Aquesta pàgina web es diu “Els papers de Pickwick” en honor de la primera i molt famosa novel·la de Charles Dickens. No és que en aquest llibre de l’escriptor anglès els quatre membres del club d’aquest nom llegeixin gaire, perquè més aviat viuen aventures d’allò més diverses, cometen entremaliadures molt ingènues i són protagonistes de platxèries amoroses i de plets rocambolescos.

Però és un fet que moltes generacions d’escriptors de tot el món han considerat Els papers pòstums del club Pickwick una de les novel·les més glorioses, amenes i instructives de tota la història de la literatura universal.

Molt poques novel·les haurien pogut donar el seu nom, amb tant de mèrit i d’encert, a una pàgina web que pretén, abans de res, fer feliços els seus lectors amb tota mena d’informacions sobre la literatura dels nostres dies i de sempre.

Jordi Llovet

dimarts, 29 de setembre del 2009

El inquisitorio


Traducció d'Elisenda Julibert

Dona bò tornar-se a trobar amb un text on brillen els jocs lingüístics, les construccions enginyoses i el sentit del que no sembla tenir cap sentit. Algú pregunta, algú constesta, no sabem ni qui són, ni quins son els fets que justifiquen el que entenem com un interrogatori. Així anem coneixent unes persones, una geografia, una població, uns edificis, unes estances extensament descrits fins l'últim detall. No sabem quin és el cas, ni si tot el que s'expliquen te cap rellevància, però no parem de llegir, de construir els fets amb la nostra lectura, per aprendre la importànica, sempre relativa, de les coses que passen; de les coses que s'escriuen, en aquest cas.

Una informació prou significativa: Pinget era íntim amic de Camus, Beckett i Robbe-Grillet. És d'agrair la tenacitat de l'editorial Marbot per poder proporcionar-nos aquest magnífic artefacte literari.

Marta Ramoneda. Llibreria La Central

diumenge, 27 de setembre del 2009

Empúries, 25 anys fent llibres

Empúries, 25 anys fent llibres

L’Editorial Empúries és d’aquelles editorials que tens la sensació que has tingut sempre a prop teu. A prop, pels molts llibres que han editat de joves i no tant joves autors del país. També, per la manera en que ha estat conduïda. Primer per Xavier Folch, un editor d’aquells dels d’abans, un “gat vell” de l’edició, home de poques paraules, les necessàries, d’una generositat precisa i d’un nivell cultural extraordinari. El seu fill, Ernest Folch, el va seguir; sota el seu guiatge, donant a l’editorial un to més comercial i agressiu. Bernat Puigtobella, va fer una estada curta dirigint la editorial, i va saber combinar bé la formula del Pare i del fill. L’actual editora, la jove Eugènia Broggi, ha demostrat tenir un estil propi, escoltant el pare i el fill, però donant-li un to de modernitat i, de vegades, fins i tot de risc, fent apostes amb joves autors i amb obres de consum. A prop, també, perquè tots ells, com a editors i com a persones, han estat molt assequibles amb els llibreters i a la gent del món de llibre.

Empúries ha conreat i encara ho fa, la narrativa, la poesia l’assaig, la cuina... Ha publicat obres d’autors de fora que ja son història com J. D. Salinger, Daniel Pennac, Jostein Gaarder, H. G. Wells, Roald Dahl; d’èxit com Dan Brown, J. K. Rowling, John Boyne. Autors d’aquí, com Josep M. Fonalleras, Vicenç Pagès, Màrius Serra, Núria Perpinyà, Joan Daniel Bezsonoff, Gemma Lienas, Albert Roig, Lolita Bosch, Enric Casasses, Narcís Comadira, Joan Vinyoli, Miquel Bauçà, ... i tants i tants d’altres.
Llarga vida, doncs, a aquesta jove i gran editorial.
Guillem Terribas. Llibreria 22

dissabte, 26 de setembre del 2009

Ante la pintura

Traducción de Rosa Pilar Blanco
Para los adeptos incondicionales del genial outsider de la literatura suizo, Siruela publica esta recopilación de escritos, cuentos, narraciones y algún que otro poema en versión bilingüe, con el denominador común de referirse a la pintura o al arte en general.
Todos los lectores que se sorprendieron con el minimalismo expresivo de El paseo (Der Spaziergang, 1917) y que siguieron con afán arqueológico la exhumación de los Microgramas I, II y III (Aus dem Bleistiftgebiet), no deberían perderse esta antología de fragmentos en la que Walser hace su personal repaso de la historia de la pintura en el formato breve en el que demostró, a lo largo de una dilatada carrera literaria, aunque insuficiente para sus admiradores, entre los que se cuenta este reseñista, su innegable maestría.

Vídeo: Animación basada en El Paseo: Un último paseo por la nieve

Joan Flores. Llibreria La Llopa

dijous, 24 de setembre del 2009

Antonio López, un editor per casualitat

Antonio López Lamadrid (1938-2009), un editor per casualitat.

L’Antonio, era un home de negocis. La Beatriz de Moura, una dona de lletres. L’Antonio es dedicava a els negocis familiars. La Beatriz a editars llibres en una editorial “progre”anomenada Tusquets. La combinació de les dues personalitats en va sortir una editorial amb cara i ulls, una editorial de referència: Tusquets Editores, que ara ha cel.lebrat el seus primers 40 anys.

Antonio López era un personatge agradable, simpàtic i, si era necessari, agressiu. Va donar sentit (econòmic) a l’editorial i va ser un bon company d’una gran dona.

Vaig tenir la sort d’estar amb ells en diverses ocasions, per coses de llibres. També, de cinema, a Cannes, per la moguda de Soldados de Salamina. Tant l’Antonio com a la Beatriz me’ls vaig fer amics meus i penso que aquesta amistat era compartida per ells.

El trobarem a faltar, l’Antonio López.

Guillem Terribas. Llibreria 22

dimecres, 23 de setembre del 2009

La filla de l'optimista


Traducció de Josefina Caball

La hija del optimista. Eudora Welty, Impedimenta
Traducción de José C. Vales, introducción de Félix Romeo

Eudora Welty (1909-2001), aparte de una fotógrafa sensacional de la época de la Gran Depresión de los años 30, es un personaje fundamental entre los escritores de los estados del Sur de Estados Unidos del siglo XX. Su narrativa se interesó, en sus primeras obras, en el aspecto más social de la literatura, centrando su atención en personajes marginados y en su relación con una tierra que les condiciona y de la que no pueden desprenderse. Con posterioridad, aun sin abandonar cierto experimentalismo, su narrativa desplazó su centro de gravedad y, con obras como Boda en el delta (Delta wedding, 1946) y, sobretodo, La hija del optimista (The Optimist’s Daughter, 1972), se inscribió en los temas tradicionales de la literatura sureña: las sagas familiares, las relaciones humanas y la nostalgia de un mundo aristocrático en vías de desaparición.

Tal vez sea en La hija del optimista, ganadora del Premio Pulitzer en 1973, donde Welty materializa con más acierto la síntesis de su narrativa: la enfermedad y muerte de un ser querido, un "hijo del Sur" canónico, con las reacciones de una hija recuperada; la relación y en conflicto entre la protagonista y su madrastra a la hora de trasladar e inhumar el cadáver; y el entorno social en el que Laurel desarrolló su infancia, sus relaciones sociales y sus amistades y complicidades, perdido cuando lo abandonó en su dia para casarse e irse a vivir a otra parte, pero que se ha resistido a cambiar. Todo ello narrado con un detalle y una minuciosidad notables.


Muestra del trabajo fotográfico de la autora: The Photography of Eudora Welty

Joan Flores. Llibreria La Llopa

dilluns, 21 de setembre del 2009

Las biobliotecas de Dédalo

Traducció de Rafael Carpintero, prólogo de Alberto Manguel

Poc més de noranta pàgines dedicades a donar voltes pel laberint que esdevé una biblioteca o la seva possibilitat. Dona la sensació que és una nota introductòria a una obra de més envergadura, però te la gràcia d'apuntar molts aspectes que es plantegen a tots aquells pels que tenir llibres és un estil de vida.

Marta Ramoneda. Llibreria La Central

dissabte, 19 de setembre del 2009

El Padre Muerto

Traducción de Catalina Martínez Muñoz

Obra més aviat experimental, carregada de recursos simbòlics on ens trobem una expedició (amb el seus caps i els seus peons) que trasllada la figura d'un Pare poderós i xocant, mort i viu alhora, que ha de ser definitivament enterrat. Les reivindicacions per desfer-se de la seva autoritat, les discusions per encertar la manera de fer-ho, les relacions entre els expedicionaris -fill, parella, successors, súbdits- enfilen aquesta lletania que invoca la inutilitat de la vida.

Marta Ramoneda. Llibreria La Central