Aquesta pàgina web es diu “Els papers de Pickwick” en honor de la primera i molt famosa novel·la de Charles Dickens. No és que en aquest llibre de l’escriptor anglès els quatre membres del club d’aquest nom llegeixin gaire, perquè més aviat viuen aventures d’allò més diverses, cometen entremaliadures molt ingènues i són protagonistes de platxèries amoroses i de plets rocambolescos.

Però és un fet que moltes generacions d’escriptors de tot el món han considerat Els papers pòstums del club Pickwick una de les novel·les més glorioses, amenes i instructives de tota la història de la literatura universal.

Molt poques novel·les haurien pogut donar el seu nom, amb tant de mèrit i d’encert, a una pàgina web que pretén, abans de res, fer feliços els seus lectors amb tota mena d’informacions sobre la literatura dels nostres dies i de sempre.

Jordi Llovet

dilluns, 27 d’abril del 2009

Zona

Zona. Mathias Enard, La otra orilla
M'estreno en el blog de Pickwick, i he decidit fer-ho amb el llibre de Mathias Enard que porta per títol Zona, publicat per Belacqua (els llibres de color blau fosc). Enard és un jove autor de llengua francesa que ha voltat molt món i que ja porta uns quants anys vivint a Barcelona.
Què m'ha empès a recomanar aquest llibre? Un tema absolutament imbrincat en l'estil. M'explico: l'argument del llibre aniria en una doble vertent: a partir del viatge en tren des de Milà a Roma, provinent de Paris, el protagonista ens va explicant, immers en una consiència entre tèrbola i excitada, la seva tumultuosa vida d'espia, mercenari, combatent alcohòlic i drogaaddicte i els seu anar i venir amorós; alhora que aquesta remembrança personal, aquest viatge introspectiu comporta, segons anem avançant en el viatge físic del tren, un viatge per la història de l'arc mediterrani, de Barcelona a Istanbul, per les dues ribes, europea i africana. I amb el traqueteig del tren que va travessant el nord d'Itàlia ens n'anem adonant del que seria el denominador comú a ambdós trajectes, el personal i l'històric: el conflicte, la violència. I, el que crec que dona tota la força al text, al repàs d'aquest doble esdevenir, és l'estil literari d'Enard: sense "poses", culte, amb una puntuació gens convencional però ideal per aquest deixar-se anar de la consciència del protagonista, i que dóna ritme ferroviari a les referències històriques i culturals, amb Homer com a far ineludible, inspirades en les poblacions per les que passa el tren. Només amb una mica d'esforç al començar els primers paràgrafs del llibres, ja agafem la cadència que ens fa seguir aquest viatge que ens ha de portar a les andanes de Roma i al colofó vital de Francis Servain Mirkovic.
El que destacaria són aquestes ganes de narrar obertament, sense por de semblar massa erudit o massa avassallador o massa intoxicat, d'explicar un individu tortuós, tan tortuós i convuls com la zona geogràfica escollida: el Mediterrani en tots els seus vessants. I aquí hi té cabuda la història, la guerra, l'amor, l'assassinat, la cobdícia, el racisme, el menyspreu, l'amistat, les armes, les drogues, la riquesa, la misèria, l'art, les creences, l'engany, la poesia, la companyia: afers humans narrats pautadament pel cloqueig del tren que enfila cap a Roma... Agrair la feina feta a Robert Juan-Cantavella, el traductor, ell ens permet ecarrilar Zona.
Marta Ramoneda. Llibreria La Central