Una proposta brillant i original d'un autor d'aquells que debuten amb una agradable sorpresa literària, i no només perquè Chuck Palahniuk i Irvine Welsh ho diguin... o també. El temps narratiu del Manual del contorsionista (The Contortionist's Handbook, 2002) transcorre en el lapse en que un psicòleg entrevista al protagonista, sospitós d'intent de suïcidi, amb l'encàrrec de redactar un informe d'evaluació que servirà per decidir si ha de ser internat en un psiquiàtric o posat en llibertat; la conversa desvetlla, a través d'una sèrie de flashback provocats per les preguntas de l'evaluador, la verdadera història d'un protagonista estupendo que parla en una obsessiva primera persona del seu turbulent i difòs passat.
Aquest Manual del contorsionista és un llibre curiós pel que té d'inusual, però davant del qual és difícil escapolir-se de l'interés creixent a mesura que es va avançant en la seva lectura. Es difícil especular al voltant de si es convertirà en un text de culte o no, però el seu estil, que recorda no tan sols Palahniuk, si no també Vonnegut i potser fins i tot D. F. Wallace, el fan molt recomanable als lectors empatxats de novela negra nòrdica.
Joan Flores. Llibreria La Llopa
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada