXfe-Pgere1MfMw2ZkifqonQD3hZtWzvOXsa_zJ2KWGiWiCAHGPhBmwShDuYcT7EBAUY/s320/Mis_premios%5B1%5D.JPG" border="0" /><a href="http://www.alianzaeditorial.es/cgigeneral/newFichaProducto.pl?obrcod=2196889&id_sello_editorial_web=34"><strong>Mis premios</strong></a><strong>. </strong><a href="http://www.thomasbernhard.at/"><strong>Thomas Bernhard</strong></a><strong>, </strong><a href="http://www.alianzaeditorial.es/cgi-bin/main.pl"><strong>Alianza</strong></a><strong> </strong></div><div align="center"><strong>Traducción de de Miguel Sáenz</strong><br /></div><br />Pertenecer a la legión –pues nuestro número es ingente, y nuestro nombre legión- de rendidos admiradores de Thomas Bernhard tiene una recompensa, aunque de carácter estrictamente privado y de sutil materialización, incalculable: el genial cascarrabias austríaco nunca decepciona a sus incondicionales.<br /><br />“La ministra roncaba, aunque muy suavemente, roncaba, roncaba con el suave ronquido de los ministros, conocido en el mundo entero”.<br /><br />En conjunto, la obra de Thomas Bernhard pasa por obsesiva y pesimista, es notoria y sobradamente conocida su seriedad, y su carácter agrio hasta la mala educación ha trascendido otras de las muchas cualidades que poseen tanto su prosa como sus obras teatrales, y también su poesía. Mis premios (<a href="http://www.perlentaucher.de/buch/31264.html">Meine Preise</a>, 2009) es una recopilación de artículos breves –breves en su extensión pero, como siempre, amplios en su mala leche- que escribió el autor relatando la concesión de algunos premios a su labor; es Bernhard puro en un contexto literario que no cultivó con asiduidad, el de los relatos cortos, cuya característica más notable es un agudo sentido del humor, a ratos rayano, como siempre en el austríaco, del más crudo cinismo. Así, la devolución de un traje que había comprado para recibir un premio, y que resulta que le quedaba estrecho, le hace exclamar:<br /><br />“Quien compre el traje que acabo de devolver no sabrá que ha estado ya en la entrega del Premio Grillparzer de la Academia de Ciencias de Viena.”<br /><br />El recuerdo de un colega de baraja le hace reflexionar sobre el paso del tiempo:<br /><br />“… el expolicía Immervoll… venía a diario a mi cuarto para jugar conmigo a las veintiuna, él ganaba y yo perdía, durante semanas ganó él y yo perdí, hasta que él se murió y yo no.”<br /><br />La refractariedad de la pompa y el boato de la alta sociedad austríaca tampoco sale indemne:<br /><br />“Corría peligro de asfixiarme en la atmósfera de aquella sala. Todo estaba lleno de sudor y dignidad.”<br /><br />Un traje estrecho que echa a perder una <a href="http://de.wikipedia.org/wiki/Franz-Grillparzer-Preis">ceremonia</a>; el kilométrico nombre de un premio que procura dar por el título correcto entero; el que le permite adquirir una neblinosa ruina perdida en un impenetrable bosque; <a href="http://de.wikipedia.org/wiki/Julius-Campe-Preis">el</a> que recoge para comprar inmediatamente un Triumph Herald<br /><br />“… ahora tenía que ir precisamente a ese Ministerio y dejar que precisamente aquella gente a la que detestaba profundamente me colgara un premio que detestaba”;<br /><br />el portazo de un <a href="http://de.wikipedia.org/wiki/Gro%C3%9Fer_%C3%96sterreichischer_Staatspreis_f%C3%BCr_Literatur">Ministro</a> ante su mala educación; <a href="http://de.wikipedia.org/wiki/Anton-Wildgans-Preis">el</a> que usa para cambiar las contraventanas de su casa<br /><br />“El ser humano debe aceptar el dinero siempre que se le ofrece sin titubear nunca por el cómo y el de dónde, todas esas consideraciones no eran siempre más que pura hipocresía”;<br /><br />la reflexión, incluso, de que lo mejor es <a href="http://de.wikipedia.org/wiki/Franz-Theodor-Csokor-Preis">no dejarse homenajear</a>. Incluso un premio al aprendiz de comercio Bernhard y <a href="http://de.wikipedia.org/wiki/Georg-B%C3%BCchner-Preis">un discurso</a> que no tuvo lugar…<br /><br />“No debemos desahogarnos siempre con nuestros grandes ni imputarles con toda vehemencia y griterío nuestra miserable existencia y desamparo”.<br /><br />Completan el volumen los discursos pronunciados por Bernhard en las ceremonias de entrega. Se trata de piezas cortas, concisas, concluyentes, que dan una idea presumiblemente fiel del Bernhard más próximo, más humano, aunque éste no esté, realmente, tan lejos de los obsesivos protagonistas a los que nos tienen acostumbrados sus obras.<br /><br />Joan Flores. Llibreria La LlopaEls Papers de Pickwickhttp://www.blogger.com/profile/06106611263923672000noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-82622747421929847142009-11-16T09:52:00.004+01:002009-11-16T09:57:24.842+01:00Amor de Artur<div align="center"> <img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 109px; DISPLAY: block; HEIGHT: 166px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5404621817389312610" border="0" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiKyoUwDAfKctLnmJdLG1IJVdPpuFRZWrsm-ss15Zz-hthUY9uPc82LJ7_czIhxqmkjw8DGk6fkS2lgbRFWgiw05BBm9yr6qqGKcxlx3W7LkM1wr4Dxms5IwgYtWITtSCMYqubU-kAYGR0/s320/Amor+de+Artur.png" /><a href="http://www.impedimenta.es/ficha.php?id=45"><strong>Amor de Artur</strong></a><strong>. </strong><a href="http://gl.wikipedia.org/wiki/Xos%C3%A9_Lu%C3%ADs_M%C3%A9ndez_Ferr%C3%ADn"><strong>X. L. Méndez Ferrín</strong></a><strong>, </strong><a href="http://www.impedimenta.es/"><strong>Impedimenta</strong></a><br /><strong>Traducción de Moncha Fuentes y Xavier R. Baixeras</strong></div><div align="center"><strong>Introducción de Constantino Bértolo</strong> </div><br />A las 15:33 horas de una sombría y fresca tarde de noviembre me senté en mi sillón favorito, aquejado de un ataque súbito de hedonismo, armado con un estupendo Esplédido de <a href="http://www.habanos.com/article.aspx?aid=34">Cohiba</a>, cenicero, tetera con <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Earl_Grey_tea">Earl Grey</a> a discreción y una razonable copa de <a href="http://www.lustau.es/es/lustau_42.html#42">Señor Lustau 1940</a>, con la intención de echarle un vistazo a un libro que no conocía de un autor de quien sólo me sonaba el nombre. A las 19:37 horas, sin haberme levantado ni siquiera para satisfacer ninguna de las necesidades básicas, la copa de brandy intacta, cierro <em>Amor de Artur</em> (Amor de Artur, 1982) con la sensación de que durante esas cuatro horas y pocos minutos o bien he sufrido alguna clase de rara autohipnosis involuntaria, y lo de "sufrir" es literal, o bien he sido abducido por alguna inteligencia, porque algo de inteligencia debe dársele por supuesta, extraterrestre.<br /><br /><em>Amor de Artur</em> es, para este lector, un descubrimiento sorprendente; uno se vanagloria, al menos en la intimidad, de ser un tipo leído, vamos, con eso que se llama, pomposamente y alzando con suficiencia una ceja, "cierto bagage", y se considera a salvo de sorpresas; al fin y al cabo, si algo es bueno, realmente bueno, o se parece mucho a algún libro que ya se ha leído -en cuyo caso uno, haciendo gala de una falta absoluta de modestia, encuentra en su memoria la referencia y, con suficiencia, exclama: "Oh, eso no es más que un plagio de... (póngase aquí el nombre de algún clásico o del último transgresor, igual da)"- o ya se conoce -"¿Cómo? ¿Ahora has descubierto a... (lo mismo que en el paréntesis anterior); uff, hace años que lo leí"-. Pues bien: de ahora en adelante, jamás volveré a tener la pretensión de que ya he leído todo lo que vale la pena y de que para disfrutar leyendo tengo que limitarme a releer.<br /><br /><em>Amor de Artur</em> es un libro que contiene cuatro narraciones cortas cuya lectura estimula esa parte recóndita del cerebro donde se supone que se halla el placer. Son cuatro relatos, a cuál más sorprendente, escritos desde una maestría en el estilo que parecía extinguida con el último clásico, enmarcados en tiempos distintos y con protagonistas sin relación entre ellos, al menos a primera vista, pero que tienen en común un tiempo de referencia y una tierra mítica, un espacio literario -uno no puede dejar de pensar en La Tierra Media de Tolkien o el Terramar de Le Guin, aunque la temática de <em>Amor de Artur</em> transcienda la fantasía- poblado de historias que conocemos sólo en parte y de la boca de personajes insólitos que arrastran al lector por los caminos que llevan a la buena literatura.<br /><br />Hagan como yo: búsquense cuatro horas, acomódense y sumérjanse en la lectura de <em>Amor de Artur</em>; de hecho, este reseñista está terminando con prisas esta recomendación para volver a Tagen Ata; ya sé que no podemos bañarnos dos veces en el mismo río, pero ahora mismo sí que me apetece, al menos, dejar un buen rato mis pies en remojo en el tranquilo remanso de la corriente que me ha descubierto Méndez Ferrín. Y les aseguro que no será el último rato que pase en su compañía.<br /><br /><a href="http://jediscequejensens.blogspot.com/">Joan Flores</a>. Llibreria La LlopaEls Papers de Pickwickhttp://www.blogger.com/profile/06106611263923672000noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-84605908719827864032009-11-05T09:27:00.002+01:002009-11-16T14:07:32.036+01:00Babbitt<img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5399792082228253730" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 197px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgx24UMNCei4ZCKJOnE0RUey_BDk0-zP-lRoz6ZQrIHC1fUECNOLD5GMMaDFPfjOwKfCqzg8FykWyxR_lWuQcXC7YWc0G3gbnDZR4AU6Cjw9-nVDiY127Rb6-mW4B-H24ljgUDdy0GPkEk/s320/Babbitt.jpg" border="0" /> <div></div><div></div><div align="center"><strong><a href="http://www.nordicalibros.com/ficha.php?id=57&PHPSESSID=a36731dbf362cbb5b9b2395bcbcdbcc1">Babbitt</a>. <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Sinclair_Lewis">Sinclair Lewis</a>, <a href="http://www.nordicalibros.com/">Nórdica</a></strong></div><div align="center"><strong>Traducció de José Manuel Àlvarez</strong></div><br /><div></div><div>Tots els colors del gris: la vida gris d'un americà gris en una ciutat gris del gris principi del gris segle XX a la grisa societat d'uns grisos Estats Units d'Amèrica; tot explicat amb la saviesa literària d'un dels millors cronistes de l'Amèrica d'entreguerres, no per res <a href="http://nobelprize.org/nobel_prizes/literature/laureates/">Premi Nobel de Literatura</a> -del grup dels Nobel merescuts- de l'any 1920 i primer escriptor nordamericà guardonat.</div><div> </div><div></div><div></div><div><em></em></div><div><em>Babbitt</em> (<a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Babbitt_(novel)">Babbitt</a>, 1922) és una novel.la imprescindible; literàriament, per la seva contrastada qualitat, però també perquè és d'aquells escrits que ajuden a entendre per què les, o algunes, coses han acabat esdevenint exactament com són. Quatre-centes cinquanta pàgines en les que sembla que no passi res d'extraordinari, quan el que la fa una novel.la extraordinària és precisament aquesta mancança de tensió.</div><div></div><div></div><div></div><div> </div><div><a href="http://jediscequejensens.blogspot.com/">Joan Flores</a>. Llibreria La Llopa</div>Els Papers de Pickwickhttp://www.blogger.com/profile/06106611263923672000noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-63086429045633402032009-11-03T08:41:00.004+01:002009-11-16T14:07:55.890+01:00Manual del contorsionista<div align="center"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5397630275299782258" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 103px; CURSOR: hand; HEIGHT: 166px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRkD3xjC5s-x8JOjWcpCULFW2W1Y8fUxfI7T9bdcpHHNvpPk203D9gWg3-0Hl_8GrJJsWABqaXXUxEPMZM9NKWrRJzosCPuNOWM6F3bTdm5afQkfvXl-_1Kc0qqnzn1CHAQQlrvzeWlUk/s320/contorsionista.jpg" border="0" /><strong><a href="http://www.alphadecay.org/libro/manual-del-contorsionista">Manual del contorsionista</a>. <a href="http://www.craigclevenger.com/">Craig Clevenger</a>, <a href="http://www.alphadecay.org/">Alpha Decay</a><br />Traducció de María Alonso</strong> </div><div align="left"><br />Una proposta brillant i original d'un autor d'aquells que debuten amb una agradable sorpresa literària, i no només perquè <a href="http://chuckpalahniuk.net/">Chuck Palahniuk </a>i <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Irvine_Welsh">Irvine Welsh </a>ho diguin... o també. El temps narratiu del <em>Manual del contorsionista</em> (<a href="http://en.wikipedia.org/wiki/The_Contortionist">The Contortionist's Handbook</a>, 2002) transcorre en el lapse en que un psicòleg entrevista al protagonista, sospitós d'intent de suïcidi, amb l'encàrrec de redactar un informe d'evaluació que servirà per decidir si ha de ser internat en un psiquiàtric o posat en llibertat; la conversa desvetlla, a través d'una sèrie de <em><a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Flashback">flashback</a></em> provocats per les preguntas de l'evaluador, la verdadera història d'un protagonista estupendo que parla en una obsessiva primera persona del seu turbulent i difòs passat.<br /><br />Aquest <em>Manual del contorsionista </em>és un llibre curiós pel que té d'inusual, però davant del qual és difícil escapolir-se de l'interés creixent a mesura que es va avançant en la seva lectura. Es difícil especular al voltant de si es convertirà en un text de culte o no, però el seu estil, que recorda no tan sols Palahniuk, si no també <a href="http://www.vonnegut.com/">Vonnegut</a> i potser fins i tot <a href="http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/09/un-ano-sin-dfw.html">D. F. Wallace</a>, el fan molt recomanable als lectors empatxats de novela negra nòrdica.</div><div align="left"><br /></div><div align="left"></div><div align="left"><a href="http://jediscequejensens.blogspot.com/">Joan Flores</a>. Llibreria La Llopa</div>Els Papers de Pickwickhttp://www.blogger.com/profile/06106611263923672000noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-6160501444052870292009-11-01T08:46:00.003+01:002009-11-16T14:08:14.383+01:00El caballo amarillo<div align="center"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5396889426442421474" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 211px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwYseczqlBiWVuWKDerYP9Z1kFKn_UXAN6i-1xp7QOUi_9I5Gkp639FK-ymeE1V5hGsVWXBm-vGHjf8cZMtMBb7EIkF19Dop7NSOsoTS4T8QoNYhLWoVsFo1bCzg5IvgRIZiZ_oJ_yUK4/s320/Caballo+amarillo.gif" border="0" /><strong><a href="http://www.impedimenta.es/ficha.php?id=44">El caballo amarillo. Diario de un terrorista ruso</a>. <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Boris_Savinkov">Boris Savinkov</a>, <a href="http://www.impedimenta.es/index.htm">Impedimenta</a></strong></div><div align="center"><strong>Traducció i pròleg de James y Marian Womack<br /></div></strong><br />Memòries del dandi-terrorista, que tot explicant les seves trifulques amb la preparació d'atemptats i la conspiració, així com l'arrebatament de desitjos romàntics, esdevenen una mena de confrontació entre dues maneres d'entendre la mística russa: la figura de Crist i certs personatges de Dostoievski.<br /><br />Marta Ramoneda. <a href="http://www.lacentral.com/">Llibreria La Central</a>Els Papers de Pickwickhttp://www.blogger.com/profile/06106611263923672000noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-22229592260383838212009-10-30T08:35:00.003+01:002009-11-16T14:08:30.831+01:00Perú<div align="center"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5396886978187366194" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 227px; CURSOR: hand; HEIGHT: 201px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjOm4n8EOTxejRaeibsX8RtfUd6k51id4V6HqsUoMYAu2Xa1nx2-g6TZEJLuXmX9QFakJnwe6vR1bY7cTw1ShInRhDM3NtxOXYWm1wwKLBIWM3cw3Plb5r-EVEdu4dezlbxLkDexa4GXds/s320/peru.jpg" border="0" /><strong>Perú. <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Gordon_Lish">Gordon Lish</a>, <a href="http://www.editorialperiferica.com/">Periférica</a></strong></div><br />Capaç de descobrir les joies de la literatura americana, ara l'editor passat a autor ens en dona una mostra exquisida al relatar-nos a <em>Perú </em>(Peru, 1986) el monòleg de qui, ara ja pare exemplar, va matar un company de jocs quan tenia sis anys. A batzegades, va penetrant el sentit d'aquell fet: els veïns, la calor, les joguines, la família. Fins arribar al dia d'avui en que el seu fill arriba d'uns campamens. Un programa de la tele li farà enllaçar aquest preparar la moxilla del seu fill amb aquell dia de la seva infantesa en que, dit ras i curt, va cometre un assassinat.<br /><br />Marta Ramoneda. <a href="http://www.lacentral.com/">Llibreria La Central</a>Els Papers de Pickwickhttp://www.blogger.com/profile/06106611263923672000noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-33667234851262007772009-10-28T19:49:00.006+01:002009-11-16T14:08:54.481+01:00XXIX Premi de novel.la curta Justa Manuel Casero<img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5397915543048710210" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 100px; CURSOR: hand; HEIGHT: 145px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg0jQpbj_3Lnl3bwpOyXV73_svDCIHSRm5P4qXAs6ypMR4UUnOpFeod2Cq5GI8_TgknKpVkfA4A7tzNCv2q5waMfgmgC-G09fxNmI-StAABLkC2TOSSIrmcVPdml7BxDg3aNiAmC1aiKW0/s400/just.jpg" border="0" /><br /><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div></div><div><div>La <a href="http://www.llibreria22.net/">Llibreria 22 </a>de Girona convoca i organitza el <a href="http://www.premiscasero.net/">XXIX Premi de Novel.la Curta</a> <a href="http://www.premiscasero.net/index.php?option=content&task=view&id=34&Itemid=33">Just Maria Casero</a>; al voltant de la concessió organitza una sèrie d'<a href="http://www.llibreria22.net/CARTELLCasero09.pdf">actes</a> de caire literari amb lectures, recitals de poesia i projecció de pel.lícules.</div><div> </div><div></div><div>Guillem Terribas. <a href="http://www.llibreria22.net/">Llibreria 22</a></div></div>Els Papers de Pickwickhttp://www.blogger.com/profile/06106611263923672000noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-53097149444307165902009-10-28T08:30:00.003+01:002009-11-16T14:09:46.267+01:00Aire nuestro<div align="center"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5396885268415034834" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 180px; CURSOR: hand; HEIGHT: 290px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiG9J4o_og9P9m-HltDE8eijGY-abvGIETO9V-Oj8OzeJN066FWyck3KbUS_8s4vEYRtQ3xZTQ2NLAOsTQt306U_z42p2BKaFjAI2u6GGniizj6Ltkc0u8qYLqvESBKeIrPEdzzVKN7oYo/s320/Aire+nuestro.jpg" border="0" /><strong><a href="http://www.alfaguara.santillana.es/libro/aire-nuestro/1413/">Aire nuestro</a>. <a href="http://manuelvilas.blogspot.com/">Manuel Vilas</a>, <a href="http://www.alfaguara.santillana.es/index.php">Alfaguara</a></strong></div><br />Deliris rockers, contes radiofònics, imaginació voraç, frases punxants, recursos poc convencionals, formació esmicolada, relacions molt humanes i quantioses ganes de jugar amb la innovació literària. Un grapat d'històries més aviat generacionals convertides en la programació d'una ultramoderna cadena de ràdio. Pot semblar un entreteniment, però darrera del qual jo diria que hi ha una feina brillant.<br /><br />Marta Ramoneda. <a href="http://www.lacentral.com/">Llibreria La Central</a>Els Papers de Pickwickhttp://www.blogger.com/profile/06106611263923672000noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-31025740474145395972009-10-26T13:08:00.007+01:002009-11-16T14:10:03.049+01:00El vigilant i les coses<div align="center"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5396880338263991010" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 170px; CURSOR: hand; HEIGHT: 255px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhus90O4vO2eXgH8kd0OUj93GGbcP2_rGmaSA-vkHCYtUZXyxz4rjitsiscueM8YV2iK0ITOuKliO70yigkvwDfGMNyQwD_x36RP6s-N4BQkByurcv3FQqk9ZA8m6f_viDm9Yzlubmzdps/s320/VigilantG.jpg" border="0" /><strong><a href="http://www.edicions1984.cat/detallcoleccion.cfm?cod=El%20vigilant%20i%20les%20coses">El vigilant i les coses</a>. <a href="http://www.pasqualfarras.cat/">Pasqual Farràs</a>, <a href="http://www.edicions1984.cat/index.cfm">Edicions de 1984</a></strong></div><br />Ens trobem dins el cap d'un vell vigilant d'una fàbrica, en una ciutat i un temps descrits però no precisats; i amb un català deliciós i acuradíssim i orgullós com mai. Conflictes socials però també -i sobretot-repàs inquiet de les visicituts, més mentals que físiques, del vell empleat amb el seu entorn.<br /><br />Marta Ramoneda. <a href="http://www.lacentral.com/">Llibreria La Central</a>Els Papers de Pickwickhttp://www.blogger.com/profile/06106611263923672000noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-21478622229590047992009-10-23T07:06:00.003+02:002009-11-16T14:10:19.837+01:00Un hombre que duerme<div align="center"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5395302099150357282" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 211px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEagfVOzxem188DEchL5QmNFIVUzgI_BfcIplvA-Vfvtt-h543yd-9cMUu8TTBpY7F6G5vl_NFbyvDovVWtqe6MAGiyPePLdYOrQjg-vytt6V73utjIoioIkHDQ0Ft_LjBzoPem61dKvA/s320/9788493711061_hombre_duerme_perec.gif" border="0" /><a href="http://www.impedimenta.es/ficha.php?id=42"><strong>Un hombre que duerme</strong></a><a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Georges_Perec"><strong>. </strong></a><a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Georges_Perec"><strong>Ge</strong></a><a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Georges_Perec"><strong>orges Perec</strong></a><strong>, </strong><a href="http://www.impedimenta.es/"><strong>Impedimenta</strong></a><br /><strong>Traducción de Mercedes Cebrián</strong><br /></div>Empezar a leer un libro de Georges Perec tiene algo de inmersión; en las gélidas aguas de fondo invisible de un lago glaciar, rodeado de amenazantes cumbres nevadas, de <a href="http://www.anagrama-ed.es/titulo/PN_366"><em>El secuestro</em></a> (<a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/La_Disparition_(roman)">La Disparition</a>, 1969); en las cálidas aguas de un tibio mar sin límites, cuyas olas amables mecen al lector haciéndole perder la noción del tiempo de <a href="http://www.anagrama-ed.es/titulo/CM__54"><em>La vida, instrucciones de uso</em></a> (<a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/La_Vie_mode_d%27emploi">La Vie mode d'emploi</a>, 1978); o, como en el caso de este <em>Un hombre que duerme</em> (<a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Un_Homme_qui_dort">Un homme qui dort</a>, 1967), un dejarse absorber por el ineluctable abrazo de las arenas movedizas de fondo incierto.<br /><br />"Te sientes poco hecho para vivir, para actuar, para hacer cosas; no quieres más que durar, no quieres más que la espera y el olvido".<br /><br />Narrador interpelativo que se mueve entre la distancia de quien da órdenes y el desequilibrio de quien se habla a sí mismo en <a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/R%C3%A9cit_%C3%A0_la_deuxi%C3%A8me_personne">segunda persona</a> para obligarse a hacer aquello que no le apetece o para poner tierra de por medio, para huir de un impreciso alguien en quien no quiere reconocerse.<br /><br />La transgresión de Perec, sea a nivel formal o de contenido, siempre tiene algo de jocoso, de sutilmente irónico: a uno no le cuesta imaginarse una mezcla de la irreverencia de los <a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Monty_Python">Monty Python</a> y el barroquismo exagerado de <a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Jean-Pierre_Jeunet">Jeunet</a> y <a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Marc_Caro">Caro</a>. Un hombre que duerme, en cambio, está imbuido de una tristeza amarga, de una silenciosa soledad cuyo eco resuena en las paredes de la minúscula buhardilla donde el innominado protagonista encierra su renuncia: es, sin duda, el libro más triste de Perec, el más desesperanzado, el más oscuro:<br /><br />"Pero la luz no es jamás plena en la buhardilla de la <a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Rue_Saint-Honor%C3%A9">Rue Saint-Honoré</a>".<br /><br />Es esa misma oscuridad, la que envuelve al protagonista, figuradamente, en la opacidad de su condición anímica, y en la realidad, pues así de oscuro es también el ámbito del sueño y de los ensueños, la que puede hacer dudar al lector, hacerle desaparecer en las orillas del camino y extraviarle por los vericuetos de su prosa; es conveniente, casi siempre, ideal, quiero decir, no prolongar la lectura de un libro de estas características en más sesiones que las que la prudencia y la disponibilidad de tiempo permitan, pero en este caso, y uno tiene la sensación que siempre, tratándose de Perec, la lectura más productiva es la que tiene lugar en una sola sesión.<br /><br />¿Puede el hombre escapar a su destino? Ese infinito empezar de nuevo, ¿lleva, en definitiva a alguna parte? ¿No acaba siendo indiferente lo que hagamos con nuestra vida? Preguntas retóricas cuya imposibilidad de respuesta firme no anula su formulación... La soledad no es un remedio, pero lo que sí puede ser es una forma llevadera de soportar la gran farsa: soledad existencial, consistente no sólo en la evitación sino también en la negación del contacto, convertirse en un eremita en pleno <a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Le_Marais_(quartier_parisien)">Marais</a> y también en el pueblo antaño fantasma recuperado para las hordas de turistas, donde el tiempo transcurre más lentamente pero sigue transcurriendo, día tras día, hacia un ilusorio final,<br /><br />"Volver a empezar de nuevo, una y otra vez, este dulce terror que insiste en regir cada día, cada hora de tu ínfima existencia",<br /><br />que no es más que un espejismo; nada empieza ni nada acaba, todo es circular, repitiéndose hasta el infinito, el perro que ladraba ayer es el mismo que ladra hoy, y los carteles de eventos pasados siguen anunciándolos.<br /><br />"Tu buhardilla es la más bella de las islas desiertas, y París es un desierto que nadie ha atravesado nunca".<br /><br />Desaparecer, borrarse, "olvidarte de esperar", desandar lo andado hasta que todo esté vacío, sin contenido, para posteriormente vaciarse de la propia existencia, limitarse a ser, abandonar el juego, hacerse invisible, olvidar.<br /><br />"Solamente te importa que el tiempo pase y que nada te alcance".<br /><br />Hacerse transparente, pues no se trata de dejar de existir para ti mismo sino de ausentar tu presencia, que los ojos del mundo pasen a través de ti sin percibirte, que no desvíes ni un grado los rayos de luz, que te atraviesen sin modificarse, y que el hirviente ruido disminuya y desaparezca como acaba evaporándose esa gota de lluvia lanzada por la nube antes de alcanzar el suelo.<br /><br />"La indiferencia no tiene ni principio ni fin: es un estado inmutable, un peso, una inercia que nadie lograría hacer tambalearse."<br /><br />O la disolución: las moléculas perdiendo su configuración para pasar a formar parte de otro todo, apenas modificado por su aportación, pero persistiendo, siempre persistiendo.<br /><br />"El tiempo, que vela todo, ha dado la solución, a tu pesar. El tiempo, que conoce la respuesta, ha seguido transcurriendo."<br /><br />Leer a Perec sigue siendo un placer inmenso, un regalo a los lectores que, en este caso, Impedimenta nos renueva, después del acierto en publicar <a href="http://jediscequejensens.blogspot.com/2008/10/lo-infraordinario.html"><em>Lo infraordinario</em></a>, en una cuidadísima edición. Mención especial para la traducción de Mercedes Cebrián y su grupo de asesores -es un detalle magnífico hacia su excelente trabajo el hecho de que sea la propia traductora quien les agradezca, mediante su enumeración en la página de créditos, su ayuda-; traducir Perec no es fácil, pero hacerlo bien es excepcional.<br /><br /><br /><a href="http://jediscequejensens.blogspot.com/">Joan Flores</a>. Llibreria La LlopaEls Papers de Pickwickhttp://www.blogger.com/profile/06106611263923672000noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-12284606555234864072009-10-20T18:19:00.007+02:002009-11-16T14:10:36.923+01:00Un llac en flames<div align="center"><img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5394718180792658402" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 203px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcyZyvht4fS4nRAzEwdDIn1PGVf5Ny5vZaCVa0JGHL3YWtEvSSjyYaOktv1k4veb3htRjeOUcKb1lbZMBVPza9-rtgle8xONxiD7vF3TyDj0b-QRYarw1VvwhgQQT1DqwAlnJvaLTRQ4o/s320/Un+llac+en+flames.jpg" border="0" /> <strong><a href="http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3561576">Un llac en flames</a>. <a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Hilari_de_Cara">Hilari de Cara</a>, <a href="http://www.quadernscrema.com/">Quaderns Crema</a></strong></div><p>"Gori Desclot, arraulit contra una paret de l'habitació, pensava que hi ha qualque cosa incòmoda en una orgia, s'evidencia amb qualsevol silenci, pausa, canvi o amb l'atzar de la fisiologia. Potser ineluctablement s'estableixen relacions de competència i de revenja, a estones els papers ancestrals del llop líder, de la famella poderosa, del paper de la mantis religiosa; a estones semblaria que hi ha vençuts que paren el coll per implorar clemència. També hi ha quelcom d'avorrit, d'estèril, potser relacionat amb les ombres fosques de la culpa, amb la incapacitat per al gaudi pur, intemporal,intranscendent i banal, lligat a l'ombra de la transcendència i del sentit, a una dificultat de prescindir de la consciència, d'instal.lar-se més enllà de tot sentit fort, i ser capaços de construir sense ombres, d'entrar en el pur terreny del plaer, en el plaer pel plaer."</p><p>És força freqüent que un llibre excepcional provoqui, als lectors, certa sensació d'estranyesa; si el llibre passa per ser una novel.la (<a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Nouvelle"><em>nouvelle</em></a><em>, </em><a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Roman_%28litt%C3%A9rature%29"><em>roman</em></a>, tant fa), literatura de ficció, comptat de dabatut, i l'autor és un afamat poeta en la seva primera incursió en aquesta mena de text, la disparitat d'opinions pot donar-se per assegurada: hi haurà qui, lector experimentat de ficcions amb trama, es trobi entrampat i amb una sensació de "pesadesa" davant un estil que pot semblar artificiós i hiperbòlic; d'altra part, el lector acostumat a la poesia pot arribar a sentir-se molest pels fragments d'acció, pels diàlegs casuals o les situacions "prosaiques"; i, entre ambdós extrems, totes les variacions possibles.</p><p>Hilari de Cara (Melilla, 1945), especialista en literatura postmoderna i mereixedor, entre d'altres guardons, del Premi Josep Maria Llompart 2007 al millor llibres de poemes en llengua catalana per <a href="http://www.elgall.com/cataleg/publicacions/absalom/"><em>Absalom</em></a> (2006), i del <a href="http://www.serrador.cat/">Premi Serra d'Or</a> 2009 per <a href="http://www.elgall.com/cataleg/publicacions/postals-de-cendres/"><em>Postals de cendra</em></a> (2007), canvia de registre per escriure la crònica des desencís d'aquella</p><p>"... colla de marxistes de saló, d'existencialistes i postexistencialistes torturats que es dedicaven a assetjar dones"</p><p>mitjançant la que es podria considerar ficcionalització del fracàs, no tant per inevitable -la inassolibilitat de les aspiracions provoca la decepció: aquesta es la fi de totes les utopies- menys inesperat, el fracàs que insensibilitza pel pur fet de l'exposició constant. I al que un llenguatge poètic atorga, en justa correspondència i amb un alt grau d'encert, aquella pàtina de la mateixa decadència que arrossega els protagonistes, supervivents del via crucis existencial compartit amb la seva generació.</p><p>"Va veure les estàtues, àngels erectes, àngels arraulits, àngels victoriosos, àngels caiguts i qualque representació de figures humanes, lluents i pensaroses, totes sumides en un doble sopor, el sopor simbòlic, i el sopor del manierisme d'un modernisme llepat que tibava la seva musculatura sota el sol declinant i pretenia aixecar-se per damunt de la contingència, sota els plateners llustrosos, entre xiprers estòlids que agullaven senderes i caminois amples i plens d'una desolació rectilínia i quasi urbana."</p><p>Sense esperança de redempció: aquesta és l'actitud que es despren de les actituds particulars dels personatges principals. Quan els principis tenen encara algun sentit, si no és que són precisament aquests mateixos principis els que l'atorguen, es juga amb la ficció de progrés: d'anti-sistema a socialisme; d'aquest, inevitablement, a comunisme; de comunisme, a anarquisme, a nihilisme, per acabar a res de res. Una vegada oblidats, perquè mai pot considerar-se que se superen, ja no es pot parlar de redempció; si de cas, és lícit buscar substituts, en el paper de claus ardents -el que pugui quedar a la política, a l'amor, al sexe-, en el ben entès que al màxim que es pot aspirar és a endarrerir, ja que no a evitar, la ineluctable caiguda.</p><p>Caiguda conscient i amb agreujants: la desilusió, font i llera del desencís, i sense excusa, ja que és aquesta mateixa consciència hipertrofiada per l'ús la que impedeix obviar-la: les epifanías estan condemnades a ser negatives perquè només pot ser feliç que ni sap.</p><p>"I un dia, un horabaixa d'aquells que havien anat a Palma tot el dia, i finalment, abans de tornar a casa, a la vila. havia anat al cinema, ara no recordava si amb Biel i Bertran, o Gori, o tots junts amb les cosines de Marc, a mitja pel.lícula va veure, si no de sobte, potser sí d'una manera clara, com una gran evidència que s'obria pas inapel.lablement, amb una claredat resplendent, que allò que estava veient desbordava els límits fins aleshores sòlids i indestructibles del ritual, i esdevenia insuportable, ensopit, dolent. I amb l'esbucament dels límits, gairebé al mateix moment i amb el mateix gest, varen comparèixer d'immediat uns altres límits, ara governats per una mena de discerniment, de discrecionalitat, primerament estètics, d'una manera primària, potser: això no m'agrada; o, en canvi, això altre sí que m'agrada, m'excita, ho tornaria a veure, hauria de prendre nota amb cura d'aquesta situació, d'aquestes paraules, d'aquesta escena; i, cum una allau, a continuació, es varen precipitar les idees rebudes, les idees imperants, la immensa lletjor de la vida grisa, el dol de la vida perduda, de la vida possible, el pes de la viscositat i la misèria, i a l'altre extrem, l'aixopluc de la dignitat i de la bellesa del món, de l'emergència de la singularitat del seu destí, dels seus pares, de la seva família, de les coses obliterades, amagades, negades, del país, i de les seves connexions amb la història i amb tot l'univers."</p><p>Fracàs de nou, inevitable perquè quan hi estem instal.lats ens convertim en insensibles.</p><p>Tot això, i tot el que transcendeix aquesta ressenya, reduïda per força, explicat amb una riquesa sorprenent de vocabulari, del que la variant balear del català només n'és una petita part, i amb una complexitat gramatical i, sobre tot, sintàctica -adjectivacions arriscades però efectives, com "pits impertinents", "home estret", entre d'altres-, que recorda a voltes el més embolicat Proust, encara que aquest no cerqui comparacions odioses. També, uns retrats de personatges molt concrets i molt encertats:</p><p>"Clara Prohens era d'aquestes dones a qui gairebé tot els està permès, i tot allò que fan és clar i esportiu. I així mateix, malgrat tot, o precisament per això, després de gratar la superfície -cosa que s'ha de fer a consciència, perquè en teoria tot està en la més pura epidermis, i la gratada no entra en cap pressupost- tot és extraordinàriament laberíntic des del començament, en si mateix."</p><p>En definitiva, <em>Un llac en flames</em> és una de les sorpreses de l'any, un llibre que, tot i precisar unes dosi d'atenció proporcionals a la seva complexitat, paga generosament el temps invertit en la seva lectura. Molt, molt recomanable.</p><p><a href="http://jediscequejensens.blogspot.com/">Joan Flores</a>. Llibreria La Llopa</p>Els Papers de Pickwickhttp://www.blogger.com/profile/06106611263923672000noreply@blogger.com0