La febre Larsson

Dues setmanes abans de la sortida de la tercera entrega del “Mil.lenium” de Stieg Larsson, s’estrena als cinemes l’adaptació del primer lliurament, Els homes que no estimaven les dones(Män Som Hatar Kvinnor, Suecia 2009), dirigida per Niels Arden Oplev i interpretada per Michael Nyqvist i Noomi Rapace. La pel·lícula, llarga (148 min.), no aconsegueix l’atmosfera ni l’apassionament que ha tingut la novel·la en una majoria immensa de lectors. Cal destacar el treball de l’actriu Noomi Rapace, que interpreta i conveçs a l’extravagant Lisbeth Salander(segons Larsson, el personatge de Lisbeth està inspirat amb el de la famosa sèrie de televisió dels anys 70, “Pippi Calzaslargas” -"Pippi Langstrump”-, tal i com seria als 25 anys); en canvi, l’actor Michael Nyquist no és tant convincent en el seu paper del protagonista Mikael Blomkvist. El pes de la novel·la fa mal a la pel·lícula. La majoria de la gent que ja ha vist el film opina, una vegada més, que la novel·la és molt millor que la pel·lícula.

Ja ho deia el gran Alfred Hitchcock, mai s’ha de portar una bona novel·la al cinema, aquesta s’ha de llegir.

Pels que esteu impacients en llegir la tercera i última part escrita del "Mil.lenium", amb el títol La reina al palau dels corrents d’aire, sortirà a la venda, en català editada per Columna i en castellà per Destino, el dijous dia 18 de juny. En canvi, pel que fa a les pel·lícules, la segona està prevista que s’estreni a finals del 2009, i la tercera a principis del 2010.

Larsson havia previst escriure deu novel·les per completar el seu “Mil.leniun”. La mort sobtada, als 50 anys, uns mesos abans que es publiqués la primera de les tres novel·les, ens ha deixat orfes de saber com seguirien les aventures de Lisbeth i Blomkvist. Pels que s’han quedat amb les ganes de seguir llegint Larsson, us aconsello la lectura de les novel·les de Mari Jungstedt (Estocolm, 1962) , que ja li diuen "la reina de la novel·la negra sueca". Té alguns llibres editats en castellà a l’editorial Maeva. Columna, ara, està editant en català les seves històries. La primera, Ningú no ho ha vist amb traducció de Núria Vives. Àlex Gombau, el traductor de la primera part del “Mil.lenium”, està traduïnt les altres històries d’aquesta autora sueca i, segons ell, estan molt bé, son molt originals i tenen molta gràcia.

Hi ha una parella de periodistes suecs, una dona, Maj Sjöwall (1935) i un home, Per Wahlöö (1926-1975) que a l’any 1965 van publicar Roseanna i van crear un personatge de novel·la negra anomenat Martin Beck. A partir d’aquesta, el personatge va ser el protagonista de diverses novel·les del gènere. Algunes d’elles han estat editades en castellà per RBA a la col·lecció de Novel·la Negra, amb títols com, Roseanna, El hombre del balcón, El hombre que se esfumó o El policia que rie. També algunes de les novel·les, han estat adaptades per al cinema: pel·lícules com “Roseanna” (1965) de Hans Abramson; “San Francisco, ciudad desnuda” (1973) de Stuart Rosenber, en la que l’actor Walter Maathau interpreta al protagonista Martin Beck i que era una adaptació d’El policia que rie; o un altre, dirigida l’any 1980 per Péter Bácso, “Mannen som Gick upp i rok”, amb l’actor anglès Derek Jacoby en el rol de Martin Beck.

Aquests dos escriptors van influir molt a Stieg Larson a la hora d’escriure la seva trilogia. Per tant, desesperats de més material del malaguanyat Larsson, sempre us quedaran aquests altres autors dels que ja es poden trobar alguns títols a RBA i, ara, l’editorial Columna, acaba de treure “Roseanna” i "L'home que es va esfumar", tots doa traduïts per Alexandre Gombau. Aquesta editorial té la intenció d’anar publicant els altres títols en català.

Guillem Terribas. Llibreria 22