<?xml version='1.0' encoding='UTF-8'?><?xml-stylesheet href="http://www.blogger.com/styles/atom.css" type="text/css"?><feed xmlns='http://www.w3.org/2005/Atom' xmlns:openSearch='http://a9.com/-/spec/opensearchrss/1.0/' xmlns:georss='http://www.georss.org/georss' xmlns:gd='http://schemas.google.com/g/2005' xmlns:thr='http://purl.org/syndication/thread/1.0'><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017</id><updated>2011-09-06T19:09:19.534+02:00</updated><category term='Notícies de llibres'/><category term='Notes de lectura'/><category term='Les recomanacions dels llibreters'/><title type='text'>Els Papers de Pickwick</title><subtitle type='html'>Associació Cultural per a la Promoció del Llibre i de la Lectura</subtitle><link rel='http://schemas.google.com/g/2005#feed' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/posts/default'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default?max-results=100'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/'/><link rel='hub' href='http://pubsubhubbub.appspot.com/'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><generator version='7.00' uri='http://www.blogger.com'>Blogger</generator><openSearch:totalResults>81</openSearch:totalResults><openSearch:startIndex>1</openSearch:startIndex><openSearch:itemsPerPage>100</openSearch:itemsPerPage><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-1385081682628990644</id><published>2010-12-09T13:37:00.004+01:00</published><updated>2010-12-09T14:01:12.712+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Les recomanacions dels llibreters'/><title type='text'>Octubre</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/TQDOPA6X_cI/AAAAAAAAAQo/J9ZcvkPNYbg/s1600/llibre26g.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5548661498258652610" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 112px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/TQDOPA6X_cI/AAAAAAAAAQo/J9ZcvkPNYbg/s320/llibre26g.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; &lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.acontravent.cat/llibre.php?id=26"&gt;Octubre&lt;/a&gt;. &lt;a href="http://www.miquelpairoli.com/"&gt;Miquel Pairolí&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.acontravent.cat/"&gt;Editorial A Contra Vent&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Miquel Pairolí es un home de pagès. Miquel Pairolí viu i escriu a &lt;a href="http://www.quart.cat/"&gt;Quart&lt;/a&gt;, a pocs kilòmetres de Girona. Miquel Pairolí és escriptor i periodista. Ha treballat a les redaccions d' &lt;em&gt;&lt;a href="http://www.elpunt.cat/"&gt;El Punt&lt;/a&gt;&lt;/em&gt; i del &lt;em&gt;&lt;a href="http://www.diaridebarcelona.com/diari-de-barcelona-video-noticies-actualitat.html"&gt;Diari de Barcelona&lt;/a&gt;&lt;/em&gt;. Ara escriu una columna diària en &lt;em&gt;El Punt&lt;/em&gt;. També fa col·laboracions a &lt;em&gt;&lt;a href="http://www.presencia.cat/"&gt;Presència&lt;/a&gt;&lt;/em&gt; i a la &lt;em&gt;&lt;a href="http://www.revistadegirona.cat/rdg/home.seam"&gt;Revista de Girona&lt;/a&gt;&lt;/em&gt;. Ha escrit novel·la i assajos. També dietaris.&lt;br /&gt;&lt;em&gt;Octubre&lt;/em&gt; es un dietari, escrit al llarg dels anys 2005 /2009. Ja el primer que va publicar Miquel Pairolí era un dietari, editat per &lt;a href="http://www.columnaedicions.cat/www/columna/ca"&gt;Columna&lt;/a&gt; amb el nom de &lt;em&gt;Paisatge amb flames&lt;/em&gt; (1990). L'any 1999, va publicar a &lt;a href="http://www.edicionslacampana.cat/"&gt;La Campana&lt;/a&gt;, un altre dietari amb el nom de &lt;em&gt;L'enigma&lt;/em&gt;. Entre aquets dietaris i &lt;em&gt;Octubre&lt;/em&gt;, Miquel Pairolí ha conreat la novel·la, &lt;em&gt;El Camp de l'ombra&lt;/em&gt; (1995, La Campana), &lt;em&gt;El Convit&lt;/em&gt; (1998, La Campana), &lt;em&gt;El manuscrit de Virgili&lt;/em&gt; (2004, La Magrana) i &lt;em&gt;Cera&lt;/em&gt; (2008, La Magrana); l'obra de teatre &lt;em&gt;El retrat de Voltaire&lt;/em&gt; (1997, Pagès editorial). Té publicats assajos sobre dos autors que admira i coneix bé, Josep Pla i Tomasi di Lampedusa. L'any 2006, va publicar un recull d'articles i entrevistes de caire literari titulat &lt;em&gt;Exploracions&lt;/em&gt; (Editorial CCG edicions).&lt;br /&gt;Amb &lt;em&gt;Octubre&lt;/em&gt;, ens mostra, ens ensenya, ens explica d'una manera càlida, planera, reflexiva i un xic crepuscular la vida quotidina d'un home que viu a pagès, que escriu, que escolta música i reflexiona sobre el pas de la vida. Ens parla de la terra, de la música, de la gent, de la mort, de la soledat, de l'amor. I ens ho explica amb un to confidencial. A diferència dels seus articles que solen tenir mala bava i van directe a l'assumpte, en aquest dietari ens trobem amb un Miquel Pairolí més reposat, més a prop del lector. Més intimista.&lt;br /&gt;I el millor de tot, és com ens ho diu, com ho escriu. Miquel Pairolí té una riquesa de llenguatge extraordinària i domina molt bé la llengua. En ambients amicals es fa la broma que Josep Pla "pairoleja". No deixeu de tenir i llegir aquesta petita gran obra.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Guillem Terribas. &lt;a href="http://www.llibreria22.net/"&gt;Llibreria 22&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-1385081682628990644?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/1385081682628990644/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=1385081682628990644' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/1385081682628990644'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/1385081682628990644'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2010/12/octubre.html' title='Octubre'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/TQDOPA6X_cI/AAAAAAAAAQo/J9ZcvkPNYbg/s72-c/llibre26g.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-5678527671043334098</id><published>2010-05-13T09:39:00.003+02:00</published><updated>2010-05-13T09:54:31.571+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Notes de lectura'/><title type='text'>Mi madre</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/S-uu7TqKzXI/AAAAAAAAAQU/XESdKkiSzRM/s1600/PN753.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5470658506284256626" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 100px; CURSOR: hand; HEIGHT: 154px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/S-uu7TqKzXI/AAAAAAAAAQU/XESdKkiSzRM/s320/PN753.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://www.anagrama-ed.es/titulo/PN_753"&gt;&lt;strong&gt;Mi madre&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;. &lt;/strong&gt;&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Richard_Ford"&gt;&lt;strong&gt;Richard Ford&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;, &lt;/strong&gt;&lt;a href="http://www.anagrama-ed.es/"&gt;&lt;strong&gt;Editorial Anagrama&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;&lt;br /&gt;Traducción de Marco Aurelio Gambarini&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;"Mi madre se llamaba Edna Akin y nació en 1910, en el lejano rincón noroccidental del estado de Arkansas, Benton County, en un lugar de cuya localización exacta no estoy ni he estado nunca seguro."&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La cita anterior marca el comienzo de &lt;em&gt;Mi madre&lt;/em&gt; (My mother, 1988), un pequeño volumen autobiográfico, aunque esta calificación se verá corregida o aumentada con lo que sigue, sirva el adjetivo para una primera aproximación- que la Editorial Anagrama ha recuperado con honores de estreno -aunque existió otra traducción anterior al castellano- más de veinte años después de su primera publicación en inglés.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Richard Ford, el escritor del presente, el gran escritor norteamericano, con permiso de &lt;a href="http://rothsociety.org/"&gt;Philip Roth&lt;/a&gt;, del presente -es imposible escapar de la sensación, sobre todo en la espectacular trilogía protagonizada por Frank Bescombe, verdadera &lt;em&gt;Pastoral Americana&lt;/em&gt; que nada tiene que envidiar a la del judío, compuesta por &lt;a href="http://www.anagrama-ed.es/titulo/PN_195"&gt;&lt;em&gt;El periodista deportivo&lt;/em&gt;&lt;/a&gt; (The Sportswriter, 1986), &lt;a href="http://www.anagrama-ed.es/titulo/PN_360"&gt;&lt;em&gt;El día de la independencia&lt;/em&gt;&lt;/a&gt; (Independence Day, 1995) y &lt;a href="http://www.anagrama-ed.es/titulo/PN_700"&gt;&lt;em&gt;Acción de gracias&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;, (The Lay of the Land, 2006) de esa inusual sincronía entre la narración y la realidad de lo que se está contado, como ese partido que podría retransmitir el propio Bascombe, en el que no sólo se nos cuenta aquello que está sucediendo, si no que, además, el propio relato está creando, mediante un extraño proceso de feedback, la propia realidad- realiza un viaje al pasado -su pasado, pero también el anterior a su existencia- para saldar cuentas -y no quiera verse en esta expresión otro sentido que el de la revisión, el punteo y la fijación de ciertos hechos que han condicionado, in absentia, un presente invariable- con su madre.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;"Los padres nos conectan -por encerrados que estemos en nuestra vida- con algo que nosotros no somos pero ellos sí; una ajenidad, tal vez un misterio, que hace que, aun juntos, estemos solos."&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Se puede tener a menudo la sensación, cuando se bucea en el pasado, de que los hechos que se conocen o se descubren son solamente paréntesis, notas al pie de un texto implícito, la parte visible de otros hechos ocultos, que son los verdaderamente importantes. Para intentar descubrirlos hace falta mucha paciencia, muchos años, y unas considerables dosis de suerte; pero a veces esas laboriosidad lleva tan solo a una absurda e inmanejable acumulación de datos cuya fiabilidad -el hecho de que el investigador sea parte interesada es difícilmente soslayable- es, cuanto menos, dudosa. Otro sistema, que es el que Ford maneja con indudable maestría, es limitarse a los hechos conocidos -contados por alguien, los anteriores a su existencia; vividos, los más recientes- para armar un rompecabezas a la fuerza incompleto, pero verdadero: es posible, en el caso que nos ocupa, que alguien pudiera investigar acerca de la madre del escritor y obtuviera muchos más datos acerca de Edna Akin, y escribiera un libro mucho más exhaustivo que &lt;em&gt;Mi madre&lt;/em&gt;; pero nadie como su hijo para contar aquellos episodios de la vida de Edna que ligan a ambos como progenitora y descendiente. Ford sabe, no obstante, y a pesar de su confesión de que "el acto y el ejercicio de abordar la vida de mi madre es, por supuesto, un acto de amor", o quizás precisamente por ello, que toda visista al pasado acaba, como aducen las simplificaciones interesadas de la mecánica cuántica en lo referente al hecho de la observación de la realidad, modificándolo, y sabe también que su mirada no puede presumir de objetividad. Así que lo que hace es sumergirse en esas aguas procelosas para, evitando remover los bajíos, de donde nada importante podría obtener, fijar aquellos episodios que son significativos personalmente.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Como lectores de biografías, agradecemos la acumulación de datos; como lectores del tipo de narrativa de &lt;em&gt;Mi madre&lt;/em&gt;, nos rendimos a la brevedad, la concisión, y a la sensación de que aquellos hechos que se nos cuentan son los verdaderamente significativos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;"A mi madre, algo de esa época debió de hacerle pensar que era inenarrable, no valía la pena contarla o no era necesario hacerlo [...] Y yo, que no tenía la necesidad de tener un pasado completo, sin lagunas, como les ocurre a algunos muchachos, nunca pregunté."&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un ser humano encierra a muchas personas, y cada una de esas individualidades se concreta en un conjunto determinado: es un vecino para su vecino, un cliente para su tendero, un compañero para su pareja; todo ello sin dejar de ser un solo individuo. Richard Ford huye, o lo abandona, por incongruente, del retrato holístico del ser humano Edna, para concentrarse en el aspecto que, además de ser mejor conocido, es el pertinente: el relato de Edna como madre confeccionado por su hijo. Y callando, además, aquello que no cree pertinente -compárese otra vez con una supuesta biografía, donde, a menudo, lo no pertinente es precisamente el alma del asunto-. Si en cualquier relato de ficción aceptamos la soberanía del autor sobre lo que se cuenta y lo que se nos oculta, con más razón debemos plegarnos a su voluntad cuando el tema es tan próximo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;"Ha pasado mucho tiempo desde entonces y he recordado cosas de las que no hablo hoy."&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;Mi madre&lt;/em&gt; no es ni tiene la pretensión de ser un panegírico. El estilo no es afectado, ni florido, ni artificialmente sensiblero; al contrario, casi se acerca al relato oral, y no cuesta imaginarlo en boca de un hombre acodado en la barra de un bar, contándolo a un amigo, que va respondiendo con silenciosos asentimientos con la cabeza, en ese estado difuso que es la frontera del exceso de alcohol, lo suficientemente desinhibido para hablar de cosas personales, pero también retenido como para no perder la noción de lo que se está diciendo, un navegar entre sobreentendidos: la misma situación ante la que se encuentra el narrador en la conversación que sostiene con su madre después del fallecimiento del padre,&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;"... entonces tratábamos de no ser demasiado claros, no queríamos que quedara todo explícito, puesto que tanto era lo que había entonces y tan poco lo que había habido antes",&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;es la que Ford plantea al lector: ambos sabemos que es mucho lo que se calla, pero aceptamos la convención porque entendemos que lo que nos cuenta es lo que él considera importante. No hay heroísmo en la vida cotidiana, así que a Ford no le hace falta una incongruente grandilocuencia para contar: le basta la sencillez, aunque no obvia la precisión ni cuando confiesa lagunas de memoria: nos dice que no recuerda exactamente cuándo sucedió, pero cuando relata la ilusión de su madre por el Thunderbird de segunda mano, o su conversación acerca de la actividad sexual con su novia y la posibilidad de embarazo, como lectores tenemos la seguridad de que no falta nada para que podamos comprender el episodio hasta donde el narrador desea, ni, caso a menudo más difícil, sobra nada que pueda confundir esa comprensión: &lt;em&gt;le mot juste&lt;/em&gt;, eso es.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Del mismo modo en que ningún alarde estilístico nos distrae de lo que le importa de verdad a Ford, la esencia de lo que cuenta, en justa correspondencia -existe ahí una extraña aunque espectacular identificación entre la levedad del estilo y la supuesta no espectacularidad de los hechos que se narran-, el material narrativo posee una engañosa cotidianeidad; la vida de esa madre, y la del narrador en casi todo lo que hace referencia a ella, se nutre de episodios que podrían considerarse banales, y aquellos a los que en principio sería fácil otorgar el calificativo de determinantes, pasan por encima de los protagonistas sin apenas afectarles. Estos hechos, sin embargo, quedan revestidos de una importancia cercana a la que sería esperable -como la muerte del desconocido padre, o el traslado a la universidad del narrador- cuando sirven a Ford para fijar otras nuevas coordenadas que facilitan al lector la comprensión de facetas del carácter de la protagonista.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;"Una viuda tenía que estar alerta, tenía que prestar atención a todos los detalles. Nadie podía ayudarla. Una vida vivida con eficiencia no la salvaría, no; pero la prepararía para aquello de lo que nadie podía salvarla."&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El narrador lamenta el poco tiempo que pasó con su madre, la poca relación materno-filial que sostuvieron cuando era ella la que empezaba a necesitar a su hijo más de lo que éste necesiraba a su madre, pero llega a la conclusión que la independencia, real o como simple aspiración, que ambos deseaban no les permitía otra cosa: reuniones periódicas casuales, casi de compromiso, en las que se evitan los temas personales con estudiada premeditación:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;"Durante ese tiempo, nuestra vida -hablo de mi madre y de mí-se reducía a un conocimiento de cómo era su vida [...]. Es muy probable que todo el mundo crea que circunstancias particulares como éstas no corresponden exactamente a la vida de la inmensa mayoría. No es que sean mejores, ni peores. Sólo, en cierto sentido, peculiares. O posiblemente sólo parecían imperfectas."&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Se hace imposible calificar a &lt;em&gt;Mi madre&lt;/em&gt; con una sola palabra: ni biografía, ni tributo ni homenaje poseen la suficiente polisemia -además del exceso de contenidos asociados a estas variables literarias en la memoria lectora- como para abarcar lo que pueden contener apenas setenta páginas que se leen en una sesión pero que exigen horas, días, meses tal vez, para su correcta digestión. No es la primera vez que un escritor curtido en la ficción literaria abandona la fabulación para mostrarse a los lectores mediante pudorosos desnudos que recrean a sus ancestros: lo hizo Simone de Beauvoir con su madre en la plomiza pero estupenda &lt;em&gt;Una muerte muy dulce&lt;/em&gt; (Une mort très douce, 1964), y, posteriormente, con una anonadante maestría, Philip Roth con su padre en &lt;em&gt;Patrimonio&lt;/em&gt; (Patrimony, A True Story, 1991). Se me escapa la razón para esos auténticos tour de force en los que el escritor consagrado tiene, con respecto a su público, mucho que perder y, en principio, poco que ganar; sin embargo, como lector, se agradecen esas miradas íntimas que destacan des resto de producciones como paréntesis explicativos, testimonios personales de alguien cuya influencia en su obra traspasó el terreno de lo literario.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;"Hay algo, cierta esencia de la vida, que no surge con claridad de estas palabras. No hay palabras suficientes. No hay acontecimientos suficientes. No hay memoria suficiente para rememorar toda una vida y ponerla en orden, darle exactitud."&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://jediscequejensens.blogspot.com/"&gt;Joan Flores&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Llibreria La Llopa&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-5678527671043334098?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/5678527671043334098/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=5678527671043334098' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/5678527671043334098'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/5678527671043334098'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2010/05/mi-madre.html' title='Mi madre'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/S-uu7TqKzXI/AAAAAAAAAQU/XESdKkiSzRM/s72-c/PN753.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-2800678628747041486</id><published>2010-05-05T07:21:00.001+02:00</published><updated>2010-05-05T07:21:00.145+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Notes de lectura'/><title type='text'>Res a témer/ Nada que temer</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://www.angleeditorial.com/libro.asp?codart=N046"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5467018596719747122" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 201px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/S97Acr3vYDI/AAAAAAAAAP8/pm6GDeR_I1E/s320/Barnescat.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.angleeditorial.com/libro.asp?codart=N046"&gt;Res a témer&lt;/a&gt;. &lt;a href="http://www.julianbarnes.com/"&gt;Julian Barnes&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.angleeditorial.com/"&gt;Angle Editorial&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;Traducció d'Alexandre Gombau Arnau&lt;/strong&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5467018743577310434" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 100px; CURSOR: hand; HEIGHT: 157px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/S97AlO9T9OI/AAAAAAAAAQE/xX-x2zYMgrA/s320/Barnes.jpg" border="0" /&gt; &lt;p align="center"&gt;&lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.anagrama-ed.es/titulo/PN_745"&gt;Nada que temer&lt;/a&gt;. &lt;a href="http://www.julianbarnes.com/"&gt;Julian Barnes&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.anagrama-ed.es/novedades"&gt;Anagrama&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Traducción de Jaime Zulaika&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p align="left"&gt;Exquisit Barnes... Anagrama en castellà i Angle en català ens ofereixen aquesta mena de memòries, cultes i sense tòpics, desordenadament ordenades, on amb suggerent ironia endressa les seves relacions  familiars, eleva la conversa fins esdevenir intimitat i converteix l'afecció a la música i a la lectura en un estil de vida. I entre &lt;a href="http://www.pour-jules-renard.fr/"&gt;Renard&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Michel_de_Montaigne"&gt;Montaigne&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Jean_Sibelius"&gt;Sibelius&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Gustave_Flaubert"&gt;Flaubert&lt;/a&gt; i tants d'altres transforma un llibre en la "taula llimona" a la vora de la que parlar d'allò diví i d'allò mortal. &lt;em&gt;Res a témer&lt;/em&gt; seria una manera sorneguera de parlar de la mort amb mig somriure als llavis, però només mig...&lt;/p&gt;&lt;p align="left"&gt;Marta Ramoneda&lt;/p&gt;&lt;p align="left"&gt;&lt;a href="http://www.lacentral.com/"&gt;Llibreria La Central&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-2800678628747041486?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/2800678628747041486/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=2800678628747041486' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/2800678628747041486'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/2800678628747041486'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2010/05/res-temer-nada-que-temer.html' title='Res a témer/ Nada que temer'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/S97Acr3vYDI/AAAAAAAAAP8/pm6GDeR_I1E/s72-c/Barnescat.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-659516864744007350</id><published>2010-05-03T07:09:00.000+02:00</published><updated>2010-05-03T07:09:00.359+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Les recomanacions dels llibreters'/><title type='text'>Temps d'estiu/ Verano</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/S9rJHGf9DMI/AAAAAAAAAP0/MRykvpfPPlc/s1600/Coetzee+cat.jpg"&gt;&lt;img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 100px; DISPLAY: block; HEIGHT: 152px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5465902221608422594" border="0" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/S9rJHGf9DMI/AAAAAAAAAP0/MRykvpfPPlc/s320/Coetzee+cat.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt; &lt;a href="http://www.edicions62.cat/ca/llibre/temps-d-estiu_11796.html"&gt;Temps d'estiu&lt;/a&gt;. &lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/J._M._Coetzee"&gt;J. M. Cotzee&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.edicions62.cat/www/edicions62/ca"&gt;Edicions 62&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;Traducció de Dolors Baliu&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://www.randomhousemondadori.es/me_gusta_leer/Libros/V/Verano-ES/Verano"&gt;&lt;img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 72px; DISPLAY: block; HEIGHT: 123px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5465902157973045618" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/S9rJDZcGQXI/AAAAAAAAAPs/KLKLzBjLBX0/s320/Coetzee.jpg" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.randomhousemondadori.es/me_gusta_leer/Libros/V/Verano-ES/Verano"&gt;Verano&lt;/a&gt;. &lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/J._M._Coetzee"&gt;J. M. Coetzee&lt;/a&gt;, Random &lt;a href="http://www.randomhousemondadori.es/"&gt;House Mondadori&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;Traducción de Jordi Fibla&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Comencem la primavera amb aquest Coetzee de títol estiuenc que vindria a completar la trilogia autiobiogràfica fictícia formada per &lt;em&gt;&lt;a href="http://www.edicions62.cat/ca/llibre/infantesa_6623.html"&gt;Infantesa&lt;/a&gt;&lt;/em&gt; (&lt;em&gt;&lt;a href="http://www.randomhousemondadori.es/me_gusta_leer/Libros/I/Infancia-ES/Infancia3"&gt;Infancia&lt;/a&gt;&lt;/em&gt;, &lt;a title="Boyhood: Scenes from Provincial Life" href="http://en.wikipedia.org/wiki/Boyhood:_Scenes_from_Provincial_Life"&gt;Boyhood: Scenes from Provincial Life&lt;/a&gt;, 1997) i &lt;em&gt;&lt;a href="http://www.edicions62.cat/ca/llibre/joventut_6622.html"&gt;Joventut&lt;/a&gt; (&lt;a href="http://www.randomhousemondadori.es/me_gusta_leer/Libros/J/Juventud-ES/Juventud5"&gt;Juventud&lt;/a&gt;, &lt;/em&gt;&lt;a title="Youth: Scenes from Provincial Life II" href="http://www.blogger.com/wiki/Youth:_Scenes_from_Provincial_Life_II"&gt;&lt;em&gt;Youth: Scenes from Provincial Life II&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;&lt;em&gt;, &lt;/em&gt;2002).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ens trobem un jove investigador que está preparant una biografia sobre un famós escriptor ja mort anomenat John Coetzee. A través de converses amb vàries persones que el van conèixer, amb especial atenció a algunes dones amb les que per unes raons o altres es va relacionar, l'autor construeix la figura d'aquest personatge sorrut i maldestre, amb el seu plumbi entorn familiar, i situat en el paisatge xorc de la casa familiar i de la ciutat on vivia. Aquestes diverses converses, més aviat monòlegs, funcionen com esqueixos amb els que poder fer créixer la figura i personalitat d'aquest escriptor curiosament anomenat Coetzee. Per una part, entrariem en l'àmbit de les relacions familiars tenses, desconfiades i plenes de recels, que arriben al més absolut patetisme pel que fa la convivència amb la figura paterna. Relacions molt arrelades en el paisatge i la geografia de la meseta sudafricana i les afores de Ciutat del Cap. Les relacions amb els companys de la Universitat tampoc esdevenen gens lluïdes, cap compromis, cap indici de companyonia, un simple intercanvi d'entrar i sortir. I fuegen la humiliació les relacions amoroses i sexuals, carents de qualsevol tipus d'intercanvi emocional, estanques i sense reverberació. Finalment, el nivell de relació clau d'aquestes memòries novel·lades seria la relació de l'autor amb si mateix: per un cantó la recerca de la veu narrativa; l'intent de perdurabilitat, per un altre. Una voluntat de trobar la veu literària per la posteritat que contrasta amb una sociabilitat força guerxa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Amb el seu estil sec, precís i elegant, Coetzee -sigui l'autor, sigui el personatge- en cap moment defuig de mostar-se tal qual és, sense trampes per dissimular una vida més aviat defectuosa, menada però per l'excel.lència literària.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Marta Ramoneda&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.lacentral.com/"&gt;Llibreria La Central&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-659516864744007350?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/659516864744007350/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=659516864744007350' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/659516864744007350'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/659516864744007350'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2010/05/temps-destiu-verano.html' title='Temps d&apos;estiu/ Verano'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/S9rJHGf9DMI/AAAAAAAAAP0/MRykvpfPPlc/s72-c/Coetzee+cat.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-4830628781769971598</id><published>2010-04-30T07:10:00.003+02:00</published><updated>2010-04-30T14:35:06.922+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Les recomanacions dels llibreters'/><title type='text'>Laúd y cicatrices</title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/S9h6-YkQfYI/AAAAAAAAAPk/oMKBd-Z0Lak/s1600/Kis.jpg"&gt;&lt;img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 189px; DISPLAY: block; HEIGHT: 295px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5465253359979101570" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/S9h6-YkQfYI/AAAAAAAAAPk/oMKBd-Z0Lak/s320/Kis.jpg" /&gt;&lt;/a&gt; &lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://www.acantilado.es/novedades/laud-y-cicatrices-467.htm"&gt;&lt;strong&gt;Laúd y cicatrices&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;. &lt;/strong&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Danilo_Ki%C5%A1"&gt;&lt;strong&gt;Danilo Kis&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;, &lt;/strong&gt;&lt;a href="http://www.acantilado.es/"&gt;&lt;strong&gt;Acantilado&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;.&lt;br /&gt;Traducción de L. F. Garrido Ramos y T. Pistelek. Edición de Mirjana Miocinovic&lt;/strong&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;La editorial Acantilado prosigue con su encomiable edición de la obra de Danilo Kis, uno de los más reconocidos autores yugoslavos del siglo pasado, heredero de una historia de la narrativa intensa y brillante que tomó el relevo de escritores de la talla de &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Ivo_Andri%C4%87"&gt;Ivo Andric&lt;/a&gt;, y dio a conocer al mundo la literatura de la república de repúblicas balcánicas. Después de la genial &lt;a href="http://www.acantilado.es/catalogo/una-tumba-para-boris-davidovich-300.htm"&gt;&lt;em&gt;Una tumba para Boris Davidovich&lt;/em&gt;&lt;/a&gt; (Grosnica za Borisa Davidovica, 1976), del volumen &lt;a href="http://www.acantilado.es/catalogo/circo-familiar-354.htm"&gt;&lt;em&gt;Circo familiar&lt;/em&gt;&lt;/a&gt; y de la sorprendente &lt;a href="http://www.acantilado.es/catalogo/enciclopedia-de-los-muertos-382.htm"&gt;&lt;em&gt;La Enciclopedia de los Muertos&lt;/em&gt;&lt;/a&gt; (Enciklopedja mrtvim, 1983), nos llega ahora este &lt;em&gt;Laúd y cicatrices&lt;/em&gt; (Lauta i oziljci, 1994), conjunto de textos póstumos que constituyen a la vez una insuperable introducción al universo Kis y una excelente muestra de su poética, y un colofón a la obra de uno de los autores imprescindibles de la literatura centroeuropea.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;a href="http://jediscequejensens.blogspot.com/"&gt;Joan Flores Constans&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Llibreria La Llopa&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-4830628781769971598?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/4830628781769971598/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=4830628781769971598' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/4830628781769971598'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/4830628781769971598'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2010/04/laus-y-cicatrices.html' title='Laúd y cicatrices'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/S9h6-YkQfYI/AAAAAAAAAPk/oMKBd-Z0Lak/s72-c/Kis.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-6306265085444047408</id><published>2010-04-28T20:02:00.003+02:00</published><updated>2010-04-28T20:09:30.342+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Les recomanacions dels llibreters'/><title type='text'>S. o la esperanza de vida</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/S9h5ns4iX8I/AAAAAAAAAPc/42NTUfnH_jE/s1600/Gary.bmp"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5465251870784249794" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 75px; CURSOR: hand; HEIGHT: 122px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/S9h5ns4iX8I/AAAAAAAAAPc/42NTUfnH_jE/s320/Gary.bmp" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; &lt;div&gt;&lt;a href="http://www.galaxiagutenberg.com/Contenido/Libros/Libro.asp?Codigo=59640&amp;amp;bus=1"&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://www.galaxiagutenberg.com/Contenido/Libros/Libro.asp?Codigo=59640&amp;amp;bus=1"&gt;&lt;strong&gt;S. o la esperanza de vida&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;. &lt;/strong&gt;&lt;a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Alexandre_Diego_Gary"&gt;&lt;strong&gt;Alexandre Diego Gary&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;, &lt;/strong&gt;&lt;a href="http://www.galaxiagutenberg.com/contenido/informacion.asp?Codigo=39534&amp;amp;nav1=39534"&gt;&lt;strong&gt;Galaxia Gutemberg&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;&lt;br /&gt;Traducción de Ignacio Vidal-Folch&lt;/strong&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;¿Cuál es el mejor sistema para pasar cuentas con el pasado, suponiendo que el pasado sea un paisaje con el que sea posible pasar cuentas? La propuesta de la lógica, y más en el caso de que este pasado tenga un inevitable carácter traumático, parece apostar por la opción más radical: enterrarlo, silenciarlo, no dejar que nos hable, con su tozuda insistencia, ni darle ninguna opción para que atraviese esa frontera invisible sin &lt;em&gt;checkpoint charly&lt;/em&gt; ni muros de la vergüenza para salvaguardar nuestra frágil integridad de sus desordenados y poco inocentes envites; en todo caso, anularlo para no anularse, negarlo para que no se hable más de él. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Sin embargo, a veces no es posible ese recurso, no figura entre el arsenal de auto-defensa con que nos dotan ese mismo pasado o la genética porque, como el corazón emparedado en el relato de Edgar Allan Poe, sigue haciéndose presente con insidiosa obstinación. En este caso, no cabe otra solución que hablar de él, exponiéndolo impúdicamente y, por tanto, exponiéndose, aunque de todo ello resulte un hecho tan insólito como el desnudarse ante desconocidos. &lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;“¡Silencio! No me oigo pensar. Callad, muertos. Pese a todo el respeto que os debo. Ahora tengo yo la palabra.” &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Alexandre Diego Gary, hijo del escritor &lt;a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Romain_Gary"&gt;Romain Gary&lt;/a&gt; y de la actriz &lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Jean_Seberg"&gt;Jean Seberg&lt;/a&gt;, vagabundo impenitente y barcelonés no sé si por elección, adopción o por casualidad, describe en este &lt;em&gt;S. o la esperanza de vida&lt;/em&gt; (&lt;a href="http://www.gallimard.fr/"&gt;S. ou l’ésperance de vie&lt;/a&gt;, 2009), por persona interpuesta -que así se aleja más de la propia biografía, y el dolor duele menos cuando lo podemos traspasar a otro, aun cuando ese otro seamos nosotros mismos- el camino de ida a un particular infierno, con sus etapas y sus correspondientes círculos dantescos, y el improbable viaje de regreso hasta un purgatorio que, por contraste, puede parecer el más llevadero de los paraísos. &lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Y es que el lastre que supone para el alma ser hijo de padres ricos, guapos y famosos, y con un final tan horrible para ambos, no se puede soslayar así como así. Escribir puede ser una ¿solución?, pero tampoco es inocua: &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;“La literatura es la explotación del hombre por el hombre, hasta los más profundos recovecos de su alma, de sus entrañas.” &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Ese escribir, esa literatura, acaba convirtiéndose en un silencioso diálogo con una corriente incontinente de palabras que salen a borbotones, sin control, inocentes, no sin culpa pero sí sin intención, que despiertan al dolor dormido nada más ser pronunciadas, pero que no pueden callarse. Y es que la presencia de los muertos forma una parte tan inextricable del superviviente que hace imposible la huida; no hay escapatoria válida cuando es uno mismo quien aloja al enemigo. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;“Pero no siempre se puede faltar al deber de recordar [...] Intentas eludirlo, intentas no pensar en ello. Nuestros muertos, nuestros pobres muertos. Su recuerdo flota aquí y allá. Y nos abruman estas almas en pena.” Evidentes ecos de &lt;a href="http://homepage.mac.com/brendanking/huysmans.org/indexf.htm"&gt;Huysmans&lt;/a&gt;, al menos en la memoria lectora de quien escribe, para una novela (¿novela? ¿Por qué en la portada de “S. ou l’espérance de vie” no figura el conocido rótulo “Roman”, aunque sea como advertencia?) que no sucumbe a la estúpida simplificación freudiana; un relato que no puede reducirse a una sintomatología, un libro que es vida, escrito en un estilo duro, seco, frío, cortante; pero, ¿quién dijo que vivir fuera fácil? Mención especial para la cuidada edición de Galaxia Gutemberg, para la magistral traducción y, aunque anecdótico, para la estupenda foto de la cubierta.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;a href="http://jediscequejensens.blogspot.com/"&gt;Joan Flores Constans&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Llibreria La Llopa &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-6306265085444047408?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/6306265085444047408/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=6306265085444047408' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/6306265085444047408'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/6306265085444047408'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2010/04/s-o-la-esperanza-de-vida.html' title='S. o la esperanza de vida'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/S9h5ns4iX8I/AAAAAAAAAPc/42NTUfnH_jE/s72-c/Gary.bmp' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-378105067930873904</id><published>2010-02-10T17:21:00.004+01:00</published><updated>2010-02-10T18:13:37.385+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Notícies de llibres'/><title type='text'>Ha mort J. D. Salinger</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;&lt;a href="http://salinger.org/index.php?title=Main_Page"&gt;Jerome David Salinger&lt;/a&gt; J.D. SALINGER&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;1 de gener 1919-27 de gener de 2010&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;L’any 1983, la &lt;a href="http://salinger.org/index.php?title=Main_Page"&gt;Llibreria 22&lt;/a&gt; va convidar &lt;a href="http://amediavoz.com/gildebiedma.htm"&gt;Jaime Gil de Biedma&lt;/a&gt; a fer l’obertura del &lt;a href="http://www.premiscasero.net/"&gt;Premi de Novel·la Curta Just Manuel Casero&lt;/a&gt;. L’acte es va fer al migdia i, després, gent de la Llibreria i del jurat, unes deu persones en total, vam anar a dinar. Aquest dinar, amb sobretaula inclosa, va durar unes quatre hores llargues. Jaime Gil de Biedma, va ser el protagonista d’aquella interessant sobretaula. Ens va parlar de literatura, de poesia, de política, del català, de les seves estades a un balneari a Granada, per recuperar-se dels seus accessos culinaris i de diferents barreges alcohòliques... de Filipines i, també, de la Isabel Preysler. Va ser una tarda per no oblidar. En un moment determinat ens va deixar anar: "sóc incapaç de mantenir una conversa amb una persona que no hagi llegit &lt;em&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/La_cartuja_de_Parma"&gt;La Cartuja de Parma&lt;/a&gt; &lt;/em&gt;(&lt;a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/La_Chartreuse_de_Parme"&gt;La Chartreuse de Parme&lt;/a&gt;, 1839). La majoria dels que érem allà no havíem llegit la famosa novel·la de &lt;a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Stendhal"&gt;Stendhal&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ara, m’atreveixo, salvant les distàncies amb l'admirat Jaime Gil, a dir que “sóc incapaç de mantenir una conversa amb una persona que no hagi llegit &lt;em&gt;&lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/El_vigilant_en_el_camp_de_s%C3%A8gol"&gt;El vigilant al camp de sègol&lt;/a&gt;&lt;/em&gt; (&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/The_Catcher_in_the_Rye"&gt;The Catcher in the Rye&lt;/a&gt;, 1951) . Ah, i no es tracta d'una novel·la per a adolescents.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I tal com volia Salinger, que en els seus llibres només hi hagués el títol de la obra i res més. Ni fotos, ni biografies, ni sinopsis; per tant no diré res més, només que llegiu J. D. Salinger. &lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Guillem Terribas. &lt;a href="http://salinger.org/index.php?title=Main_Page"&gt;Llibreria 22&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-378105067930873904?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/378105067930873904/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=378105067930873904' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/378105067930873904'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/378105067930873904'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2010/02/ha-mort-j-d-salinger.html' title='Ha mort J. D. Salinger'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-1997434905885572298</id><published>2009-12-07T09:02:00.005+01:00</published><updated>2009-12-07T09:49:01.743+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Les recomanacions dels llibreters'/><title type='text'>La ribera de las Sirtes</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/Sxy2tGwyJ4I/AAAAAAAAAPE/hx9pgq_VUUA/s1600-h/Sirtes.bmp"&gt;&lt;img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 76px; DISPLAY: block; HEIGHT: 130px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5412401738218088322" border="0" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/Sxy2tGwyJ4I/AAAAAAAAAPE/hx9pgq_VUUA/s320/Sirtes.bmp" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt; &lt;a href="http://www.galaxiagutenberg.com/Contenido/Libros/libro.asp?Codigo=38006&amp;amp;nav3=1"&gt;El mar de las Sirtes&lt;/a&gt;. &lt;a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Julien_Gracq"&gt;Julien Graq&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.galaxiagutenberg.com/"&gt;Galaxia Gutemberg&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;Traducció de José Escué&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;La ribera de las Sirtes. Julien Graq, &lt;a href="http://www.proa.cat/www/proa/ca"&gt;Edicions Proa&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;Traducció de J. M. Sala Valldaura&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;He tornat a llegir &lt;em&gt;La ribera de les Sirtes&lt;/em&gt; (&lt;a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Le_Rivage_des_Syrtes"&gt;Le Rivage des Syrtes&lt;/a&gt;, 1951, &lt;a href="http://www.academie-goncourt.fr/"&gt;Premi Goncourt&lt;/a&gt; 1951) de Julien Gracq, i em segueix maravellant.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El jove aristòcrata Aldo, cansant de passar el temps anant de festa en festa amb els amics, decideix fer servir els seus contactes per demanar una destinació que el permeti fer algun servei a l'Estat. Així, és enviat a una guarnició fronterera situada en un recó de món d'Orsenna (una mena de barreja entre Venècia i Nantes) on tot està a l'espera de l'arribada de l'exèrcit enemic, belicós i brutal, que es va demorant i que només dóna mínimes senyals de vida; terrible invasor que no s'acaba de presentar, per desesperació de l'exèrcit rival.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aldo haurà de conviure amb els tres oficials i el seu capità, Marino, contrapunt i rèplica com a coprotagonista. Tots dos, empesos per la llosa de l'avorriment i el curs estantís dels dies, sempre emboirats, convertiran una possible amistat en una relació d'estreta vigilància mútua.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Novel·la d'atmosfera enganxosa, afixiant, inquietant, com la zona fronterera que travessa: xorca, fúnebre, ruïnosa, devastada per la deixadesa dels habitants, reflex del tedi d'esperar que passi alguna cosa que ja no se sap ben bé què ha de ser.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sensació d'irrealitat aconseguida pel mestratge de Gracq: ens descriu minuciosament i amb tota mena de detalls el paisatge, els fenòmens sensorials, el clima, la geografia, l'arquitectura de l'entorn però, en canvi, de l'aspecte dels personatges, del seu caràcter i de la seva psicologia no ens en diu directament gairebé res. Unes figures de somni, que es mouen entre el son i la vigília, guiats més per l'instint que per la racionalitat. I això remarca encara més l'intens ambient surreal que batega en tota l'obra.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Lectura que requereix esforç i dedicació, compansats abastament per l'exquisitesa de la prosa i la reflexió metafòrica latent.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://it.wikipedia.org/wiki/Dino_Buzzati"&gt;Buzzati&lt;/a&gt; amb &lt;em&gt;El desert dels Tàrtars &lt;/em&gt;(&lt;em&gt;&lt;a href="http://www.editorialempuries.cat/ca/llibre/el-desert-dels-tartars_6727.html"&gt;El desert dels Tártars&lt;/a&gt;&lt;/em&gt;, &lt;a href="http://www.editorialempuries.cat/www/empuries/ca"&gt;Empúries&lt;/a&gt;, traducció de Mercè Senabre; &lt;em&gt;&lt;a href="http://www.gadireditorial.com/titulos/031.htm"&gt;El desierto de los Tártaros&lt;/a&gt;&lt;/em&gt;, &lt;a href="http://www.gadireditorial.com/"&gt;Gadir Editorial&lt;/a&gt;, traducció de Carlos Manzano. Original en italià: &lt;a href="http://it.wikipedia.org/wiki/Il_deserto_dei_Tartari_(romanzo)"&gt;Il deserto dei Tartari&lt;/a&gt;, 1940), abans; i &lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/J._M._Coetzee"&gt;Coetzee&lt;/a&gt; amb &lt;em&gt;Esperant els bàrbars &lt;/em&gt;(&lt;em&gt;&lt;a href="http://www.proa.cat/ca/llibre/esperant-els-barbars_7736.html"&gt;Esperant els bàrbars&lt;/a&gt;&lt;/em&gt;, &lt;a href="http://www.proa.cat/www/proa/ca"&gt;Edicions Proa&lt;/a&gt;, traducció de Xavier Rello; &lt;em&gt;&lt;a href="http://www.randomhousemondadori.es/me_gusta_leer/Libros/E/Esperando-a-los-barbaros-ES/Esperando-a-los-barbaros"&gt;Esperando a los bárbaros&lt;/a&gt;, &lt;/em&gt;&lt;a href="http://www.randomhousemondadori.es/"&gt;Mondadori&lt;/a&gt;, traducción de Luis Martínez Victorio. Original en anglès: &lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Waiting_for_the_Barbarians"&gt;Waiting for the Barbarians&lt;/a&gt;, 1980), després.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Marta Ramoneda. &lt;a href="http://www.lacentral.com/"&gt;Llibreria La Central&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-1997434905885572298?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/1997434905885572298/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=1997434905885572298' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/1997434905885572298'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/1997434905885572298'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/12/la-ribera-de-las-sirtes.html' title='La ribera de las Sirtes'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/Sxy2tGwyJ4I/AAAAAAAAAPE/hx9pgq_VUUA/s72-c/Sirtes.bmp' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-6620698649114974766</id><published>2009-12-06T07:19:00.002+01:00</published><updated>2009-12-06T07:19:00.178+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Notes de lectura'/><title type='text'>Vidas erráticas</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5410955055488140066" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 227px; CURSOR: hand; HEIGHT: 201px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SxeS9Fn5gyI/AAAAAAAAAO8/YnCR5aAapPw/s320/Vidas+err%C3%A1ticas.jpg" border="0" /&gt;&lt;strong&gt;Vidas erráticas. &lt;/strong&gt;&lt;a href="http://it.wikipedia.org/wili/Gianni_Celati"&gt;&lt;strong&gt;Gianni Celati&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt; , &lt;/strong&gt;&lt;a href="http://www.editorialperiferica.com/"&gt;&lt;strong&gt;Periférica&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;&lt;br /&gt;Traducció de Francisco de Julio Carrobles&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;L'Editorial Periférica presenta un nou volum de la seva recent col.lecció &lt;em&gt;Largo recorrido -&lt;/em&gt;la mateixa que va recollir &lt;em&gt;Peru&lt;/em&gt;, de Gordon Lish, &lt;a href="http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/10/peru.html"&gt;ressenyat en aquest mateix blog&lt;/a&gt;-, &lt;em&gt;Vidas erráticas&lt;/em&gt; (Vite de pascolanti, 2006), llibre guanyador del &lt;a href="http://www.premioletterarioviareggiorepaci.it/"&gt;Premi Viareggio&lt;/a&gt;, un dels més reconeguts a Itàlia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Celati, un autor de rellevància en l'escena literària italiana, ha escrit un magnífic llibre de relats. Peces curtes que parlen del record d'èpoques passades i felices d'un narrador de llenguatge directe amb qui el lector estableix, immediatament, una complicitat lliure de tota sospita. L'adolescència i joventut a la Itàlia post-feixista va ser un terreny fèrtil tant per al cinema com per a la literatura; Celati l'aprofita per escriure un llibre que és una molt agradable sorpresa.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;a href="http://jediscequejensens.blogspot.com/"&gt;Joan Flores&lt;/a&gt;. Llibreria La Llopa&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-6620698649114974766?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/6620698649114974766/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=6620698649114974766' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/6620698649114974766'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/6620698649114974766'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/12/vidas-erraticas.html' title='Vidas erráticas'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SxeS9Fn5gyI/AAAAAAAAAO8/YnCR5aAapPw/s72-c/Vidas+err%C3%A1ticas.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-8257344012927504632</id><published>2009-12-04T07:57:00.004+01:00</published><updated>2009-12-04T14:48:43.117+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Les recomanacions dels llibreters'/><title type='text'>La realitat és bruta</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SxUMp2ntchI/AAAAAAAAAOs/gx0BcVxgZxU/s1600/Requiem%5B1%5D.JPG"&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5410244440531759634" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 161px; CURSOR: hand; HEIGHT: 282px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SxUMp2ntchI/AAAAAAAAAOs/gx0BcVxgZxU/s320/Requiem%5B1%5D.JPG" border="0" /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.sajalineditores.com/products-page/sajalin/requiem-por-un-sueno/"&gt;Réquiem por un sueño&lt;/a&gt;. &lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Hubert_Selby,_Jr."&gt;Hubert Selby Jr.&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.sajalineditores.com/"&gt;Sajalín Editores&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;Traducció de Martín Lendínez&lt;br /&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5409880562283766930" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 162px; CURSOR: hand; HEIGHT: 248px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SxPBtWg25JI/AAAAAAAAAOk/_7t9T697Mxg/s320/Nohaybestia_PORTADA.jpg" border="0" /&gt;&lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.sajalineditores.com/products-page/sajalin/no-hay-bestia-tan-feroz1/"&gt;No hay bestia tan feroz&lt;/a&gt;. &lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Edward_Bunker"&gt;Edward Bunker&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.sajalineditores.com/"&gt;Sajalín Editores&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Traducció de Laura Sales Gutiérrez&lt;br /&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SxPBcUcq7kI/AAAAAAAAAOc/il70YbA1dcQ/s1600/angeles+derrotados.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5409880269671558722" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 156px; CURSOR: hand; HEIGHT: 256px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SxPBcUcq7kI/AAAAAAAAAOc/il70YbA1dcQ/s320/angeles+derrotados.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; &lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.anagrama-ed.es/titulo/OVT_7"&gt;Ángeles derrotados&lt;/a&gt;. &lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Denis_Johnson"&gt;Denis Johnson&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.anagrama-ed.es/"&gt;Anagrama&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Traducció de Benito Gómez Ibáñez&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="left"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;Per pura coincidència temporal de publicació, he llegit de manera consecutiva tres obres escrites als anys seixanta-setanta que tenen en comú la violència, les adiccions, els personatges derrotats, autors americans autodidactes més o menys coetanis i que m'han entusiasmat.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="left"&gt;Bons propòsits que acaben en l'assumpció de la condició de marginat i delinqüent; brins de readreçament truncats per la mala astrugança; ambients bruts, enganxosos; ànsies i descontrols; recursos sexuals com a únic apaivagament; certa esperança agafada amb pinces d'estimar; llenguatge arrepapat al terra en el que es mou. Podria seguir posant punts i comes, però només vull indicar per què m'han commogut tantíssim aquestes històries de vides devastades, l'explicació sencera està dins les obres en qüestió!&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Marta Ramoneda. &lt;a href="http://www.lacentral.com/"&gt;Llibreria La Central&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-8257344012927504632?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/8257344012927504632/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=8257344012927504632' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/8257344012927504632'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/8257344012927504632'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/12/la-realitat-es-bruta.html' title='La realitat és bruta'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SxUMp2ntchI/AAAAAAAAAOs/gx0BcVxgZxU/s72-c/Requiem%5B1%5D.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-875810352152919475</id><published>2009-12-03T09:03:00.003+01:00</published><updated>2009-12-03T09:17:30.182+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Notícies de llibres'/><title type='text'>Un llibreter d'ofici</title><content type='html'>&lt;img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 229px; DISPLAY: block; HEIGHT: 320px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5410917578232829810" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/Sxdw3n98F3I/AAAAAAAAAO0/Ci-doYXipEU/s320/Geli.jpg" /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;Pere Rodeja Ponsati, ànima de la Llibreria Geli de Girona&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Abans d'ahir, 2 de desembre, quan li faltaven pocs dies per fer 78 anys, va morir en Pere Rodeja, llibreter de la Llibreria Geli de Girona.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Fa més de tres anys, els Amics del Museu d’Art que, entre moltes coses, organitzen les &lt;em&gt;sis hores de lectura&lt;/em&gt; pels volts de Sant Jordi, com altres anys, em van comentar el que volien fer: volien dedicar les &lt;em&gt;sis hores&lt;/em&gt; a “Els llibreters”. Sense dubtar un moment, els vaig suggerir que si volien parlar d’"Els llibreters", la persona que ens representava i que era la figura idònia del llibreter era en Pere de Can Geli, en Pere Rodeja. I així ho van creure adient tots els altres companys llibreters.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aquella nit diversos llibreters vam acabar la vetllada llegint diversos fragments de llibres que estimem. Jo vaig poder llegir, tenint al davant en Pere Rodeja, el fragment de &lt;em&gt;Cien años de soledad&lt;/em&gt; on Garcia Marquez parla del “librero catalán”. Per a mi en Pere sempre va ser i serà el llibreter, “el librero catalán”, l’home que més dignament ha portat el nostre ofici, durant pràcticament tota la seva vida fins el seu darrer dia.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El Pere, sense moure's de la la llibreria del carrer Argenteria, ha aconseguit ser admirat i respectat, no només pels llibreters de Girona, sinó de tot el país. El Pere era una persona intel·ligent, culte, amable, que sabia el que el client volia o necessitava i amb una memòria prodigiosa. Tenia, també, un humor molt anglès i un somriure per sota el nas irònic que el feia una persona entranyable.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El seu ofici de llibreter, ha estat i serà un model per a nosaltres, els llibreters que l’hem conegut i per les noves generacions.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Guillem Terribas, llibreter de la &lt;a href="http://www.llibreria22.net/"&gt;Llibreria 22&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-875810352152919475?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/875810352152919475/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=875810352152919475' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/875810352152919475'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/875810352152919475'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/12/un-llibreter-dofici.html' title='Un llibreter d&apos;ofici'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/Sxdw3n98F3I/AAAAAAAAAO0/Ci-doYXipEU/s72-c/Geli.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-3864784730911531791</id><published>2009-12-02T13:49:00.002+01:00</published><updated>2009-12-02T13:49:00.367+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Les recomanacions dels llibreters'/><title type='text'>El hombre vigilado</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5409878023976831538" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 76px; CURSOR: hand; HEIGHT: 121px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SxO_ZmlUyjI/AAAAAAAAAOU/3HwqXzypAcc/s320/branev.bmp" border="0" /&gt;&lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.galaxiagutenberg.com/Contenido/Libros/Libro.asp?Codigo=58535&amp;amp;bus=1"&gt;El hombre vigilado&lt;/a&gt;. &lt;a href="http://www.galaxiagutenberg.com/Contenido/Libros/libro.asp?Codigo=58535&amp;amp;nav3=2"&gt;Bresco Branev&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.galaxiagutenberg.com/Contenido/Libros/libro.asp?Codigo=58535&amp;amp;nav3=2"&gt;Galaxia Gutemberg&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;Introducció de Tzvetan Todorov, traducció de&lt;/strong&gt; &lt;strong&gt;Noemí Sobregués&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;Testimoni atrevit, sense disimuls ni falses justificacions, de com pot viure una persona "normal" amb poques inquietuts polítiques i amb moltes ganes d'aprendre i dedicar-se a la direcció cinematogràfica sota el règim comunista. Entre Bulgària i Alemanya, Branev intenta fer la seva vida, però s'adona de com pot incidir en la vida d'altres persones un mínim gest seu. Prendre'n consciència i evitar malbaratar la vida dels que l'envolten serà la seva obsessió, la llosa que condiciona el seu dia a dia, tan vigilat que -sense que ell en sàpiga res- acabarà omplint centenars de pàgines dels expedients de la seguretat de l'Estat; precisament, el subtítol del llibre és "Recuerdos a partir de expedientes de la policía secreta".&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;Marta Ramoneda. &lt;a href="http://www.lacentral.com/"&gt;Llibreria La Central&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-3864784730911531791?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/3864784730911531791/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=3864784730911531791' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/3864784730911531791'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/3864784730911531791'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/12/el-hombre-vigilado.html' title='El hombre vigilado'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SxO_ZmlUyjI/AAAAAAAAAOU/3HwqXzypAcc/s72-c/branev.bmp' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-3036585780581022239</id><published>2009-11-30T13:41:00.003+01:00</published><updated>2009-11-30T14:09:35.897+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Notes de lectura'/><title type='text'>Lenz</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5409875928744874658" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 122px; CURSOR: hand; HEIGHT: 179px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SxO9fpPGUqI/AAAAAAAAAOM/nVvqh_1q7zE/s320/cob_lenz-web.jpg" border="0" /&gt;&lt;strong&gt;Lenz. &lt;a href="http://de.wikipedia.org/wiki/Georg_B%C3%BCchner"&gt;Georg&lt;/a&gt; &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Georg_B%C3%BCchner"&gt;Büchner&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.adesiaraeditorial.cat/"&gt;Adesiara Editorial&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;Traducció de &lt;a href="http://www.upf.edu/iuc/ibanez/ibanez2.htm"&gt;Jordi Ibáñez Fanés&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;p&gt;Cel.lebro l'edició del &lt;em&gt;Lenz&lt;/em&gt; (Lenz, 1835) de Georg Büchner, que acaba de publicar l'editorial Adesiara. Edició especialment engrescadora pel fet de comptar amb el text original alemany al costat del text en català. Tot és el llenguatge i, si no, la bogeria, amb el pas previ per l'avorriment. Això és el que entec a l'acabar la lectura d'aquesta cinquentena de pàgines.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Jordi Ibáñez Fanés n'ha fet la traducció, gràcies! Els millors auguris a Adesiara per la seva tasca valenta, original, decidida, tan sèria que no ha de perdre mai la ironia, seductor mestratge dels clàssics.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Marta Ramoneda. &lt;a href="http://www.lacentral.com/"&gt;Llibreria La Central&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-3036585780581022239?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/3036585780581022239/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=3036585780581022239' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/3036585780581022239'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/3036585780581022239'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/11/lenz.html' title='Lenz'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SxO9fpPGUqI/AAAAAAAAAOM/nVvqh_1q7zE/s72-c/cob_lenz-web.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-4590922965684427519</id><published>2009-11-20T07:25:00.005+01:00</published><updated>2009-11-20T07:25:00.705+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Les recomanacions dels llibreters'/><title type='text'>Els jugadors de whist</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5404677099787144370" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 213px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SwFFL-KATLI/AAAAAAAAAOE/9yoZGLwkKSQ/s320/elsjugadorsdewhist350.jpg" border="0" /&gt;&lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.editorialempuries.cat/ca/llibre/els-jugadors-de-whist_11230.html"&gt;Els jugadors de whist&lt;/a&gt;. Vicenç Pagès, &lt;a href="http://www.editorialempuries.cat/www/empuries/ca"&gt;Editorial Empúries&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;br /&gt;Vicenç Pagès Jordà (Figueres, 1963) ja té una llarga experiència en el món de les lletres. El 1990 va publicar el seu primer llibre &lt;em&gt;Cercles d’infinites combinacions&lt;/em&gt; (Empúries, descatalogat) i fins a &lt;em&gt;Els jugadors de whist&lt;/em&gt; ha conreat l’assaig, la crítica, la novel·la, contes... Aquesta experiència i les llargues hores de lectura l’han conduït durant una llarga temporada a escriure aquesta novel·la plena de vida, d’experiència i, sobretot, de bona escriptura. El mateix Vicenç reconeix que a “&lt;em&gt;Els jugadors&lt;/em&gt;...” hi ha abocat tot el que podia i volia dir sobre un món, un temps i una ciutat, &lt;a href="http://www.figueresciutat.com/"&gt;Figueres&lt;/a&gt;, que coneix molt bé. De fet es el món en que ha viscut i on s’ha format.&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;em&gt;Els jugadors de whist&lt;/em&gt; és una novel·la que aplega diferents gèneres: el dietari, la biografia, la crònica, el pensament i la divulgació. Evocació dels primers anys de joventut; les primeres amistats, el paisatge dels primers anys de vida i que mai t’abandonen; els primers amors i els primers desamors; el món dels “rebels sense causa”; l’arribada al món dels adults amb totes les seves conseqüències: el treball, el matrimoni, els fills, les separacions... &lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;Vicenç reivindica una ciutat, Figueres, com a decorat de la seva història. Hi ho fa com si fos Brooklyn, Manhattan, el Raval o Montmartre. És la història d’una generació, que utilitzant l’argot cinematogràfic (cosa que ell fa contínuament a la novel·la per descriure una situació o un personatge), anomena de “La Guerra de les Galaxias”. Però, també es vàlida per a qualsevol generació, entre d'altres coses perquè entre unes i altres només hi ha algunes variacions puntuals.&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;br /&gt;Les referències, les recomanacions tant literàries com cinematogràfiques, són per tenir en compte. També el gran coneixement que desborda en Vicenç sobre les noves tecnologies de la comunicació.&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;br /&gt;Vicenç Pagès ha escrit un cocktail molt ben combinat que es fa llegir. Possiblement, hi ha abocat massa de tot, però com diu ell, “he quedat sec”. Ho ha deixat anar tot. Ara es cosa nostra, del lector, saber païr bé tot el que, magistralment, ens explica i escriu. De moment, tant crítica com públic l’està acollint molt bé i serà, sens dubte, una novel·la que calarà dins el panorama narratiu català.&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;br /&gt;Per acabar, transcriuré un paràgraf del llibre:&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;“Quantes pel·lícules hem vist que culminen amb una grua oferint una visió des de les altures que ens allunya dels personatges fins que desapareixen, absorbits per l’entorn?”(...) “ara sí, la càmera es desplaça a poc a poc cap amunt, cap els núvols, i la cançó s’acaba en aquest moment perquè ha arribat la FI”.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;Guillem Terribas. &lt;a href="http://www.llibreria22.net/"&gt;Llibreria 22&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-4590922965684427519?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/4590922965684427519/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=4590922965684427519' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/4590922965684427519'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/4590922965684427519'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/11/els-jugadors-de-whist.html' title='Els jugadors de whist'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SwFFL-KATLI/AAAAAAAAAOE/9yoZGLwkKSQ/s72-c/elsjugadorsdewhist350.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-3322253413181909038</id><published>2009-11-18T07:57:00.001+01:00</published><updated>2009-11-18T07:57:00.369+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Les recomanacions dels llibreters'/><title type='text'>Mis premios</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5404654394341519714" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SwEwiVx68WI/AAAAAAAAAN8/QWd9H3XHXYo/s320/Mis_premios%5B1%5D.JPG" border="0" /&gt;&lt;a href="http://www.alianzaeditorial.es/cgigeneral/newFichaProducto.pl?obrcod=2196889&amp;amp;id_sello_editorial_web=34"&gt;&lt;strong&gt;Mis premios&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;. &lt;/strong&gt;&lt;a href="http://www.thomasbernhard.at/"&gt;&lt;strong&gt;Thomas Bernhard&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;, &lt;/strong&gt;&lt;a href="http://www.alianzaeditorial.es/cgi-bin/main.pl"&gt;&lt;strong&gt;Alianza&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt; &lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;Traducción de de Miguel Sáenz&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Pertenecer a la legión –pues nuestro número es ingente, y nuestro nombre legión- de rendidos admiradores de Thomas Bernhard tiene una recompensa, aunque de carácter estrictamente privado y de sutil materialización, incalculable: el genial cascarrabias austríaco nunca decepciona a sus incondicionales.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;“La ministra roncaba, aunque muy suavemente, roncaba, roncaba con el suave ronquido de los ministros, conocido en el mundo entero”.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En conjunto, la obra de Thomas Bernhard pasa por obsesiva y pesimista, es notoria y sobradamente conocida su seriedad, y su carácter agrio hasta la mala educación ha trascendido otras de las muchas cualidades que poseen tanto su prosa como sus obras teatrales, y también su poesía. Mis premios (&lt;a href="http://www.perlentaucher.de/buch/31264.html"&gt;Meine Preise&lt;/a&gt;, 2009) es una recopilación de artículos breves –breves en su extensión pero, como siempre, amplios en su mala leche- que escribió el autor relatando la concesión de algunos premios a su labor; es Bernhard puro en un contexto literario que no cultivó con asiduidad, el de los relatos cortos, cuya característica más notable es un agudo sentido del humor, a ratos rayano, como siempre en el austríaco, del más crudo cinismo. Así, la devolución de un traje que había comprado para recibir un premio, y que resulta que le quedaba estrecho, le hace exclamar:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;“Quien compre el traje que acabo de devolver no sabrá que ha estado ya en la entrega del Premio Grillparzer de la Academia de Ciencias de Viena.”&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El recuerdo de un colega de baraja le hace reflexionar sobre el paso del tiempo:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;“… el expolicía Immervoll… venía a diario a mi cuarto para jugar conmigo a las veintiuna, él ganaba y yo perdía, durante semanas ganó él y yo perdí, hasta que él se murió y yo no.”&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La refractariedad de la pompa y el boato de la alta sociedad austríaca tampoco sale indemne:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;“Corría peligro de asfixiarme en la atmósfera de aquella sala. Todo estaba lleno de sudor y dignidad.”&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un traje estrecho que echa a perder una &lt;a href="http://de.wikipedia.org/wiki/Franz-Grillparzer-Preis"&gt;ceremonia&lt;/a&gt;; el kilométrico nombre de un premio que procura dar por el título correcto entero; el que le permite adquirir una neblinosa ruina perdida en un impenetrable bosque; &lt;a href="http://de.wikipedia.org/wiki/Julius-Campe-Preis"&gt;el&lt;/a&gt; que recoge para comprar inmediatamente un Triumph Herald&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;“… ahora tenía que ir precisamente a ese Ministerio y dejar que precisamente aquella gente a la que detestaba profundamente me colgara un premio que detestaba”;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;el portazo de un &lt;a href="http://de.wikipedia.org/wiki/Gro%C3%9Fer_%C3%96sterreichischer_Staatspreis_f%C3%BCr_Literatur"&gt;Ministro&lt;/a&gt; ante su mala educación; &lt;a href="http://de.wikipedia.org/wiki/Anton-Wildgans-Preis"&gt;el&lt;/a&gt; que usa para cambiar las contraventanas de su casa&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;“El ser humano debe aceptar el dinero siempre que se le ofrece sin titubear nunca por el cómo y el de dónde, todas esas consideraciones no eran siempre más que pura hipocresía”;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;la reflexión, incluso, de que lo mejor es &lt;a href="http://de.wikipedia.org/wiki/Franz-Theodor-Csokor-Preis"&gt;no dejarse homenajear&lt;/a&gt;. Incluso un premio al aprendiz de comercio Bernhard y &lt;a href="http://de.wikipedia.org/wiki/Georg-B%C3%BCchner-Preis"&gt;un discurso&lt;/a&gt; que no tuvo lugar…&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;“No debemos desahogarnos siempre con nuestros grandes ni imputarles con toda vehemencia y griterío nuestra miserable existencia y desamparo”.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Completan el volumen los discursos pronunciados por Bernhard en las ceremonias de entrega. Se trata de piezas cortas, concisas, concluyentes, que dan una idea presumiblemente fiel del Bernhard más próximo, más humano, aunque éste no esté, realmente, tan lejos de los obsesivos protagonistas a los que nos tienen acostumbrados sus obras.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Joan Flores. Llibreria La Llopa&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-3322253413181909038?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/3322253413181909038/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=3322253413181909038' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/3322253413181909038'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/3322253413181909038'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/11/mis-premios.html' title='Mis premios'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SwEwiVx68WI/AAAAAAAAAN8/QWd9H3XHXYo/s72-c/Mis_premios%5B1%5D.JPG' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-8262274742192984714</id><published>2009-11-16T09:52:00.004+01:00</published><updated>2009-11-16T09:57:24.842+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Les recomanacions dels llibreters'/><title type='text'>Amor de Artur</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt; &lt;img style="TEXT-ALIGN: center; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 109px; DISPLAY: block; HEIGHT: 166px; CURSOR: hand" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5404621817389312610" border="0" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SwES6HLQ6mI/AAAAAAAAAN0/xSjnzK8uTTs/s320/Amor+de+Artur.png" /&gt;&lt;a href="http://www.impedimenta.es/ficha.php?id=45"&gt;&lt;strong&gt;Amor de Artur&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;. &lt;/strong&gt;&lt;a href="http://gl.wikipedia.org/wiki/Xos%C3%A9_Lu%C3%ADs_M%C3%A9ndez_Ferr%C3%ADn"&gt;&lt;strong&gt;X. L. Méndez Ferrín&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;, &lt;/strong&gt;&lt;a href="http://www.impedimenta.es/"&gt;&lt;strong&gt;Impedimenta&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Traducción de Moncha Fuentes y Xavier R. Baixeras&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;Introducción de Constantino Bértolo&lt;/strong&gt; &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;A las 15:33 horas de una sombría y fresca tarde de noviembre me senté en mi sillón favorito, aquejado de un ataque súbito de hedonismo, armado con un estupendo Esplédido de &lt;a href="http://www.habanos.com/article.aspx?aid=34"&gt;Cohiba&lt;/a&gt;, cenicero, tetera con &lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Earl_Grey_tea"&gt;Earl Grey&lt;/a&gt; a discreción y una razonable copa de &lt;a href="http://www.lustau.es/es/lustau_42.html#42"&gt;Señor Lustau 1940&lt;/a&gt;, con la intención de echarle un vistazo a un libro que no conocía de un autor de quien sólo me sonaba el nombre. A las 19:37 horas, sin haberme levantado ni siquiera para satisfacer ninguna de las necesidades básicas, la copa de brandy intacta, cierro &lt;em&gt;Amor de Artur&lt;/em&gt; (Amor de Artur, 1982) con la sensación de que durante esas cuatro horas y pocos minutos o bien he sufrido alguna clase de rara autohipnosis involuntaria, y lo de "sufrir" es literal, o bien he sido abducido por alguna inteligencia, porque algo de inteligencia debe dársele por supuesta, extraterrestre.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;Amor de Artur&lt;/em&gt; es, para este lector, un descubrimiento sorprendente; uno se vanagloria, al menos en la intimidad, de ser un tipo leído, vamos, con eso que se llama, pomposamente y alzando con suficiencia una ceja, "cierto bagage", y se considera a salvo de sorpresas; al fin y al cabo, si algo es bueno, realmente bueno, o se parece mucho a algún libro que ya se ha leído -en cuyo caso uno, haciendo gala de una falta absoluta de modestia, encuentra en su memoria la referencia y, con suficiencia, exclama: "Oh, eso no es más que un plagio de... (póngase aquí el nombre de algún clásico o del último transgresor, igual da)"- o ya se conoce -"¿Cómo? ¿Ahora has descubierto a... (lo mismo que en el paréntesis anterior); uff, hace años que lo leí"-. Pues bien: de ahora en adelante, jamás volveré a tener la pretensión de que ya he leído todo lo que vale la pena y de que para disfrutar leyendo tengo que limitarme a releer.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;Amor de Artur&lt;/em&gt; es un libro que contiene cuatro narraciones cortas cuya lectura estimula esa parte recóndita del cerebro donde se supone que se halla el placer. Son cuatro relatos, a cuál más sorprendente, escritos desde una maestría en el estilo que parecía extinguida con el último clásico, enmarcados en tiempos distintos y con protagonistas sin relación entre ellos, al menos a primera vista, pero que tienen en común un tiempo de referencia y una tierra mítica, un espacio literario -uno no puede dejar de pensar en La Tierra Media de Tolkien o el Terramar de Le Guin, aunque la temática de &lt;em&gt;Amor de Artur&lt;/em&gt; transcienda la fantasía- poblado de historias que conocemos sólo en parte y de la boca de personajes insólitos que arrastran al lector por los caminos que llevan a la buena literatura.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hagan como yo: búsquense cuatro horas, acomódense y sumérjanse en la lectura de &lt;em&gt;Amor de Artur&lt;/em&gt;; de hecho, este reseñista está terminando con prisas esta recomendación para volver a Tagen Ata; ya sé que no podemos bañarnos dos veces en el mismo río, pero ahora mismo sí que me apetece, al menos, dejar un buen rato mis pies en remojo en el tranquilo remanso de la corriente que me ha descubierto Méndez Ferrín. Y les aseguro que no será el último rato que pase en su compañía.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://jediscequejensens.blogspot.com/"&gt;Joan Flores&lt;/a&gt;. Llibreria La Llopa&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-8262274742192984714?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/8262274742192984714/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=8262274742192984714' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/8262274742192984714'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/8262274742192984714'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/11/amor-de-artur.html' title='Amor de Artur'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SwES6HLQ6mI/AAAAAAAAAN0/xSjnzK8uTTs/s72-c/Amor+de+Artur.png' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-8460590871982786403</id><published>2009-11-05T09:27:00.002+01:00</published><updated>2009-11-16T14:07:32.036+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Les recomanacions dels llibreters'/><title type='text'>Babbitt</title><content type='html'>&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5399792082228253730" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 197px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/Su_qShoulCI/AAAAAAAAANs/QnmyfP13qfE/s320/Babbitt.jpg" border="0" /&gt; &lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.nordicalibros.com/ficha.php?id=57&amp;amp;PHPSESSID=a36731dbf362cbb5b9b2395bcbcdbcc1"&gt;Babbitt&lt;/a&gt;. &lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Sinclair_Lewis"&gt;Sinclair Lewis&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.nordicalibros.com/"&gt;Nórdica&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;Traducció de José Manuel Àlvarez&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Tots els colors del gris: la vida gris d'un americà gris en una ciutat gris del gris principi del gris segle XX a la grisa societat d'uns grisos Estats Units d'Amèrica; tot explicat amb la saviesa literària d'un dels millors cronistes de l'Amèrica d'entreguerres, no per res &lt;a href="http://nobelprize.org/nobel_prizes/literature/laureates/"&gt;Premi Nobel de Literatura&lt;/a&gt; -del grup dels Nobel merescuts- de l'any 1920 i primer escriptor nordamericà guardonat.&lt;/div&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;em&gt;&lt;/em&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;em&gt;Babbitt&lt;/em&gt; (&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Babbitt_(novel)"&gt;Babbitt&lt;/a&gt;, 1922) és una novel.la imprescindible; literàriament, per la seva contrastada qualitat, però també perquè és d'aquells escrits que ajuden a entendre per què les, o algunes, coses han acabat esdevenint exactament com són. Quatre-centes cinquanta pàgines en les que sembla que no passi res d'extraordinari, quan el que la fa una novel.la extraordinària és precisament aquesta mancança de tensió.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;a href="http://jediscequejensens.blogspot.com/"&gt;Joan Flores&lt;/a&gt;. Llibreria La Llopa&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-8460590871982786403?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/8460590871982786403/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=8460590871982786403' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/8460590871982786403'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/8460590871982786403'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/11/babbitt.html' title='Babbitt'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/Su_qShoulCI/AAAAAAAAANs/QnmyfP13qfE/s72-c/Babbitt.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-6308642904563340203</id><published>2009-11-03T08:41:00.004+01:00</published><updated>2009-11-16T14:07:55.890+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Les recomanacions dels llibreters'/><title type='text'>Manual del contorsionista</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5397630275299782258" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 103px; CURSOR: hand; HEIGHT: 166px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/Sug8IzQjLnI/AAAAAAAAAM8/8ISG9qGhi1s/s320/contorsionista.jpg" border="0" /&gt;&lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.alphadecay.org/libro/manual-del-contorsionista"&gt;Manual del contorsionista&lt;/a&gt;. &lt;a href="http://www.craigclevenger.com/"&gt;Craig Clevenger&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.alphadecay.org/"&gt;Alpha Decay&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Traducció de María Alonso&lt;/strong&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;br /&gt;Una proposta brillant i original d'un autor d'aquells que debuten amb una agradable sorpresa literària, i no només perquè &lt;a href="http://chuckpalahniuk.net/"&gt;Chuck Palahniuk &lt;/a&gt;i &lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Irvine_Welsh"&gt;Irvine Welsh &lt;/a&gt;ho diguin... o també. El temps narratiu del &lt;em&gt;Manual del contorsionista&lt;/em&gt; (&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/The_Contortionist"&gt;The Contortionist's Handbook&lt;/a&gt;, 2002) transcorre en el lapse en que un psicòleg entrevista al protagonista, sospitós d'intent de suïcidi, amb l'encàrrec de redactar un informe d'evaluació que servirà per decidir si ha de ser internat en un psiquiàtric o posat en llibertat; la conversa desvetlla, a través d'una sèrie de &lt;em&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Flashback"&gt;flashback&lt;/a&gt;&lt;/em&gt; provocats per les preguntas de l'evaluador, la verdadera història d'un protagonista estupendo que parla en una obsessiva primera persona del seu turbulent i difòs passat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aquest &lt;em&gt;Manual del contorsionista &lt;/em&gt;és un llibre curiós pel que té d'inusual, però davant del qual és difícil escapolir-se de l'interés creixent a mesura que es va avançant en la seva lectura. Es difícil especular al voltant de si es convertirà en un text de culte o no, però el seu estil, que recorda no tan sols Palahniuk, si no també &lt;a href="http://www.vonnegut.com/"&gt;Vonnegut&lt;/a&gt; i potser fins i tot &lt;a href="http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/09/un-ano-sin-dfw.html"&gt;D. F. Wallace&lt;/a&gt;, el fan molt recomanable als lectors empatxats de novela negra nòrdica.&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;a href="http://jediscequejensens.blogspot.com/"&gt;Joan Flores&lt;/a&gt;. Llibreria La Llopa&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-6308642904563340203?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/6308642904563340203/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=6308642904563340203' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/6308642904563340203'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/6308642904563340203'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/11/manual-del-contorsionista.html' title='Manual del contorsionista'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/Sug8IzQjLnI/AAAAAAAAAM8/8ISG9qGhi1s/s72-c/contorsionista.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-616050144405287029</id><published>2009-11-01T08:46:00.003+01:00</published><updated>2009-11-16T14:08:14.383+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Notes de lectura'/><title type='text'>El caballo amarillo</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5396889426442421474" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 211px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SuWaVuMphOI/AAAAAAAAAM0/PZ-LpIH6hMU/s320/Caballo+amarillo.gif" border="0" /&gt;&lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.impedimenta.es/ficha.php?id=44"&gt;El caballo amarillo. Diario de un terrorista ruso&lt;/a&gt;. &lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Boris_Savinkov"&gt;Boris Savinkov&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.impedimenta.es/index.htm"&gt;Impedimenta&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;Traducció i pròleg de James y Marian Womack&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;Memòries del dandi-terrorista, que tot explicant les seves trifulques amb la preparació d'atemptats i la conspiració, així com l'arrebatament de desitjos romàntics, esdevenen una mena de confrontació entre dues maneres d'entendre la mística russa: la figura de Crist i certs personatges de Dostoievski.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Marta Ramoneda. &lt;a href="http://www.lacentral.com/"&gt;Llibreria La Central&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-616050144405287029?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/616050144405287029/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=616050144405287029' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/616050144405287029'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/616050144405287029'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/11/el-caballo-amarillo.html' title='El caballo amarillo'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SuWaVuMphOI/AAAAAAAAAM0/PZ-LpIH6hMU/s72-c/Caballo+amarillo.gif' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-2222959226038383821</id><published>2009-10-30T08:35:00.003+01:00</published><updated>2009-11-16T14:08:30.831+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Notes de lectura'/><title type='text'>Perú</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5396886978187366194" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 227px; CURSOR: hand; HEIGHT: 201px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SuWYHNvKDzI/AAAAAAAAAMs/3D7Rovh3FwE/s320/peru.jpg" border="0" /&gt;&lt;strong&gt;Perú. &lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Gordon_Lish"&gt;Gordon Lish&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.editorialperiferica.com/"&gt;Periférica&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Capaç de descobrir les joies de la literatura americana, ara l'editor passat a autor ens en dona una mostra exquisida al relatar-nos a &lt;em&gt;Perú &lt;/em&gt;(Peru, 1986) el monòleg de qui, ara ja pare exemplar, va matar un company de jocs quan tenia sis anys. A batzegades, va penetrant el sentit d'aquell fet: els veïns, la calor, les joguines, la família. Fins arribar al dia d'avui en que el seu fill arriba d'uns campamens. Un programa de la tele li farà enllaçar aquest preparar la moxilla del seu fill amb aquell dia de la seva infantesa en que, dit ras i curt, va cometre un assassinat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Marta Ramoneda. &lt;a href="http://www.lacentral.com/"&gt;Llibreria La Central&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-2222959226038383821?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/2222959226038383821/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=2222959226038383821' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/2222959226038383821'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/2222959226038383821'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/10/peru.html' title='Perú'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SuWYHNvKDzI/AAAAAAAAAMs/3D7Rovh3FwE/s72-c/peru.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-3366723485126200777</id><published>2009-10-28T19:49:00.006+01:00</published><updated>2009-11-16T14:08:54.481+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Notícies de llibres'/><title type='text'>XXIX Premi de novel.la curta Justa Manuel Casero</title><content type='html'>&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5397915543048710210" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 100px; CURSOR: hand; HEIGHT: 145px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/Suk_lkb6aEI/AAAAAAAAANk/I16OIXks23U/s400/just.jpg" border="0" /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;La &lt;a href="http://www.llibreria22.net/"&gt;Llibreria 22 &lt;/a&gt;de Girona convoca i organitza el &lt;a href="http://www.premiscasero.net/"&gt;XXIX Premi de Novel.la Curta&lt;/a&gt; &lt;a href="http://www.premiscasero.net/index.php?option=content&amp;amp;task=view&amp;amp;id=34&amp;amp;Itemid=33"&gt;Just Maria Casero&lt;/a&gt;; al voltant de la concessió organitza una sèrie d'&lt;a href="http://www.llibreria22.net/CARTELLCasero09.pdf"&gt;actes&lt;/a&gt; de caire literari amb lectures, recitals de poesia i projecció de pel.lícules.&lt;/div&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Guillem Terribas. &lt;a href="http://www.llibreria22.net/"&gt;Llibreria 22&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-3366723485126200777?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='related' href='http://www.premiscasero.net/' title='XXIX Premi de novel.la curta Justa Manuel Casero'/><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/3366723485126200777/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=3366723485126200777' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/3366723485126200777'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/3366723485126200777'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/10/cartell-dactes-del-xxix-premi-de.html' title='XXIX Premi de novel.la curta Justa Manuel Casero'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/Suk_lkb6aEI/AAAAAAAAANk/I16OIXks23U/s72-c/just.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-5309714944430716590</id><published>2009-10-28T08:30:00.003+01:00</published><updated>2009-11-16T14:09:46.267+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Notes de lectura'/><title type='text'>Aire nuestro</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5396885268415034834" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 180px; CURSOR: hand; HEIGHT: 290px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SuWWjsVqtdI/AAAAAAAAAMk/JzvIkuOfjpo/s320/Aire+nuestro.jpg" border="0" /&gt;&lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.alfaguara.santillana.es/libro/aire-nuestro/1413/"&gt;Aire nuestro&lt;/a&gt;. &lt;a href="http://manuelvilas.blogspot.com/"&gt;Manuel Vilas&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.alfaguara.santillana.es/index.php"&gt;Alfaguara&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Deliris rockers, contes radiofònics, imaginació voraç, frases punxants, recursos poc convencionals, formació esmicolada, relacions molt humanes i quantioses ganes de jugar amb la innovació literària. Un grapat d'històries més aviat generacionals convertides en la programació d'una ultramoderna cadena de ràdio. Pot semblar un entreteniment, però darrera del qual jo diria que hi ha una feina brillant.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Marta Ramoneda. &lt;a href="http://www.lacentral.com/"&gt;Llibreria La Central&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-5309714944430716590?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/5309714944430716590/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=5309714944430716590' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/5309714944430716590'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/5309714944430716590'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/10/aire-nuestro.html' title='Aire nuestro'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SuWWjsVqtdI/AAAAAAAAAMk/JzvIkuOfjpo/s72-c/Aire+nuestro.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-3102574047414539597</id><published>2009-10-26T13:08:00.007+01:00</published><updated>2009-11-16T14:10:03.049+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Notes de lectura'/><title type='text'>El vigilant i les coses</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5396880338263991010" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 170px; CURSOR: hand; HEIGHT: 255px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SuWSEuGD4uI/AAAAAAAAAMc/Te808qg0HeY/s320/VigilantG.jpg" border="0" /&gt;&lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.edicions1984.cat/detallcoleccion.cfm?cod=El%20vigilant%20i%20les%20coses"&gt;El vigilant i les coses&lt;/a&gt;. &lt;a href="http://www.pasqualfarras.cat/"&gt;Pasqual Farràs&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.edicions1984.cat/index.cfm"&gt;Edicions de 1984&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Ens trobem dins el cap d'un vell vigilant d'una fàbrica, en una ciutat i un temps descrits però no precisats; i amb un català deliciós i acuradíssim i orgullós com mai. Conflictes socials però també -i sobretot-repàs inquiet de les visicituts, més mentals que físiques, del vell empleat amb el seu entorn.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Marta Ramoneda. &lt;a href="http://www.lacentral.com/"&gt;Llibreria La Central&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-3102574047414539597?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/3102574047414539597/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=3102574047414539597' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/3102574047414539597'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/3102574047414539597'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/10/el-vigilant-i-les-coses.html' title='El vigilant i les coses'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SuWSEuGD4uI/AAAAAAAAAMc/Te808qg0HeY/s72-c/VigilantG.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-2147862222959004799</id><published>2009-10-23T07:06:00.003+02:00</published><updated>2009-11-16T14:10:19.837+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Les recomanacions dels llibreters'/><title type='text'>Un hombre que duerme</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5395302099150357282" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 211px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/St_2rHPGwyI/AAAAAAAAAMU/m3IvOqawte8/s320/9788493711061_hombre_duerme_perec.gif" border="0" /&gt;&lt;a href="http://www.impedimenta.es/ficha.php?id=42"&gt;&lt;strong&gt;Un hombre que duerme&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Georges_Perec"&gt;&lt;strong&gt;. &lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Georges_Perec"&gt;&lt;strong&gt;Ge&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;&lt;a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Georges_Perec"&gt;&lt;strong&gt;orges Perec&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;, &lt;/strong&gt;&lt;a href="http://www.impedimenta.es/"&gt;&lt;strong&gt;Impedimenta&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Traducción de Mercedes Cebrián&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;Empezar a leer un libro de Georges Perec tiene algo de inmersión; en las gélidas aguas de fondo invisible de un lago glaciar, rodeado de amenazantes cumbres nevadas, de &lt;a href="http://www.anagrama-ed.es/titulo/PN_366"&gt;&lt;em&gt;El secuestro&lt;/em&gt;&lt;/a&gt; (&lt;a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/La_Disparition_(roman)"&gt;La Disparition&lt;/a&gt;, 1969); en las cálidas aguas de un tibio mar sin límites, cuyas olas amables mecen al lector haciéndole perder la noción del tiempo de &lt;a href="http://www.anagrama-ed.es/titulo/CM__54"&gt;&lt;em&gt;La vida, instrucciones de uso&lt;/em&gt;&lt;/a&gt; (&lt;a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/La_Vie_mode_d%27emploi"&gt;La Vie mode d'emploi&lt;/a&gt;, 1978); o, como en el caso de este &lt;em&gt;Un hombre que duerme&lt;/em&gt; (&lt;a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Un_Homme_qui_dort"&gt;Un homme qui dort&lt;/a&gt;, 1967), un dejarse absorber por el ineluctable abrazo de las arenas movedizas de fondo incierto.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;"Te sientes poco hecho para vivir, para actuar, para hacer cosas; no quieres más que durar, no quieres más que la espera y el olvido".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Narrador interpelativo que se mueve entre la distancia de quien da órdenes y el desequilibrio de quien se habla a sí mismo en &lt;a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/R%C3%A9cit_%C3%A0_la_deuxi%C3%A8me_personne"&gt;segunda persona&lt;/a&gt; para obligarse a hacer aquello que no le apetece o para poner tierra de por medio, para huir de un impreciso alguien en quien no quiere reconocerse.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La transgresión de Perec, sea a nivel formal o de contenido, siempre tiene algo de jocoso, de sutilmente irónico: a uno no le cuesta imaginarse una mezcla de la irreverencia de los &lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Monty_Python"&gt;Monty Python&lt;/a&gt; y el barroquismo exagerado de &lt;a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Jean-Pierre_Jeunet"&gt;Jeunet&lt;/a&gt; y &lt;a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Marc_Caro"&gt;Caro&lt;/a&gt;. Un hombre que duerme, en cambio, está imbuido de una tristeza amarga, de una silenciosa soledad cuyo eco resuena en las paredes de la minúscula buhardilla donde el innominado protagonista encierra su renuncia: es, sin duda, el libro más triste de Perec, el más desesperanzado, el más oscuro:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;"Pero la luz no es jamás plena en la buhardilla de la &lt;a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Rue_Saint-Honor%C3%A9"&gt;Rue Saint-Honoré&lt;/a&gt;".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Es esa misma oscuridad, la que envuelve al protagonista, figuradamente, en la opacidad de su condición anímica, y en la realidad, pues así de oscuro es también el ámbito del sueño y de los ensueños, la que puede hacer dudar al lector, hacerle desaparecer en las orillas del camino y extraviarle por los vericuetos de su prosa; es conveniente, casi siempre, ideal, quiero decir, no prolongar la lectura de un libro de estas características en más sesiones que las que la prudencia y la disponibilidad de tiempo permitan, pero en este caso, y uno tiene la sensación que siempre, tratándose de Perec, la lectura más productiva es la que tiene lugar en una sola sesión.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;¿Puede el hombre escapar a su destino? Ese infinito empezar de nuevo, ¿lleva, en definitiva a alguna parte? ¿No acaba siendo indiferente lo que hagamos con nuestra vida? Preguntas retóricas cuya imposibilidad de respuesta firme no anula su formulación... La soledad no es un remedio, pero lo que sí puede ser es una forma llevadera de soportar la gran farsa: soledad existencial, consistente no sólo en la evitación sino también en la negación del contacto, convertirse en un eremita en pleno &lt;a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Le_Marais_(quartier_parisien)"&gt;Marais&lt;/a&gt; y también en el pueblo antaño fantasma recuperado para las hordas de turistas, donde el tiempo transcurre más lentamente pero sigue transcurriendo, día tras día, hacia un ilusorio final,&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;"Volver a empezar de nuevo, una y otra vez, este dulce terror que insiste en regir cada día, cada hora de tu ínfima existencia",&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;que no es más que un espejismo; nada empieza ni nada acaba, todo es circular, repitiéndose hasta el infinito, el perro que ladraba ayer es el mismo que ladra hoy, y los carteles de eventos pasados siguen anunciándolos.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;"Tu buhardilla es la más bella de las islas desiertas, y París es un desierto que nadie ha atravesado nunca".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Desaparecer, borrarse, "olvidarte de esperar", desandar lo andado hasta que todo esté vacío, sin contenido, para posteriormente vaciarse de la propia existencia, limitarse a ser, abandonar el juego, hacerse invisible, olvidar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;"Solamente te importa que el tiempo pase y que nada te alcance".&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hacerse transparente, pues no se trata de dejar de existir para ti mismo sino de ausentar tu presencia, que los ojos del mundo pasen a través de ti sin percibirte, que no desvíes ni un grado los rayos de luz, que te atraviesen sin modificarse, y que el hirviente ruido disminuya y desaparezca como acaba evaporándose esa gota de lluvia lanzada por la nube antes de alcanzar el suelo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;"La indiferencia no tiene ni principio ni fin: es un estado inmutable, un peso, una inercia que nadie lograría hacer tambalearse."&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;O la disolución: las moléculas perdiendo su configuración para pasar a formar parte de otro todo, apenas modificado por su aportación, pero persistiendo, siempre persistiendo.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;"El tiempo, que vela todo, ha dado la solución, a tu pesar. El tiempo, que conoce la respuesta, ha seguido transcurriendo."&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Leer a Perec sigue siendo un placer inmenso, un regalo a los lectores que, en este caso, Impedimenta nos renueva, después del acierto en publicar &lt;a href="http://jediscequejensens.blogspot.com/2008/10/lo-infraordinario.html"&gt;&lt;em&gt;Lo infraordinario&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;, en una cuidadísima edición. Mención especial para la traducción de Mercedes Cebrián y su grupo de asesores -es un detalle magnífico hacia su excelente trabajo el hecho de que sea la propia traductora quien les agradezca, mediante su enumeración en la página de créditos, su ayuda-; traducir Perec no es fácil, pero hacerlo bien es excepcional.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://jediscequejensens.blogspot.com/"&gt;Joan Flores&lt;/a&gt;. Llibreria La Llopa&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-2147862222959004799?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/2147862222959004799/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=2147862222959004799' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/2147862222959004799'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/2147862222959004799'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/10/un-hombre-que-duerme.html' title='Un hombre que duerme'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/St_2rHPGwyI/AAAAAAAAAMU/m3IvOqawte8/s72-c/9788493711061_hombre_duerme_perec.gif' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-1228460655523486407</id><published>2009-10-20T18:19:00.007+02:00</published><updated>2009-11-16T14:10:36.923+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Les recomanacions dels llibreters'/><title type='text'>Un llac en flames</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5394718180792658402" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 203px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/St3jml186eI/AAAAAAAAAMM/4yCPVjctdZg/s320/Un+llac+en+flames.jpg" border="0" /&gt; &lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=3561576"&gt;Un llac en flames&lt;/a&gt;. &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Hilari_de_Cara"&gt;Hilari de Cara&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.quadernscrema.com/"&gt;Quaderns Crema&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;p&gt;"Gori Desclot, arraulit contra una paret de l'habitació, pensava que hi ha qualque cosa incòmoda en una orgia, s'evidencia amb qualsevol silenci, pausa, canvi o amb l'atzar de la fisiologia. Potser ineluctablement s'estableixen relacions de competència i de revenja, a estones els papers ancestrals del llop líder, de la famella poderosa, del paper de la mantis religiosa; a estones semblaria que hi ha vençuts que paren el coll per implorar clemència. També hi ha quelcom d'avorrit, d'estèril, potser relacionat amb les ombres fosques de la culpa, amb la incapacitat per al gaudi pur, intemporal,intranscendent i banal, lligat a l'ombra de la transcendència i del sentit, a una dificultat de prescindir de la consciència, d'instal.lar-se més enllà de tot sentit fort, i ser capaços de construir sense ombres, d'entrar en el pur terreny del plaer, en el plaer pel plaer."&lt;/p&gt;&lt;p&gt;És força freqüent que un llibre excepcional provoqui, als lectors, certa sensació d'estranyesa; si el llibre passa per ser una novel.la (&lt;a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Nouvelle"&gt;&lt;em&gt;nouvelle&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;&lt;em&gt;, &lt;/em&gt;&lt;a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Roman_%28litt%C3%A9rature%29"&gt;&lt;em&gt;roman&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;, tant fa), literatura de ficció, comptat de dabatut, i l'autor és un afamat poeta en la seva primera incursió en aquesta mena de text, la disparitat d'opinions pot donar-se per assegurada: hi haurà qui, lector experimentat de ficcions amb trama, es trobi entrampat i amb una sensació de "pesadesa" davant un estil que pot semblar artificiós i hiperbòlic; d'altra part, el lector acostumat a la poesia pot arribar a sentir-se molest pels fragments d'acció, pels diàlegs casuals o les situacions "prosaiques"; i, entre ambdós extrems, totes les variacions possibles.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Hilari de Cara (Melilla, 1945), especialista en literatura postmoderna i mereixedor, entre d'altres guardons, del Premi Josep Maria Llompart 2007 al millor llibres de poemes en llengua catalana per &lt;a href="http://www.elgall.com/cataleg/publicacions/absalom/"&gt;&lt;em&gt;Absalom&lt;/em&gt;&lt;/a&gt; (2006), i del &lt;a href="http://www.serrador.cat/"&gt;Premi Serra d'Or&lt;/a&gt; 2009 per &lt;a href="http://www.elgall.com/cataleg/publicacions/postals-de-cendres/"&gt;&lt;em&gt;Postals de cendra&lt;/em&gt;&lt;/a&gt; (2007), canvia de registre per escriure la crònica des desencís d'aquella&lt;/p&gt;&lt;p&gt;"... colla de marxistes de saló, d'existencialistes i postexistencialistes torturats que es dedicaven a assetjar dones"&lt;/p&gt;&lt;p&gt;mitjançant la que es podria considerar ficcionalització del fracàs, no tant per inevitable -la inassolibilitat de les aspiracions provoca la decepció: aquesta es la fi de totes les utopies- menys inesperat, el fracàs que insensibilitza pel pur fet de l'exposició constant. I al que un llenguatge poètic atorga, en justa correspondència i amb un alt grau d'encert, aquella pàtina de la mateixa decadència que arrossega els protagonistes, supervivents del via crucis existencial compartit amb la seva generació.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;"Va veure les estàtues, àngels erectes, àngels arraulits, àngels victoriosos, àngels caiguts i qualque representació de figures humanes, lluents i pensaroses, totes sumides en un doble sopor, el sopor simbòlic, i el sopor del manierisme d'un modernisme llepat que tibava la seva musculatura sota el sol declinant i pretenia aixecar-se per damunt de la contingència, sota els plateners llustrosos, entre xiprers estòlids que agullaven senderes i caminois amples i plens d'una desolació rectilínia i quasi urbana."&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Sense esperança de redempció: aquesta és l'actitud que es despren de les actituds particulars dels personatges principals. Quan els principis tenen encara algun sentit, si no és que són precisament aquests mateixos principis els que l'atorguen, es juga amb la ficció de progrés: d'anti-sistema a socialisme; d'aquest, inevitablement, a comunisme; de comunisme, a anarquisme, a nihilisme, per acabar a res de res. Una vegada oblidats, perquè mai pot considerar-se que se superen, ja no es pot parlar de redempció; si de cas, és lícit buscar substituts, en el paper de claus ardents -el que pugui quedar a la política, a l'amor, al sexe-, en el ben entès que al màxim que es pot aspirar és a endarrerir, ja que no a evitar, la ineluctable caiguda.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Caiguda conscient i amb agreujants: la desilusió, font i llera del desencís, i sense excusa, ja que és aquesta mateixa consciència hipertrofiada per l'ús la que impedeix obviar-la: les epifanías estan condemnades a ser negatives perquè només pot ser feliç que ni sap.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;"I un dia, un horabaixa d'aquells que havien anat a Palma tot el dia, i finalment, abans de tornar a casa, a la vila. havia anat al cinema, ara no recordava si amb Biel i Bertran, o Gori, o tots junts amb les cosines de Marc, a mitja pel.lícula va veure, si no de sobte, potser sí d'una manera clara, com una gran evidència que s'obria pas inapel.lablement, amb una claredat resplendent, que allò que estava veient desbordava els límits fins aleshores sòlids i indestructibles del ritual, i esdevenia insuportable, ensopit, dolent. I amb l'esbucament dels límits, gairebé al mateix moment i amb el mateix gest, varen comparèixer d'immediat uns altres límits, ara governats per una mena de discerniment, de discrecionalitat, primerament estètics, d'una manera primària, potser: això no m'agrada; o, en canvi, això altre sí que m'agrada, m'excita, ho tornaria a veure, hauria de prendre nota amb cura d'aquesta situació, d'aquestes paraules, d'aquesta escena; i, cum una allau, a continuació, es varen precipitar les idees rebudes, les idees imperants, la immensa lletjor de la vida grisa, el dol de la vida perduda, de la vida possible, el pes de la viscositat i la misèria, i a l'altre extrem, l'aixopluc de la dignitat i de la bellesa del món, de l'emergència de la singularitat del seu destí, dels seus pares, de la seva família, de les coses obliterades, amagades, negades, del país, i de les seves connexions amb la història i amb tot l'univers."&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Fracàs de nou, inevitable perquè quan hi estem instal.lats ens convertim en insensibles.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Tot això, i tot el que transcendeix aquesta ressenya, reduïda per força, explicat amb una riquesa sorprenent de vocabulari, del que la variant balear del català només n'és una petita part, i amb una complexitat gramatical i, sobre tot, sintàctica -adjectivacions arriscades però efectives, com "pits impertinents", "home estret", entre d'altres-, que recorda a voltes el més embolicat Proust, encara que aquest no cerqui comparacions odioses. També, uns retrats de personatges molt concrets i molt encertats:&lt;/p&gt;&lt;p&gt;"Clara Prohens era d'aquestes dones a qui gairebé tot els està permès, i tot allò que fan és clar i esportiu. I així mateix, malgrat tot, o precisament per això, després de gratar la superfície -cosa que s'ha de fer a consciència, perquè en teoria tot està en la més pura epidermis, i la gratada no entra en cap pressupost- tot és extraordinàriament laberíntic des del començament, en si mateix."&lt;/p&gt;&lt;p&gt;En definitiva, &lt;em&gt;Un llac en flames&lt;/em&gt; és una de les sorpreses de l'any, un llibre que, tot i precisar unes dosi d'atenció proporcionals a la seva complexitat, paga generosament el temps invertit en la seva lectura. Molt, molt recomanable.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="http://jediscequejensens.blogspot.com/"&gt;Joan Flores&lt;/a&gt;. Llibreria La Llopa&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-1228460655523486407?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/1228460655523486407/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=1228460655523486407' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/1228460655523486407'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/1228460655523486407'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/10/un-llac-en-flames.html' title='Un llac en flames'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/St3jml186eI/AAAAAAAAAMM/4yCPVjctdZg/s72-c/Un+llac+en+flames.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-8372608192524271305</id><published>2009-10-13T14:07:00.003+02:00</published><updated>2009-10-13T14:23:02.894+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Notícies de llibres'/><title type='text'>Herta Müller, Premi Nobel de Literatura 2009</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt; &lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5392055625657219810" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/StRuBfBx-uI/AAAAAAAAAME/OmcSl5WdhGk/s320/200px-Herta_Muller.jpg" border="0" /&gt;&lt;strong&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Herta_M%C3%BCller"&gt;Herta Müller&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://nobelprize.org/nobel_prizes/"&gt;Premi Nobel de Literatura 2009&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;Premi especialment emocionant per mi, ja que m'ha fet recordar com m'havia agradat aquesta autora quan fa uns anys vaig anar llegint els llibres seus que es publicaven. Record ja poc detallat: menuda i reconcentrada, expandeix paraula a paraula l'ànsia de llibertat.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Autora romanesa de llengua alemanya, de la que aquí s'han traduit quatre títols: &lt;em&gt;La piel del zorro&lt;/em&gt; (Der Fuchs war damals schon der Jäger, 1992) i &lt;em&gt;La bestia del corazón&lt;/em&gt; (Herztier, 1994), de moment exhaurits; i només un parell que segueixen a hores d'ara disponibles: el recull de contes &lt;a href="http://www.siruela.com/catalogo.php?opcion=buscar&amp;amp;id_libro=1073"&gt;&lt;em&gt;En tierras bajas&lt;/em&gt; &lt;/a&gt;(Niederungen, 1982) i la novel·la &lt;em&gt;&lt;a href="http://www.siruela.com/catalogo.php?opcion=buscar&amp;amp;id_libro=253"&gt;El hombre es un gran faisán en el mundo &lt;/a&gt;&lt;/em&gt;(Der Mensch ist ein großer Fasan auf der Welt, 1986), les dues publicades a &lt;a href="http://www.siruela.com/index.php"&gt;Siruela&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;L'entorn asfixiant, la degradació de les relacions personals, la misèria de tantes famílies i la desesperança diària a la Romania de Ceaucescu expressats amb una duresa profundament poètica i amb tocs onírics extremadament arrelats a l'experiència personal de l'escriptora.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Marta Ramoneda. &lt;a href="http://www.lacentral.com/"&gt;Llibreria La Central&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-8372608192524271305?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/8372608192524271305/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=8372608192524271305' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/8372608192524271305'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/8372608192524271305'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/10/herta-muller-premi-nobel-de-literatura.html' title='Herta Müller, Premi Nobel de Literatura 2009'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/StRuBfBx-uI/AAAAAAAAAME/OmcSl5WdhGk/s72-c/200px-Herta_Muller.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-4824512427719109799</id><published>2009-10-01T08:42:00.004+02:00</published><updated>2009-11-16T14:10:58.348+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Les recomanacions dels llibreters'/><title type='text'>La mort de Bunny Munro</title><content type='html'>&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SsN8x2idJTI/AAAAAAAAAL8/W5YTswQeSas/s1600-h/La+muerte+de+Bunny+Monro.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5387286775160710450" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 206px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SsN8x2idJTI/AAAAAAAAAL8/W5YTswQeSas/s320/La+muerte+de+Bunny+Monro.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;b&gt; &lt;div style="TEXT-ALIGN: center"&gt;&lt;a href="http://www.globalrhythmpress.com/ficha_libro.php?id=95"&gt;La muerte de Bunny Munro&lt;/a&gt;. &lt;a href="http://www.nick-cave.com/"&gt;Nick Cave&lt;/a&gt;. &lt;a href="http://www.globalrhythmpress.com/"&gt;Global Rythm Press&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;/b&gt;&lt;div style="TEXT-ALIGN: center"&gt;&lt;b&gt;Traducción de Miquel Izquierdo&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div style="TEXT-ALIGN: center"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SsN8dx0wCpI/AAAAAAAAAL0/t72MSjXEhk8/s1600-h/La+mort+d+en+Bunny+Munro.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5387286430297885330" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 213px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SsN8dx0wCpI/AAAAAAAAAL0/t72MSjXEhk8/s320/La+mort+d+en+Bunny+Munro.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;b&gt; &lt;div style="TEXT-ALIGN: center"&gt;&lt;a href="http://www.editorialempuries.cat/ca/llibre/la-mort-d-en-bunny-munro_11237.html"&gt;La mort de Bunny Munro&lt;/a&gt;. &lt;a href="http://www.nick-cave.com/"&gt;Nick Cave&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.editorialempuries.cat/www/empuries/ca"&gt;Empúries&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="TEXT-ALIGN: center"&gt;&lt;b&gt;Traducció de David Fernandez&lt;/b&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="TEXT-ALIGN: center"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;div align="left"&gt;“Todo el mundo sabe que no saber si te sentirás mejor es a menudo la peor parte de no sentirse bien.”&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;[Alegato: Cuando alguien, y menos aun si no es un escritor profesional, no tiene nada que decir, debería abstenerse de escribir un libro; y si la presunción o el empuje de su ego no se lo impiden, parecería que alguien que “ha leído” el manuscrito, otro tiempo llamado “editor”, debería hacerle comprender que el artefacto correspondiente no es publicable. Pero éstos de ahora son tiempos en que cualquier individuo alfabetizado que por cualquier causa tiene cierta presencia mediática –la cantidad de ejemplos es apabullante, en todos los medios de comunicación y en todo el mundo civilizado- se ve capaz de pergeñar un texto, y en los que no faltan “editores” a la caza de la última sorpresa literaria que manejan con soltura el tamiz esperando que su “descubrimiento” no se cuele por el instrumento directamente desde el limbo de las expectativas hasta el infierno de sus almacenes de invendidos.]&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Vaya esta invectiva anterior para justificar la sospecha con que puede recibirse la noticia de la publicación de un libro como &lt;em&gt;La muerte de Bunny Munro&lt;/em&gt; (&lt;a href="http://www.thedeathofbunnymunro.com/"&gt;The Dead of Bunny Munro&lt;/a&gt;, 2009) si solamente se conoce al autor de oídas, y la posible renuncia a entrar al trapo con su lectura. Sin embargo, en este caso, esa sensación de fraude se pierde inmediatamente después de haber leído el primer capítulo, apenas seis páginas de una prosa… radiante.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La primera sensación, esa ya positiva, que sorprende al lector justo iniciada la lectura de esta irreverente obra del músico australiano es que se halla ante una colosal gamberrada; y esa es una sensación que persiste a medida que uno va pasando páginas y avanzando, pero sería reducir lastimosamente la lectura si no se intenta ver más allá de un contenido diabólicamente transgresor narrado con un ritmo anfetamínico. Un impresentable y enfermizamente erotómano vendedor a domicilio de productos de belleza, tras provocar el suicidio de su esposa, abandona su hogar y, en compañía de su hijo de nueve años, emprende un camino de degradación, un camino improbable hacia una redención imposible, que avanza inexorable hacia un magnífico final: la reunión de las tres generaciones Munro, un abuelo senil, un padre acabado y un nieto en el que depositar las esperanzas de redención no puede ser más que un guiño macabro.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;Fragmento del Capítulo X leído por Nick Cave: &lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div style="TEXT-ALIGN: center" align="left"&gt;&lt;object width="320" height="266" class="BLOG_video_class" id="BLOG_video-a09c06b5817a42e7" classid="clsid:D27CDB6E-AE6D-11cf-96B8-444553540000" codebase="http://download.macromedia.com/pub/shockwave/cabs/flash/swflash.cab#version=6,0,40,0"&gt;&lt;param name="movie" value="http://www.youtube.com/get_player"&gt;&lt;param name="bgcolor" value="#FFFFFF"&gt;&lt;param name="allowfullscreen" value="true"&gt;&lt;param name="flashvars" value="flvurl=http://v18.nonxt2.googlevideo.com/videoplayback?id%3Da09c06b5817a42e7%26itag%3D5%26app%3Dblogger%26ip%3D0.0.0.0%26ipbits%3D0%26expire%3D1329955705%26sparams%3Did,itag,ip,ipbits,expire%26signature%3D71DA072C54AF3EE0733BE1517FF552900AA0BEB1.222B5B2DAA4F59515D13C32CDC9E62CE1A23D08B%26key%3Dck1&amp;amp;iurl=http://video.google.com/ThumbnailServer2?app%3Dblogger%26contentid%3Da09c06b5817a42e7%26offsetms%3D5000%26itag%3Dw160%26sigh%3Dt4o27NDdnX2Fu9GlFABcZY09WSo&amp;amp;autoplay=0&amp;amp;ps=blogger"&gt;&lt;embed src="http://www.youtube.com/get_player" type="application/x-shockwave-flash"width="320" height="266" bgcolor="#FFFFFF"flashvars="flvurl=http://v18.nonxt2.googlevideo.com/videoplayback?id%3Da09c06b5817a42e7%26itag%3D5%26app%3Dblogger%26ip%3D0.0.0.0%26ipbits%3D0%26expire%3D1329955705%26sparams%3Did,itag,ip,ipbits,expire%26signature%3D71DA072C54AF3EE0733BE1517FF552900AA0BEB1.222B5B2DAA4F59515D13C32CDC9E62CE1A23D08B%26key%3Dck1&amp;iurl=http://video.google.com/ThumbnailServer2?app%3Dblogger%26contentid%3Da09c06b5817a42e7%26offsetms%3D5000%26itag%3Dw160%26sigh%3Dt4o27NDdnX2Fu9GlFABcZY09WSo&amp;autoplay=0&amp;ps=blogger"allowFullScreen="true" /&gt;&lt;/object&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;Imposible sustraerse a toda la tradición de literatura transgresora, que se va filtrando en la lectura y evocando imágenes literarias que mezclan al &lt;a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Marquis_de_Sade"&gt;marqués de Sade&lt;/a&gt; con &lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/William_S._Burroughs"&gt;Burroughs&lt;/a&gt;, por más que Cave reniegue del apóstol de la &lt;a href="http://wild-bohemian.com/beats.htm"&gt;beat generation&lt;/a&gt;:&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;"Cave bebe de "estilistas de la prosa" como Nabokov o John Updike. Pero en la crudeza, las resacas y la obsesión por el sexo del personaje que ha creado Cave resuenan las historias de Bukowski. Y precisamente uno de sus libros reposa en la biblioteca de Cave.&lt;br /&gt;"Esto no debería estar aquí", responde lanzando el libro al otro lado de la habitación. "Le considero un poeta de mierda. Cada vez que voy de gira, los chicos (del público) se acercan después del concierto y me regalan libros de Bukowski. Vuelvo a casa con una maleta llena", continúa. "Soy partidario de la separación del poeta y su obra. En cambio, él llena las páginas de sus cosas. Encuentro irritante la manera en la que quiere convertir su pobre existencia en algo heroico. Y es horripilantemente sentimental".&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;Con rabieta contra Charles Bukowski Cave quiere demostrar que su concepción del arte se aleja de lo confesional.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;span style="font-size:85%;"&gt;Diario El País, 12-09-2009, Suplemento Babelia.&lt;/span&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;a &lt;a href="http://www.societe-huysmans.paris-sorbonne.fr/index.htm"&gt;Huysmans&lt;/a&gt; con &lt;a href="http://www.cormacmccarthy.com/"&gt;McCarty&lt;/a&gt; o a &lt;a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Ana%C3%AFs_Nin"&gt;Anaïs Nin&lt;/a&gt; con &lt;a href="http://www.barrygifford.com/"&gt;Barry Gifford&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Supongo que debe ser fácil, cuando se es un personaje instalado en el campo de lo “alternativo” –oigan alguna de las piezas musicales del autor, tanto suyas como de alguno de los grupos de los que ha formado parte, &lt;a href="http://www.thebirthdayparty.com.au/"&gt;The Birthday Party&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.nickcaveandthebadseeds.com/"&gt;The Bad Seeds&lt;/a&gt; o &lt;a href="http://www.grinderman.com/"&gt;Grinderman&lt;/a&gt;-, quedarse en el lugar común de las orillas de la oficialidad, funcionarizar la transgresión por la transgresión, soltar palabrotas en un ambiente de brutalidad, y quedarse tan ancho; no es el caso de Cave, como no lo fue el de su primera novela, &lt;a href="http://www.pre-textos.com/detalle.asp?id=48"&gt;&lt;em&gt;Y el asno vio al ángel&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;&lt;em&gt; &lt;/em&gt;(&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/And_the_Ass_Saw_the_Angel"&gt;And the Ass Saw the Angel&lt;/a&gt;, 1989). Al igual que Bunny Monro no es un personaje usual, tampoco esta novela tiene nada que ver con la literatura mediática ni artificialmente rompedora; se trata de una gran novela que, aunque tal vez no apta para todos los públicos, explora, siguiendo el rastro, aunque a distancia, es cierto, de las grandes novelas, el alma y el comportamiento humanos en una situación límite ante la que igual de verosímil es, al menos literariamente, luchar con todas las fuerzas como sucumbir con la tranquilidad más espontánea. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;Un artefacto; explosivo, es cierto, pero magnífico, absolutamente recomendable.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;a href="http://jediscequejensens.blogspot.com/"&gt;Joan Flores&lt;/a&gt;. Llibreria La Llopa&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-4824512427719109799?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/4824512427719109799/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=4824512427719109799' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/4824512427719109799'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/4824512427719109799'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/10/la-mort-de-bunny-munro.html' title='La mort de Bunny Munro'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SsN8x2idJTI/AAAAAAAAAL8/W5YTswQeSas/s72-c/La+muerte+de+Bunny+Monro.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-5876317348069960222</id><published>2009-09-29T13:45:00.002+02:00</published><updated>2009-11-16T14:11:13.454+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Notes de lectura'/><title type='text'>El inquisitorio</title><content type='html'>&lt;u&gt;&lt;span style="color:#0000ff;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/u&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;u&gt;&lt;span style="color:#0000ff;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/u&gt;&lt;a href="http://www.marbotediciones.com/ficha_el_inquisitorio.html"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5386484041415600722" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 158px; CURSOR: hand; HEIGHT: 229px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SsCismTjKlI/AAAAAAAAALk/ccQHRRCApu0/s320/inqui_def.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.marbotediciones.com/ficha_el_inquisitorio.html"&gt; El inquisitorio&lt;/a&gt;. &lt;a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Robert_Pinget"&gt;Robert Pinget&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.marbotediciones.com/"&gt;Marbot Ediciones&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;Traducció d'Elisenda Julibert&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Dona bò tornar-se a trobar amb un text on brillen els jocs lingüístics, les construccions enginyoses i el sentit del que no sembla tenir cap sentit. Algú pregunta, algú constesta, no sabem ni qui són, ni quins son els fets que justifiquen el que entenem com un interrogatori. Així anem coneixent unes persones, una geografia, una població, uns edificis, unes estances extensament descrits fins l'últim detall. No sabem quin és el cas, ni si tot el que s'expliquen te cap rellevància, però no parem de llegir, de construir els fets amb la nostra lectura, per aprendre la importànica, sempre relativa, de les coses que passen; de les coses que s'escriuen, en aquest cas.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una informació prou significativa: Pinget era íntim amic de &lt;a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Albert_Camus"&gt;Camus&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Samuel_Beckett"&gt;Beckett&lt;/a&gt; i &lt;a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Alain_Robbe-Grillet"&gt;Robbe-Grillet&lt;/a&gt;. És d'agrair la tenacitat de l'editorial Marbot per poder proporcionar-nos aquest magnífic artefacte literari.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Marta Ramoneda. &lt;a href="http://www.lacentral.com/"&gt;Llibreria La Central&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-5876317348069960222?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/5876317348069960222/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=5876317348069960222' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/5876317348069960222'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/5876317348069960222'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/09/el-inquisitorio.html' title='El inquisitorio'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SsCismTjKlI/AAAAAAAAALk/ccQHRRCApu0/s72-c/inqui_def.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-3443552487522823895</id><published>2009-09-27T10:10:00.002+02:00</published><updated>2009-11-16T14:11:30.327+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Notícies de llibres'/><title type='text'>Empúries, 25 anys fent llibres</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://www.editorialempuries.cat/www/empuries/ca"&gt;&lt;strong&gt;Empúries&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;, 25 anys fent llibres&lt;/strong&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;br /&gt;L’Editorial Empúries és d’aquelles editorials que tens la sensació que has tingut sempre a prop teu. A prop, pels molts llibres que han editat de joves i no tant joves autors del país. També, per la manera en que ha estat conduïda. Primer per Xavier Folch, un editor d’aquells dels d’abans, un “gat vell” de l’edició, home de poques paraules, les necessàries, d’una generositat precisa i d’un nivell cultural extraordinari. El seu fill, Ernest Folch, el va seguir; sota el seu guiatge, donant a l’editorial un to més comercial i agressiu. Bernat Puigtobella, va fer una estada curta dirigint la editorial, i va saber combinar bé la formula del Pare i del fill. L’actual editora, la jove Eugènia Broggi, ha demostrat tenir un estil propi, escoltant el pare i el fill, però donant-li un to de modernitat i, de vegades, fins i tot de risc, fent apostes amb joves autors i amb obres de consum. A prop, també, perquè tots ells, com a editors i com a persones, han estat molt assequibles amb els llibreters i a la gent del món de llibre.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Empúries ha conreat i encara ho fa, la narrativa, la poesia l’assaig, la cuina... Ha publicat obres d’autors de fora que ja son història com &lt;a href="http://www.editorialempuries.cat/ca/autor/j-d-salinger_451.html"&gt;J. D. Salinger&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.editorialempuries.cat/ca/autor/daniel-pennac_478.html"&gt;Daniel Pennac&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.editorialempuries.cat/ca/autor/josetin-gaarder_473.html"&gt;Jostein Gaarder&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.editorialempuries.cat/ca/autor/h-g-wells_622.html"&gt;H. G. Wells&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.editorialempuries.cat/ca/autor/roald-dahl_513.html"&gt;Roald Dahl&lt;/a&gt;; d’èxit com Dan Brown, &lt;a href="http://www.editorialempuries.cat/ca/autor/j-k-rowling_19.html"&gt;J. K. Rowling&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.editorialempuries.cat/ca/autor/john-boyne_3536.html"&gt;John Boyne&lt;/a&gt;. Autors d’aquí, com &lt;a href="http://www.editorialempuries.cat/ca/autor/josep-maria-fonalleras_442.html"&gt;Josep M. Fonalleras&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.editorialempuries.cat/ca/autor/vicenc-pages_315.html"&gt;Vicenç Pagès&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.editorialempuries.cat/ca/autor/marius-serra_344.html"&gt;Màrius Serra&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.editorialempuries.cat/ca/autor/nuria-perpinya_488.html"&gt;Núria Perpinyà&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.editorialempuries.cat/ca/autor/joan-daniel-bezsonoff_585.html"&gt;Joan Daniel Bezsonoff&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.editorialempuries.cat/ca/autor/gemma-lienas_532.html"&gt;Gemma Lienas&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.editorialempuries.cat/ca/autor/albert-roig_808.html"&gt;Albert Roig&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.editorialempuries.cat/ca/autor/lolita-bosch_4081.html"&gt;Lolita Bosch&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.editorialempuries.cat/ca/autor/enric-casasses_458.html"&gt;Enric Casasses&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.editorialempuries.cat/ca/autor/narcis-comadira_317.html"&gt;Narcís Comadira&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.editorialempuries.cat/ca/autor/joan-vinyoli_425.html"&gt;Joan Vinyoli&lt;/a&gt;, Miquel Bauçà, ... i tants i tants d’&lt;a href="http://www.editorialempuries.cat/www/empuries/ca/autors.html"&gt;altres&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;a href="http://www.editorialempuries.cat/www/empuries/ca/editorial/historia.html"&gt;Llarga vida&lt;/a&gt;, doncs, a aquesta jove i gran editorial.&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;Guillem Terribas. &lt;a href="http://www.llibreria22.net/"&gt;Llibreria 22&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-3443552487522823895?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/3443552487522823895/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=3443552487522823895' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/3443552487522823895'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/3443552487522823895'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/09/empuries-25-anys-fent-llibres.html' title='Empúries, 25 anys fent llibres'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-7287767783547709170</id><published>2009-09-26T09:26:00.001+02:00</published><updated>2009-11-16T14:11:47.395+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Notícies de llibres'/><title type='text'>Ante la pintura</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SrIBjK9WM_I/AAAAAAAAALU/BK4gMkz1SU0/s1600-h/7501287.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5382366208409875442" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 150px; CURSOR: hand; HEIGHT: 234px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SrIBjK9WM_I/AAAAAAAAALU/BK4gMkz1SU0/s320/7501287.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; &lt;a href="http://www.siruela.com/novedades.php?&amp;amp;id_libro=1324"&gt;&lt;strong&gt;Ante la pintura&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;. &lt;/strong&gt;&lt;a href="http://www.robertwalser.ch/"&gt;&lt;strong&gt;Robert Walser&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;, &lt;/strong&gt;&lt;a href="http://www.siruela.com/index.php"&gt;&lt;strong&gt;Siruela&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt; &lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;Traducción de Rosa Pilar Blanco&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;Para los adeptos incondicionales del genial outsider de la literatura suizo, Siruela publica esta recopilación de escritos, cuentos, narraciones y algún que otro poema en versión bilingüe, con el denominador común de referirse a la pintura o al arte en general. &lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;Todos los lectores que se sorprendieron con el minimalismo expresivo de &lt;a href="http://www.siruela.com/novedades.php?&amp;amp;id_libro=295"&gt;&lt;em&gt;El paseo&lt;/em&gt;&lt;/a&gt; (Der Spaziergang, 1917) y que siguieron con afán arqueológico la exhumación de los &lt;em&gt;Microgramas &lt;/em&gt;&lt;a href="http://www.siruela.com/novedades.php?&amp;amp;id_libro=852"&gt;&lt;em&gt;I&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;&lt;em&gt;, &lt;/em&gt;&lt;a href="http://www.siruela.com/novedades.php?&amp;amp;id_libro=990"&gt;&lt;em&gt;II&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;&lt;em&gt; y &lt;/em&gt;&lt;a href="http://www.siruela.com/novedades.php?&amp;amp;id_libro=1126"&gt;&lt;em&gt;III&lt;/em&gt;&lt;/a&gt; (Aus dem Bleistiftgebiet), no deberían perderse esta antología de fragmentos en la que Walser hace su personal repaso de la historia de la pintura en el formato breve en el que demostró, a lo largo de una dilatada carrera literaria, aunque insuficiente para sus admiradores, entre los que se cuenta este reseñista, su innegable maestría.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Vídeo: Animación basada en &lt;em&gt;El Paseo&lt;/em&gt;: &lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=t-YMIgzAtRo"&gt;Un último paseo por la nieve&lt;/a&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://jediscequejensens.blogspot.com/"&gt;Joan Flores&lt;/a&gt;. Llibreria La Llopa&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-7287767783547709170?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/7287767783547709170/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=7287767783547709170' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/7287767783547709170'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/7287767783547709170'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/09/ante-la-pintura.html' title='Ante la pintura'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SrIBjK9WM_I/AAAAAAAAALU/BK4gMkz1SU0/s72-c/7501287.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-6076370301941485491</id><published>2009-09-24T09:00:00.002+02:00</published><updated>2009-09-24T09:00:03.877+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Notícies de llibres'/><title type='text'>Antonio López, un editor per casualitat</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SrnV_3tk6QI/AAAAAAAAALc/BuKXNZk4Vgo/s1600-h/Antonio_Lopez_Lamadrid.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5384570122761726210" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 235px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SrnV_3tk6QI/AAAAAAAAALc/BuKXNZk4Vgo/s320/Antonio_Lopez_Lamadrid.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;Antonio López Lamadrid (1938-2009), un editor per casualitat.&lt;/strong&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;br /&gt;L’Antonio, era un home de negocis. La Beatriz de Moura, una dona de lletres. L’Antonio es dedicava a els negocis familiars. La Beatriz a editars llibres en una editorial “progre”anomenada &lt;a href="http://www.tusquetseditores.com/"&gt;Tusquets&lt;/a&gt;. La combinació de les dues personalitats en va sortir una editorial amb cara i ulls, una editorial de referència: Tusquets Editores, que ara ha cel.lebrat el seus primers 40 anys.&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;br /&gt;Antonio López era un personatge agradable, simpàtic i, si era necessari, agressiu. Va donar sentit (econòmic) a l’editorial i va ser un bon company d’una gran dona.&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;br /&gt;Vaig tenir la sort d’estar amb ells en diverses ocasions, per coses de llibres. També, de cinema, a &lt;a href="http://www.festival-cannes.com/en/archives/ficheFilm/id/4085306/year/2003.html"&gt;Cannes&lt;/a&gt;, per la moguda de &lt;a href="http://www.tusquetseditores.com/titulos/andanzas-soldados-de-salamina"&gt;&lt;em&gt;Soldados de Salamina&lt;/em&gt;&lt;/a&gt;. Tant l’Antonio com a la Beatriz me’ls vaig fer amics meus i penso que aquesta amistat era compartida per ells.&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;br /&gt;El trobarem a faltar, l’Antonio López.&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;br /&gt;Guillem Terribas. &lt;a href="http://www.llibreria22.net/"&gt;Llibreria 22&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-6076370301941485491?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/6076370301941485491/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=6076370301941485491' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/6076370301941485491'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/6076370301941485491'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/09/antonio-lopez-un-editor-per-casualitat.html' title='Antonio López, un editor per casualitat'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SrnV_3tk6QI/AAAAAAAAALc/BuKXNZk4Vgo/s72-c/Antonio_Lopez_Lamadrid.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-9165961097562042421</id><published>2009-09-23T09:05:00.002+02:00</published><updated>2009-11-16T14:12:08.824+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Les recomanacions dels llibreters'/><title type='text'>La filla de l'optimista</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://www.edicions62.cat/ca/llibre/la-filla-de-l-optimista_11233.html"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5382360006606743410" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 219px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SrH76LcQZ3I/AAAAAAAAALE/DUPOnAELREI/s320/La+filla+de+l%27optimista.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.edicions62.cat/ca/llibre/la-filla-de-l-optimista_11233.html"&gt;La filla de l'optimista&lt;/a&gt;. Eudora Welty, &lt;a href="http://www.edicions62.cat/www/edicions62/ca"&gt;Edicions 62&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;Traducció de Josefina Caball&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;/div&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5382360087560082402" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 211px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SrH7-5BCU-I/AAAAAAAAALM/cw-cGDdAeeQ/s320/La+hija+del+optimista.gif" border="0" /&gt; &lt;p align="center"&gt;&lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.impedimenta.es/ficha.php?id=40"&gt;La hija del optimista&lt;/a&gt;. Eudora Welty, &lt;a href="http://www.impedimenta.es/"&gt;Impedimenta&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;Traducción de José C. Vales, introducción de Félix Romeo&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&lt;p align="left"&gt;&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Eudora_Welty"&gt;Eudora Welty&lt;/a&gt; (1909-2001), aparte de una fotógrafa sensacional de la época de la Gran Depresión de los años 30, es un personaje fundamental entre los escritores de los estados del Sur de Estados Unidos del siglo XX. Su narrativa se interesó, en sus primeras obras, en el aspecto más social de la literatura, centrando su atención en personajes marginados y en su relación con una tierra que les condiciona y de la que no pueden desprenderse. Con posterioridad, aun sin abandonar cierto experimentalismo, su narrativa desplazó su centro de gravedad y, con obras como &lt;em&gt;&lt;a href="http://www.alfaguara.santillana.es/libro/boda-en-el-delta/992/"&gt;Boda en el delta&lt;/a&gt;&lt;/em&gt; (Delta wedding, 1946) y, sobretodo, &lt;em&gt;La hija del optimista&lt;/em&gt; (&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/The_Optimist%27s_Daughter"&gt;The Optimist’s Daughter&lt;/a&gt;, 1972), se inscribió en los temas tradicionales de la literatura sureña: las sagas familiares, las relaciones humanas y la nostalgia de un mundo aristocrático en vías de desaparición.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Tal vez sea en &lt;em&gt;La hija del optimista&lt;/em&gt;, ganadora del &lt;a href="http://www.pulitzer.org/"&gt;Premio Pulitzer&lt;/a&gt; en 1973, donde Welty materializa con más acierto la síntesis de su narrativa: la enfermedad y muerte de un ser querido, un "hijo del Sur" canónico, con las reacciones de una hija recuperada; la relación y en conflicto entre la protagonista y su madrastra a la hora de trasladar e inhumar el cadáver; y el entorno social en el que Laurel desarrolló su infancia, sus relaciones sociales y sus amistades y complicidades, perdido cuando lo abandonó en su dia para casarse e irse a vivir a otra parte, pero que se ha resistido a cambiar. Todo ello narrado con un detalle y una minuciosidad notables.&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;br /&gt;Muestra del trabajo fotográfico de la autora: &lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=K722JBLE3TI"&gt;The Photography of Eudora Welty&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://jediscequejensens.blogspot.com/"&gt;Joan Flores&lt;/a&gt;. Llibreria La Llopa&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-9165961097562042421?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/9165961097562042421/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=9165961097562042421' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/9165961097562042421'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/9165961097562042421'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/09/la-filla-de-loptimista.html' title='La filla de l&apos;optimista'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SrH76LcQZ3I/AAAAAAAAALE/DUPOnAELREI/s72-c/La+filla+de+l%27optimista.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-9165604249940826140</id><published>2009-09-21T09:58:00.004+02:00</published><updated>2009-11-16T14:13:12.660+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Notes de lectura'/><title type='text'>Las biobliotecas de Dédalo</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SrCa7sjb_6I/AAAAAAAAAK8/I3C_sqLu4uM/s1600-h/Bibliotecas+de+D%C3%A9dalo.png"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5381971905070497698" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 176px; CURSOR: hand; HEIGHT: 300px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SrCa7sjb_6I/AAAAAAAAAK8/I3C_sqLu4uM/s320/Bibliotecas+de+D%C3%A9dalo.png" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt; &lt;/strong&gt;&lt;a href="http://www.erratanaturae.com/index.php/2009/las-bibliotecas-de-dedalo/"&gt;&lt;strong&gt;Las bibliotecas de Dédalo&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;. &lt;a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Enis_Batur"&gt;Enis Batur&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.erratanaturae.com/"&gt;Errata Naturae&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;Traducció de Rafael Carpintero, prólogo de Alberto Manguel&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Poc més de noranta pàgines dedicades a donar voltes pel laberint que esdevé una biblioteca o la seva possibilitat. Dona la sensació que és una nota introductòria a una obra de més envergadura, però te la gràcia d'apuntar molts aspectes que es plantegen a tots aquells pels que tenir llibres és un estil de vida.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Marta Ramoneda. &lt;a href="http://www.lacentral.com/"&gt;Llibreria La Central&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-9165604249940826140?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/9165604249940826140/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=9165604249940826140' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/9165604249940826140'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/9165604249940826140'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/09/las-bibliotecas-de-dedalo.html' title='Las biobliotecas de Dédalo'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SrCa7sjb_6I/AAAAAAAAAK8/I3C_sqLu4uM/s72-c/Bibliotecas+de+D%C3%A9dalo.png' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-1530977485384773105</id><published>2009-09-19T09:39:00.003+02:00</published><updated>2009-11-16T14:12:56.630+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Notes de lectura'/><title type='text'>El Padre Muerto</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://www.sextopiso.com/esp/art_detalle.php?ida=171"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5381967316792757810" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 128px; CURSOR: hand; HEIGHT: 191px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SrCWwn4xzjI/AAAAAAAAAK0/W8M-Gyz9mHI/s320/El+padre+muerto.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.sextopiso.com/esp/art_detalle.php?ida=171"&gt;El Padre Muerto&lt;/a&gt;. &lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Donald_Barthelme"&gt;Donald Barthelme&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.sextopiso.com/esp/index.php"&gt;Sexto Piso&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;Traducción de Catalina Martínez Muñoz&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Obra més aviat experimental, carregada de recursos simbòlics on ens trobem una expedició (amb el seus caps i els seus peons) que trasllada la figura d'un Pare poderós i xocant, mort i viu alhora, que ha de ser definitivament enterrat. Les reivindicacions per desfer-se de la seva autoritat, les discusions per encertar la manera de fer-ho, les relacions entre els expedicionaris -fill, parella, successors, súbdits- enfilen aquesta lletania que invoca la inutilitat de la vida.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Marta Ramoneda. &lt;a href="http://www.lacentral.com/"&gt;Llibreria La Central&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-1530977485384773105?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/1530977485384773105/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=1530977485384773105' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/1530977485384773105'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/1530977485384773105'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/09/el-padre-muerto.html' title='El Padre Muerto'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SrCWwn4xzjI/AAAAAAAAAK0/W8M-Gyz9mHI/s72-c/El+padre+muerto.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-5391086233172530491</id><published>2009-09-18T17:28:00.001+02:00</published><updated>2009-11-16T14:13:28.645+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Les recomanacions dels llibreters'/><title type='text'>Villa Triste</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SpAPHNhrEPI/AAAAAAAAAJs/4CEXEfVqA0w/s1600-h/PN734_G.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372810972017398002" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 200px; CURSOR: hand; HEIGHT: 315px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SpAPHNhrEPI/AAAAAAAAAJs/4CEXEfVqA0w/s320/PN734_G.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; &lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;Villa Triste. Patrick Modiano, Anagrama &lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;Traducción de María Teresa Gallego Urrutia&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;br /&gt;“Los mejores puntos de referencia son las guerras.”&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En una estación termal situada al margen del espacio, por más que se ubique en la frontera franco-suiza, y del tiempo, a pesar de trascurrir la acción en els primeros años sesenta del pasado siglo; retrato de una sociedad que manifiesta su opulencia con maneras de decadencia y para la que el ocio es solamente una forma de acabar con el hastío; una suerte de paréntesis autocongruente y autosuficiente, en el que los individuos devienen personajes representando una pantomima irreal confeccionada con retazos de vidas imposibles, encontramos a Yvonne Jacquet, una actriz novel de futuro profesional indescifrable; al enigmático y excesivo René Meinthe, autodemoniado como Reina Astrid; al inquietante Hendrickx, y a un conjunto de sombras cuyo único papel sea pulular por pensiones folclóricas, salones desvencijados, pasillos solitarios, chalés amenazando ruina y jardines descuidados; incapaces de comprender que sus aspiraciones, cuando no al de lo imposible, pertenecen al dominio del pasado (“éramos livianos, tan livianos…”),&lt;br /&gt;“Lo que nos hace caer más en la cuenta de que ha desaparecido una persona son las contraseñas que existían entre ella y nosotros, que, de pronto, se vuelven inútiles y vacías”,&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;y que serán evocados unos años después por el hipotético narrador, un joven que hace llamarse conde Víctor Chmara.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;“Basta con doce años para que se nos olviden los datos de las personas que han tenido importancia en nuestra vidas.”&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Las descripciones de Modiano nunca son exhaustivas ni producen el efecto descriptivo por acumulación. Se diría que toda situación a describir contiene unos elementos esenciales que la conforman, la determinan y le confieren individualidad, y otros elementos que podrían calificarse como accesorios, de relleno, que también aportan información pero que intefieren en el desarrollo de la acción. La maestría de Modiano administrando las descripciones es única: en realidad, los datos que aporta son pocos, pero nunca deja la sensación de que haya escatimado contenido importante: lo esencial ha sido descrito y la comprensión de la situación es total:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;“Ella dormía, con la mejilla apoyada en el brazo derecho, estirado. La franja azulada que lanzaba la luna a través de la habitación le iluminaba la comisura de los labios, el cuello, la nalga izquierda y el talón. En la espalda, le formaba algo así como una banda rectilínea. Yo contenía la respiración.”&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Y la memoria, como siempre en Modiano, tiene una importancia fundamental en sus textos, sea porque desencadena una resolución insospechada, sea porque constituye el verdadero motor de la acción, o porque puntea la trama con referencias a un pasado que se halla en situación de reposo esperando esa “chispa” que lo encienda:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;“Hay seres misteriosos –siempre los mismos- que montan guardia en todas las encrucijadas de nuestras vidas.”&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Como en la mayoría de sus obras, el verdadero protagonista de &lt;em&gt;Villa Triste&lt;/em&gt; no es otro que el pasado, idealizado por la memoria, pero al que el presente se encarga de poner en su lugar. Se diría que los porpios personajes y la trama son únicamente una excusa para mostrar cómo la memoria y el recuerdo se traicionan mutuamente y cómo jamás podremos recuperar aquello que ehmos vivido en nuestra juventud y que adquirió el carácter de ausente inmediatamente después de haber ocurrido.&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;a href="http://jediscequejensens.blogspot.com/"&gt;Joan Flores&lt;/a&gt;. Llibreria La Llopa &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-5391086233172530491?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/5391086233172530491/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=5391086233172530491' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/5391086233172530491'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/5391086233172530491'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/09/villa-triste.html' title='Villa Triste'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SpAPHNhrEPI/AAAAAAAAAJs/4CEXEfVqA0w/s72-c/PN734_G.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-6278412783626716157</id><published>2009-09-17T09:29:00.002+02:00</published><updated>2009-11-16T14:13:42.895+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Notes de lectura'/><title type='text'>Vacilación</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://www.acantilado.es/cont/catalogo/catalogo_sola_es.php?idField=458&amp;amp;table=catalogo"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5381964764158852466" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 189px; CURSOR: hand; HEIGHT: 295px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SrCUcClbfXI/AAAAAAAAAKs/tM2REtvV0DI/s320/Vacilaci%C3%B3n.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.acantilado.es/cont/catalogo/catalogo_sola_es.php?idField=458&amp;amp;table=catalogo"&gt; Vacilación&lt;/a&gt;. &lt;a href="http://www.anthonyburgess.org/"&gt;Anthony Burgess&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.acantilado.es/inicio/"&gt;Acantilado&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;Traducció de David Horacio Colmenares&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;En un to burleta i descarat, Burgess compon una peculiar novel·la d'espies, on les accions son més desastroses que heroiques, en l'entorn d'una miserable guerra freda però on encara sembla que valgui la pena reivindicar la dignitat de les persones. La pròpia manera caricaturesca en què està escrita l'obra fa encara més encertat el sentit de la narració.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Marta Ramoneda. &lt;a href="http://www.lacentral.com/"&gt;Llibreria La Central&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-6278412783626716157?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/6278412783626716157/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=6278412783626716157' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/6278412783626716157'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/6278412783626716157'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/09/vacilacion.html' title='Vacilación'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SrCUcClbfXI/AAAAAAAAAKs/tM2REtvV0DI/s72-c/Vacilaci%C3%B3n.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-9016969599888287328</id><published>2009-09-15T17:28:00.005+02:00</published><updated>2009-11-16T14:14:11.143+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Notes de lectura'/><title type='text'>L'home de Montaigne</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://www.proa.cat/ca/llibre/l-home-de-montaigne_11221.html"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5381716665275135442" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 100px; CURSOR: hand; HEIGHT: 158px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/Sq-yyyOGNdI/AAAAAAAAAKU/4Rkqz8tDagQ/s320/L%27home+de+Montaigne.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.proa.cat/ca/llibre/l-home-de-montaigne_11221.html"&gt;L’home de Montaigne. Una lectura dels Assaigs&lt;/a&gt;. Joan Lluís Llinàs, &lt;a href="http://www.proa.cat/www/proa/ca"&gt;Proa&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="left"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;Una excel.lent introducció a una obra cabdal de la filosofia europea i una provocació per a la lectura dels Assaigs de &lt;a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Michel_de_Montaigne"&gt;Montaigne&lt;/a&gt;, ara que disposem, per fi, de dues magnífiques versions, en català i castellà, gràcies a &lt;a href="http://www.proa.cat/ca/llibre/assaigs_10532.html"&gt;Proa&lt;/a&gt; i &lt;a href="http://www.acantilado.es/catalogo/Los%20ensayos-352.htm"&gt;El Acantilado&lt;/a&gt;. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;a href="http://jediscequejensens.blogspot.com/"&gt;Joan Flores&lt;/a&gt;. Llibreria La Llopa&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-9016969599888287328?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/9016969599888287328/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=9016969599888287328' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/9016969599888287328'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/9016969599888287328'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/09/lhome-de-montaigne.html' title='L&apos;home de Montaigne'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/Sq-yyyOGNdI/AAAAAAAAAKU/4Rkqz8tDagQ/s72-c/L%27home+de+Montaigne.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-6003339634898590156</id><published>2009-09-12T12:14:00.003+02:00</published><updated>2009-11-16T14:14:28.390+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Notícies de llibres'/><title type='text'>Un año sin DFW</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/So_FU3Klh_I/AAAAAAAAAJk/h3zNQcmL2Oo/s1600-h/david_foster_wallace.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372729842672699378" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 320px; CURSOR: hand; HEIGHT: 213px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/So_FU3Klh_I/AAAAAAAAAJk/h3zNQcmL2Oo/s320/david_foster_wallace.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;David Foster Wallace. Ithaca, Nueva York, 21-2-1962; Claremont, California, 12-9-2008&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Hoy se cumple un año desde que &lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/David_Foster_Wallace"&gt;David Foster Wallace&lt;/a&gt; apareció ahorcado en el garaje de su casa de California; con &lt;a href="http://www.nytimes.com/2008/09/15/books/15wallace.html?_r=1&amp;amp;em"&gt;su muerte&lt;/a&gt; desaparecía una de las voces más influyentes y originales de la literatura norteamericana actual, ensalzado por la crítica más progresista y, a la vez, idolatrado por el fervor de un público entusiasta. Gran parte de su obra ha sido traducida al castellano.&lt;br /&gt;Su literatura ha sido calificada como eminentemente experimental, epítome de una postmodernidad de la que él mismo había renegado con acritud, y con un fuerte carácter adictivo, extremos que quedan justificados en su novela más emblemática, &lt;a href="http://www.randomhousemondadori.es/me_gusta_leer/Libros/B/La-broma-infinita-ES/La-broma-infinita2"&gt;&lt;em&gt;La broma infinita&lt;/em&gt;&lt;/a&gt; (&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Infinite_Jest"&gt;The Infinite Jest&lt;/a&gt;, 1996), un inabarcable torrente narrativo de más de mil páginas que constituye, probablemente, el ejemplo paradigmático de su concepto de la literatura de ficción. Es autor también de los conjuntos de relatos &lt;a href="http://www.randomhousemondadori.es/me_gusta_leer/Libros/N/La-nina-del-pelo-raro/La-nina-del-pelo-raro3"&gt;&lt;em&gt;La niña del pelo raro&lt;/em&gt; &lt;/a&gt;(&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Girl_with_Curious_Hair"&gt;Girl with Curious Hair&lt;/a&gt;, 1898), &lt;a href="http://www.randomhousemondadori.es/me_gusta_leer/Libros/E/Entrevistas-breves-con-hombres-repulsivos/Entrevistas-breves-con-hombres-repulsivos3"&gt;&lt;em&gt;Entrevistas breves con hombres repulsivos&lt;/em&gt; &lt;/a&gt;(&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Brief_Interviews_with_Hideous_Men"&gt;Brief Interviews with Hideous Men&lt;/a&gt;, 1999), y &lt;a href="http://www.randomhousemondadori.es/me_gusta_leer/Libros/E/Extincion-ES/Extincion"&gt;&lt;em&gt;Extinción&lt;/em&gt;&lt;/a&gt; (&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Oblivion:_Stories"&gt;Oblivion: Stories&lt;/a&gt;, 2004); y de las antologías de relatos, reportajes i entrevistas &lt;a href="http://www.randomhousemondadori.es/me_gusta_leer/Libros/A/Algo-supuestamente-divertido-que-nunca-volvere-a-hacer-ES/Algo-supuestamente-divertido"&gt;&lt;em&gt;Algo supuestamente divertido que nunca volveré a hacer&lt;/em&gt;&lt;/a&gt; (&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/A_Supposedly_Fun_Thing_I%27ll_Never_Do_Again"&gt;A Supposedly Fun Thing I'll Never Do Again&lt;/a&gt;, 1997) y &lt;a href="http://www.randomhousemondadori.es/me_gusta_leer/Libros/H/Hablemos-de-langostas-ES/Hablemos-de-langostas"&gt;&lt;em&gt;Hablemos de langostas&lt;/em&gt;&lt;/a&gt; (&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Consider_the_Lobster"&gt;Consider the Lobster&lt;/a&gt;, 2003).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://jediscequejensens.blogspot.com/"&gt;Joan Flores&lt;/a&gt;. Llibreria La Llopa&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-6003339634898590156?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/6003339634898590156/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=6003339634898590156' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/6003339634898590156'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/6003339634898590156'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/09/un-ano-sin-dfw.html' title='Un año sin DFW'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/So_FU3Klh_I/AAAAAAAAAJk/h3zNQcmL2Oo/s72-c/david_foster_wallace.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-1834335684082062651</id><published>2009-09-07T09:24:00.001+02:00</published><updated>2009-11-16T14:06:58.686+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Les recomanacions dels llibreters'/><title type='text'>Los demonios</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://www.acantilado.es/novedades/los-demonios-457.htm"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5378619629045914866" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 189px; CURSOR: hand; HEIGHT: 295px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SqSyDjM5nPI/AAAAAAAAAKM/tQrubSMksfo/s320/doderer.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.acantilado.es/novedades/los-demonios-457.htm"&gt;Los demonios&lt;/a&gt;. &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Heimito_von_Doderer"&gt;Heimito von Doderer&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.acantilado.es/"&gt;Acantilado&lt;/a&gt;, 2009&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;Traducció de Roberto Bravo de la Varga&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;p&gt;&lt;br /&gt;Tinc entre les mans un volum de més de 1.600 pàgines, &lt;em&gt;Los demonios, (&lt;/em&gt;Die Dämonen. Nach der Chronik des Sektionsrates Geyrenhoff, 1956) que se'ns emporta a la Viena dels anys vint. Convocats a participar d'aquesta xerrameca de cafè -de Cafè vienès-, ens trobem amb un munt de personatges que acompassadament van treient el cap en els seus ambients, de tal manera que anem prenent consciència de com son les seves vides. &lt;/p&gt;&lt;p&gt;Amb un to desenfadat i col.loquial, Doderer ens documenta sobre l'estat de la societat vienesa (europea, podriem dir) de tombant de segle. &lt;/p&gt;&lt;p&gt;Agraim a l'editor la decisió de publicar aquest text tan representatiu d'un món que gràcies a l'esclat de la literatura no ha desaparegut del tot.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Marta Ramoneda. &lt;a href="http://www.lacentral.com/"&gt;Llibreria La Central&lt;/a&gt; &lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-1834335684082062651?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/1834335684082062651/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=1834335684082062651' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/1834335684082062651'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/1834335684082062651'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/08/los-demonios.html' title='Los demonios'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SqSyDjM5nPI/AAAAAAAAAKM/tQrubSMksfo/s72-c/doderer.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-6387011223907318424</id><published>2009-09-03T14:51:00.003+02:00</published><updated>2009-09-03T15:01:18.790+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Notícies de llibres'/><title type='text'>Isidor Cònsul</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt; &lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5377223108414342818" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 274px; CURSOR: hand; HEIGHT: 320px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/Sp-77WcPBqI/AAAAAAAAAKE/-i-UEzO7yrc/s320/F121D083LH01.jpg" border="0" /&gt;Un record per &lt;a href="http://cultura.gencat.net/ilc/qeq/FitxaAutors.asp?idregistre=1055"&gt;Isidor Cònsul&lt;/a&gt;, l'edició catalana notarà la seva absència.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="left"&gt;Isidor Cònsol i Giribet (Bellpuig, Lleida, 1948), un home de la Catalunya endins, de la terra ferma, que es va dedicar en cos i ànima al món del llibre. Des de la crítica a l’escriptura d’assajos i biografies, i darrerament de les seves vivències personals. També editor. I aquí es allà on va intentar, i algunes vegades ho va aconseguir, oferir als lectors allò que a ell li agradava i en que hi creia, des de promoure les traduccions de l’Alcorà a la Divina Comèdia o els Assaigs de Montaigne al català, en edicions molt acurades i respectables, fins  a potenciar i donar conèixer a autors com Jaume Cabré, Julià de Jòdar, Jordi Coca, Josep Mira, …&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;Isidor Cònsol creia en el llibre i ,també, en els llibreters. A la que podia anava a promocionar, juntament amb l’autor, els llibres que publicava a les llibreries i allà on calgués. La seva figura alta, apersonada i plena de vida, com li correspon a un home de la terra ferma, que li agrada la natura i caminar enmig d’ella, no ha pogut superar el càncer que fa un any i poc més se li va detectar. Fins els darrers dies, es va mantenir com si res. Encara recordo el darrer Sant Jordi, presentant als llibreters les darreres novetats, explicant com si res el que la seva editorial, &lt;a href="http://www.proa.cat/www/proa/ca"&gt;Proa&lt;/a&gt;, ens oferia. I, també, a principis de juliol a la seu del &lt;a href="http://www.grup62.cat/www/grup62/ca"&gt;Grup 62&lt;/a&gt;, anant a supervisar els llibres que sortirien per la tardor.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;Amb l’Isidor Cònsol durant molt anys ens vam tractar. I ens vam tractar bé.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;Descansi en pau.&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;Guillem Terribas. &lt;a href="http://www.llibreria22.net/"&gt;Llibreria 22&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-6387011223907318424?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/6387011223907318424/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=6387011223907318424' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/6387011223907318424'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/6387011223907318424'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/09/isidor-consul.html' title='Isidor Cònsul'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/Sp-77WcPBqI/AAAAAAAAAKE/-i-UEzO7yrc/s72-c/F121D083LH01.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-8937832932987150767</id><published>2009-09-01T12:36:00.002+02:00</published><updated>2009-11-16T14:06:15.960+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Notícies de llibres'/><title type='text'>Vint-i-cinquè aniversari de la mort de Joan Vinyoli</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/So0ppw6U2ZI/AAAAAAAAAI8/uee-n8DpqXQ/s1600-h/vinyoli.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5371995728003783058" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 158px; CURSOR: hand; HEIGHT: 230px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/So0ppw6U2ZI/AAAAAAAAAI8/uee-n8DpqXQ/s400/vinyoli.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;HOMENATGE DE BEGUR A JOAN VINYOLI&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;25 ANIVERSARI DE LA SEVA MORT&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;Dissabte 12 de setembre 2009&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;ALGÚ M’HA CRIDAT&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;Jo no sóc més que un arbre que s’allunyà del bosc,&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;cridat per una veu de mar fonda.&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;Sol, prop la mar, he consagrat les meves fulles als vents&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;de més enllà de la riba.&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;Ja les meves arrels no saben enfondir en la terra i servar-me,&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;i pel fullatge bec solitud.&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;És per això que vago sempre &lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;sota el silenci de les constel·lacions &lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;d’aquestes altes nits de fabulosa riquesa.&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;Però de cop s’il·luminen les nits &lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;amb paraules com . ames,&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;torna la veu, la veu, nocturna sempre, del mar,&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;cridant-me sols, cridant-me.&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;He posseït els camps, la brasa de la tarda,&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;mes ara sóc orella i pas insomnes.&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;Joan Vinyoli, de "El callat", &lt;em&gt;Cinc poemes davant la mar&lt;/em&gt;, 1956.&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;br /&gt;PROGRAMA&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;12h. Itinerari poètic Joan Vinyoli per Begur. A càrrec de Cristina Badosa, catedràtica de Literatura Catalana ala Universitat de Perpinyà. Sortida davant l’Ajuntament.&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;18h. Inauguració del Mirador del poeta Joan Vinyoli (pujant pel carrer Sa Miranda, del cementiri fins a la Plaça Forgas, a l’esquerra, petit mirador amb vistes panoràmiques a l’Empordà).&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;19h. Taula rodona a l’entorn de Joan Vinyoli al Casino Cultural, amb la participació de:&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;-Josep-Anton Fernàndez (Professor d’Estudis Catalans a la Universitat Oberta de Catalunya).&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;-Xavier Folch (Director literari del Grup 62, director de l’Institut Ramon Llull fins al 2007).&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;-Feliu Formosa (Poeta, traductor, Premi d’Honor de Lletres Catalanes, 2005).&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;-Josep-Maria Terricabras (Catedràtic de Filosofia a la Universitat de Girona), moderada per Cristina Badosa.&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;20.30h. Recital poètic Joan Vinyoli al Casino Cultural&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;Anna Maluquer, rapsoda&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;Marc Egea, viola de roda&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;Selecció de poemes de Joan Vinyoli a càrrec de Cristina Badosa.&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;Ajuntament de Begur - Àrea de Cultura. &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-8937832932987150767?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/8937832932987150767/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=8937832932987150767' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/8937832932987150767'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/8937832932987150767'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/09/vint-i-cinque-aniversari-de-la-mort-de.html' title='Vint-i-cinquè aniversari de la mort de Joan Vinyoli'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/So0ppw6U2ZI/AAAAAAAAAI8/uee-n8DpqXQ/s72-c/vinyoli.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-2405415789269077095</id><published>2009-08-28T10:18:00.003+02:00</published><updated>2009-11-16T14:05:58.011+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Notes de lectura'/><title type='text'>Mal de pedres</title><content type='html'>&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SpOf9Ly_yTI/AAAAAAAAAJ0/jSdBxxwuEWQ/s1600-h/pedres.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5373814653870655794" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 154px; CURSOR: hand; HEIGHT: 219px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SpOf9Ly_yTI/AAAAAAAAAJ0/jSdBxxwuEWQ/s320/pedres.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; &lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://www.editorialempuries.cat/ca/llibre/mal-de-pedres_9902.html"&gt;Mal de pedres&lt;/a&gt;. &lt;a href="http://it.wikipedia.org/wiki/Milena_Agus"&gt;Milena Agus&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.editorialempuries.cat/www/empuries/ca"&gt;Empúries&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;Traducció d'Andreu Moreno&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5373814754788926962" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 150px; CURSOR: hand; HEIGHT: 229px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SpOgDDvyZfI/AAAAAAAAAJ8/PZ6uc3OFqyQ/s320/piedras.jpg" border="0" /&gt; &lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://www.siruela.com/catalogo.php?opcion=buscar&amp;amp;id_libro=1173&amp;amp;completa=S"&gt;Mal de piedras&lt;/a&gt;. Milena Agus, &lt;a href="http://www.siruela.com/"&gt;Siruela&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;Traducció de Celia Filipetto &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Aquesta petita gran obra ens transporta dels anys d’acabada la segona Guerra Mundial fins els nostres dies. La història d’una dona, explicada per la seva néta, que viu en un poble de Sardenya, a Callet, d'on és l’autora d’aquesta novel·la curta (95 pàgines), escrita amb delicadesa i al mateix temps amb una gran força narrativa. La protagonista està descrita com “era una criatura feta en un moment en el qual Déu simplement no tenia ganes de fer les dones en sèrie de costum i li va agafar la vena poètica i la va crear”. O l’amor està definit com “ l’amor no es preocupa ni per l’edat ni per res més que no sigui l’amor”.&lt;br /&gt;Una joia de la literatura: petita i delicada. &lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt;Guillem Terribas. &lt;a href="http://www.llibreria22.net/"&gt;Llibreria 22&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-2405415789269077095?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/2405415789269077095/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=2405415789269077095' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/2405415789269077095'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/2405415789269077095'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/08/mal-de-pedres.html' title='Mal de pedres'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SpOf9Ly_yTI/AAAAAAAAAJ0/jSdBxxwuEWQ/s72-c/pedres.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-9218269389830239814</id><published>2009-08-26T10:25:00.002+02:00</published><updated>2009-11-16T14:05:32.579+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Les recomanacions dels llibreters'/><title type='text'>Objetos perdidos</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/So-sHVriDvI/AAAAAAAAAJM/5vAVCvRXToA/s1600-h/Lenz.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372702122555084530" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 84px; CURSOR: hand; HEIGHT: 127px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/So-sHVriDvI/AAAAAAAAAJM/5vAVCvRXToA/s320/Lenz.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.akal.com/libros/Objetos-perdidos/9788446021698"&gt;Objetos perdidos&lt;/a&gt;. &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Siegfried_Lenz"&gt;Siegfried Lenz&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.akal.com/index.php"&gt;Akal&lt;/a&gt;, 2009&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;Traducció de Cristina Díez Pampliega&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="left"&gt;Henry Neff és un jove sense ambicions que no te cap pretensió per fer carrera professional ni per conquerir escalafons laborals. Rebutja bones ofertes i es conforma amb la seva feina a l'oficina d'objectes perduts d'una estació de tren. Però sabrà trobar la part més interessant del seu lloc de treball, ple de curiositats i d'incidents estranys. Cada nou dia li ofereix trobades amb persones que perden o deixen oblidades les coses més increïbles. Aquesta feina també el permetrà descobrir les actituts que desperten el compromis humà.&lt;br /&gt;Lamentablement, l'edició està mal cuidada i plena de bunyols.&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;Marta Ramoneda. &lt;a href="http://www.lacentral.com/"&gt;Llibreria La Central&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-9218269389830239814?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/9218269389830239814/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=9218269389830239814' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/9218269389830239814'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/9218269389830239814'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/08/objetos-perdidos.html' title='Objetos perdidos'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/So-sHVriDvI/AAAAAAAAAJM/5vAVCvRXToA/s72-c/Lenz.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-364801964319556159</id><published>2009-08-24T10:40:00.001+02:00</published><updated>2009-11-16T14:05:14.691+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Les recomanacions dels llibreters'/><title type='text'>Aventuras de Pickwick</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://www.artemisaediciones.com/libro.asp?id=107"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372706127958695570" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 142px; CURSOR: hand; HEIGHT: 214px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/So-vwe-K3pI/AAAAAAAAAJU/ckwQrT_TbWo/s320/pickwick.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.artemisaediciones.com/libro.asp?id=107"&gt;Aventuras de Pickwick&lt;/a&gt;. &lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Charles_Dickens"&gt;Charles Dickens&lt;/a&gt;. &lt;a href="http://www.artemisaediciones.com/index.asp"&gt;Editorial Artemisa&lt;/a&gt;/Clásica Plus, amb la col·laboració del Gobierno de Canarias&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;Traducció &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Benito_P%C3%A9rez_Gald%C3%B3s"&gt;Benito Pérez Galdós&lt;/a&gt;. Il·lustracions de &lt;a href="http://www.archive.org/details/dickenshisillust00kittuoft"&gt;Seymour&amp;amp;Phiz&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;br /&gt;Als llibreters que formem part del “club” Pickwick ens satisfà moltíssim poder recomanar una vella i al mateix temps nova versió d’aquesta fantàstica i divertida novel·la que va escriure &lt;a href="http://charlesdickenspage.com/"&gt;Charles Dickens &lt;/a&gt;entre l’any 1836-1837, amb el títol de &lt;em&gt;&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/The_Pickwick_Papers"&gt;The Posthumous Papers of the Pickwick Club&lt;/a&gt;&lt;/em&gt;. &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372710922963612738" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 151px; CURSOR: hand; HEIGHT: 211px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/So-0HlwbdEI/AAAAAAAAAJc/F5-6eBx4XZg/s320/pickwicke.jpg" border="0" /&gt; &lt;div align="left"&gt;Com tota novel.la clàssica, ha estat traduïda per cada generació de traductors i d'escriptors a totes les llengües cultes. En català, hi ha l'extraordinària traducció de &lt;a href="http://www.escriptors.com/autors/carnerj/index.php"&gt;Josep Carner &lt;/a&gt;de l’any1931, amb el títol de &lt;em&gt;Charles Dickens, Pickwick (Documents pòstums del Club d'aquest nom), &lt;/em&gt;editada per l’editorial &lt;a href="http://www.proa.cat/www/proa/ca"&gt;Proa&lt;/a&gt;, i que dissortadament no està disposable actualment.&lt;br /&gt;&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Mar%C3%ADa_Valverde"&gt;José M. Valverde&lt;/a&gt;, l’any 1963, en va fer una magnifica i acurada traducció a l’espanyol, que actualment està editada en butxaca per &lt;a href="http://www.randomhousemondadori.es/"&gt;Randon House Moondadori&lt;/a&gt;, dins la col·lecció “DeBols!llo Clasicos” amb el títol de &lt;em&gt;&lt;a href="http://www.randomhousemondadori.es/index.php/me_gusta_leer/Libros/L/Los-papeles-postumos-del-Club-Pickwick-ES/Los-papeles-postumos-del-club-Pickwick3"&gt;Los papeles póstumos del Club Pickwick&lt;/a&gt;&lt;/em&gt; i que porta un extraordinari pròleg de &lt;a href="http://www.escriptors.com/autors/llovetj/index.php"&gt;Jordi Llovet&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;Fa poc ha sortit amb una acurada edició, amb tapa dura i amb il·lustracions de l’època, a càrrec d’ Artemisa ediciones, de la versió que en va fer l’any 1868 Benito Pérez Galdos. El final de la introducció que fa Benito Pérez Galdós en el llibre deixa clara la importància d’aquesta obra de Dickens: “La gran belleza de la obra consiste en el caràcter de Mr. Pickwick, en quien contrastan la gravedad de su misión, la entonación pomposa de sus palabras y la importancia y solemnidad que da a los asuntos más triviales, con lo vulgar de su entendimiento y el papel ridículo que se ve obligado a desempeñar algunas veces a causa de su filantropía vehemente, de su benevolencia extraordinaria. Aparece como un sabio, presidente de una sociedad de sabios; pero en realidad es lo que llamamos nosotros un buen señor, un pobre hombre, si bien esto no es enteramente incompatible con la sabiduría”.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Guillem Terribas. &lt;a href="http://www.escriptors.com/autors/llovetj/index.php"&gt;Llibreria 22&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;Ressenya subscrita per tots els llibreters d'Els Papers de Pickwick&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-364801964319556159?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/364801964319556159/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=364801964319556159' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/364801964319556159'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/364801964319556159'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/08/aventuras-de-pickwick.html' title='Aventuras de Pickwick'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/So-vwe-K3pI/AAAAAAAAAJU/ckwQrT_TbWo/s72-c/pickwick.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-3137309085107919284</id><published>2009-08-22T09:35:00.006+02:00</published><updated>2009-11-16T14:03:57.843+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Notícies de llibres'/><title type='text'>Premi Nacional de Cultura 2009</title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/So-lWYQRntI/AAAAAAAAAJE/Rf4bY1wbffw/s1600-h/Iliada.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5372694684362710738" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 90px; CURSOR: hand; HEIGHT: 143px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/So-lWYQRntI/AAAAAAAAAJE/Rf4bY1wbffw/s320/Iliada.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; &lt;div&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;&lt;a href="http://books.google.com/books/institutcambo?id=-H2yS5WPnCwC&amp;amp;pg=PA1&amp;amp;dq=introduccio+iliada&amp;amp;ei=86WPSuv4H4_-ywTY7qWrBw&amp;amp;hl=es#v=onepage&amp;amp;q=&amp;amp;f=false"&gt;Introducció a l'Ilíada&lt;/a&gt;. Jaume Pòrtulas, &lt;a href="http://www.bernatmetge.com/"&gt;Fundació Bernat Metge&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;Premi Nacional de Cultura 2009&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Celebrar que encara hi hagi persones disposades a dedicar la vida a l'estudi i a la investigació. En aquest cas, a l'estudi -amb totes les lletres- d'&lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Homer"&gt;Homer&lt;/a&gt; i la &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Il%C3%ADada"&gt;Ilíada&lt;/a&gt;. I també agraïr a l'editorial que tiri endavant aquest projecte.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Marta Ramoneda. &lt;a href="http://www.lacentral.com/"&gt;Llibreria La Central&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-3137309085107919284?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/3137309085107919284/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=3137309085107919284' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/3137309085107919284'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/3137309085107919284'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/08/premi-nacional-de-cultura-2009.html' title='Premi Nacional de Cultura 2009'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/So-lWYQRntI/AAAAAAAAAJE/Rf4bY1wbffw/s72-c/Iliada.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-4452791312381429948</id><published>2009-08-20T12:16:00.005+02:00</published><updated>2009-11-16T14:03:40.057+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Les recomanacions dels llibreters'/><title type='text'>El paseante de las dos orillas</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://www.elolivoazul.es/catalogo/24/el_paseante_de_las_dos_orillas/"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5371988430538709746" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 120px; CURSOR: hand; HEIGHT: 175px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/So0jA_vEmvI/AAAAAAAAAIk/nrAssgVV88U/s320/paseanteMediana.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.elolivoazul.es/catalogo/24/el_paseante_de_las_dos_orillas/"&gt;El paseante de las dos orillas&lt;/a&gt;. &lt;a href="http://www.apollinaire.ulg.ac.be/"&gt;Guillaume Apollinaire&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.elolivoazul.es/"&gt;El Olivo Azul&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;Traducción de Elena Fons y Jerôme Gauchet.&lt;br /&gt;Epílogo de J. Ignacio Velázquez&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;“El hombre no se separa de nada sin pesar, y ni siquiera de los lugares, las cosas y las personas que lo hicieron de lo más infeliz, se aparta sin dolor”.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Aunque Guillaume Apollinaire haya pasado a la historia de la literatura por dos libros de poemas, &lt;em&gt;&lt;a href="http://www.catedra.com/cgigeneral/newFichaProducto.pl?obrcod=356581&amp;amp;id_sello_editorial_web=01"&gt;Alcoholes&lt;/a&gt;&lt;/em&gt; (&lt;a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Alcools"&gt;Alcools&lt;/a&gt;, 1913) y &lt;em&gt;&lt;a href="http://www.catedra.com/cgigeneral/newFichaProducto.pl?obrcod=1483064&amp;amp;id_sello_editorial_web=01"&gt;Caligramas&lt;/a&gt;&lt;/em&gt; (&lt;a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Calligrammes"&gt;Calligrammes&lt;/a&gt;, 1918), caracterizados por un discurso poético fragmentario y la búsqueda de experimentos formales extremos, es autor también de un reconocido drama que prefigura el surrealismo, &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Las_tetas_de_Tiresias"&gt;&lt;em&gt;Las tetas de Tiserias&lt;/em&gt; &lt;/a&gt;(&lt;a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Les_Mamelles_de_Tir%C3%A9sias"&gt;Les mamelles de Tirésias&lt;/a&gt;, 1917) y de una exigua pero potente obra en prosa de la cual este &lt;em&gt;El paseante de las dos orillas&lt;/em&gt; (Le flâneur des deux rives, editada póstumamente) es a la vez digno representante y el texto más especial.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Si le concedemos crédito a &lt;a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/C%C3%A9sar_Vichard_de_Saint-R%C3%A9al"&gt;Saint-Réal &lt;/a&gt;y a su célebre definición de novela, “c’est un miroir qu’on promène le long du chemin”, este librito de extensión casi anecdótica pero de profundo contenido debería considerarse un paradigma. Y si no un espejo, sí que lo que seguro que lleva Apollinaire en sus paseos a ambos lados del Sena es el espíritu de un paisajista que no se limita a retratar una situación estática que existe independientemente del retratista sino que éste interactúa, y casi se diría que forma parte, con los elementos del cuadro que está pintando.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Otro concepto fundamental para transitar por el texto es el de la &lt;em&gt;flânerie&lt;/em&gt;, vocablo francés que se resiste a la traducción, y que alude a una especie de paseo despreocupado en el recorrido pero atento en su recorrido. Se trata de un concepto con un nivel de especificidad notable pues va inseparablemente unido a la ciudad de París: &lt;em&gt;flâner&lt;/em&gt; a través de las calles, pero en el caso de Apollinaire también a través de paisajes interiorizados a los que su presencia impone un carácter difinitivo,&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;“Voy lo menos posible a las grandes bibliotecas, me gusta más pasear por los muelles, esa deliciosa biblioteca pública.”&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;y personajes insólitos, algunos de ellos desconocidos precursores de las vanguardias artísticas del siglo XX; se puede pasear por las calles de cualquier ciudad, pero &lt;em&gt;flâner&lt;/em&gt; sólo puede hacerse por París. &lt;a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Fran%C3%A7ois_Rabelais"&gt;Rabelais&lt;/a&gt;, allá por el siglo XVI, ya “flaneaba” por la capital de Francia, actividad que fue seguida y reportada por algunos de los escritores parisinos emblemáticos, pero que queda “fijada” por el estudio tal vez más serio y detallado, el ingente &lt;em&gt;Libro de los pasajes&lt;/em&gt; de &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Walter_Benjamin"&gt;Walter Benjamin&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;En tiempos de Apollinaire París había sufrido ya la &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Transformaci%C3%B3n_de_Par%C3%ADs_durante_el_Segundo_Imperio"&gt;transformación urbanística &lt;/a&gt;que, inaugurada por el &lt;a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Georges_Eug%C3%A8ne_Haussmann"&gt;barón Haussmann&lt;/a&gt;, había cambiado la faz de la ciudad y podría haber puesto en un aprieto a los amantes del paseo sin objetivo concreto, que, sin embargo, no debe confundirse con el vagabundeo, si no fuese porque, en realidad, &lt;em&gt;flâner&lt;/em&gt; no es tanto un modo de recorrer el espacio como una actitud mental consistente en abrir los sentidos y la conciencia para embeberse de los lugares y las personas que en lugar de encontrarse sin intención acaban constituyendo verdaderos hitos de un recorrido que, de ahí su carácter único, jamás podrá repetirse.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Materialización de lo efímero, pues: pespunteo del paseo supuestamente no planeado mediante el recurso de detenerse en una determinada esquina, en el restaurante de un cocinero-poeta o en el recuerdo hecho materia de aquellos desconocidos que ya han desaparecido.&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;a href="http://jediscequejensens.blogspot.com/"&gt;Joan Flores&lt;/a&gt;. Llibreria La Llopa&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-4452791312381429948?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/4452791312381429948/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=4452791312381429948' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/4452791312381429948'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/4452791312381429948'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/08/el-paseante-de-las-dos-orillas.html' title='El paseante de las dos orillas'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/So0jA_vEmvI/AAAAAAAAAIk/nrAssgVV88U/s72-c/paseanteMediana.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-6308718775625712861</id><published>2009-08-18T11:28:00.004+02:00</published><updated>2009-11-16T14:03:15.675+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Notícies de llibres'/><title type='text'>Boris Vian, 50 anys de la seva mort</title><content type='html'>&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5371233468136006658" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 116px; CURSOR: hand; HEIGHT: 150px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/Sop0YZnvpAI/AAAAAAAAAIc/ZLhcm-vuTnA/s320/Vian.jpg" border="0" /&gt; &lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;a href="http://www.borisvian.fr/"&gt;Boris Vian&lt;/a&gt; nasqué el 10 de març de 1920, a l’entorn d’una família benestant de Ville d’Avray (França) molt a prop de Versalles. La seva mare era pianista i el seu pare rendista i molt lletraferit. Va ser un infant malaltís, amb problemes coronaris que el van acompanyar durant la seva curta vida. Degut al seu estat delicat, va fer els primers estudis a casa seva i després va anar a l’institut a Versalles i més tard a Paris. Tot i el seu delicat estat de salut, va participar a la vida bohèmia de Paris, sobretot en ambients literaris. Va ser trompetista, crític de jazz, actor, cantant de cabaret, compositor i productor.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;L’any 1941 es va casar amb Michelle Liglisi, que li va fer el salt amb el seu amic Jean Paul Sartre. L’any 1952 es va divorciar per casar-se dos anys més tard amb l’actriu i ballarina Úrsula Kubler. Van tenir dos fills, Patrick i Caroline.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La seva primera novel·la la va escriure l’any 1943 amb el títol de &lt;em&gt;Vercoquin y el plancton &lt;/em&gt;(Vercoquin et le Plancton) que no es va publicar fins l’any 1946. Moltes de les seves novel·les, inicialment les va publicar amb el pseudònim de Vernon Sullivan: &lt;em&gt;Escupiré sobre vuestras tumbas&lt;/em&gt; (J'irai cracher sur vos tombes, 1946), va rebre en el seu moment un forta censura per “anar contra la moral i els bons costums”. Més tard va publicar &lt;em&gt;La espuma de los días&lt;/em&gt; (L'écume des jours, 1947), &lt;em&gt;Ellas no se dan cuenta &lt;/em&gt;(Elles se rendent pas compte, 1948), &lt;em&gt;La hierba roja&lt;/em&gt; (L'herbe rouge, 1950). A part de novel·les, Borin Vian, també va escriure relats com &lt;em&gt;El lobo hombre&lt;/em&gt; (Le Loup-Garou, 1970); teatre, &lt;em&gt;Forjadores del Imperio&lt;/em&gt; (Les Bâtisseurs d'empire, 1961); llibres de poesia, &lt;em&gt;No quisiera morir&lt;/em&gt; (Je voudrai pas crever, 1962). Va ser crític de jazz i ho deixà escrit en els llibres “Historia del verdadero Jazz”(1961), o “Escritos sobre jazz” (1984). Com a compositor, la seva cançó més popular es “&lt;a href="http://www.youtube.com/watch?v=gjndTXyk3mw"&gt;Le déserteur&lt;/a&gt;”.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Boris Vian va morir d’un infart, en un cinema de Paris, la vigília de &lt;a href="http://borisvian2009.blogspot.com/"&gt;Sant Joan de 1959&lt;/a&gt;, mentre estava visionant l’adaptació de la seva novel·la “&lt;a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/J"&gt;Escupiré sobre vuestras tumbas&lt;/a&gt;”. Tenia 39 anys.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;* La majoria dels llibres en castellà estan publicats a &lt;a href="http://www.tusquetseditores.com/autor/boris-vian"&gt;Tusquets&lt;/a&gt; i a &lt;a href="http://www.alianzaeditorial.es/cgi-bin/main.pl#"&gt;Alianza Editorial&lt;/a&gt;. En català, a Columna i a La Magrana, en edicions lamentablement descatalogades.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Guillem Terribes. &lt;a href="http://www.llibreria22.net/"&gt;Llibreria 22&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-6308718775625712861?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/6308718775625712861/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=6308718775625712861' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/6308718775625712861'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/6308718775625712861'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/08/boris-vian-50-anys-de-la-seva-mort.html' title='Boris Vian, 50 anys de la seva mort'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/Sop0YZnvpAI/AAAAAAAAAIc/ZLhcm-vuTnA/s72-c/Vian.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-4856573719587764620</id><published>2009-08-06T09:14:00.005+02:00</published><updated>2009-11-16T14:02:53.148+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Les recomanacions dels llibreters'/><title type='text'>Las noches revolucionarias</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://www.elolivoazul.es/catalogo/23/las_noches_revolucionarias/"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5366745910734407906" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 120px; CURSOR: hand; HEIGHT: 175px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SnqC-LkayOI/AAAAAAAAAIM/nfOByS1xBaE/s400/retif.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.elolivoazul.es/catalogo/23/las_noches_revolucionarias/"&gt;Las noches revolucionarias&lt;/a&gt;. &lt;a href="http://retifdelabretonne.net/"&gt;Nicolas-Edme Rétif de la Bretonne&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.elolivoazul.es/el_olivo_azul/"&gt;El Olivo Azul&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;Prólogo de Alicia Mariño, Traducción de Eric Jalain&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;"¡Mueran todos los tiranos, reyes, reinas, príncipes, landgraves, margraves, zares, sultanes, dairis, lamas y papas! ¡Viva la República y la Montaña!"&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ni las opiniones y visiones personales, parciales e intencionales por su propia naturaleza, pueden sustituir a los tratados de los historiadores, ni los sesudos y autorizados estudios históricos pueden tomar el lugar de las percepciones de los contemporáneos de una época determinada; tal vez la combinación de ambos sea lo más recomendable. Algunas veces la actualidad se hace historia y la historia literatura; por circunscribirnos al país y a los días de Las noches revolucionarias (Les nuits révolutionnaires), véanse las &lt;em&gt;&lt;a href="http://www.acantilado.es/catalogo/memorias-de-ultratumba-101.htm"&gt;Memorias de ultratumba&lt;/a&gt;&lt;/em&gt; (&lt;a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/M%C3%A9moires_d"&gt;Mémoires d'outre-tombe&lt;/a&gt;, 1846) de &lt;a href="http://www.culturesfrance.com/adpf-publi/folio/chateaubriand/"&gt;François-René de Chateaubriand&lt;/a&gt;. Cuando un intelectual, que se autodenomina le hibou de Paris, "el búho de París", abandona su torre de marfil y desciende al campo de juego, y observa, y escribe, acaba componiendo una magna obra: &lt;em&gt;Les nuits de Paris ou l'Spectateur nocturne&lt;/em&gt; (1788-1794), publicada originariamente en ocho volúmenes, de la que Las noches revolucionarias es una pequeña parte.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Como no podía ser de otro modo tratándose de un polígrafo incontinente, el afán clasificatorio contemporáneo se las vería y se las desearía en el intento de encuadrar la obra: reportaje de actualidad, autoficción, historia, panfleto, docudrama, crónica... En todo caso, una obra extremadamente interesante que consigue transmitir, mediante un acertado uso de la narración en primera persona del presente de indicativo, el caos y la inmediatez de uno de los episodios más apasionantes de la historia de la humanidad, desde el punto de vista de un escritor en la nómina de los grandes cronistas de la literatura francesa, y no siempre imparcial, gracias a dios, precursor de precursores.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5366746400839342114" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 125px; CURSOR: hand; HEIGHT: 192px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SnqDatWimCI/AAAAAAAAAIU/JkOhmaHPVG4/s400/Nuits.jpg" border="0" /&gt; &lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="http://jediscequejensens.blogspot.com/"&gt;Joan Flores&lt;/a&gt;. Llibreria La Llopa&lt;br /&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-4856573719587764620?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/4856573719587764620/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=4856573719587764620' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/4856573719587764620'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/4856573719587764620'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/08/las-noches-revolucionarias.html' title='Las noches revolucionarias'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SnqC-LkayOI/AAAAAAAAAIM/nfOByS1xBaE/s72-c/retif.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-5348129758745739828</id><published>2009-07-27T17:51:00.004+02:00</published><updated>2009-11-16T14:02:22.856+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Notes de lectura'/><title type='text'>El pont sobre el Drina</title><content type='html'>&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5362426172999357282" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 100px; CURSOR: hand; HEIGHT: 157px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SmsqMWfiU2I/AAAAAAAAAH0/E8tck-bNr1k/s200/el-pont-sobre-drina100.jpg" border="0" /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.labutxaca.cat/ca/llibre/el-pont-sobre-el-drina_11191.html"&gt;El pont sobre el Drina&lt;/a&gt;. Ivo Andric, &lt;a href="http://www.labutxaca.cat/www/labutxaca/ca"&gt;Labutxaca&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;Traducció de Slavica Bursac i Sió Capdevila&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5362426273772419250" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 96px; CURSOR: hand; HEIGHT: 135px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SmsqSN5tOLI/AAAAAAAAAH8/O259nyCgdgs/s200/Un-puente-sobre-el-Drina-BOLSILLO1_libro_image_medium.jpg" border="0" /&gt; &lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.randomhousemondadori.es/me_gusta_leer/Libros/P/Un-puente-sobre-el-Drina-ES/Un-puente-sobre-el-Drina2"&gt;Un puente sobre el Drina&lt;/a&gt;. Ivo Andric, &lt;a href="http://www.megustaleer.com/me_gusta_leer/debolsillo"&gt;DeBolsillo&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;Traducció de Luis del Castillo &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Recuperació en llibre de butxaca en català i castellà d'un títol fonamental de la literatura balcánica escrit el 1945 pel &lt;a href="http://nobelprize.org/nobel_prizes/literature/laureates/"&gt;Premi Nobel de literatura&lt;/a&gt; de 1961 i referència mundial de l'escriptura serbocroata. Mitjançant la història al llarg de més de 400 anys del pont que creua el &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Drina"&gt;Drina&lt;/a&gt; a &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Vi%C5%A1egrad"&gt;Visegrad&lt;/a&gt; (Bòsnia), &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Ivo_Andri%C4%87"&gt;Andric&lt;/a&gt; ens retrata amb fidelitat d'historiador l'esdevenir d'un territori centreuropeu que ha estat frontera i cruïlla de cultures, religions, costums, guerres, ambicions i ideals.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Marta Ramoneda. &lt;a href="http://www.lacentral.com/"&gt;Llibreria La Central&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5362432083991469474" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 300px; CURSOR: hand; HEIGHT: 227px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/Smsvkap4HaI/AAAAAAAAAIE/TZLa0OH2OPY/s400/300px-Ivo_Andric_in_Vi%25C5%25A1egrad.jpg" border="0" /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-5348129758745739828?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/5348129758745739828/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=5348129758745739828' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/5348129758745739828'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/5348129758745739828'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/07/el-pont-sobre-el-drina.html' title='El pont sobre el Drina'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SmsqMWfiU2I/AAAAAAAAAH0/E8tck-bNr1k/s72-c/el-pont-sobre-drina100.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-4423303077118670507</id><published>2009-07-27T17:29:00.001+02:00</published><updated>2009-11-16T14:01:55.015+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Notes de lectura'/><title type='text'>Los forzados de la carretera</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://www.melusina.com/libro.php?idg=34002"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5362420507695651826" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 113px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SmslCll4G_I/AAAAAAAAAHs/N-4mpUS1xws/s200/Tour.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.melusina.com/libro.php?idg=34002"&gt; Los forzados de la carretera. Tour de Francia 1924&lt;/a&gt;. &lt;a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Albert_Londres"&gt;Albert Londres&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.melusina.com/catalogo.php"&gt;Melusina&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;Traducció de Joan Pere Roig&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Melusina acaba d'editar la crònica que Albert Londres, corresponsal de guerra, va escriure de la Volta Ciclista a França de l'any 1924 i que, sense voler, va titolar amb l'expressió que ha fet fortuna en boca dels periodistes esportius posteriors per referir-se al ciclisme. Ara que s'ha acabat el &lt;a href="http://www.letour.fr/"&gt;Tour 2009&lt;/a&gt;, és un bon moment per veure com han canviat les coses... o no.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Marta Ramoneda. &lt;a href="http://www.lacentral.com/"&gt;Llibreria La Central&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-4423303077118670507?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/4423303077118670507/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=4423303077118670507' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/4423303077118670507'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/4423303077118670507'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/07/los-forzados-de-la-carretera.html' title='Los forzados de la carretera'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SmslCll4G_I/AAAAAAAAAHs/N-4mpUS1xws/s72-c/Tour.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-383534239543917878</id><published>2009-07-26T13:04:00.001+02:00</published><updated>2009-07-26T13:04:00.346+02:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Notícies de llibres'/><title type='text'>Butxaca de 1984</title><content type='html'>La orwelliana &lt;a href="http://www.edicions1984.cat/index.cfm"&gt;Edicions de 1984&lt;/a&gt; i la salesiana &lt;a href="http://www.lletres.net/sales/js_cnovellistes.html"&gt;Club Editor&lt;/a&gt; han encetat una nova col.lecció de llibres de butxaca, &lt;a href="http://www.edicions1984.cat/famicolleccions.cfm?cod=Butxaca%201984"&gt;Butxaca 1984&lt;/a&gt;, en la que combinaràn autors dels seus fons respectius, ja editats anteriorment en d'altres formats, amb d'altres inèdits en català. Títols fonamentals en acurades i transportables edicions per menys de 10 euros, i amb un primer lliurament que és tota una declaració de principis:&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Els maravellosos i inquietants&lt;em&gt; &lt;a href="http://www.edicions1984.cat/detallcolleccio.cfm?cod=%20Seixanta%20contes"&gt;Seixanta contes&lt;/a&gt;&lt;/em&gt; (Sessanta racconti, 1958) de &lt;a href="http://www.buzzati.it/index-it.php"&gt;Dino Buzzati&lt;/a&gt;, en traducció de Joaquim Gestí i pròleg de Julià de Jòdar. El viatge exterior i aventura &lt;em&gt;interior &lt;a href="http://www.edicions1984.cat/detallcolleccio.cfm?cod=%20El%20Danubi"&gt;El Danubi&lt;/a&gt;&lt;/em&gt; (Danubio, 1986) de &lt;a href="http://it.wikipedia.org/wiki/Claudio_Magris"&gt;Claudio Magris&lt;/a&gt;, en traducció d'Anna Casassas. El desesperançat &lt;em&gt;La set&lt;/em&gt; (2002)&lt;em&gt; &lt;/em&gt;de Andrei Guelàssimov, en traducció de Jaume Creus. I &lt;em&gt;&lt;a href="http://www.edicions1984.cat/detallcolleccio.cfm?cod=La%20noia%20dels%20ulls%20d’or"&gt;La noia dels ulls d'or&lt;/a&gt; &lt;/em&gt;(La fille aux yeux d'or, 1889), un clàssic breu de &lt;em&gt;l'antropòleg &lt;/em&gt;&lt;a href="http://hbalzac.free.fr/"&gt;Honoré de Balzac&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Marta Ramoneda. &lt;a href="http://www.lacentral.com/"&gt;Llibreria La Central&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-383534239543917878?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/383534239543917878/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=383534239543917878' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/383534239543917878'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/383534239543917878'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/07/butxaca-de-1984.html' title='Butxaca de 1984'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-4562157337236856205</id><published>2009-07-25T12:26:00.006+02:00</published><updated>2009-11-16T14:01:27.713+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Notes de lectura'/><title type='text'>Tríptico siciliano</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SmrhRaHPDmI/AAAAAAAAAHk/CxhhtSyUjik/s1600-h/triptico.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5362345995521691234" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 72px; CURSOR: hand; HEIGHT: 108px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SmrhRaHPDmI/AAAAAAAAAHk/CxhhtSyUjik/s200/triptico.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.megustaleer.com/me_gusta_leer/Libros/T/Triptico-siciliano-ES/Triptico-siciliano"&gt;Tríptico siciliano&lt;/a&gt;&lt;a href="http://it.wikipedia.org/wiki/Vitaliano_Brancati"&gt;. &lt;/a&gt;&lt;a href="http://it.wikipedia.org/wiki/Vitaliano_Brancati"&gt;Vita&lt;/a&gt;&lt;a href="http://it.wikipedia.org/wiki/Vitaliano_Brancati"&gt;liano Brancati&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.megustaleer.com/Sellos/Division-1/Lumen/"&gt;Lumen&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="center"&gt;Traducció de Roberto Falcó Miramontes, Ángela Sánchez-Gijón i Rosa Marcela Pericás&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;Lumen acaba de publicar en un sol volum les tres obres cabdals deVitaliano Brancati: &lt;em&gt;Don Giovanni en Sicilia (&lt;/em&gt;Don Giovanni in Sicilia, 1941) , &lt;em&gt;El bello Antonio&lt;/em&gt; (Il bell'Antonio, 1949) i &lt;em&gt;Los placeres de Paolo &lt;/em&gt;(Paolo il caldo, 1955) . En elles l'autor ens endinsa cap un món d'immensa indolència, de deixar passar les hores, d'esperar el que vindrà sempre desmanegats per una sensualitat obsessiva, on la bellesa malaltissa s'arrossega sota el sol i l'aire de Sicília. Tres novel·les molt properes entre si que ens gronxen entre el fervor i la tendresa.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="left"&gt;Marta Ramoneda. &lt;a href="http://www.lacentral.com/"&gt;Llibreria La Central&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-4562157337236856205?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/4562157337236856205/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=4562157337236856205' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/4562157337236856205'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/4562157337236856205'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/07/triptico-siciliano.html' title='Tríptico siciliano'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SmrhRaHPDmI/AAAAAAAAAHk/CxhhtSyUjik/s72-c/triptico.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-1041098340784674872</id><published>2009-07-24T12:10:00.003+02:00</published><updated>2009-11-16T14:01:03.179+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Notes de lectura'/><title type='text'>Pensamientos filosóficos</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SmmItX4339I/AAAAAAAAAHM/R1ZkWz9N4Ek/s1600-h/100850750_g.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5361967144449335250" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 100px; CURSOR: hand; HEIGHT: 150px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SmmItX4339I/AAAAAAAAAHM/R1ZkWz9N4Ek/s200/100850750_g.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;&lt;a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Pens%C3%A9es_philosophiques"&gt;Pensamientos filosóficos&lt;/a&gt;. El combate por la libertad. &lt;a href="http://www.denis-diderot.com/"&gt;Denis Diderot&lt;/a&gt;, Proteus&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;Pròleg de Roberto R. Aramayo. Traducció de Judith Cobeña Guàrdia&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sempre és convenient revisitar Diderot; l'estiu és una bona oportunitat, una alenada d'aire fresc amb la que combatre la canícula que ve de la Conferencia Episcopal i la humitat extrema de les noves encícliques papals.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://jediscequejensens.blogspot.com/"&gt;Joan Flores&lt;/a&gt;. Llibreria La Llopa&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5361971092711438194" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 103px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SmmMTMT6d3I/AAAAAAAAAHU/w_1gQxokZAw/s200/280px-DiderotPhilosophicalThoughts.jpg" border="0" /&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-1041098340784674872?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/1041098340784674872/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=1041098340784674872' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/1041098340784674872'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/1041098340784674872'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/07/pensamientos-filosoficos.html' title='Pensamientos filosóficos'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SmmItX4339I/AAAAAAAAAHM/R1ZkWz9N4Ek/s72-c/100850750_g.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-6224586420318775034</id><published>2009-07-10T12:10:00.005+02:00</published><updated>2009-11-16T14:00:39.282+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Notícies de llibres'/><title type='text'>Centenari Malcolm Lowry</title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SlcZqy3TzaI/AAAAAAAAAHE/BWmUOTIpvRY/s1600-h/200px-Malcolm_Lowry_in_1946.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5356778504779451810" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 133px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SlcZqy3TzaI/AAAAAAAAAHE/BWmUOTIpvRY/s200/200px-Malcolm_Lowry_in_1946.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Aquest any es commemora el centenari del naixement de l'escriptor anglès &lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Malcolm_Lowry"&gt;Malcolm Lowry&lt;/a&gt; (1909-1957): poeta i novelista de vida itinerant que, entre viatges, aventures i força alcohol, ens va deixar una poderosa obra literària a l'abast de qui vulgui endinsar-se en el món desassossegat d'aquest rebel alumne de Cambridge.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Bibliografia:&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;em&gt;&lt;a href="http://www.tusquetseditores.com/titulos/andanzas-bajo-el-volcan"&gt;Bajo el volcán&lt;/a&gt;&lt;/em&gt;. Tusquets Editores. Barcelona, 2009&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;em&gt;&lt;a href="http://www.tusquetseditores.com/titulos/andanzas-piedra-infernal"&gt;Piedra infernal&lt;/a&gt;&lt;/em&gt;. Tusquets Editores. Barcelona, 2009&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;em&gt;&lt;a href="http://www.tusquetseditores.com/titulos/marginales-el-trueno-mas-alla-del-popocatepetl"&gt;Trueno más allá de Popocatepetl&lt;/a&gt;. Poemas escogidos&lt;/em&gt;. Tusquets Editores. Barcelona, 2009&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;em&gt;&lt;a href="http://www.tusquetseditores.com/titulos/andanzas-ferry-de-octubre-a-gabriola"&gt;Ferry de Octubre a Gabriola&lt;/a&gt;&lt;/em&gt;. Tusquets Editores. Barcelona, 2007&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;em&gt;&lt;a href="http://www.tusquetseditores.com/titulos/andanzas-ultramarina"&gt;Ultramarina&lt;/a&gt;&lt;/em&gt;. Tusquets Editores. Barcelona, 2004&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;em&gt;&lt;a href="http://www.tusquetseditores.com/titulos/andanzas-escuchanos-senor-desde-el-cielo-tu-morada"&gt;Escúchanos, Señor, desde el cielo de tu morada&lt;/a&gt;&lt;/em&gt;. Tusquets Editores. Barcelona, 2003&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;em&gt;&lt;a href="http://www.tusquetseditores.com/titulos/andanzas-oscuro-como-la-tumba-en-la-que-yace-mi-amigo"&gt;Oscuro como la tumba en la que yace mi amigo&lt;/a&gt;&lt;/em&gt;. Tusquets Editores. Barcelona, 2002&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;em&gt;&lt;a href="http://www.tusquetseditores.com/titulos/marginales-el-viaje-que-nunca-termina"&gt;El viaje que nunca termina&lt;/a&gt;. Correspondencia 1926-1957&lt;/em&gt;. Tusquets Editores. Barcelona, 2000&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;em&gt;&lt;a href="http://www.visor-libros.com/verlibro.php?libro=263ji3570J3DYBs2L770920D3500MG6G"&gt;Poemas&lt;/a&gt;&lt;/em&gt;. Visor Libros. Madrid, 1995 &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Marta Ramoneda. &lt;a href="http://www.lacentral.com/"&gt;Llibreria La Central&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-6224586420318775034?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/6224586420318775034/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=6224586420318775034' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/6224586420318775034'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/6224586420318775034'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/07/centenari-malcolm-lowry.html' title='Centenari Malcolm Lowry'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SlcZqy3TzaI/AAAAAAAAAHE/BWmUOTIpvRY/s72-c/200px-Malcolm_Lowry_in_1946.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-5094522109402896478</id><published>2009-07-07T18:22:00.004+02:00</published><updated>2009-11-16T14:00:07.759+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Notes de lectura'/><title type='text'>Las muertas</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://www.rbalibros.com/las-muertas_jorge-ibarguengoitia_libro-OAFI331-es.html"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5355754470425845106" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 132px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SlN2UJnxXXI/AAAAAAAAAG8/jo1ni7AGl1g/s200/las-muertas.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.rbalibros.com/las-muertas_jorge-ibarguengoitia_libro-OAFI331-es.html"&gt;Las muertas&lt;/a&gt;. &lt;a href="http://www.supermexicanos.com/jorgeib/biografi.htm"&gt;Jorge Ibargüengoita&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.rbalibros.com/"&gt;RBA&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Crónica impecable d'uns casos de prostitució, corrupció i molt diner brut al Mèxic dels anys 40. Es diria surrealista si no fos per la crueltat dels fets.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Marta Ramoneda. &lt;a href="http://www.lacentral.com/"&gt;Llibreria La Central&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-5094522109402896478?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/5094522109402896478/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=5094522109402896478' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/5094522109402896478'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/5094522109402896478'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/07/las-muertas.html' title='Las muertas'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SlN2UJnxXXI/AAAAAAAAAG8/jo1ni7AGl1g/s72-c/las-muertas.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-1402825513340764145</id><published>2009-07-07T18:00:00.004+02:00</published><updated>2009-11-16T13:59:47.393+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Notes de lectura'/><title type='text'>Bajo el volcán</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://www.tusquetseditores.com/titulos/andanzas-bajo-el-volcan"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5355748837261587394" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 139px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SlNxMQcwM8I/AAAAAAAAAG0/BPXVCd7433U/s200/bajo+el+volcan.jpg" border="0" /&gt;&lt;strong&gt;Bajo el volcán&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;. &lt;/strong&gt;&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Malcolm_Lowry"&gt;&lt;strong&gt;Malcolm Lowry&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;, &lt;/strong&gt;&lt;a href="http://www.tusquetseditores.com/"&gt;&lt;strong&gt;Tusquets&lt;/strong&gt;&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Formateig d'una vida borratxa a la falda de les muntanyes mexicanes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Marta Ramoneda. &lt;a href="http://www.lacentral.com/"&gt;Llibreria La Central&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-1402825513340764145?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/1402825513340764145/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=1402825513340764145' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/1402825513340764145'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/1402825513340764145'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/07/bajo-el-volcan.html' title='Bajo el volcán'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SlNxMQcwM8I/AAAAAAAAAG0/BPXVCd7433U/s72-c/bajo+el+volcan.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-5464961175497131490</id><published>2009-07-07T17:51:00.004+02:00</published><updated>2009-11-16T13:58:59.756+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Notes de lectura'/><title type='text'>El rey de las Dos Sicilias</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://www.anagrama-ed.es/titulo/OVT_1"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5355746718314209650" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 100px; CURSOR: hand; HEIGHT: 157px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SlNvQ6wVIXI/AAAAAAAAAGs/HQ-60Ion2hM/s200/Rey+de+las+dos+sicilias.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.anagrama-ed.es/titulo/OVT_1"&gt;El rey de las Dos Sicilias&lt;/a&gt;. Alexander Kusniewicz, &lt;a href="http://www.anagrama-ed.es/"&gt;Anagrama&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;Traducció de Bozena Zaboklicka&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Grans esdeveniments històrics, petites històries personals, ho podem separar realment?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Marta Ramoneda. &lt;a href="http://www.lacentral.com/"&gt;Llibreria La Central&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-5464961175497131490?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/5464961175497131490/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=5464961175497131490' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/5464961175497131490'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/5464961175497131490'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/07/el-rey-de-las-dos-sicilias.html' title='El rey de las Dos Sicilias'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SlNvQ6wVIXI/AAAAAAAAAGs/HQ-60Ion2hM/s72-c/Rey+de+las+dos+sicilias.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-1109580176327454640</id><published>2009-07-07T17:42:00.003+02:00</published><updated>2009-11-16T13:58:07.951+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Notes de lectura'/><title type='text'>El Don apacible</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SlNtehBTd_I/AAAAAAAAAGk/PhFTU3hKuao/s1600-h/El-don-apacible.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5355744752900995058" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 72px; CURSOR: hand; HEIGHT: 111px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SlNtehBTd_I/AAAAAAAAAGk/PhFTU3hKuao/s200/El-don-apacible.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; &lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.randomhousemondadori.es/me_gusta_leer/Libros/E/El-don-apacible-Estuche/El-don-apacible-Estuche"&gt;El Don apacible&lt;/a&gt;. &lt;a href="http://www.randomhousemondadori.es/me_gusta_leer/Autores/S/Sholojov-Mijail"&gt;Mijail Sholojov&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.randomhousemondadori.es/me_gusta_leer"&gt;Random House Mondadori&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;Traducción de &lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Recorregut detallista per la vida qüotidiana a la immensa vall del riu Don.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Marta Ramoneda. &lt;a href="http://lacentral.com/"&gt;Llibreria La Central&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-1109580176327454640?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/1109580176327454640/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=1109580176327454640' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/1109580176327454640'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/1109580176327454640'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/07/el-don-apacible.html' title='El Don apacible'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SlNtehBTd_I/AAAAAAAAAGk/PhFTU3hKuao/s72-c/El-don-apacible.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-9054040426298550993</id><published>2009-07-07T17:34:00.005+02:00</published><updated>2009-11-16T13:57:44.959+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Notes de lectura'/><title type='text'>Jerusalen</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SlNrIk9ynOI/AAAAAAAAAGc/_PYhHmFeI8k/s1600-h/Jerusalen.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5355742176979623138" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 72px; CURSOR: hand; HEIGHT: 122px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SlNrIk9ynOI/AAAAAAAAAGc/_PYhHmFeI8k/s200/Jerusalen.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.randomhousemondadori.es/me_gusta_leer/Libros/J/Jerusalen-ES/Jerusalen"&gt;Jerusalén&lt;/a&gt;. &lt;a href="http://www.randomhousemondadori.es/me_gusta_leer/Autores/T/Tavares-Goncalo-M"&gt;Gonçalo M. Tavares&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.randomhousemondadori.es/me_gusta_leer"&gt;Random House Mondadori&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;Traducción de Rita da Costa García&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Retrat creuat d'uns individuus desgraciats, que no han trobat la manera d'insertar-se al món.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Marta Ramoneda. &lt;a href="http://www.blogger.com/www.lacentral.com"&gt;Llibreria La Central&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-9054040426298550993?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/9054040426298550993/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=9054040426298550993' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/9054040426298550993'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/9054040426298550993'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/07/jerusalen.html' title='Jerusalen'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SlNrIk9ynOI/AAAAAAAAAGc/_PYhHmFeI8k/s72-c/Jerusalen.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-273873634401486250</id><published>2009-06-25T11:00:00.002+02:00</published><updated>2009-11-16T13:57:18.857+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Les recomanacions dels llibreters'/><title type='text'>El final del desfile</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/Sj33Aqri_3I/AAAAAAAAAGU/_7h_0ck9gWs/s1600-h/El+final+del+desfile.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5349703523215015794" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 134px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/Sj33Aqri_3I/AAAAAAAAAGU/_7h_0ck9gWs/s200/El+final+del+desfile.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;El final del desfile. &lt;a href="http://www.open.ac.uk/Arts/fordmadoxford-society/"&gt;Ford Maddox Ford&lt;/a&gt;. &lt;a href="http://www.randomhousemondadori.es/"&gt;Random House Mondadori&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;/strong&gt;Traducción de Miguel Temprano García&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;“Una vez había oído decir que la humanidad se componía de intelectos exactos y constructivos por un lado y por el otro de carne de cañón para llenar los cementerios.”&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El viejo continente está a punto de saltar hecho pedazos con el riesgo, que el futuro confirmaría, de arrastrar en su caída al civilizado mundo occidental, mientras la clase media inglesa, los terratenientes, los exalumnos de Oxford y las piezas de la inextricable burocracia ministerial siguen preocupados por sus amantes, sus carreras de caballos y los movimientos en el escalafón. El mundo conocido está a un paso de sucumbir e Inglaterra no es que mire hacia otro lado sino que está a punto de caer hipnotizada por su propio ombligo. Incluso una vez ha estallado el conflicto y los protagonistas se ven irremediablemente envueltos en él –recordemos que es la primera contienda denominada, contemporáneamente, “La Gran Guerra” y “Primera Guerra Mundial” con posterioridad-, no es el patrotismo lo que los lleva al frente; antes bien, la movilización, a menudo voluntaria, no es más que un modo justificado y raramente censurable de escapar de los acreedores, de una amante desechada… o del propio aburrimiento.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;El final del desfile&lt;/em&gt; no es tanto un libro antibélico –por más que sea uno de los mejores textos sobre la Primera Guerra Mundial, complemento imprescindible de esa otra gran obra de Ford Maddox Ford, &lt;em&gt;El buen soldado&lt;/em&gt;- como una sátira despiadada de una clase social que cree entonar su último lamento, su postrer canto de sirena creyendo salvar a la patria, cuando en realidad es el último clamor ante su desaparición.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://jediscequejensens.blogspot.com/"&gt;Joan Flores&lt;/a&gt;. Llibreria La Llopa &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-273873634401486250?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/273873634401486250/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=273873634401486250' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/273873634401486250'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/273873634401486250'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/06/el-final-del-desfile.html' title='El final del desfile'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/Sj33Aqri_3I/AAAAAAAAAGU/_7h_0ck9gWs/s72-c/El+final+del+desfile.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-6714067785971947846</id><published>2009-06-23T09:35:00.003+02:00</published><updated>2009-11-16T13:56:50.273+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Les recomanacions dels llibreters'/><title type='text'>Los huesos de Descartes</title><content type='html'>&lt;u&gt;&lt;span style="color:#0000ff;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/u&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;u&gt;&lt;span style="color:#0000ff;"&gt;&lt;/span&gt;&lt;/u&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/Sj3i-xtzf6I/AAAAAAAAAGM/w1ThGG7qXSE/s1600-h/Los+huesos+de+Descartes.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5349681500511240098" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 132px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/Sj3i-xtzf6I/AAAAAAAAAGM/w1ThGG7qXSE/s200/Los+huesos+de+Descartes.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;Los huesos de Descartes. &lt;a href="http://www.russellshorto.com/"&gt;Russell Shorto&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.duomoediciones.com/"&gt;Duomo Ediciones&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;/strong&gt;Traducción de Claudia Conde&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;br /&gt;Ni siquiera la consideración de &lt;a href="http://agora.qc.ca/mot.nsf/Dossiers/Rene_Descartes"&gt;René Descartes&lt;/a&gt; como fundador del racionalismo y, como consecuencia, precursor de la modernidad, ahorró a sus restos la consideración, por parte de sus allegados intelectuales, de reliquia, laica, eso sí, pero reliquia al fin y al cabo. Russell Shorto, director del &lt;a href="http://www.john-adams.nl/"&gt;John Adams Institute de Amsterdam&lt;/a&gt; y colaborador habitual del &lt;a href="http://www.nytimes.com/pages/magazine/"&gt;New York Times Magazine&lt;/a&gt;, nos relata, con un detalle que a veces puede parecer excesivo pero que siempre es siempre interesante, el peregrinaje de 350 años de los restos del filósofo francés desde Estocolmo, donde falleció y fue enterrado por primera vez, hasta el que se supone que debió ser su lugar de descanso definitivo: un entierro en un camposanto discreto cercano a Estocolmo, el accidentado traslado a Francia, su inicial inhumación en Sainte Genevieve, la propuesta de traslado al laico &lt;a href="http://pantheon.monuments-nationaux.fr/"&gt;Panthéon&lt;/a&gt; en tiempos de la Revolución… al mismo tiempo que sigue la peripecia de su cráneo, desgajado del esqueleto durante su primer traslado, hasta su ubicación actual en el Musée de l’Homme parisino.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Al mismo tiempo que el autor nos informa del periplo de los huesos del filósofo, intercala en la “acción” una serie de pasajes relativos a ciertas áreas de las ciencias naturales, anatomía y psicofisiología, sobre todo, que no sólo no suspenden la narración, sino que constituyen una excelente introducción a algunas de las corrientes filosófico-biológicas –aquella disciplina que en tiempos de Descartes se llamó filosofía natural y a la que los progresos científicos obligaron a desgajarse en mil disciplinas aisladas- de los tres últimos siglos, que constituyen otro tipo de piezas del ingenioso rompecabezas compuesto en torno a los restos del filósofo, y que consiguen pespuntear un ensayo que, sin ningún ánimo peyorativo, se lee y se disfruta como una novela.&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;a href="http://jediscequejensens.blogspot.com/"&gt;Joan Flores&lt;/a&gt;. Llibreria La Llopa&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-6714067785971947846?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/6714067785971947846/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=6714067785971947846' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/6714067785971947846'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/6714067785971947846'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/06/los-huesos-de-descartes.html' title='Los huesos de Descartes'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/Sj3i-xtzf6I/AAAAAAAAAGM/w1ThGG7qXSE/s72-c/Los+huesos+de+Descartes.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-3113266001859849313</id><published>2009-06-21T09:18:00.005+02:00</published><updated>2009-11-16T13:56:30.261+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Les recomanacions dels llibreters'/><title type='text'>¿Qué pequeño ciclomotor de manillar cromado en el fondo del patio?</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/Sj3e-mmCtSI/AAAAAAAAAGE/fOttdVy3QkE/s1600-h/Perec.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5349677099479381282" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 120px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/Sj3e-mmCtSI/AAAAAAAAAGE/fOttdVy3QkE/s200/Perec.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;¿Qué pequeño ciclomotor de manillar cromado en el fondo de patio? &lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.associationperec.org/"&gt;Georges Perec&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.alphadecay.org/"&gt;Ediciones Alpha Decay&lt;/a&gt;.&lt;br /&gt;&lt;/strong&gt;Traducción de Marisol Arbués y Hermes Salceda&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;/div&gt;&lt;p&gt;¿Para qué en estos tiempos, y con la que está cayendo, en el sector del libro y en todos los demás, se edita un Perec, por más que se trate de un inédito?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Esto no es una respuesta, es simplemente el primer párrafo de &lt;em&gt;&lt;a href="http://www.alphadecay.org/libro/que-pequeno-ciclomotor-de-manillar-cromado-en-el-fondo-del-patio"&gt;¿Qué pequeño ciclomotor de manillar cromado en el fondo de patio?&lt;/a&gt;&lt;/em&gt;, pero puede ayudar a responder a la pregunta: “Había un tío, lo llamaban Karamanlis, o algo así. ¿Karatoro? ¿Karavaca? ¿Karagüevo? Bueno, Karaalgo. En todo caso, no era un nombre cualquiera, era de esos que se te quedan, que no olvidas así como así.”&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un insólito y estrambótico grupo de amigos, que suelen compartir pantaguélicas comilonas y etílicas y ahumadas sobremesas, tienen que acudir en ayuda de un conocido, amigo a su vez del propietario de ese &lt;a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Quel_petit_v%C3%A9lo_%C3%A0_guidon_chrom%C3%A9_au_fond_de_la_cour_%3F"&gt;&lt;em&gt;petit vélo à guidon chromé au fond de la cour&lt;/em&gt; &lt;/a&gt;del que nos habla el título, que no quiere ser movilizado para la campaña de la guerra de Argelia que promueve el general De Gol (sic). Teniendo en cuenta las particularidades de los componentes del grupo, no es de extrañar que la batería de soluciones sean absolutamente desquiciadas, aunque la propia disparidad de opiniones facilita una vía de solución que, a pesar de no contar, en principio, con el favor del interesado, es validada por la mayoría de la asamblea. La ejecución y consecuencias de esa solución se resolverá en un sorprendente e hilarante final digno de los hermanos Marx.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Perec es un escritor anacrónico, de otro tiempo, que no tiene nada que ver ni con el mercado bestselleriano ni con la binarización de la cultura -1, todo; 0, nada-: es un escritor de matices, de un gusto exquisito aunque frecuentemente se sirva envuelto en modesto papel de estraza; leer a Georges Perec es, sobre todo, divertido y hasta orgiástico porque el parisino es un gamberro es su acepción más literal, un autor que escapa a cualquier intento de clasificación porque sobrevive a los intentos de escasillarlo escurriéndose de entre las pinzas de los asépticos canonistas con una puñetera sonrisa de despedida. Sin embargo, ahí quedan, para la verdadera posteridad y para escarnio de rankings, además de otras joyas de pequeño formato, un &lt;a href="http://www.republique-des-lettres.fr/10549-prix-renaudot.php"&gt;Prix Renaudot &lt;/a&gt;a los 29 años por &lt;em&gt;Las cosas&lt;/em&gt; (Les choses, 1965), un imposible e inigualado tour de force alfabético en &lt;em&gt;El secuestro&lt;/em&gt; (La disparition, 1969) y una de las novelas mayores del siglo XX, magna síntesis de su poética, &lt;em&gt;La vida: instrucciones de uso&lt;/em&gt; (La vie: mode d’emploi, 1978).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Si son lectores de Perec, corran a por esta escurridiza joya de envoltorio tan modesto y de título tan fantástico; si no lo son, no cabe duda de que este petit vélo es una excelente introducción al peculiar mundo, aunque decir universo sería más justo, de uno de los últimos escritores geniales (de genio: inteligencia o talento extraordinario, que produce creaciones artísticas, literarias o científicas, originales y de excepcional valor) de la vieja Europa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Por cierto, mi respuesta a la pregunta del primer párrafo es la siguiente: para solaz de los lectores que se lo merecen. Es posible que para el editor no sea suficiente, pero lo indudablemente cierto es que pocos autores ofrecen una recompensa del mismo calibre que la lectura de Perec.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://jediscequejensens.blogspot.com/"&gt;Joan Flores&lt;/a&gt;. Llibreria La Llopa &lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-3113266001859849313?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/3113266001859849313/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=3113266001859849313' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/3113266001859849313'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/3113266001859849313'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/06/que-pequeno-ciclomotor-de-manillar.html' title='¿Qué pequeño ciclomotor de manillar cromado en el fondo del patio?'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/Sj3e-mmCtSI/AAAAAAAAAGE/fOttdVy3QkE/s72-c/Perec.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-1593255102096398014</id><published>2009-06-11T19:37:00.006+02:00</published><updated>2009-11-16T13:55:55.974+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Notes de lectura'/><title type='text'>El papel de mi familia en la revolución mundial</title><content type='html'>&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SjH-t2NIl7I/AAAAAAAAAF8/zJZacIw25hg/s1600-h/El+papel+de+mi+familia.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5346334296263661490" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 118px; CURSOR: hand; HEIGHT: 166px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SjH-t2NIl7I/AAAAAAAAAF8/zJZacIw25hg/s200/El+papel+de+mi+familia.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; &lt;strong&gt;El papel de mi familia en la revolución mundial. &lt;a href="http://www.literaturfestival.com/bios1_3_6_259.html"&gt;Bora Cosic&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.editorialminuscula.com/"&gt;Minúscula&lt;/a&gt;, 2009&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="center"&gt;Traducció de Luisa Fernanda Garrido Ramos y Tihomir Pištelek&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Recordeu quan erem petits i a l'escola ens feien fer una redacció, sovint amb la familia com a tema? Doncs això el que ens presenta l'editorial Minúscula. La història d'una familia de Belgrad durant els anys en que la ciutat canvia nazis per soviètics. I aquesta és la gràcia del text, el to de redacció infantil que no innocent; on cada membre de la familia té el seu paper i la seva veu peculiar: el pare bevedor, l'àvi càustic, el picant tiet, la laboriosa mare. Sornegueria a vessar per explicar-nos què significa tenir la familia com a principal ocupació, amb la impertinència del poder polític de l'època com a rerafons.&lt;/div&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Marta Ramoneda. &lt;a href="http://www.lacentral.com/"&gt;Llibreria La Central&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-1593255102096398014?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/1593255102096398014/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=1593255102096398014' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/1593255102096398014'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/1593255102096398014'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/06/el-papel-de-mi-familia-en-la-revolucion.html' title='El papel de mi familia en la revolución mundial'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SjH-t2NIl7I/AAAAAAAAAF8/zJZacIw25hg/s72-c/El+papel+de+mi+familia.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-657591753408160848</id><published>2009-06-04T17:05:00.001+02:00</published><updated>2009-11-16T13:55:32.929+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Les recomanacions dels llibreters'/><title type='text'>Carrer de les Botigues Fosques/Calle de las Tiendas Oscuras</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SiVAdMvE99I/AAAAAAAAAFs/o_UxkoIjBS4/s1600-h/CarrerdelesBotiguesFosques100.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5342747403324028882" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 100px; CURSOR: hand; HEIGHT: 148px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SiVAdMvE99I/AAAAAAAAAFs/o_UxkoIjBS4/s200/CarrerdelesBotiguesFosques100.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt; &lt;a href="http://www.proa.cat/ca/llibre/carrer-de-les-botigues-fosques_10737.html"&gt;Carrer de les Botigues Fosques&lt;/a&gt;. &lt;a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Patrick_Modiano"&gt;Patrick Modiano&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.proa.cat/www/proa/ca"&gt;Proa&lt;/a&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;Traducció de Joan Casas&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;/div&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5342747758953962850" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 100px; CURSOR: hand; HEIGHT: 157px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SiVAx5j3HWI/AAAAAAAAAF0/WvShWk3qorc/s200/CarrerdelesBotiguesFosquescast.jpg" border="0" /&gt; &lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;&lt;a href="http://www.anagrama-ed.es/titulo/PN_725"&gt;Calle de las Tiendas Oscuras&lt;/a&gt;. &lt;a href="http://fr.wikipedia.org/wiki/Patrick_Modiano"&gt;Patrick Modiano&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.anagrama-ed.es/novedades"&gt;Anagrama&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;/strong&gt;Traducción de Maria Teresa Gallego Urrutia&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;p&gt;“&lt;em&gt;¿Acaso no se esfuman en el crepúsculo nuestras vidas con la misma rapidez que un disgusto infantil?&lt;/em&gt;”&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Inscrita en la reciente y bienvenida afluencia de títulos de Patrick Modiano a los anaqueles, Anagrama y Proa recuperan este &lt;a href="http://www.academie-goncourt.fr/"&gt;Premio Goncourt&lt;/a&gt; de 1978, &lt;em&gt;Rue des boutiques obscures&lt;/em&gt;, cuando su autor contaba con apenas 33 años, inédito hasta hoy en castellano.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;En él se dan cita ya, a pesar de ser una de sus primeras obras, algunos de los principales leit motiv que han hecho de Patrick Modiano uno de los escritores europeos con más y merecido prestigio: la soledad inevitable a la que nos enfrentamos cuando queremos recuperar nuestro pasado; la búsqueda de una identidad, en ese caso, la del propio narrador, a través de la memoria; el París poliédrico como lugar eminentemente literario; y la época de la ocupación, una de las épocas más oscuras de la historia francesa reciente, con la que el autor pasa cuentas de manera poco complaciente. Todo ello, con la precisión estilística y la economía de medios característica del autor francés.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;La memoria es unos de los temas recurrentes en la obra de Modiano; no tanto la memoria como contenido sino como proceso activo. Es bajo ese supuesto que se plantea la suposición de que si la memoria es el poder de reconstruir nuestros recuerdos mediante la ligazón de ciertos hechos asociados, una especie de conjunto de hitos que nos auxilian a reencontrar un camino ya recorrido en el pasado, debemos esa reconstrucción a la huella que esos hechos, ciertas personas o algunas cosas han dejado en nosotros. Pero no acaba aquí la hipótesis que plantea el autor, sino que avanza un paso más en el poder generador del recuerdo: tal vez, contrariamente a lo que sugiere la intuición, también las cosas mantienen huellas de nuestro paso, aun careciendo de capacidad memorística, y es posible reelaborar nuestros recuerdos no mediante las huellas que han dejado las cosas en nosotros sino a través las que hemos dejado nosotros en ellas: una especie de memoria sin sujeto no susceptible de contaminación.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Al fin y al cabo, si nos fuera concedida la posibilidad de recordar todo aquello que hemos olvidado, ¿es tan seguro que aceptar fuera la opción más conveniente? Los buenos momentos olvidados que podríamos revivir, ¿compensarían aquells olvidos que por nada del mundo quisiéramos recordar? ¿Estaríamos tan seguros de la integridad del ovillo como para tirar despreocupadamente del hilo?&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Hay ocasiones, sin embargo, que coinciden sospechosamente con aquellos recuerdos que sí deseamos recuperar, en las que el fogonazo instantáneo de una cara que desaparece justo antes de recoconocerla; una frase que nos ha parecido oir al otro lado de una puerta que se cierra; el vislumbre de una luz amarilla y pálida al otro lado de una ventana a través de la niebla, constituyen instantes en que parece que las compuertas del recuerdo están a punto de facilitarnos un acceso que se nos cierra justo cuando iniciábamos el movimiento para atravesarlas… Casi sin apercibirnos, el recuerdo ha huido.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;En todo caso, Modiano nos plantea otra cuestión sobre la que vale la pena reflexionar: el intento de reconstrucción del propio pasado puede conllevar un peligro asociado: al prestar atención y dar relevancia a una serie de pistas falsas, por más verosímiles que nos puedan parecer, el personaje que acabamos construyendo puede que no tenga nada que ver con el personaje original: en lugar de utilizar los recuerdos para reconstruir un pasado, acabamos inventando uno.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;El pasado siempre se encuentra en el fondo de un pozo, y el camino de descenso, pues recuperarlo es siempre bajar por una inestable y frágil escalera, no es fácil: siempre existe el peligro de resbalar, de dar un pas en falso, o de no apercibirse de ese escalón que falta, caer inevitablemente al abismo. Un abismo, por otra parte, del que ya no es posible escapar. Y es que las huellas del pasado son las más fáciles de borrar porque se desvanecen solas, y lo que fuimos en ese tiempo no es más que una vida inventada poblada de espectros.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;Todo ello, como casi siempre en Modiano, en un París real pero con trazas míticas, esa ciudad que opera como un personaje más, y que es el mapa donde se sitúa la acción de los diversos personajes, tanto los que aparecen como aquellos de los que solamente queda, otra vez, su recuerdo, “&lt;em&gt;itinerarios que se cruzan, entre todos cuantos recorren por París miles y miles de personas igual que miles y miles de bolitas de un gigantesco billar electrónico que, a veces, tropiezan entre sí. Y de todo eso no quedaba nada, ni tan siquiera el rastro luminoso que deja el paso de una luciérnaga&lt;/em&gt;”.&lt;/p&gt;&lt;p&gt;&lt;a href="http://jediscequejensens.blogspot.com/"&gt;Joan Flores&lt;/a&gt;. Llibreria La Llopa&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-657591753408160848?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/657591753408160848/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=657591753408160848' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/657591753408160848'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/657591753408160848'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/06/carrer-de-les-botigues-fosquescalle-de.html' title='Carrer de les Botigues Fosques/Calle de las Tiendas Oscuras'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SiVAdMvE99I/AAAAAAAAAFs/o_UxkoIjBS4/s72-c/CarrerdelesBotiguesFosques100.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-6384814884020599502</id><published>2009-06-02T16:51:00.008+02:00</published><updated>2009-11-16T13:55:04.794+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Les recomanacions dels llibreters'/><title type='text'>La febre Larsson</title><content type='html'>&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SiU9il5TslI/AAAAAAAAAFk/yNvCwMve-hY/s1600-h/Larsson+2.jpg"&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SiU8hatRP2I/AAAAAAAAAFc/aD_CIScPuqw/s1600-h/Larsson+1.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5342743077747507042" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 94px; CURSOR: hand; HEIGHT: 128px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SiU8hatRP2I/AAAAAAAAAFc/aD_CIScPuqw/s200/Larsson+1.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; Dues setmanes abans de la sortida de la tercera entrega del “&lt;a href="http://www.stieglarsson.com/Millennium-series"&gt;Mil.lenium&lt;/a&gt;” de &lt;a href="http://www.stieglarsson.com/"&gt;Stieg Larsson&lt;/a&gt;, s’estrena als cinemes l’&lt;a href="http://es.movies.yahoo.com/m/millennium-1-los-hombres-que-no-amaban-a-las-mujeres/index-5598919.html"&gt;adaptació&lt;/a&gt; del primer lliurament, &lt;em&gt;Els homes que no estimaven les dones&lt;/em&gt;(&lt;em&gt;Män Som Hatar Kvinnor, &lt;/em&gt;Suecia 2009), dirigida per &lt;a href="http://www.imdb.com/name/nm0649117/"&gt;Niels Arden Oplev&lt;/a&gt; i interpretada per &lt;a href="http://www.michaelnyqvist.se/?loc=info"&gt;Michael Nyqvist&lt;/a&gt; i &lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Noomi_Rapace"&gt;Noomi Rapace&lt;/a&gt;. La pel·lícula, llarga (148 min.), no aconsegueix l’atmosfera ni l’apassionament que ha tingut la novel·la en una majoria immensa de lectors. Cal destacar el treball de l’actriu Noomi Rapace, que interpreta i conveçs a l’extravagant Lisbeth Salander(segons Larsson, el personatge de Lisbeth està inspirat amb el de la famosa sèrie de televisió dels anys 70, “&lt;a href="http://es.wikipedia.org/wiki/Pippi_L%C3%A5ngstrump"&gt;Pippi Calzaslargas&lt;/a&gt;” -"Pippi Langstrump”-, tal i com seria als 25 anys); en canvi, l’actor Michael Nyquist no és tant convincent en el seu paper del protagonista Mikael Blomkvist. El pes de la novel·la fa mal a la pel·lícula. La majoria de la gent que ja ha vist el film opina, una vegada més, que la novel·la és molt millor que la pel·lícula.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;Ja ho deia el gran &lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Alfred_Hitchcock"&gt;Alfred Hitchcock&lt;/a&gt;, mai s’ha de portar una bona novel·la al cinema, aquesta s’ha de llegir.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Pels que esteu impacients en llegir la tercera i última part escrita del "Mil.lenium", amb el títol &lt;em&gt;La reina al palau dels corrents d’aire&lt;/em&gt;, sortirà a la venda, en català editada per Columna i en castellà per Destino, el dijous dia 18 de juny. En canvi, pel que fa a les pel·lícules, la segona està prevista que s’estreni a finals del 2009, i la tercera a principis del 2010.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;Larsson havia previst escriure deu novel·les per completar el seu “Mil.leniun”. La mort sobtada, als 50 anys, uns mesos abans que es publiqués la primera de les tres novel·les, ens ha deixat orfes de saber com seguirien les aventures de Lisbeth i Blomkvist. Pels que s’han quedat amb les ganes de seguir llegint Larsson, us aconsello la lectura de les novel·les de &lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/Mari_Jungstedt"&gt;Mari Jungstedt&lt;/a&gt; (Estocolm, 1962) , que ja li diuen "la reina de la novel·la negra sueca". Té alguns llibres editats en castellà a l’editorial &lt;a href="http://www.maeva.es/"&gt;Maeva&lt;/a&gt;. &lt;a href="http://www.columnaedicions.cat/www/columna/ca"&gt;Columna&lt;/a&gt;, ara, està editant en català les seves històries. La primera, &lt;em&gt;&lt;a href="http://www.columnaedicions.cat/ca/llibre/ningu-no-ho-ha-vist_10732.html"&gt;Ningú no ho ha vist&lt;/a&gt;&lt;/em&gt; amb traducció de Núria Vives. Àlex Gombau, el traductor de la primera part del “Mil.lenium”, està traduïnt les altres històries d’aquesta autora sueca i, segons ell, estan molt bé, son molt originals i tenen molta gràcia.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;Hi ha una parella de periodistes suecs, una dona, &lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/cultura/suecos/reinventaron/genero/negro/elpepicul/20070212elpepicul_5/Tes/"&gt;Maj Sjöwall&lt;/a&gt; (1935) i un home, &lt;a href="http://www.elpais.com/articulo/cultura/suecos/reinventaron/genero/negro/elpepicul/20070212elpepicul_5/Tes/"&gt;Per Wahlöö&lt;/a&gt; (1926-1975) que a l’any 1965 van publicar &lt;em&gt;Roseanna&lt;/em&gt; i van crear un personatge de novel·la negra anomenat Martin Beck. A partir d’aquesta, el personatge va ser el protagonista de diverses novel·les del gènere. Algunes d’elles han estat editades en castellà per &lt;a href="http://www.rba.es/Areas-de-Negocio/Libros"&gt;RBA&lt;/a&gt; a la col·lecció de Novel·la Negra, amb títols com, &lt;em&gt;&lt;a href="http://www.rbalibros.com/roseanna.-ed.-rustica_maj-sjowall_per-wahloo_libro-OAFI316-es.html"&gt;Roseanna&lt;/a&gt;&lt;/em&gt;, &lt;em&gt;&lt;a href="http://www.rbalibros.com/el-hombre-del-balcon.-ed.-rustica_maj-sjowall_libro-OAFI317-es.html"&gt;El hombre del balcón&lt;/a&gt;, &lt;a href="http://www.rbalibros.com/el-hombre-que-se-esfumo.-ed.-rustica_maj-sjowall_per-wahloo_libro-OAFI318-es.html"&gt;El hombre que se esfumó&lt;/a&gt;&lt;/em&gt; o &lt;em&gt;&lt;a href="http://www.rbalibros.com/el-policia-que-rie_per-wahloo_maj-sjowall_libro-OAFI298-es.html"&gt;El policia que rie&lt;/a&gt;&lt;/em&gt;. També algunes de les novel·les, han estat adaptades per al cinema: pel·lícules com “&lt;a href="http://www.citwf.com/film299044.htm"&gt;Roseanna&lt;/a&gt;” (1965) de Hans Abramson; “San Francisco, ciudad desnuda” (1973) de Stuart Rosenber, en la que l’actor Walter Maathau interpreta al protagonista Martin Beck i que era una adaptació d’&lt;em&gt;El policia que rie&lt;/em&gt;; o un altre, dirigida l’any 1980 per Péter Bácso, “Mannen som Gick upp i rok”, amb l’actor anglès Derek Jacoby en el rol de Martin Beck.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;Aquests dos escriptors van influir molt a Stieg Larson a la hora d’escriure la seva trilogia. Per tant, desesperats de més material del malaguanyat Larsson, sempre us quedaran aquests altres autors dels que ja es poden trobar alguns títols a RBA i, ara, l’editorial Columna, acaba de treure “Roseanna” i "L'home que es va esfumar", tots doa traduïts per Alexandre Gombau. Aquesta editorial té la intenció d’anar publicant els altres títols en català.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt; &lt;/div&gt;&lt;div&gt;Guillem Terribas. &lt;a href="http://www.llibreria22.net/"&gt;Llibreria 22&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-6384814884020599502?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/6384814884020599502/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=6384814884020599502' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/6384814884020599502'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/6384814884020599502'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/06/la-febre-larsson.html' title='La febre Larsson'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SiU8hatRP2I/AAAAAAAAAFc/aD_CIScPuqw/s72-c/Larsson+1.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-9155578921279265826</id><published>2009-05-30T11:15:00.002+02:00</published><updated>2009-11-16T13:54:41.806+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Notícies de llibres'/><title type='text'>Aniversari Tusquets</title><content type='html'>Aquest 2009 s'acompleixen 40 anys de labor editorial de &lt;a href="http://www.tusquets-editores.es/"&gt;Tusquets Editores&lt;/a&gt;, una de les editorials independents de referència en el camp literari i d'assaig en llengua castellana i catalana.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Els "llibres negres" de la colecció "Andanzas" (i els seus equivalents "llibres vermells" de "L'ull de vidre"), que han estat lectures de moltes generacions, han combinat l'edició d'autors emblemàtics com Milan Kundera, John Irving, Le Clézio (des de molt abans del Nobel) i John Updike, amb "nous valors" com Sue Grafton, Almudena Grandes, Haruki Murakami i Javier Cercas. Pel que fa a l'assaig, "Metatemas" combina textos clàssics de la ciència amb aportacions actuals; les fundacionals "Cuadernos ínfimos" i "Cuadernos Marginales" van assenyalar el camí de l'edició independent en plena dictadura; i no cal oblidar, i menys encara per l'època en que va començar a caminar, els "llibres roses", "La Sonrisa Vertical", col.lecció de referència en literatura eròtica en castellà.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Felicitats doncs a &lt;a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Beatriz_de_Moura"&gt;Beatriz de Moura&lt;/a&gt; i als que han fet possible aquest aniversari.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-9155578921279265826?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/9155578921279265826/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=9155578921279265826' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/9155578921279265826'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/9155578921279265826'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/05/aniversari-tusquets.html' title='Aniversari Tusquets'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-7327856936293654093</id><published>2009-05-29T13:34:00.004+02:00</published><updated>2009-11-16T13:54:22.086+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Notícies de llibres'/><title type='text'>Joseph Roth</title><content type='html'>Abans d'ahir, 27 de maig, es van acomplir 70 anys de la mort a París de l'escriptor austríac d'origen jueu &lt;a href="http://de.wikipedia.org/wiki/Joseph_Roth"&gt;Joseph Roth&lt;/a&gt;. Creador d'obres emblemàtiques com&lt;em&gt; Radetzkymarsch (La Marcha Radetzky), Die Legende vom heiligen trinker (La leyenda del santo bebedor)&lt;/em&gt; o l'autobiogràfica &lt;em&gt;Der stumme Prophet (El profeta mudo), &lt;/em&gt;forma part, juntament amb &lt;a href="http://de.wikipedia.org/wiki/Robert_Musil"&gt;Robert Musil&lt;/a&gt; i &lt;a href="http://de.wikipedia.org/wiki/Hermann_Broch"&gt;Hermann Broch&lt;/a&gt;, del canon literari centreuropeu d'entreguerres.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Més enllà de l'efemèride luctuosa, el més important és que ens queda un obra ingent que està esperant ser llegida.&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-7327856936293654093?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/7327856936293654093/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=7327856936293654093' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/7327856936293654093'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/7327856936293654093'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/05/joseph-roth.html' title='Joseph Roth'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-5177929853007929870</id><published>2009-05-29T11:23:00.004+02:00</published><updated>2009-11-16T13:53:57.859+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Notícies de llibres'/><title type='text'>Aniversari Anagrama</title><content type='html'>L'editorial &lt;a href="http://www.anagrama-ed.es/"&gt;Anagrama&lt;/a&gt; cel.lebra enguany el seu 40è aniversari.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Editora de col.leccions tan emblemàtiques com "&lt;a href="http://www.anagrama-ed.es/index.php?col=Narrativas+hisp%E1nicas&amp;amp;aut=&amp;amp;tit=&amp;amp;isb=&amp;amp;bsc.x=32&amp;amp;bsc.y=6"&gt;Narrativas Hispánicas&lt;/a&gt;", "&lt;a href="http://www.anagrama-ed.es/index.php?col=Panorama+de+narrativas&amp;amp;aut=&amp;amp;tit=&amp;amp;isb=&amp;amp;bsc.x=35&amp;amp;bsc.y=6"&gt;Panorama de Narrativas&lt;/a&gt;" pel que fa a la literatura de ficció, "&lt;a href="http://www.anagrama-ed.es/index.php?col=Argumentos&amp;amp;aut=&amp;amp;tit=&amp;amp;isb=&amp;amp;bsc.x=29&amp;amp;bsc.y=8"&gt;Argumentos&lt;/a&gt;" i "&lt;a href="http://www.anagrama-ed.es/index.php?col=Cr%F3nicas&amp;amp;aut=&amp;amp;tit=&amp;amp;isb=&amp;amp;bsc.x=27&amp;amp;bsc.y=6"&gt;Crónicas&lt;/a&gt;" d'assaig, i la inclassificable "&lt;a href="http://www.anagrama-ed.es/index.php?col=Contrase%F1as&amp;amp;aut=&amp;amp;tit=&amp;amp;isb=&amp;amp;bsc.x=32&amp;amp;bsc.y=7"&gt;Contraseñas&lt;/a&gt;", i conduïda amb mà de ferro per &lt;a href="http://www.anagrama-ed.es/autor/1180"&gt;Jorge Herralde&lt;/a&gt;, ha sobreviscut fins a aquesta mitjana edat -la maduresa fa temps que la va assolir- com una de les editorials independents en llengua castellana de referència.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Felicitats!&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-5177929853007929870?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/5177929853007929870/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=5177929853007929870' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/5177929853007929870'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/5177929853007929870'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/05/aniversari-anagrama.html' title='Aniversari Anagrama'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-2332803384728557752</id><published>2009-05-29T10:01:00.004+02:00</published><updated>2009-11-16T13:53:43.912+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Les recomanacions dels llibreters'/><title type='text'>Manituana</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/Sh59PT7n37I/AAAAAAAAAFU/Ixm48emcboA/s1600-h/Manituana-TAPA-BLANDA-CON-SOLAPA1_libro_image_big.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5340843910109847474" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 116px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/Sh59PT7n37I/AAAAAAAAAFU/Ixm48emcboA/s200/Manituana-TAPA-BLANDA-CON-SOLAPA1_libro_image_big.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://www.manituana.com/documenti/0/0/ES"&gt;Manituana&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://www.wumingfoundation.com/italiano/spanish_directo.htm"&gt;Wu Ming&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;Traducción de Nadie Emparticular&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://www.randomhousemondadori.es/"&gt;Mondadori&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Los Wu Ming, seudónimo literario de un grupo de escritores italianos que trabajan de forma colectiva, después del genial &lt;em&gt;Q&lt;/em&gt; y de la original pero prescindible &lt;em&gt;54&lt;/em&gt;, vuelven al ataque con una nueva vuelta de tuerca, una novela de aventuras clásica.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La acción si sitúa en la década de 1770 en las todavía colonias británicas en el continente americano, y los protagonista centrales son Las Seis Naciones, las tribus aborígenes que, después de haber jurado fidelidad y luchado a favor de la metrópoli en la guerra franco-británica, se encuentran en el dilema de seguir apoyando a la corona británica o a las colonias insurrectas en la guerra por la independencia. Afectados y recluidos por la primera contienda en una estrecha franja de terreno colindante con el futuro estado de Nueva York y la zona de los grandes lagos, su fidelidad al rey Jorge III les costará definitivamente su libertad y ser diezmados hasta la aniquilación por una maquinaria y una concepción de la guerra a la que no pueden hacer frente.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Novela de aventuras clásica-clásica, con acción trepidante, estilo cinematográfico, personajes entrañables y multitud de historias que corren paralelas a la acción, que sigue la estela de los autores del género, y que tiene una de sus mejores bazas en tomar partido por los perdedores, aquello que la Historia en mayúsculas nunca se ha podido permitir.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://jediscequejensens.blogspot.com/"&gt;Joan Flores Constans&lt;/a&gt;. Llibreria La Llopa&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-2332803384728557752?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/2332803384728557752/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=2332803384728557752' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/2332803384728557752'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/2332803384728557752'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/05/manituana.html' title='Manituana'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/Sh59PT7n37I/AAAAAAAAAFU/Ixm48emcboA/s72-c/Manituana-TAPA-BLANDA-CON-SOLAPA1_libro_image_big.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-8643522620029054446</id><published>2009-05-28T14:09:00.004+02:00</published><updated>2009-11-16T13:53:22.674+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Notícies de llibres'/><title type='text'>Thomas Bernhard en català</title><content type='html'>&lt;a href="http://www.edicionsdelsalobre.com/"&gt;Edicions del Salobre&lt;/a&gt; segueix amb el seu projecte de publicar per primera vegada en català la pentalogia autobiogràfica de &lt;a href="http://www.thomasbernhard.at/"&gt;Thomas Bernhard&lt;/a&gt;. De moment ja tenim, traduïts per Clara Formosa Plans, els dos primers lliuraments: &lt;em&gt;L'origen&lt;/em&gt; i &lt;em&gt;El soterrani&lt;/em&gt;.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Marta Ramoneda. &lt;a href="http://www.lacentral.com/"&gt;Llibreria La Central&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-8643522620029054446?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/8643522620029054446/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=8643522620029054446' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/8643522620029054446'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/8643522620029054446'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/05/thomas-bernhard-en-catala.html' title='Thomas Bernhard en català'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-4198501605526524760</id><published>2009-05-28T13:01:00.010+02:00</published><updated>2009-11-16T13:52:26.391+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Les recomanacions dels llibreters'/><title type='text'>El tresor de Sierra Madre</title><content type='html'>&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/Sh5zcDnBwWI/AAAAAAAAAFM/ITLMaQw9Isg/s1600-h/El+tesoro+de+sierra+madre.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5340833133950517602" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 128px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/Sh5zcDnBwWI/AAAAAAAAAFM/ITLMaQw9Isg/s200/El+tesoro+de+sierra+madre.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://www.acantilado.es/cont/catalogo/catalogo_sola_es.php?idField=440&amp;amp;table=catalogo"&gt;El tesoro de Sierra Madre&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/B._Traven"&gt;B. Traven&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;Traducció d'&lt;a href="http://www.acantilado.es/traductores/Esperanza-López%20Mateos-1173.htm"&gt;Esperanza López Mateos&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://www.acantilado.es/inicio/"&gt;Acantilado&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://www.edicions1984.cat/detallcolleccio.cfm?cod=El%20Tresor%20de%20Sierra%20Madre"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5340829007068623522" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 134px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/Sh5vr1xtcqI/AAAAAAAAAE8/bEVfqELmne0/s200/el_tresor_de_Sierra_madre_G.jpg" border="0" /&gt; El tresor de Sierra Madre&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://en.wikipedia.org/wiki/B._Traven"&gt;B. Traven&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;Traducció de Marisa Presas&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://www.edicions1984.cat/index.cfm"&gt;Edicions de 1984&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Juntament amb &lt;em&gt;El vaixell de la mort&lt;/em&gt;, &lt;em&gt;El tresor de Sierra Madre &lt;/em&gt;és l'obra més reconeguda del misteriós Bruno Traven, autor d'origen alemany nascut a principis del segle XX que sembla va viure i morir a Mèxic cap a finals dels seixanta.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;L'obra que avui he triat, és, en una primera lectura, una novel·la d'aventures: situada a mitjans dels anys 20, dos arreplegats que malviuen als camps petroliers de la frontera nord de Mèxic, guiats per un vell miner, decidexien anar a buscar or a les muntanyes de Sierra Madre. Durant vuit mesos, exploren el terreny, monten el campament, treballen en una mina treient petites però esperonants quantits d'or fins que, conformats, decideixen tornar a la civilització.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;L'autor ens mostra l'evolució de la relació entre els tres aventurers i de la personalitat de cadascú en aquestes condicions extremes: la duresa del treball, les ànsies de riquesa, la vida desolada en una terra de rigor desmesurat. Primer es toleren, després s'odien, en un moment donat fins i tot sembla que es fan amics, per finalment deixar-se endur per la cobdícia més violenta. En les últimes pàgines, però, sembla que les ironies de la vida acaben retrobant la dignitat dels homes.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Però la novel·la és molt més que aventures: és la posició políticament reivindicativa de la honestedat i la vida sensata, la denúnica dels enganys i de les estafes dels poderosos, de les males arts de tota mena de poder, sigui polític, religiós o econòmic. Una mena de postura àcrata davant l'opresió, un combat soterrat de les persones menys afavorides. El recurs d'intercalar relats de tradició oral com exemples del que acabarà passant més endavant, és una bona manera de donar veu a l'experiència de les persones. Una denúncia de la injústicia, amb reflexions commovedores sobre la justícia. I tot això embolcallat en un paisatge únic però contradictori: la terra més xorca, de calor intensa, alimanyes desquiciades i desolació és la terra de rics minerals, de fred extrem, de persones generoses i valls fèrtils. Admirable és el respecte que l'autor mostra en la seva descripció dels espais naturals. Tot plegat Traven ens ho presenta amb una prosa directa i sencilla, però d'una gran sensibilitat antropològica, social, i també moral.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un suggeriment: a veure qui s'anima a fer el viatge per la ruta del Tresor de Sierra Madre, hi ha un trenet magnífic que fa tot el trajecte.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ahhh, i mencionar que va ser la segona pel·lícula de John Huston amb un Bogart de cínic total.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Marta Ramoneda. &lt;a href="http://www.lacentral.com/"&gt;Llibreria La Central&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-4198501605526524760?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/4198501605526524760/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=4198501605526524760' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/4198501605526524760'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/4198501605526524760'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/05/el-tresor-de-sierra-madre.html' title='El tresor de Sierra Madre'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/Sh5zcDnBwWI/AAAAAAAAAFM/ITLMaQw9Isg/s72-c/El+tesoro+de+sierra+madre.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-4344539605945316108</id><published>2009-05-22T11:23:00.003+02:00</published><updated>2009-11-16T13:51:57.143+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Notes de lectura'/><title type='text'>El sentido del pasado</title><content type='html'>&lt;a href="http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/ShZvSKWbetI/AAAAAAAAAEk/Fmps78e6nZA/s1600-h/escanear0001.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5338576766101060306" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 124px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/ShZvSKWbetI/AAAAAAAAAEk/Fmps78e6nZA/s200/escanear0001.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="center"&gt;El sentido del pasado&lt;br /&gt;Henry James&lt;br /&gt;Traducció de A. López Tobajas y M. Tabuyo&lt;br /&gt;Ediciones El Cobre&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;Vagi per endavant la meva incondicional admiració per Henry James; per tant, no busqueu imparcialitat en aquesta nota, és pura adoració.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El sentido del pasado és una novel.la inacabada; l’edició de El Cobre presenta uns quants capítols en la que se suposa redacció definitiva i les notes que va deixar dictades i que havien de servir d’esborrany, interessantíssimes pel que representen d’immersió en la cuina literària de l’autor anglo-nordamericà. Tot i així, és James al cent per cent: vocabulari milimetrat, acció continguda fins al límit, diàlegs absorbents i, com sempre, sintaxi diabòlica. Com a exemple, les cent cinquanta pàgines del “Libro Cuarto”, una entrevista entre quatre personatges en una situació claustrofòbica i opressiva on cadascú és portat al límit de la seva tolerància i, algun dels personatges, de la seva intel.ligència. Magistral.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;La trama, gairebé en estat d’esboç, té a veure amb una immersió en el pasat del protagonista degut a la visió d’un quadre antic i amb les relacions amb els personatges de ambdues èpoques… però essent James, a qui li importa la trama?&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;a href="http://jediscequejensens.blogspot.com/"&gt;Joan Flores Constans&lt;/a&gt;. Llibreria La Llopa&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-4344539605945316108?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/4344539605945316108/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=4344539605945316108' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/4344539605945316108'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/4344539605945316108'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/05/el-sentido-del-pasado.html' title='El sentido del pasado'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://4.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/ShZvSKWbetI/AAAAAAAAAEk/Fmps78e6nZA/s72-c/escanear0001.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-9041645265264868513</id><published>2009-05-18T10:00:00.005+02:00</published><updated>2009-11-16T13:51:29.652+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Notes de lectura'/><title type='text'>Mi Pushkin</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/ShEVqnGlevI/AAAAAAAAAEc/LfX9bLABXrc/s1600-h/Mi+Pushkin.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5337070855206042354" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 128px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/ShEVqnGlevI/AAAAAAAAAEc/LfX9bLABXrc/s200/Mi+Pushkin.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;Mi Pushkin. &lt;/strong&gt;Marina Tsvietáieva, Acantilado&lt;br /&gt;Traducció de Selma Ancira&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;Si és cert, i n’he estic convençut, que som tot allò que hem llegit, no ho ha de ser menys que els llibres que llegim en la nostra infantesa han de marcar la nostra vida, i no només la de lectors, amb una marca inefable. &lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;br /&gt;Tsvietáieva va tenir la sort de pràcticament aprendre a llegir amb Pushkin; ja adulta, al ser veritablement conscient d’aquest fet, va publicar aquest &lt;em&gt;Mi Pushkin&lt;/em&gt; alhora com a reconeixement i com a tribut a l’autor. I si és interessant per al lector d’avui no és només perquè Pushkin és un autor en hores baixes comercials que cal revisitar constantment, sinó també perquè, si hi ha tants lectors com llibres, és un plaer conèixer la lectura que en fa la poetessa russa en noranta pàgines de rendida admiració. I si aquesta publicació serveix també per redescubrir i reivindicar l’autor de "La hija del capitán" i de tants altres contes inoblidables, missió acomplerta.&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;a href="http://jediscequejensens.blogspot.com/"&gt;Joan Flores Constans&lt;/a&gt;. Llibreria La Llopa&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-9041645265264868513?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/9041645265264868513/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=9041645265264868513' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/9041645265264868513'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/9041645265264868513'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/05/mi-pushkin.html' title='Mi Pushkin'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/ShEVqnGlevI/AAAAAAAAAEc/LfX9bLABXrc/s72-c/Mi+Pushkin.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-1480655939624966419</id><published>2009-05-15T07:51:00.005+02:00</published><updated>2009-11-16T13:50:37.504+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Les recomanacions dels llibreters'/><title type='text'>El miedo</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/Sg0C-1NSqXI/AAAAAAAAAEU/KFcJJN9f2iM/s1600-h/El_miedo.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5335924411961878898" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 129px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/Sg0C-1NSqXI/AAAAAAAAAEU/KFcJJN9f2iM/s200/El_miedo.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;El miedo. Gabriel Chevallier, &lt;a href="http://www.acantilado.es/"&gt;Acantilado&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;/strong&gt;Traducción de José Ramón Monreal&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;La por. Gabriel Chevallier, &lt;a href="http://www.quadernscrema.com/"&gt;Quaderns Crema&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;/strong&gt;Traducció de Pau Joan Hernández&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;“&lt;em&gt;Les voy a decir la gran ocupación de la guerra, la única que cuenta: HE TENIDO MIEDO&lt;/em&gt;”.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Jean Dartemont, el narrador de &lt;em&gt;El miedo&lt;/em&gt;, es un estudiante parisino que, antes de cumplir la veintena, se ve involucrado en la primera guerra mundial. Seguiremos sus peripecias de ciudadano civil en un reclutamiento marcado por el azar, la absurda instrucción, su bautizo despistado en un frente cuyo lugar nadie sabe precisar, una herida y una permanencia en el hospital para soldados convalecientes marcada por la exclusión, y su destino definitivo en la guerra de desgaste en territorio francés contra el ejército del kaiser, dedicado fundamentalmente no a vencer al enemigo si no a sobrevivir. Acción, pues, como sería de esperar ante un “libro de guerra”, pero también, y ahí está la diferencia entre &lt;em&gt;El miedo&lt;/em&gt; y otros ejemplos de literatura bélica, mucho diálogo, a veces patético y a menudo sarcástico, pero siempre interesante, entre los soldados, y muchas reflexiones del protagonista, para seguir el proceso que lleva a un patriota a convertirse en un cobarde, dicho esto sin ninguna intención peyorativa.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Todo hace suponer que, al contrario de lo que dicen las leyendas, en la guerra no existen los héroes; y si, ocasionalmente, algún soldado lleva a término una acción susceptible de ser calificada como heroica, su influencia en le resultado final de la guerra es insustancial porque el peso de las acciones bélicas lo sostienen miles de individuos anónimos, paradigma del anti-héroe, asustados, embrutecidos, cuya única conexión con el ser humano es andar erguidos; hombres extenuados, anulados en su capacidad de pensamiento, a los que el enemigo importa un comino porque su preocupación principal es ocuparse de satisfacer sus necesidades básicas y, sobretodo, sobrevivir.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;El relato avanza en el tiempo siguiendo el curso de la contienda en una narración en primera persona puesta en boca del protagonista, recurso que refuerza la implicación del lector en la acción y le aproxima a las experiencias del narrador, además de provocar un fuerte efecto de verosimilitud. El tiempo presente de la narración acerca la acción al propio tiempo de lectura y facilita una inmediatez que apoya el realismo de la trama: cualquier suceso que esté pasando “ahora” parece más real que si se cuenta que ocurrió en el pasado.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una de las tesis principales de Chevallier, a quien podríamos identificar con Dartemont sin violentar ninguna de las convenciones narrativas de la ficción, es que la guerra, estupidez donde las haya y grado máximo de la sinrazón, nunca es en su origen un asunto entre seres humanos, si no entre estados, y aunque sean esos estados los contendientes, o esos “príncipes de la otra orilla que tienen disputas con el mío aunque yo no tenga ninguna con él, pero que hace que un hombre tenga derecho a matar a otro”, según Blaise Pascal, quien acaba muriendo no son ellos, ni los estados ni los príncipes, si no los hombres. Y todo ello debido a la naturaleza innatamente mansa del ser humano: “los hombres son unos mansos corderos. Es lo que hace posible los ejércitos y las guerras. Mueren víctimas de su estúpida docilidad”. Lo malo de la guerra, pues, no es que sea espantosa: es que es absurda; en palabras de Dartemont, “la guerra es cosa del azar, un desorden de mil pares de cojones del que nadie ha entendido nunca nada”. Matar, destruir, arrasar, destrozar… la razón por la que la guerra repugna al espíritu humano es que se basa en la aniquilación; cuanto mayor y más rápida, antes se alcanzan los objetivos y antes llega a su fin.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un hombre con un fusil es menos hombre. Y por esa razón el ejército es el ejemplo sublime de la subversión de los valores: la mediocridad es la regla para progresar en la escala de mandos; la discusión queda relegada, incluso prohibida, por el “principio del firmes”, anulando todo posible recurso al raciocinio; la disciplina es el único marco de relación; y la irrevocabilidad de las órdenes, basada en la infalibilidad de los mandos, el principio por el que se rige el proceso de toma de decisiones. En definitiva, la supresión del individuo para disolverlo en una aborrecible multitud destinada a anular la posibilidad de que pueda poseer ideas propias; la exaltación del instinto, por bajo y ruin que sea; y, por encima de todo ello, la degradación de la razón.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;El miedo&lt;/em&gt; es una novela horrible, tan horrible que el lector acaba desechando que se trate de una obra de ficción, uno comprende, a lo largo de sus páginas, que la fantasía nunca podría alcanzar tales niveles de tragedia, que jamás sería capaz de superar el espanto de la realidad. Es un efecto parecido al que, en la propia acción, dintingue dos momentos fácilmente distinguibles en la acción bélica: la “ficción” de la guerra a distancia, la que lleva a cabo la artillería, los bombardeos, los granaderos, y “la realidad” de la guerra próxima, la que se desarrolla cuerpo a cuerpo; la diferencia entre suponer que se está matando enemigos que no se ven y matar a bayoneta o a quemarropa, mirando a los ojos del adversario.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;&lt;em&gt;El miedo&lt;/em&gt; es, en definitiva, un libro acerca de la guerra pero, al igual que otros ilustres precedentes, con una carga antibelicista más que notable: los ejércitos están hechos para la guerra pero, he ahí la paradoja, los hombres con sentido común hallan su realización solamente en la paz; por esa razón, tal vez serían multitud lo que proclamaran, con Dartemont, que “mi patrimonio es mi vida. No tengo bien más preciado que defender. Mi patria es lo que conseguiré ganar o crear. Yo muerto, me importa un bledo cómo se vayan a repartir el mundo los vivos, el trazado de las fronteras, sus alianzas y sus enemistades. No pido más que vivir en paz…”.&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;a href="http://jediscequejensens.blogspot.com/"&gt;Joan Flores Constans&lt;/a&gt;. Llibreria La Llopa&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-1480655939624966419?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/1480655939624966419/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=1480655939624966419' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/1480655939624966419'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/1480655939624966419'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/05/el-miedo.html' title='El miedo'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/Sg0C-1NSqXI/AAAAAAAAAEU/KFcJJN9f2iM/s72-c/El_miedo.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-5805775453214158581</id><published>2009-05-06T12:22:00.005+02:00</published><updated>2009-11-16T13:50:07.414+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Notes de lectura'/><title type='text'>Tierras de poniente</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SgFldWqdqHI/AAAAAAAAAEM/9gaDg8l_kRY/s1600-h/Tierras-de-poniente-TAPA-BLANDA-CON-SOLAPA1_libro_image_medium.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5332654988757674098" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 72px; CURSOR: hand; HEIGHT: 122px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SgFldWqdqHI/AAAAAAAAAEM/9gaDg8l_kRY/s200/Tierras-de-poniente-TAPA-BLANDA-CON-SOLAPA1_libro_image_medium.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Tierras de poniente. J. M. Coetzee, Mondadori, 2009&lt;/strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;/div&gt;Dues narracions més aviat curtes, on se'ns dóna a conèixer la brutalitat i la perversitat a la que s'arriba per les ànsies de poder i les obsessions que bombeigen el cervell, en aquest cas el d'un funcionari que està fent un informe militar i un pioner explorador, dirigides amb determinació a dominar o humiliar. Primera obra de Coetzee, on ja brilla aquesta prosa elegant, tremenda i precisa, cirugia de l'ànima humana feta amb les eines del llenguatge.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Marta Ramoneda. &lt;a href="http://www.lacentral.com/"&gt;Llibreria La Central&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-5805775453214158581?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/5805775453214158581/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=5805775453214158581' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/5805775453214158581'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/5805775453214158581'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/05/tierras-de-poniente.html' title='Tierras de poniente'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SgFldWqdqHI/AAAAAAAAAEM/9gaDg8l_kRY/s72-c/Tierras-de-poniente-TAPA-BLANDA-CON-SOLAPA1_libro_image_medium.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-2129462130844038806</id><published>2009-05-06T12:15:00.006+02:00</published><updated>2009-11-16T13:49:40.137+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Notes de lectura'/><title type='text'>Txevengur</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SgFkL4przyI/AAAAAAAAAEE/B7cbquEVYck/s1600-h/txevengurG.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5332653589131939618" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 133px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SgFkL4przyI/AAAAAAAAAEE/B7cbquEVYck/s200/txevengurG.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;Txevengur. Andrei Platonov, Edicions de 1984, 2009&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;Esbojarrada posta a punt de la política soviètica a la Rússia rural. De poble en poble, trevessant l'extensa estepa fins arribar a Txevengur, comisaris, militars, pagesos, rodamons van buscant la manera de convertir-se en exemplars comunistes. Brillants pàgines inicials amb el tren com a protagonista. Per mi, el millor del text és la figura suposadament secundària però omnipresent del pare pescador.&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;&lt;div align="left"&gt;Marta Ramoneda. &lt;a href="http://www.lacentral.com/"&gt;Llibreria La Central&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-2129462130844038806?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/2129462130844038806/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=2129462130844038806' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/2129462130844038806'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/2129462130844038806'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/05/txevengur.html' title='Txevengur'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://2.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SgFkL4przyI/AAAAAAAAAEE/B7cbquEVYck/s72-c/txevengurG.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-7915479874997230602</id><published>2009-05-06T12:07:00.005+02:00</published><updated>2009-11-16T13:49:15.850+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Notes de lectura'/><title type='text'>Nadie es más de aquí que tú</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SgFiQrkppLI/AAAAAAAAAD8/OKgXMnH-nfA/s1600-h/913300.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5332651472497255602" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 116px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SgFiQrkppLI/AAAAAAAAAD8/OKgXMnH-nfA/s200/913300.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Nadie es más de aquí que tú. Miranda July, Seix Barral, 2009&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;/div&gt;&lt;p&gt;Això si que no m'ho esperava. M'havia fet la idea que seria un llibre insuls, pretesament modern però ben cursilon i vés per on anava ben errada. Aquest recull de contes val la pena: introspectiu, ple d'inquietuts sense garlandes, sense amagatalls, però amb indicatius silencis. Paràlisi de no saber què fer de la vida però intuint la necessitat de fer-ne alguna cosa. &lt;/p&gt;&lt;p&gt;Marta Ramoneda. &lt;a href="http://www.lacentral.com/"&gt;Llibreria La Central&lt;/a&gt;&lt;/p&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-7915479874997230602?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/7915479874997230602/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=7915479874997230602' title='1 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/7915479874997230602'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/7915479874997230602'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/05/nadie-es-mas-de-aqui-que-tu.html' title='Nadie es más de aquí que tú'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SgFiQrkppLI/AAAAAAAAAD8/OKgXMnH-nfA/s72-c/913300.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>1</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-3973531223052455752</id><published>2009-05-06T11:54:00.007+02:00</published><updated>2009-11-16T13:48:47.590+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Les recomanacions dels llibreters'/><title type='text'>Guerra y guerra</title><content type='html'>&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SgFfsyVO0-I/AAAAAAAAAD0/F-TnhG_TdJ8/s1600-h/NACA155.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5332648656813085666" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 128px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SgFfsyVO0-I/AAAAAAAAAD0/F-TnhG_TdJ8/s200/NACA155.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;strong&gt;Guerra y guerra. Lászlo Krasznahorkai, Acantilado, 2009&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;Traducció d'Adan Kovacsics&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;Acantilado ens ofereix una nova oportunitat per llegir aquest peculiar escriptor hongarès que, al meu entendre, no té desperdici. Ens trobem davant la figura d'un arxiver, de vida anodina, que després d'una trobada més aviat violenta amb un grup d'adolescents, de la que se'n surt airosament gràcies a l'ús de la paraula, decideix donar un tomb a la seva vida. I aquí comença la xerrameca que no s'atura durant totes les tres-centes pàgines del llibre. I és aquesta l'obsessió: arribar entendre una cosa que sap que ha de comprendre però que sempre se li escapa. Aquesta determinació, esperonada per la troballa d'un brillant manuscrit on uns personatges d'aire fantasmagòric van deambulant pel món i per diversos moments històrics fugint de suposades guerres, el portarà fins a Nova York, on ell suposa que es troba el centre del món i de la cultura. Allà vol deixar constància per a l'eternitat del manuscrit que ha trobat, i ho fa penjant-lo a internet, per així poder donar per acabada la seva vida. Després de molt vagabundejar pels carrers de Manhattan, després d'estranyes coneixences i inquietes intuicions se li revela per fi el que tant anhelava trobar. I aquest desvelament serà un nou esperó que el portarà de tornada cap a Europa, a un poble de Suïssa on una obra artística arrodoniarà el sentit de la seva mort. Tot això sense parar de xerrar, de donar expliacions sobre les seves pretensions, sobre les seves dèries i sense deixar de costat als personatges del manuscrit. Bé, dit així, potser no s'acaba d'entendre res, però qui decidexi llegir aquest llibre, disposarà d'una nova manera d'encarar la soledat, la relació entre les persones i vincle indispensable del llenguatge.&lt;/div&gt;&lt;div&gt;&lt;br /&gt;Marta Ramoneda. &lt;a href="http://www.lacentral.com/"&gt;Llibreria La Central&lt;/a&gt;&lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-3973531223052455752?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/3973531223052455752/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=3973531223052455752' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/3973531223052455752'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/3973531223052455752'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/05/guerra-y-guerra.html' title='Guerra y guerra'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SgFfsyVO0-I/AAAAAAAAAD0/F-TnhG_TdJ8/s72-c/NACA155.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-8686562838708988684</id><published>2009-04-29T19:54:00.006+02:00</published><updated>2009-11-16T13:48:18.505+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Les recomanacions dels llibreters'/><title type='text'>Anatomía de un instante</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SfiUgFBKzRI/AAAAAAAAADs/lXfwuxOiy7g/s1600-h/images.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5330173437816786194" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 104px; CURSOR: hand; HEIGHT: 158px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SfiUgFBKzRI/AAAAAAAAADs/lXfwuxOiy7g/s200/images.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;br /&gt;&lt;strong&gt;Anatomía de un instante. Javier Cercas, Mondadori&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;br /&gt;TRES HOMES I UN DESTÍ: 23-F&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Sé que en Javier Cercas ara està relaxat. Després de més de tres anys treballant en aquesta història, ha quedat descansat. I content del treball fet. De l’esforç i les angúnies que ha passat fins arribar al final del llibre. Després de començar-lo més d’una vegada. Després de repassar i repassar. Corregir i corregir. Finalment, en Cercas, ha escrit el que volia: la crònica d’un moment de la nostra història recent. Ens ha explicat tot allò que volíem saber sobre el cop d’estat del 23 de febrer de 1981 i no ens atrevíem a preguntar.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Javier Cercas ha escrit el llibre a la seva manera. A la manera que ja ens té acostumats. Entre la novel·la i la realitat. O, com diu ell: un assaig en forma de crònica o una crònica en forma d’assaig. Aquesta vegada, però, ha jugat més amb la realitat que amb la ficció. Però, a l'igual que a &lt;em&gt;Soldados de Salamina&lt;/em&gt; i &lt;em&gt;La velocidad de la luz&lt;/em&gt;”, totes dues publicades a l’editorial Tusquets, ens parla d’herois, malgrat ells. També ens explica una història crepuscular. A diferència de les altres, en aquesta &lt;em&gt;Anatomía de un instante&lt;/em&gt;, els herois no són anònims, sino que són coneguts i molt populars. També ens parla i reflexiona sobre tres salvadors; tres personatges, que la seva “integritat” els porta a fer una salvatjada, en nom de la pau i l’ordre. Els tres primers són els que no es van aixecar durant el tiroteig en el Parlament el dia 23-F: Gutiérrez Mellado, Adolfo Suárez i Santiago Carrillo. Els altres tres, els salvadors de la pàtria: Alfonso Armada, Milans del Boch i Tejero. I al mig dels herois i dels salvadors, el Rei. I, també a veure-les venir, tot el poble espanyol.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;I en Cercas ho escriu i ens ho explica magistralment. D’una manera que només un gran escriptor que domina la llengua, la narració, la intriga i la reflexió sap fer. De la manera que, encara que sigui un tema mot “remenat” i possiblement molt mal remenat, ens atrapa com a lectors. Encara que moltes coses, anècdotes o informacions, el lector ja les sàpiga, en Cercas t’hi fa agafar interès, et fa dubtar, et fa reflexionar. Encara que moltes vegades sembla que es repeteixi (i ho fa), que et vagi explicant una i altra vegada el mateix moment, el mateix instant, el lector segueix la història com si res. I aquest es el mèrit de la narrativa de Javier Cercas: saber explicar una història i saber escriure-la.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Possiblement en Javier Cercas no vendrà tants exemplars d’&lt;em&gt;Anatomía de un instante&lt;/em&gt;, ja que demana una bona predisposició per part del lector, però si que pot anar tranquil: continua essent un escriptor, un gran escriptor . Tot i que té més obra editada, després dels èxits de &lt;em&gt;Soldados de Salamina&lt;/em&gt; i de &lt;em&gt;La velocidad de la luz,&lt;/em&gt; a la tercera va la vençuda.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Guillem Terribas. &lt;a href="http://www.llibreria22.net/"&gt;Llibreria 22 &lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-8686562838708988684?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/8686562838708988684/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=8686562838708988684' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/8686562838708988684'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/8686562838708988684'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/04/anatomia-de-un-instante.html' title='Anatomía de un instante'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://1.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SfiUgFBKzRI/AAAAAAAAADs/lXfwuxOiy7g/s72-c/images.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-264149987552846714</id><published>2009-04-27T12:45:00.005+02:00</published><updated>2009-11-16T13:47:53.788+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Les recomanacions dels llibreters'/><title type='text'>Zona</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SfWNHs11CWI/AAAAAAAAADk/0wpbJT-QAP0/s1600-h/Zona.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5329320897498384738" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 132px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SfWNHs11CWI/AAAAAAAAADk/0wpbJT-QAP0/s200/Zona.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt;&lt;strong&gt;Zona. Mathias Enard, La otra orilla&lt;/strong&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="center"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt; &lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;M'estreno en el blog de Pickwick, i he decidit fer-ho amb el llibre de Mathias Enard que porta per títol &lt;em&gt;Zona&lt;/em&gt;, publicat per Belacqua (els llibres de color blau fosc). Enard és un jove autor de llengua francesa que ha voltat molt món i que ja porta uns quants anys vivint a Barcelona. &lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;Què m'ha empès a recomanar aquest llibre? Un tema absolutament imbrincat en l'estil. M'explico: l'argument del llibre aniria en una doble vertent: a partir del viatge en tren des de Milà a Roma, provinent de Paris, el protagonista ens va explicant, immers en una consiència entre tèrbola i excitada, la seva tumultuosa vida d'espia, mercenari, combatent alcohòlic i drogaaddicte i els seu anar i venir amorós; alhora que aquesta remembrança personal, aquest viatge introspectiu comporta, segons anem avançant en el viatge físic del tren, un viatge per la història de l'arc mediterrani, de Barcelona a Istanbul, per les dues ribes, europea i africana. I amb el traqueteig del tren que va travessant el nord d'Itàlia ens n'anem adonant del que seria el denominador comú a ambdós trajectes, el personal i l'històric: el conflicte, la violència. I, el que crec que dona tota la força al text, al repàs d'aquest doble esdevenir, és l'estil literari d'Enard: sense "poses", culte, amb una puntuació gens convencional però ideal per aquest deixar-se anar de la consciència del protagonista, i que dóna ritme ferroviari a les referències històriques i culturals, amb Homer com a far ineludible, inspirades en les poblacions per les que passa el tren. Només amb una mica d'esforç al començar els primers paràgrafs del llibres, ja agafem la cadència que ens fa seguir aquest viatge que ens ha de portar a les andanes de Roma i al colofó vital de Francis Servain Mirkovic.&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;El que destacaria són aquestes ganes de narrar obertament, sense por de semblar massa erudit o massa avassallador o massa intoxicat, d'explicar un individu tortuós, tan tortuós i convuls com la zona geogràfica escollida: el Mediterrani en tots els seus vessants. I aquí hi té cabuda la història, la guerra, l'amor, l'assassinat, la cobdícia, el racisme, el menyspreu, l'amistat, les armes, les drogues, la riquesa, la misèria, l'art, les creences, l'engany, la poesia, la companyia: afers humans narrats pautadament pel cloqueig del tren que enfila cap a Roma... Agrair la feina feta a Robert Juan-Cantavella, el traductor, ell ens permet ecarrilar &lt;em&gt;Zona&lt;/em&gt;.&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;&lt;/div&gt;&lt;div align="left"&gt;Marta Ramoneda. &lt;a href="http://www.lacentral.com/"&gt;Llibreria La Central&lt;/a&gt; &lt;/div&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-264149987552846714?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/264149987552846714/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=264149987552846714' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/264149987552846714'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/264149987552846714'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/04/zona.html' title='Zona'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SfWNHs11CWI/AAAAAAAAADk/0wpbJT-QAP0/s72-c/Zona.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry><entry><id>tag:blogger.com,1999:blog-5436878093557642017.post-651521749278665331</id><published>2009-04-11T11:03:00.007+02:00</published><updated>2009-11-16T13:47:16.154+01:00</updated><category scheme='http://www.blogger.com/atom/ns#' term='Les recomanacions dels llibreters'/><title type='text'>Atlas descrito por el cielo</title><content type='html'>&lt;div align="center"&gt;&lt;a href="http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SeBdQqD6jbI/AAAAAAAAADc/RwczBm-yuwk/s1600-h/escanear0001.jpg"&gt;&lt;img id="BLOGGER_PHOTO_ID_5323357300301925810" style="DISPLAY: block; MARGIN: 0px auto 10px; WIDTH: 132px; CURSOR: hand; HEIGHT: 200px; TEXT-ALIGN: center" alt="" src="http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SeBdQqD6jbI/AAAAAAAAADc/RwczBm-yuwk/s200/escanear0001.jpg" border="0" /&gt;&lt;/a&gt; &lt;strong&gt;Atlas descrito por el cielo. Goran Petrovic. Sexto Piso&lt;/strong&gt;&lt;/div&gt;&lt;strong&gt;&lt;br /&gt;&lt;/strong&gt;“La realidad es sólo una fantasía exageradamente bien peinada”.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Un variopinto grupo de personajes insólitos –una Silenciosa Tatiana a quien nadie ha oido hablar jamás, pero que canta majestuosamente aunque, por desgracia, con poca frecuencia; un coleccionista de miradas de mujeres amadas… - que habitan en el último piso de un edificio, decide cambiar el color del techo de su vivienda, una vivienda que irá multiplicándose, tejiéndose y destejiéndose a medida que progresa la narración; una vez han decidido el nuevo color, el azul, advierten que la mejor manera de dar con el color preferido es derruir el techo y dejar que sea el cielo el que coloree esa quinta pared. Los vecinos, divertidos en un primer momento por la ocurrencia, acaban denunciando el atrevimiento, y las autoridades locales, como era de esperar, quieren obligarles a construir un nuevo techo para que la uniformidad de los tejados del barrio no se vea alterada.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Éste podría ser uno de los hilos narrativos que sustentan ese Atlas descrito por el cielo. Otro, las interacciones que se producen entre los diversos individuos de ese grupo, a cual más estrafalario. Otro más, la llegada, instrucciones y provechos de los diversos objetos que se hallan dispersos en esa vivienda porque, como es fácil suponer, no se trata de objetos usuales de uso corriente, sino de espejos que reflejan la verdad y la mentira –cuyo uso es, dependiendo de quien lo use, extremadamente peligroso: “la gente, por lo general, no es capaz de sobrevivir a la separación entre la verdad y la mentira”- o el pasado y el futuro del reflejado; de una enciclopedia, la Serpentiana, infinita, pues contiene la totalidad de las cosas existentes y no existentes, y configurable, pues se hace y se deshace mostrando a cada momento solamente lo que interesa al que la consulta. U otro más, un inventario detallado de unas hipotéticas obras de arte con ninguna -¿con ninguna?- relación con los capítulos narrativos contenidas en los museos más importantes del mundo, que el narrador no describe sino que explica, como si se tratara de cuadros vivientes que transcienden su estatismo mediante el movimiento y el diálogo de los personajes que contienen.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Pero hablar de “hilos narrativos”, en este caso, podría dar a entender la pertenencia del libro una cierta uniformidad literaria en la que ese Atlas descrito por el cielo se resiste a encerrarse. Nos hallamos, al contrario, ante un artefacto de difícil catalogación, que tiene a ver más con la magia que con la fantasía y más con la tradición oral que con los experimentos formales: tal vez sea un caso más común de lo que pueda parecer, pero también aquí se cumple aquella intuición lectora de que si este libro quisiera escribirse de otra manera resultaría, invariablemente, otro libro –y no pienso disculparme ante quien crea que es ésta una verdad de Perogrullo-.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Como cualquier Atlas, su confección no puede encargarse a un narrador sino, como plantea el propio Petrovic nada más comenzar, a un Cartógrafo. Y nosotros, pobres lectores, podemos encarar su desciframiento –pues tal es el trabajo ante los mapas: éstos no se leen, se descifran- como el lector-viajero, que observa y sigue su camino, o como el lector-compositor, aquel que reelabora el contenido dándole una nueva forma. Y teniendo siempre presente que los mapas no son la realidad, sino una mera representación simbólica y que, como nos advierte el Cartógrafo, para que no mintieran deberían contener también aquellos lugares que no existen.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Una lectura estimulante, distinta, que interpela al lector exigiéndole plena atención pero también la suficiente capacidad de reformular lo leído para así poder construir ese intransferible mapa personal que acaba constituyendo el ejercicio de lectura de aquellos pocos libros que se convierten no ya en inolvidables sino en puramente imprescindibles. Ojalá nosotros mismos, dueños de la ciencia y de la técnica, pudiéramos llegar a comprender que el error de los constructores de la torre de Babel, en su afán por llegar al cielo, fue querer construirla infinitamente alta, cuando lo más fácil era, simplemente, dejar sin techo la última planta.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Joan Flores Constans. Llibreria La Llopa&lt;br /&gt;&lt;a href="http://jediscequejensens.blogspot.com/"&gt;http://jediscequejensens.blogspot.com&lt;/a&gt;&lt;div class="blogger-post-footer"&gt;&lt;img width='1' height='1' src='https://blogger.googleusercontent.com/tracker/5436878093557642017-651521749278665331?l=elspapersdepickwick.blogspot.com' alt='' /&gt;&lt;/div&gt;</content><link rel='replies' type='application/atom+xml' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/feeds/651521749278665331/comments/default' title='Comentaris del missatge'/><link rel='replies' type='text/html' href='http://www.blogger.com/comment.g?blogID=5436878093557642017&amp;postID=651521749278665331' title='0 comentaris'/><link rel='edit' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/651521749278665331'/><link rel='self' type='application/atom+xml' href='http://www.blogger.com/feeds/5436878093557642017/posts/default/651521749278665331'/><link rel='alternate' type='text/html' href='http://elspapersdepickwick.blogspot.com/2009/04/atlas-descrito-por-el-cielo.html' title='Atlas descrito por el cielo'/><author><name>Els Papers de Pickwick</name><uri>http://www.blogger.com/profile/06106611263923672000</uri><email>noreply@blogger.com</email><gd:image rel='http://schemas.google.com/g/2005#thumbnail' width='16' height='16' src='http://img2.blogblog.com/img/b16-rounded.gif'/></author><media:thumbnail xmlns:media='http://search.yahoo.com/mrss/' url='http://3.bp.blogspot.com/_qFg5QlnV1fI/SeBdQqD6jbI/AAAAAAAAADc/RwczBm-yuwk/s72-c/escanear0001.jpg' height='72' width='72'/><thr:total>0</thr:total></entry></feed>
