Boris Vian, 50 anys de la seva mort

Boris Vian nasqué el 10 de març de 1920, a l’entorn d’una família benestant de Ville d’Avray (França) molt a prop de Versalles. La seva mare era pianista i el seu pare rendista i molt lletraferit. Va ser un infant malaltís, amb problemes coronaris que el van acompanyar durant la seva curta vida. Degut al seu estat delicat, va fer els primers estudis a casa seva i després va anar a l’institut a Versalles i més tard a Paris. Tot i el seu delicat estat de salut, va participar a la vida bohèmia de Paris, sobretot en ambients literaris. Va ser trompetista, crític de jazz, actor, cantant de cabaret, compositor i productor.

L’any 1941 es va casar amb Michelle Liglisi, que li va fer el salt amb el seu amic Jean Paul Sartre. L’any 1952 es va divorciar per casar-se dos anys més tard amb l’actriu i ballarina Úrsula Kubler. Van tenir dos fills, Patrick i Caroline.

La seva primera novel·la la va escriure l’any 1943 amb el títol de Vercoquin y el plancton (Vercoquin et le Plancton) que no es va publicar fins l’any 1946. Moltes de les seves novel·les, inicialment les va publicar amb el pseudònim de Vernon Sullivan: Escupiré sobre vuestras tumbas (J'irai cracher sur vos tombes, 1946), va rebre en el seu moment un forta censura per “anar contra la moral i els bons costums”. Més tard va publicar La espuma de los días (L'écume des jours, 1947), Ellas no se dan cuenta (Elles se rendent pas compte, 1948), La hierba roja (L'herbe rouge, 1950). A part de novel·les, Borin Vian, també va escriure relats com El lobo hombre (Le Loup-Garou, 1970); teatre, Forjadores del Imperio (Les Bâtisseurs d'empire, 1961); llibres de poesia, No quisiera morir (Je voudrai pas crever, 1962). Va ser crític de jazz i ho deixà escrit en els llibres “Historia del verdadero Jazz”(1961), o “Escritos sobre jazz” (1984). Com a compositor, la seva cançó més popular es “Le déserteur”.

Boris Vian va morir d’un infart, en un cinema de Paris, la vigília de Sant Joan de 1959, mentre estava visionant l’adaptació de la seva novel·la “Escupiré sobre vuestras tumbas”. Tenia 39 anys.

* La majoria dels llibres en castellà estan publicats a Tusquets i a Alianza Editorial. En català, a Columna i a La Magrana, en edicions lamentablement descatalogades.

Guillem Terribes. Llibreria 22