Aquesta pàgina web es diu “Els papers de Pickwick” en honor de la primera i molt famosa novel·la de Charles Dickens. No és que en aquest llibre de l’escriptor anglès els quatre membres del club d’aquest nom llegeixin gaire, perquè més aviat viuen aventures d’allò més diverses, cometen entremaliadures molt ingènues i són protagonistes de platxèries amoroses i de plets rocambolescos.

Però és un fet que moltes generacions d’escriptors de tot el món han considerat Els papers pòstums del club Pickwick una de les novel·les més glorioses, amenes i instructives de tota la història de la literatura universal.

Molt poques novel·les haurien pogut donar el seu nom, amb tant de mèrit i d’encert, a una pàgina web que pretén, abans de res, fer feliços els seus lectors amb tota mena d’informacions sobre la literatura dels nostres dies i de sempre.

Jordi Llovet

dilluns, 3 de maig de 2010

Temps d'estiu/ Verano

Traducció de Dolors Baliu

Traducción de Jordi Fibla

Comencem la primavera amb aquest Coetzee de títol estiuenc que vindria a completar la trilogia autiobiogràfica fictícia formada per Infantesa (Infancia, Boyhood: Scenes from Provincial Life, 1997) i Joventut (Juventud, Youth: Scenes from Provincial Life II, 2002).

Ens trobem un jove investigador que está preparant una biografia sobre un famós escriptor ja mort anomenat John Coetzee. A través de converses amb vàries persones que el van conèixer, amb especial atenció a algunes dones amb les que per unes raons o altres es va relacionar, l'autor construeix la figura d'aquest personatge sorrut i maldestre, amb el seu plumbi entorn familiar, i situat en el paisatge xorc de la casa familiar i de la ciutat on vivia. Aquestes diverses converses, més aviat monòlegs, funcionen com esqueixos amb els que poder fer créixer la figura i personalitat d'aquest escriptor curiosament anomenat Coetzee. Per una part, entrariem en l'àmbit de les relacions familiars tenses, desconfiades i plenes de recels, que arriben al més absolut patetisme pel que fa la convivència amb la figura paterna. Relacions molt arrelades en el paisatge i la geografia de la meseta sudafricana i les afores de Ciutat del Cap. Les relacions amb els companys de la Universitat tampoc esdevenen gens lluïdes, cap compromis, cap indici de companyonia, un simple intercanvi d'entrar i sortir. I fuegen la humiliació les relacions amoroses i sexuals, carents de qualsevol tipus d'intercanvi emocional, estanques i sense reverberació. Finalment, el nivell de relació clau d'aquestes memòries novel·lades seria la relació de l'autor amb si mateix: per un cantó la recerca de la veu narrativa; l'intent de perdurabilitat, per un altre. Una voluntat de trobar la veu literària per la posteritat que contrasta amb una sociabilitat força guerxa.

Amb el seu estil sec, precís i elegant, Coetzee -sigui l'autor, sigui el personatge- en cap moment defuig de mostar-se tal qual és, sense trampes per dissimular una vida més aviat defectuosa, menada però per l'excel.lència literària.

Marta Ramoneda
Llibreria La Central